04
de juliol
del
2021
Actualitzat
el
05
de juliol
a les
17:25h
Ignacio Sánchez-Cuenca, professor de Ciència Política de la Universitat Carles III, ha estat a Barcelona per participar en una taula rodona sobre el futur de la monarquia dins les jornades de la Universitat Progressista d'Estiu (UPEC). Veu crítica entre els intel·lectuals espanyols, el seu discurs sempre ha xocat amb l'opinió més canònica del pensament establert.
Sánchez-Cuenca se surt dels marges sense perdre mai el rigor. A La confusión nacional, va acostar-se sense apriorismes al conflicte de Catalunya. Es va atrevir a enfrontar-se amb la intel·lectualitat cortesana a La desfachatez intelectual, obra bàsica per entendre l'actual moment de la cultura espanyola. Al seu darrer llibre, La izquierda: fin de (un) ciclo, analitza com la globalització ha agafat l'esquerra amb la guàrdia baixa. Conversem amb ell sobre l'impacte dels indults en la societat espanyola, com pot evolucionar el "diàleg" i la monarquia espanyola.
- Com creu que afectaran els indults a la política espanyola?
- La clau és el que passi amb l'opinió pública en els propers mesos. Les primeres radiografies que tenim és que hi ha una majoria d'espanyols en contra. La dreta del PP, Vox i Ciutadans ho està utilitzant per carregar-se de raons en la seva oposició al govern. Però si el govern és capaç de revertir aquesta tendència en l'opinió pública, la jugada li pot sortir bé a Sánchez i el bloc de PP, Vox i Ciutadans quedaran en una posició marginal. El problema és si es produeix aquest acoblament entre opinió pública i dreta. Aleshores el govern no tindrà marge per negociar amb l'executiu català.
- S'ha vist un xoc molt abrupte entre la dreta política, el PP, i sectors de l'establishment. Aznar ha sortit a dir que "això no s'oblidarà". Com veu l'actual moment del PP i Pablo Casado?
- Casado està jugant la carta de l'opinió pública. Considera que la reacció tèbia dels empresaris i dels bisbes davant els indults és una cosa de les elits, però que la societat està irritada amb els indults. No sabem si aquesta opinió es mantindrà o mutarà. Aquesta és la clau.
- Aquest cop s'han escoltat veus d'indulgència en sectors normalment callats, des de la CEOE a la Conferència Episcopal. S'ha esberlat la "unió sagrada" espanyola.
- Hi ha un sector de les elits que està rectificant i consideren que ha arribat el moment d'una certa obertura. Però aquestes mateixes elits han invertit molt anteriorment a cavar una fossa entre Catalunya i Espanya, i han defensat que el conflicte s'havia de resoldre a través de la imposició. Una vegada que aquest discurs de la imposició i la repressió ha calat en l'opinió pública, ara no és tan fàcil dur l'opinió pública cap a l'altre costat. Serà un procés lent. S'ha arribat molt lluny en la criminalització de l'independentisme. Quan la gent es convenç que els independentistes són uns colpistes criminals, com es justifica que mereixen el perdó? Ara és una qüestió de temps. A l'establishment s'entén que es produeixen les condicions perquè s'iniciï la distensió, però això no coincideix amb els temps de l'opinió pública, a la qual s'ha transmès un missatge d'odi.
- La dreta espanyola s'està radicalitzant quan sembla que a nivell global s'entreveu un reflux de la dreta trumpiana. L'extrema dreta sembla recular a Alemanya, França o el Brasil.
- Jo faig una lectura espanyola del que està succeint. Crec que les tendències internacionals no estan influint molt. La dreta més espanyolista creia que ho tenia tot molt ben travat i que no hi havia marxa enrere en la política d'empresonament. Però els indults i l'informe del Consell d'Europa han sembrat la inquietud a la dreta i temen que es pugui desfer tot el que han anat fent des del 2017. És inevitable que això posi molt nerviós el líder del PP. Aquest qüestionament del que s'ha fet fins ara obre la porta perquè Vox intenti capitalitzar la postura més dura i que Casado quedi en una posició indefinida entre el govern de Sánchez i Vox. Tot empeny Casado a adoptar una via que, a judici meu, és gairebé suïcida, d'enrocar-se. Per això Casado defensa el passat en uns termes molt incendiaris.
- Ahir es van reunir Pedro Sánchez i Pere Aragonès, i la tercera setmana de setembre es reprendrà la taula de diàleg. Quin futur li veu?
- Serà complicat arribar a un enteniment. Falta temps i, sobretot, solucions imaginatives. L'independentisme ha llançat un missatge molt clar que vol autodeterminació i amnistia, però l'establishment espanyol no concedirà cap de les dues coses. Vol dir això que les negociacions estan abocades al fracàs? No, sempre i quan hi hagi propostes imaginatives. I aquí és on el govern espanyol encara no ha dit res. Quan Pedro Sánchez va venir a Barcelona, en el seu discurs del Liceu, no va fer cap proposta. Va defensar els indults, això sí, va mostrar un canvi de tarannà, però no va fer cap proposta. Quan comencin a haver-hi propostes, hi haurà un referèndum, però no d'autodeterminació, sinó associat a algun tipus de reforma constitucional o estatutària, o la introducció d'algun tipus de federalisme, veurem com es col·loquen els diversos autors. Però encara estem lluny d'aquesta fase.
- Què caldria en l'actual fase inicial de negociacions?
- El que és necessari en tot marc de negociacions, que és crear un clima de confiança i fer concessions mútues que permetin construir expectatives raonables d'èxit. El que ha passat amb el Tribunal de Comptes no ajuda gens, òbviament, però hi ha moltes més causes obertes en els tribunals. Fins que tot això es desactivi i s'amortitzi, serà lent.
- El personatge Pedro Sánchez ha ensenyat ja totes les seves cartes o encara ens pot sorprendre?
- Sánchez encara pot sorprendre. Té un punt en comú amb Adolfo Suárez. Són uns supervivents i versàtils, per dir-ho elegantment. Poden defensar una cosa o la contrària en funció de les circumstàncies. Això, que en principi és dolent perquè tots preferim personalitats amb conviccions granítiques, en el context actual és molt positiu. Igual que Sánchez ha canviat respecte de Podem, també ho ha fet sobre els indults i pot fer-ho en les negociacions i sobre les reformes que es poden fer des de Madrid. Crec que hi ha marge per a la sorpresa.
- Ha participat en les jornades de la UPEC, en una taula rodona sobre la crisi de la monarquia? Com veu l'estat de salut de la institució monàrquica?
- Hi ha en marxa una operació, que està tenint èxit, de reconstrucció de la legitimitat de la monarquia ambFelip VI. Tornem a veure com els mitjans de comunicació i les elits polítiques estan tancant files entorn Felip VI, el que té una traducció a les enquestes. La valoració del monarca és bona, ha millorat. Han trobat una via per establir el màxim contrast entre la figura de Joan Carles I i el seu fill. Per salvar Felip VI estan disposats a enfonsar en el femer el rei emèrit. És curiós com aquest monarquisme tan fort no s'aturi ni davant el rei emèrit. I això està funcionant. No veig una crisi de la institució, tret que sortissin revelacions desconegudes fins al moment en què l'actual rei estigués involucrat en negocis tèrbols. Han trobat el registre per un començar de zero. És l'opinió que defensa, per exemple, José Antonio Zarzalejos: el pare és un indecent però ara cal centrar-se en les virtuts del fill.
- És curiós com el monarquisme d'amplis sectors de la dreta dura és relativament recent, després del discurs del 3-O. Recentment, amb motiu dels indults, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va polemitzar sobre si el rei els signaria. Es pot produir un allunyament entre dreta extrema i monarquia?
- Ara mateix hi ha una lluna de mel entre la dreta més nacionalista i la monarquia. Entre altres coses perquè el rei no ha rectificat cap dels seus discursos, com el del3 d'octubre. Si el rei ho fes, aquests sectors s'enfurismarien. Però no sé si el rei tindrà necessitat de corregir el que va dir el 3-O. Probablement, no. La marxa dels esdeveniments pot conduir a una nova fase sense que el rei no digui res. Mentre no ho faci, Vox i el PP continuaran cridant "visca el rei!". Com quan Casado va dir en un discurs que calia incorporar el "visca el rei" en les converses de la vida quotidiana. Això es pot mantenir mentre el rei no desviï del que va dir el 3-O.
- No creu que el rei faci cap correcció respecte el 3-O?
- No ho crec. Cal pensar que, fora de Catalunya, aquest discurs es va veure bé, com una defensa de la pàtria i de l'Estat davant eldesafiament català. No crec que el rei es desdigui d'això.
