1 de 10
procés català

Aragonès i Sánchez acorden reprendre la taula de diàleg la tercera setmana de setembre a Barcelona

Com va avançar NacióDigital, la mesa de negociació s'activarà després de l'estiu; els dos governs treballaran en les properes setmanes per definir-ne la metodologia i l'ordre del dia

Pere Aragonès i Pedro Sánchez aquest dimarts a la Moncloa | Moncloa
per Bernat Surroca / Joan Serra Carné, Madrid / Barcelona | 29 de juny de 2021 a les 20:20 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de juny de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ha desplaçat de la Moncloa fins a la delegació del Govern a Madrid, al Centre Cultural Blanquerna, per fer una primera valoració, amb la delegada Ester Capella, de la reunió d'aquest dimarts amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per encetar la represa del diàleg. Una trobada que, casualitat o no, ha coincidit amb una nova mostra de la situació que viu l'independentisme, més enllà de la concessió dels indults per als nou presos polítics: les fiances del Tribunal de Comptes han posat el context a una trobada freda, sense regals ni passejades prèvies, i amb poca conversa en els pocs minuts que han pogut veure els periodistes. La reunió, que s'ha allargat dues hores i mitja, ha servit per constatar que malgrat la voluntat dels dos governs de parlar, les posicions continuen allunyades. 

Aragonès ha admès "diferències evidents" entre el govern espanyol i el català, però a la trobada s'ha reconegut l'existència d'un conflicte polític que s'haurà de resoldre a través del diàleg i, finalment, amb "l'aval del vot de la ciutadania de Catalunya". "Aquests són els elements de l'acord bàsic que va motivar la taula de diàleg", ha recordat el president. Els dos equips treballaran en les properes setmanes per acordar la metodologia de treball i l'ordre del dia de la mesa de diàleg, dos elements clau per evitar que tot plegat es quedi en una foto. La mesa, això sí, ja té data: la tercera setmana de setembre, després de l'estiu i de la Diada, com va avançar NacióDigital.


Un dels elements que s'haurà d'abordar en aquests propers dies és la composició de la delegació catalana. Aragonès ha evitat concretar qui n'ha de formar part -un dels debats oberts és si hi ha de ser Oriol Junqueras- i ha dit que es decidirà en les properes setmanes i serà "una delegació institucional". En tot cas, la part catalana portarà a la reunió el referèndum sobre la independència i l'amnistia. "No serà fàcil, ens haurem de carregar de perseverança i paciencia", ha admès Aragonès. Aquesta és la proposta catalana que "inclou tothom". I l'Estat? "A dia d'avui és mantenir l'statu quo", ha detallat el president. No s'ha plantejat ni una reforma del finançament ni tampoc de l'Estatut, almenys per ara. La proposta catalana, ha remarcat Aragonès, és "intermèdia", perquè el punt de partia "és la independència". La negociació serà "molt difícil"

En tot cas, la part catalana té clar que cal reprendre la taula de diàleg. "Cal que la taula reprengui els seus treballs. És la millor constatació que les dues parts donem una oportunitat al diàleg i volem resoldre el conflicte", ha afirmat el president. I això passa perquè els acord que s'obtinguin siguin "validats" per la ciutadania. "Serà la negociació mes complexa de la Catalunya contemporània", ha advertit el president. Hi haurà relator? Aragonès ha dit que "totes les garanties i millores" es defensaran, tot i que aquesta qüestió no s'ha acordat. 


Amnistia per "revertir la repressió"


Reactivar la taula de diàleg ha estat un dels principals elements de la reunió, no l'únic. Aragonès ha plantejat també la necessitat d'una amnistia per acabar amb la repressió, i també l'exercici del dret a l'autodeterminació. Són dues "línies vermelles" per al govern espanyol, que no ho vol acceptar. "Cal trobar la manera de satisfer la voluntat majoritària de la ciutadania de Catalunya per decidir el futur polític del país", ha dit Aragonès. "Amnistia i autodeterminació són els dos grans consensos de la societat catalana", ha remarcat.


Això es traslladarà, també a la mesa de negociació en la línia que reclama el Consell d'Europa. Aragonès ha evitat concretar si s'ha assolit algun compromís per part del govern espanyol per avançar en la desjudicialització. La fi de la repressió inclou també el retorn dels exiliats. "El Consell d'Europa marca el camí", ha dit, i ha emplaçat el govern espanyol ha explicar el seu posicionament sobre com donar-hi compliment. 

Dos espais de treball


La reunió tambe ha servit per constatar que hi ha dues àrees de treball. Una és la mesa de diàleg, per resoldre el conflicte polític, i per altra banda hi ha altres qüestions rellevants en "l'àmbit dels incompliments de l'estatut, inversions, els fons europeus o l'actualització del sistema de dependència o la sortida de la pandèmia". Inversions i incompliments s'abordaran a la comissió bilateral Estat-Generalitat, que per part catalana estarà presidida per la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà.

Això inclou des del traspàs de l'aeroport, el port o els fons europeus, entre moltes altres qüestions d'àmbit sectorial, al marge de la resolució del conflicte polític però també rellevants. Ara bé, Aragonès ha volgut remarcar la importància de resoldre el plet català per poder, també, abordar amb garanties la resta de temes. "Sense resoldre el conflicte polític de fons no tindrem els mecanismes per l'estabilitat", ha recordat. 

Les fiances marquen la trobada


La trobada ha arrencat amb una nova evidència que la repressió contra l'independentisme és ben viva. El Tribunal de Comptes ha imposat fiances milionàries a una quarantena d'alts càrrecs del Govern per l'acció exterior de la Generalitat, que pugen fins als 5,4 milions d'euros i s'han de pagar en un termini de 15 dies amb el risc que l'òrgan fiscalitzador els embargui els bens. En concret vol que l'expresident Artur Mas i Andreu Mas-Colell paguin 2,8 milions d'euros mentre que reclama a l'expresident Carles Puigdemont i l'exvicepresident Oriol Junqueras 1,9 milions. Tot plegat correspon a despeses suposadament irregulars en el marc de la promoció del procés arreu del món. 

El més afectats en aquesta causa és l'exsecretari general del Diplocat Albert Royo, que ha d'afrontar 3,6 milions d'euros. Pel que fa a l'exconseller Raül Romeva, el tribunal li exigeix una fiança de 2,1 milions d'euros. Per al portaveu del govern de Mas, Francesc Homs, fiança puja fins als 2,9 milions d'euros, mentre que les interventores Mireia Vidal i Rosa Vidal han de pagar 3,1 milions i 1,8 milions, respectivament. La reunió entre Sánchez i Aragonès ha estat un primer pas, la taula de diàleg torna a tenir data, però la resolució del conflicte continua lluny.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació