03
de juliol
del
2021
Actualitzat
el
05
de juliol
a les
17:47h
El canvi de tendència en la pandèmia és més que evident. Els indicadors relatius als contagis de coronavirus s'han disparat i encara ho faran més els pròxims dies, però hi ha algunes diferències clares amb les anteriors onades, en especial en el fet que aquesta encara no es nota als hospitals. Què ha provocat aquest viratge i quines característiques té aquesta nova etapa? Acabarà comportant més ingressats i morts?
1- La gent jove, la gran protagonista: Quan es van relaxar o aixecar les últimes restriccions, hi havia l'esperança que el nivell de vacunació impediria un nou increment accentuat de casos. No haurà estat així i s'ha frenat la desescalada, perquè aviat es triplicaran els positius respecte dels detectats fa dues setmanes. Aquests, però, s'han concentrat en un segment de la població molt concret, especialment les franges d'entre 10 i 39 anys, i en menor mesura, la d'entre 40 i 49. En la resta, amb percentatges d'immunitat molt superiors, el nombre de positius pràcticament es manté inalterat o creix molt poc.
Si l'afectació hagués estat general, tothom hauria hagut de tancar-se a casa de nou ben ràpid, segons va alertar el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ja que els joves de 20 a 29 anys estan a punt de superar la incidència del pic de la tercera onada i s'acosten al de la segona. Caldrà veure si els grups de més edat mantindran el mur tan hermètic o també començaran a patir en multiplicar-se els potencials contagiadors. Cal recordar que, amb pauta completa, el ni vell de protecció vers la variant Delta no és total, sinó de prop del 80%.
2- Casos sobretot més lleus: El fet que la població més envellida o amb patologies ja estigui majoritàriament immunitzada facilita que molts casos siguin asimptomàtics o lleus. La primera vacuna, igualment, també redueix la gravetat de la infecció al cap d'uns dies de ser administrada i aquesta ja l'ha rebuda quasi dos terços de la població de més de 15 anys.
Per aquest motiu, l'evolució dels diversos indicadors ha agafat tendències diferents o fins i tot oposades. Mentre els contagis es disparen, els nivells de mortalitat es troben en els nivells més baixos des que va arribar la pandèmia, amb tan sols prop d'una desena de defuncions setmanals. Les unitats de crítics també seguien caient, situant-se divendres en 115 ingressats, 20 menys que una setmana abans. Només els hospitalitzats a planta creixen una mica, bàsicament per un repunt dels ingressats a la ciutat de Barcelona, un dels focus d'aquesta onada.
El següent gràfic permet posar en relació tots aquests indicadors, mostrant com han evolucionat al llarg de la pandèmia en relació a la setmana de més impacte per a cadascun d'ells. La primera onada, com s'observa, va ser la de més mortalitat, amb forts estralls a les residències i amb molts contagis que no es detectaven ni computaven. La segona onada va dur al pic en positius i ingressos a crítics, mentre que la tercera va ser la de més hospitalitzats totals. Des del juny, però, les tres variables tenien tendències força similars i ara això ja clarament no ocorre.
3- Afectacions greus a gent jove: Malgrat que les patologies més complicades hagin afectat bàsicament persones d'una certa edat, els més joves tampoc no estan del tot segurs. Per analitzar-ho, no poden usar-se aquest cop les dades del Departament de Salut, les quals no permeten filtrar els hospitalitzats per edats, però sí que facilita aquestes dades el Ministeri de Sanitat. Cal tenir en compte, però, que les xifres globals que ofereix difereixen lleugerament de les de la Generalitat per diferències de criteri, especialment a l'hora de computar morts per Covid.
Segons aquestes, 1.506 catalans d'entre 10 i 39 anys han estat ingressats per aquesta malaltia, el 0,6% dels infectats, i 93 han arribat a l'UCI, el 0,04%. Finalment, 24 haurien mort, el 0,01% del total que ha donat positiu. Són percentatges molt baixos, per bé que altres fonts com Biocom-SC els eleven i comptabilitzen que entre l'1% i el 3% dels joves infectats acaben a l'hospital.