Sánchez-Cuenca se surt dels marges sense perdre mai el rigor. A La confusión nacional, va acostar-se sense apriorismes al conflicte de Catalunya. Es va atrevir a enfrontar-se amb la intel·lectualitat cortesana a La desfachatez intelectual, obra bàsica per entendre l'actual moment de la cultura espanyola. Al seu darrer llibre, La izquierda: fin de (un) ciclo, analitza com la globalització ha agafat l'esquerra amb la guàrdia baixa. Conversem amb ell sobre l'impacte dels indults en la societat espanyola, com pot evolucionar el "diàleg" i la monarquia espanyola.
- Com creu que afectaran els indults a la política espanyola?
- La clau és el que passi amb l'opinió pública en els propers mesos. Les primeres radiografies que tenim és que hi ha una majoria d'espanyols en contra. La dreta del PP, Vox i Ciutadans ho està utilitzant per carregar-se de raons en la seva oposició al govern. Però si el govern és capaç de revertir aquesta tendència en l'opinió pública, la jugada li pot sortir bé a Sánchez i el bloc de PP, Vox i Ciutadans quedaran en una posició marginal. El problema és si es produeix aquest acoblament entre opinió pública i dreta. Aleshores el govern no tindrà marge per negociar amb l'executiu català.
- S'ha vist un xoc molt abrupte entre la dreta política, el PP, i sectors de l'establishment. Aznar ha sortit a dir que "això no s'oblidarà". Com veu l'actual moment del PP i Pablo Casado?
- Casado està jugant la carta de l'opinió pública. Considera que la reacció tèbia dels empresaris i dels bisbes davant els indults és una cosa de les elits, però que la societat està irritada amb els indults. No sabem si aquesta opinió es mantindrà o mutarà. Aquesta és la clau.
- Aquest cop s'han escoltat veus d'indulgència en sectors normalment callats, des de la CEOE a la Conferència Episcopal. S'ha esberlat la "unió sagrada" espanyola.
- Hi ha un sector de les elits que està rectificant i consideren que ha arribat el moment d'una certa obertura. Però aquestes mateixes elits han invertit molt anteriorment a cavar una fossa entre Catalunya i Espanya, i han defensat que el conflicte s'havia de resoldre a través de la imposició. Una vegada que aquest discurs de la imposició i la repressió ha calat en l'opinió pública, ara no és tan fàcil dur l'opinió pública cap a l'altre costat. Serà un procés lent. S'ha arribat molt lluny en la criminalització de l'independentisme. Quan la gent es convenç que els independentistes són uns colpistes criminals, com es justifica que mereixen el perdó? Ara és una qüestió de temps. A l'establishment s'entén que es produeixen les condicions perquè s'iniciï la distensió, però això no coincideix amb els temps de l'opinió pública, a la qual s'ha transmès un missatge d'odi.
Ignacio Sánchez-Cuenca. Foto: Adrià Costa
- La dreta espanyola s'està radicalitzant quan sembla que a nivell global s'entreveu un reflux de la dreta trumpiana. L'extrema dreta sembla recular a Alemanya, França o el Brasil.
- Jo faig una lectura espanyola del que està succeint. Crec que les tendències internacionals no estan influint molt. La dreta més espanyolista creia que ho tenia tot molt ben travat i que no hi havia marxa enrere en la política d'empresonament. Però els indults i l'informe del Consell d'Europa han sembrat la inquietud a la dreta i temen que es pugui desfer tot el que han anat fent des del 2017. És inevitable que això posi molt nerviós el líder del PP. Aquest qüestionament del que s'ha fet fins ara obre la porta perquè Vox intenti capitalitzar la postura més dura i que Casado quedi en una posició indefinida entre el govern de Sánchez i Vox. Tot empeny Casado a adoptar una via que, a judici meu, és gairebé suïcida, d'enrocar-se. Per això Casado defensa el passat en uns termes molt incendiaris.
"L'establishment espanyol no concedirà l'amnistia ni l'autodeterminació, però pot haver propostes imaginatives"
- Ahir es van reunir Pedro Sánchez i Pere Aragonès, i la tercera setmana de setembre es reprendrà la taula de diàleg. Quin futur li veu?
