06
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
18:45h
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha comparegut aquest dimarts flanquejada per la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el conseller d'Economia, Jaume Giró. El format obeïa a la creació d'un "fons complementari de riscos" de la Generalitat amb el "principal objectiu de protegir els servidors públics en exercici del càrrec", segons ha detallat Plaja en la intervenció inicial. L'aportació inicial d'aquest fons és de 10 milions d'euros, el doble dels recursos necessaris per afrontar les fiances de 5,4 milions d'euros que afronten 34 responsables del Govern davant del Tribunal de Comptes. L'Institut Català de Finances és qui gestionarà el fons fins que se'n creï l'òrgan gestor. El sistema serà d'avals -per part d'una entitat financera- i de contraavals -la Generalitat-, han detallat els responsables de l'executiu.
"Es tracta de cobrir els nivells d'indefensió que afecten servidors públics i alts càrrecs que no estan coberts per les assegurances contractades per la Generalitat", ha remarcat Vilagrà, que ha defensat que s'està actuant sota l'anomenat "principi d'indemnitat". "Cap servidor públic es pot veure perjudicat per l'exercici de les seves competències", ha ressaltat la consellera de la Presidència. Vilagrà ha indicat que això està emparat pel Tribunal Suprem i també pels "drets fonamentals". "Plantegem una protecció dels nostres treballadors", ha ressaltat la dirigent d'ERC. Si hi ha sentència ferma, això sí, la Generalitat recuperarà diners, interessos i costes judicials.
Giró, que ha dedicat les primeres paraules a les persones implicades -Economia i serveis jurídics- que han treballat per crear aquest fons via decret llei, ha indicat que la mesura té "solidesa jurídica", que té "garanties" per les persones afectades pel Tribunal de Comptes, i que té "eficàcia". La cobertura del fons abasta totes les persones que tinguin o hagin tingut la condició de personal al servei de l'administració de la Generalitat i dels ens i organismes del seu sector públic, els alts càrrecs i els membres del Govern. Les cobertures de "risc", ara, no estan incloses en les pòlisses contractades. "Hi ha riscos que no teníem coberts", ha remarcat el conseller.
"En cap moment hi ha desplaçament patrimonial de la Generalitat fins que hi hagi una sentència ferma, en última instància. El Govern reclamaria per la via executiva als afectats els mateixos diners, més els interessos i les despeses", ha apuntat Giró. "Només deixaríem de ser titulars dels diners si una sentència diu que hi ha responsabilitat patrimonial, que és el que reclamaríem en base al dret públic de recuperar les quantitats", ha resumit el titular d'Economia. La garantia per acollir-se al fons, per tant, només serà vigent fins que no hi hagi un veredicte en ferm.
Els diners, en tot cas, no seran recuperats per la Generalitat fins que la qüestió judicial no es resolgui a instàncies internacionals. Giró ha apuntat que els 10 milions sortiran de l'ICF, té "prou múscul" com per fer front als recursos. El conseller d'Economia també ha indicat que encara confia en una resolució favorable per part del Tribunal de Comptes, malgrat que els precedents no permeten ser optimistes als afectats. "Confio de veritat en el Tribunal de Comptes", ha apuntat Giró, que també ha negat que el decret suposi un "frau de llei" o bé una manera de "malversar" fons públics.
Les fiances s'han de pagar abans del 21 de juliol
La fiança per l'acció exterior, que s'ha de pagar abans del 21 de juliol, es convertirà en el primer episodi en què la Generalitat afronta -d'una manera o una altra- la responsabilitat d'aportar una sèrie de recursos per protegir els encausats. Junts és qui més ha pressionat en públic perquè el Govern fes "passos contundents" i aboni directament les fiances, com ha detallat aquest dilluns la seva portaveu, Elsa Artadi. El partit de Carles Puigdemont interpreta que els afectats treballaven seguint ordres de la Generalitat, que al seu torn desplegava una sèrie de polítiques -en aquest cas, sobre l'acció exterior- validades al Parlament en forma de programa de Govern. No protegir els alts càrrecs, per tant, suposaria lesionar la "legitimitat" de l'administració catalana.
L'executiu, a través de diversos departaments i amb protagonisme per al gabinet jurídic, portava dies treballant la resposta a les fiances milionàries fixades pel Tribunal de Comptes. Vilagrà, per exemple, va garantir ahir també de Palau que els encausats tindran garantida la "tutela" en base a l'anomenat "principi d'indemnitat". En una roda de premsa posterior a la reunió del president Pere Aragonès amb el PP en el marc de trobades amb tots els partits, Vilagrà va afirmar que aquesta defensa està justificada per un marc legal "espanyol" com és l'Estatut del Funcionari Públic, que planteja que "un servidor públic ha de ser defensat per l'administració".
En paral·lel, aquesta tarda es reactivarà la Caixa de Solidaritat, entesa ara com un pla B en cas que l'estratègia del Govern topi amb oposició jurídica. Josep Rull, un dels presos indultats fa dues setmanes pel govern espanyol, s'ha pronunciat a favor de tornar a posar en marxa el mecanisme, que des que va arrencar el procés ha servit per pagar milions d'euros en fiances i multes, especialment en el marc de la tardor del 2017 i els mesos posteriors. Els seus responsables -encapçalats per Josep Cruanyes, el seu president- compareixeran amb representants d'Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per explicar els propers passos, que passen per demanar aportacions.