Si el nombre de contagis creix molt, per tant, l'afectació als hospitals s'acabarà notant, encara que la incidència es mantingui elevada només entre els joves. Tot i això, el gràfic següent assenyala que els índexs d'ingressos no varien massa encara respecte els de tota la pandèmia -especialment des que la detecció de casos va ser eficient, a l'estiu-. Els experts dels diferents països no s'acaben de posar d'acord en si la variant Delta, a banda de ser més transmissible, provoca també patologies més greus, tot i que això encara no s'ha notat a Catalunya.
4- L'auge de la variant Delta: Costa explicar què està causant aquest ascens tan notable. Més enllà del relaxament de mesures i grans brots com els dels viatges de finals de curs, els nivells de vacunació i el bon temps feien pensar que l'augment seria menor. I per què és precisament Catalunya el territori de l'Estat amb més incidència i ja un dels capdavanters d'Europa?
La presència de la variant Delta podria ser-ne una resposta. El Ministeri de Sanitat no ofereix dades en els seus informes sobre la presència d'aquesta al conjunt de territoris, però sí que en dona de la variant anglesa, la qual era majoritària fins ara. I Catalunya és el territori on aquesta ja té menys presència -excepte pel País Valencià, per bé que, en el seu cas, la seqüenciació no és aleatòria-, precisament perquè la variant Delta li guanya terreny. Segons el Departament de Salut, ja serà la principal la setmana vinent, amb tot el que pot comportar, i el Regne Unit ja ha constatat des de fa setmanes que no és poc.
5- La vacuna no marca la diferència: Les comarques que primer superaven el 25% de població vacunada van veure com els seus indicadors milloraven amb més rapidesa. Es tractava d'un context de restriccions encara vigent en què l'administració de dosis reforçava les mesures de limitació de mobilitat i contactes. Un cop aquestes s'han relaxat, però, no es nota tant el diferencial i, segons es pot comprovar, les comarques amb millors percentatges de vacunació el 15 de juny no necessàriament han vist augmentar menys el risc de rebrot les setmanes següents.
Fins i tot si es treu de l'equació aquelles comarques amb risc de rebrot baix fa dues setmanes -el qual ja no pot caure més- i alguns casos extrems, no hi ha una tendència clara. Sí que és veritat que la que tenia més veïns vacunats (la Terra Alta) s'ha mantingut força i que les dues úniques que han millorat indicadors significativament (l'Alta Ribagorça i la Ribera d'Ebre) són de les que més habitants amb alguna dosi tenen. Ara bé, en termes globals sembla que per ara poden pesar més altres variables com la major presència de la variant Delta, la densitat de població o els nivells de mobilitat i interacció i social.
1- La gent jove, la gran protagonista: Quan es van relaxar o aixecar les últimes restriccions, hi havia l'esperança que el nivell de vacunació impediria un nou increment accentuat de casos. No haurà estat així i s'ha frenat la desescalada, perquè aviat es triplicaran els positius respecte dels detectats fa dues setmanes. Aquests, però, s'han concentrat en un segment de la població molt concret, especialment les franges d'entre 10 i 39 anys, i en menor mesura, la d'entre 40 i 49. En la resta, amb percentatges d'immunitat molt superiors, el nombre de positius pràcticament es manté inalterat o creix molt poc.
Si l'afectació hagués estat general, tothom hauria hagut de tancar-se a casa de nou ben ràpid, segons va alertar el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ja que els joves de 20 a 29 anys estan a punt de superar la incidència del pic de la tercera onada i s'acosten al de la segona. Caldrà veure si els grups de més edat mantindran el mur tan hermètic o també començaran a patir en multiplicar-se els potencials contagiadors. Cal recordar que, amb pauta completa, el ni vell de protecció vers la variant Delta no és total, sinó de prop del 80%.
2- Casos sobretot més lleus: El fet que la població més envellida o amb patologies ja estigui majoritàriament immunitzada facilita que molts casos siguin asimptomàtics o lleus. La primera vacuna, igualment, també redueix la gravetat de la infecció al cap d'uns dies de ser administrada i aquesta ja l'ha rebuda quasi dos terços de la població de més de 15 anys.
Per aquest motiu, l'evolució dels diversos indicadors ha agafat tendències diferents o fins i tot oposades. Mentre els contagis es disparen, els nivells de mortalitat es troben en els nivells més baixos des que va arribar la pandèmia, amb tan sols prop d'una desena de defuncions setmanals. Les unitats de crítics també seguien caient, situant-se divendres en 115 ingressats, 20 menys que una setmana abans. Només els hospitalitzats a planta creixen una mica, bàsicament per un repunt dels ingressats a la ciutat de Barcelona, un dels focus d'aquesta onada.