- Serà complicat arribar a un enteniment. Falta temps i, sobretot, solucions imaginatives. L'independentisme ha llançat un missatge molt clar que vol autodeterminació i amnistia, però l'establishment espanyol no concedirà cap de les dues coses. Vol dir això que les negociacions estan abocades al fracàs? No, sempre i quan hi hagi propostes imaginatives. I aquí és on el govern espanyol encara no ha dit res. Quan Pedro Sánchez va venir a Barcelona, en el seu discurs del Liceu, no va fer cap proposta. Va defensar els indults, això sí, va mostrar un canvi de tarannà, però no va fer cap proposta. Quan comencin a haver-hi propostes, hi haurà un referèndum, però no d'autodeterminació, sinó associat a algun tipus de reforma constitucional o estatutària, o la introducció d'algun tipus de federalisme, veurem com es col·loquen els diversos autors. Però encara estem lluny d'aquesta fase.
- Què caldria en l'actual fase inicial de negociacions?
- El que és necessari en tot marc de negociacions, que és crear un clima de confiança i fer concessions mútues que permetin construir expectatives raonables d'èxit. El que ha passat amb el Tribunal de Comptes no ajuda gens, òbviament, però hi ha moltes més causes obertes en els tribunals. Fins que tot això es desactivi i s'amortitzi, serà lent.
- El personatge Pedro Sánchez ha ensenyat ja totes les seves cartes o encara ens pot sorprendre?
- Sánchez encara pot sorprendre. Té un punt en comú amb Adolfo Suárez. Són uns supervivents i versàtils, per dir-ho elegantment. Poden defensar una cosa o la contrària en funció de les circumstàncies. Això, que en principi és dolent perquè tots preferim personalitats amb conviccions granítiques, en el context actual és molt positiu. Igual que Sánchez ha canviat respecte de Podem, també ho ha fet sobre els indults i pot fer-ho en les negociacions i sobre les reformes que es poden fer des de Madrid. Crec que hi ha marge per a la sorpresa.
Ignacio Sánchez-Cuenca després d'intervenir en una taula rodona de la UPEC. Foto: Adrià Costa
- Ha participat en les jornades de la UPEC, en una taula rodona sobre la crisi de la monarquia? Com veu l'estat de salut de la institució monàrquica?
- Hi ha en marxa una operació, que està tenint èxit, de reconstrucció de la legitimitat de la monarquia ambFelip VI. Tornem a veure com els mitjans de comunicació i les elits polítiques estan tancant files entorn Felip VI, el que té una traducció a les enquestes. La valoració del monarca és bona, ha millorat. Han trobat una via per establir el màxim contrast entre la figura de Joan Carles I i el seu fill. Per salvar Felip VI estan disposats a enfonsar en el femer el rei emèrit. És curiós com aquest monarquisme tan fort no s'aturi ni davant el rei emèrit. I això està funcionant. No veig una crisi de la institució, tret que sortissin revelacions desconegudes fins al moment en què l'actual rei estigués involucrat en negocis tèrbols. Han trobat el registre per un començar de zero. És l'opinió que defensa, per exemple, José Antonio Zarzalejos: el pare és un indecent però ara cal centrar-se en les virtuts del fill.
"Hi ha en marxa una operació de reconstrucció de la legitimitat de la monarquia que està tenint èxit"
- És curiós com el monarquisme d'amplis sectors de la dreta dura és relativament recent, després del discurs del 3-O. Recentment, amb motiu dels indults, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va polemitzar sobre si el rei els signaria. Es pot produir un allunyament entre dreta extrema i monarquia?
- Ara mateix hi ha una lluna de mel entre la dreta més nacionalista i la monarquia. Entre altres coses perquè el rei no ha rectificat cap dels seus discursos, com el del3 d'octubre. Si el rei ho fes, aquests sectors s'enfurismarien. Però no sé si el rei tindrà necessitat de corregir el que va dir el 3-O. Probablement, no. La marxa dels esdeveniments pot conduir a una nova fase sense que el rei no digui res. Mentre no ho faci, Vox i el PP continuaran cridant "visca el rei!". Com quan Casado va dir en un discurs que calia incorporar el "visca el rei" en les converses de la vida quotidiana. Això es pot mantenir mentre el rei no desviï del que va dir el 3-O.
- No creu que el rei faci cap correcció respecte el 3-O?
- No ho crec. Cal pensar que, fora de Catalunya, aquest discurs es va veure bé, com una defensa de la pàtria i de l'Estat davant eldesafiament català. No crec que el rei es desdigui d'això.