L'episodi de les fiances arriba en un moment en què Pedro Sánchez i Aragonès s'esforcen per afiançar el clima de diàleg entre l'Estat i la Generalitat. Junts en desconfia, i ho fa evident sempre que pot: aquest dilluns ha indicat que no existeix "voluntat" per part del govern espanyol de posar en marxa la "suposada" taula de diàleg. Les dues estratègies conviuen dins del mateix Govern i també sobrevolaran la reunió que mantindran aquest dimecres a Waterloo l'expresident Puigdemont i l'exvicepresident Oriol Junqueras, la primera des que el líder d'ERC va ser indultat. També hi seran Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell i Meritxell Serret.
"Es tracta de cobrir els nivells d'indefensió que afecten servidors públics i alts càrrecs que no estan coberts per les assegurances contractades per la Generalitat", ha remarcat Vilagrà, que ha defensat que s'està actuant sota l'anomenat "principi d'indemnitat". "Cap servidor públic es pot veure perjudicat per l'exercici de les seves competències", ha ressaltat la consellera de la Presidència. Vilagrà ha indicat que això està emparat pel Tribunal Suprem i també pels "drets fonamentals". "Plantegem una protecció dels nostres treballadors", ha ressaltat la dirigent d'ERC. Si hi ha sentència ferma, això sí, la Generalitat recuperarà diners, interessos i costes judicials.
Giró, que ha dedicat les primeres paraules a les persones implicades -Economia i serveis jurídics- que han treballat per crear aquest fons via decret llei, ha indicat que la mesura té "solidesa jurídica", que té "garanties" per les persones afectades pel Tribunal de Comptes, i que té "eficàcia". La cobertura del fons abasta totes les persones que tinguin o hagin tingut la condició de personal al servei de l'administració de la Generalitat i dels ens i organismes del seu sector públic, els alts càrrecs i els membres del Govern. Les cobertures de "risc", ara, no estan incloses en les pòlisses contractades. "Hi ha riscos que no teníem coberts", ha remarcat el conseller.
"En cap moment hi ha desplaçament patrimonial de la Generalitat fins que hi hagi una sentència ferma, en última instància. El Govern reclamaria per la via executiva als afectats els mateixos diners, més els interessos i les despeses", ha apuntat Giró. "Només deixaríem de ser titulars dels diners si una sentència diu que hi ha responsabilitat patrimonial, que és el que reclamaríem en base al dret públic de recuperar les quantitats", ha resumit el titular d'Economia. La garantia per acollir-se al fons, per tant, només serà vigent fins que no hi hagi un veredicte en ferm.
Els diners, en tot cas, no seran recuperats per la Generalitat fins que la qüestió judicial no es resolgui a instàncies internacionals. Giró ha apuntat que els 10 milions sortiran de l'ICF, té "prou múscul" com per fer front als recursos. El conseller d'Economia també ha indicat que encara confia en una resolució favorable per part del Tribunal de Comptes, malgrat que els precedents no permeten ser optimistes als afectats. "Confio de veritat en el Tribunal de Comptes", ha apuntat Giró, que també ha negat que el decret suposi un "frau de llei" o bé una manera de "malversar" fons públics.
Les fiances s'han de pagar abans del 21 de juliol
La fiança per l'acció exterior, que s'ha de pagar abans del 21 de juliol, es convertirà en el primer episodi en què la Generalitat afronta -d'una manera o una altra- la responsabilitat d'aportar una sèrie de recursos per protegir els encausats. Junts és qui més ha pressionat en públic perquè el Govern fes "passos contundents" i aboni directament les fiances, com ha detallat aquest dilluns la seva portaveu, Elsa Artadi. El partit de Carles Puigdemont interpreta que els afectats treballaven seguint ordres de la Generalitat, que al seu torn desplegava una sèrie de polítiques -en aquest cas, sobre l'acció exterior- validades al Parlament en forma de programa de Govern. No protegir els alts càrrecs, per tant, suposaria lesionar la "legitimitat" de l'administració catalana.
L'executiu, a través de diversos departaments i amb protagonisme per al gabinet jurídic, portava dies treballant la resposta a les fiances milionàries fixades pel Tribunal de Comptes. Vilagrà, per exemple, va garantir ahir també de Palau que els encausats tindran garantida la "tutela" en base a l'anomenat "principi d'indemnitat". En una roda de premsa posterior a la reunió del president Pere Aragonès amb el PP en el marc de trobades amb tots els partits, Vilagrà va afirmar que aquesta defensa està justificada per un marc legal "espanyol" com és l'Estatut del Funcionari Públic, que planteja que "un servidor públic ha de ser defensat per l'administració".
En paral·lel, aquesta tarda es reactivarà la Caixa de Solidaritat, entesa ara com un pla B en cas que l'estratègia del Govern topi amb oposició jurídica. Josep Rull, un dels presos indultats fa dues setmanes pel govern espanyol, s'ha pronunciat a favor de tornar a posar en marxa el mecanisme, que des que va arrencar el procés ha servit per pagar milions d'euros en fiances i multes, especialment en el marc de la tardor del 2017 i els mesos posteriors. Els seus responsables -encapçalats per Josep Cruanyes, el seu president- compareixeran amb representants d'Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per explicar els propers passos, que passen per demanar aportacions.
L'episodi de les fiances arriba en un moment en què Pedro Sánchez i Aragonès s'esforcen per afiançar el clima de diàleg entre l'Estat i la Generalitat. Junts en desconfia, i ho fa evident sempre que pot: aquest dilluns ha indicat que no existeix "voluntat" per part del govern espanyol de posar en marxa la "suposada" taula de diàleg. Les dues estratègies conviuen dins del mateix Govern i també sobrevolaran la reunió que mantindran aquest dimecres a Waterloo l'expresident Puigdemont i l'exvicepresident Oriol Junqueras, la primera des que el líder d'ERC va ser indultat. També hi seran Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell i Meritxell Serret.