El següent gràfic permet posar en relació tots aquests indicadors, mostrant com han evolucionat al llarg de la pandèmia en relació a la setmana de més impacte per a cadascun d'ells. La primera onada, com s'observa, va ser la de més mortalitat, amb forts estralls a les residències i amb molts contagis que no es detectaven ni computaven. La segona onada va dur al pic en positius i ingressos a crítics, mentre que la tercera va ser la de més hospitalitzats totals. Des del juny, però, les tres variables tenien tendències força similars i ara això ja clarament no ocorre.
3- Afectacions greus a gent jove: Malgrat que les patologies més complicades hagin afectat bàsicament persones d'una certa edat, els més joves tampoc no estan del tot segurs. Per analitzar-ho, no poden usar-se aquest cop les dades del Departament de Salut, les quals no permeten filtrar els hospitalitzats per edats, però sí que facilita aquestes dades el Ministeri de Sanitat. Cal tenir en compte, però, que les xifres globals que ofereix difereixen lleugerament de les de la Generalitat per diferències de criteri, especialment a l'hora de computar morts per Covid.
Segons aquestes, 1.506 catalans d'entre 10 i 39 anys han estat ingressats per aquesta malaltia, el 0,6% dels infectats, i 93 han arribat a l'UCI, el 0,04%. Finalment, 24 haurien mort, el 0,01% del total que ha donat positiu. Són percentatges molt baixos, per bé que altres fonts com Biocom-SC els eleven i comptabilitzen que entre l'1% i el 3% dels joves infectats acaben a l'hospital.
Si el nombre de contagis creix molt, per tant, l'afectació als hospitals s'acabarà notant, encara que la incidència es mantingui elevada només entre els joves. Tot i això, el gràfic següent assenyala que els índexs d'ingressos no varien massa encara respecte els de tota la pandèmia -especialment des que la detecció de casos va ser eficient, a l'estiu-. Els experts dels diferents països no s'acaben de posar d'acord en si la variant Delta, a banda de ser més transmissible, provoca també patologies més greus, tot i que això encara no s'ha notat a Catalunya.
4- L'auge de la variant Delta: Costa explicar què està causant aquest ascens tan notable. Més enllà del relaxament de mesures i grans brots com els dels viatges de finals de curs, els nivells de vacunació i el bon temps feien pensar que l'augment seria menor. I per què és precisament Catalunya el territori de l'Estat amb més incidència i ja un dels capdavanters d'Europa?
La presència de la variant Delta podria ser-ne una resposta. El Ministeri de Sanitat no ofereix dades en els seus informes sobre la presència d'aquesta al conjunt de territoris, però sí que en dona de la variant anglesa, la qual era majoritària fins ara. I Catalunya és el territori on aquesta ja té menys presència -excepte pel País Valencià, per bé que, en el seu cas, la seqüenciació no és aleatòria-, precisament perquè la variant Delta li guanya terreny. Segons el Departament de Salut, ja serà la principal la setmana vinent, amb tot el que pot comportar, i el Regne Unit ja ha constatat des de fa setmanes que no és poc.
5- La vacuna no marca la diferència: Les comarques que primer superaven el 25% de població vacunada van veure com els seus indicadors milloraven amb més rapidesa. Es tractava d'un context de restriccions encara vigent en què l'administració de dosis reforçava les mesures de limitació de mobilitat i contactes. Un cop aquestes s'han relaxat, però, no es nota tant el diferencial i, segons es pot comprovar, les comarques amb millors percentatges de vacunació el 15 de juny no necessàriament han vist augmentar menys el risc de rebrot les setmanes següents.
Fins i tot si es treu de l'equació aquelles comarques amb risc de rebrot baix fa dues setmanes -el qual ja no pot caure més- i alguns casos extrems, no hi ha una tendència clara. Sí que és veritat que la que tenia més veïns vacunats (la Terra Alta) s'ha mantingut força i que les dues úniques que han millorat indicadors significativament (l'Alta Ribagorça i la Ribera d'Ebre) són de les que més habitants amb alguna dosi tenen. Ara bé, en termes globals sembla que per ara poden pesar més altres variables com la major presència de la variant Delta, la densitat de població o els nivells de mobilitat i interacció i social.