25
de juny
del
2021
Actualitzat
el
27
de juny
a les
16:06h
El 26 de febrer del 2020 es va celebrar la primera reunió de la taula de diàleg a Madrid. Aquella fotografia, curosament cuidada pel protocol de la Moncloa i en la qual la delegació catalana no va estalviar-se gestos per transmetre que no rebaixava posicionaments, s'havia de repetir amb una segona trobada imminent. De fet, el comunicat conjunt validar en la cimera preveia que la mesa de negociació es reuniria "mensualment". Però la irrupció de la pandèmia de coronavirus ho va canviar tot. No es va tornar a convocar i, després, Catalunya es va endinsar en un nou escenari electoral. Tot i que Pedro Sánchez i Pere Aragonès encetaran una nova etapa amb la reunió de dimarts, la taula de diàleg no s'activarà aquest juliol. Segons fonts coneixedores de la coordinació entre el Govern i l'executiu espanyol consultades per NacióDigital, la represa de les converses es demorarà fins al setembre.
La concessió dels indults parcials als nou presos polítics, que dimecres van sortir en llibertat, marcarà la trobada bilateral entre Sánchez i Aragonès de la setmana que ve. Encara més després després que el president espanyol hagi afirmat, des de Brussel·les, que "hi ha moments en què és més útils el càstig i, en d'altres, el perdó". Tot i que no ha transcendit el guió de la sessió de treball, una de les carpetes rellevants de la conversa serà com s'encara l'etapa de diàleg entre governs en relació a la resolució del conflicte polític. Fonts de Palau admeten la voluntat que la trobada serveixi per "posar les bases per a la negociació". Al Govern treuen transcendència a la data de la nova reunió de la taula i posen èmfasi en definir-ne el marc polític. La cita de dimarts vinent a Madrid ha de servir per avançar en aquests detalls.
I és en el pla de les propostes per atendre el plet català en el qual són més visibles les diferències entre els dos executius. La Moncloa ja ha deixat clar -ho ha fet la ministra portaveu, María Jesús Montero- que el govern espanyol ha complert la seva "part" per desinflamar el conflicte amb l'aprovació dels indults i que ara és el torn dels partits independentistes, a qui ha recomanat "pragmatisme" per plantejar propostes dins del "marc constitucional". L'Estat vol que el frame del diàleg es limiti a la millora de l'autogovern. En canvi, el Govern i els partits que li donen suport des del Parlament -ERC, Junts i la CUP- han mostrat coincidència en la defensa de l'amnistia i l'autodeterminació com a vies transitables per resoldre el fons de la reclamació. Aragonès va dir dimarts que "és el moment del referèndum acordat". Les posicions són, doncs, molt distants, com ha constatat el mateix Sánchez aquest divendres.
Després de la sortida en llibertat dels presos polítics, una mesura de gràcia concedida pel govern espanyol que provocarà recursos de la dreta i l'extrema dreta a la sala tercera del Tribunal Suprem, la Moncloa no té pressa per obrir el front de la taula de diàleg aquest juliol. Fins ara, l'executiu espanyol s'ha limitat a subratllar que el primer que cal és que els presidents es reuneixin per iniciar la nova etapa de relació entre governs. A Palau ja es preparen per traslladar la represa de la mesa de negociació al setembre.
En els primers dies del seu mandat, Aragonès va assenyalar que un pas previ a la reunió de la taula de diàleg era la constitució de l'acord nacional per l'autodeterminació i l'amnistia. Aquest acord forma part del pacte entre ERC i Junts per formar Govern, i encara no té una data concreta per posar-se en marxa. De fet, fonts governamentals assenyalen que hi ha marge fins al setembre per activar-lo. La idea és que en formin part tots els partits i entitats sobiranistes.
La segona reunió, a Barcelona?
El calendari amb el qual es treballa és que la segona reunió sigui després de les vacances d'estiu. Si es compleix el compromís signat el febrer del 2020, la sessió de treball se celebraria a Barcelona. Cap font consultada ha confirmat quina seria la seu de la represa de les converses oficials.
El recorregut de l'espai de diàleg entre l'Estat i la Generalitat ha estat, fins ara, tortuós. Tant Junts com la CUP han mostrat el seu escepticisme amb l'acord que en el seu dia van signar ERC i el PSOE -que va permetre la investidura de Sánchez-, una distància que també van verbalitzar tant Carles Puigdemont com Quim Torra. Però el conjunt dels partits independentistes han concedit un marge a la proposta republicana. Així es va plasmar en els acords per convertir Aragonès en president i formar el nou Govern. La taula de diàleg, doncs, té marge de vida fins al 2023, exercici en el qual Aragonès haurà de rendir comptes al Parlament i que també serà any electoral a Espanya.
La concessió dels indults parcials als nou presos polítics, que dimecres van sortir en llibertat, marcarà la trobada bilateral entre Sánchez i Aragonès de la setmana que ve. Encara més després després que el president espanyol hagi afirmat, des de Brussel·les, que "hi ha moments en què és més útils el càstig i, en d'altres, el perdó". Tot i que no ha transcendit el guió de la sessió de treball, una de les carpetes rellevants de la conversa serà com s'encara l'etapa de diàleg entre governs en relació a la resolució del conflicte polític. Fonts de Palau admeten la voluntat que la trobada serveixi per "posar les bases per a la negociació". Al Govern treuen transcendència a la data de la nova reunió de la taula i posen èmfasi en definir-ne el marc polític. La cita de dimarts vinent a Madrid ha de servir per avançar en aquests detalls.
I és en el pla de les propostes per atendre el plet català en el qual són més visibles les diferències entre els dos executius. La Moncloa ja ha deixat clar -ho ha fet la ministra portaveu, María Jesús Montero- que el govern espanyol ha complert la seva "part" per desinflamar el conflicte amb l'aprovació dels indults i que ara és el torn dels partits independentistes, a qui ha recomanat "pragmatisme" per plantejar propostes dins del "marc constitucional". L'Estat vol que el frame del diàleg es limiti a la millora de l'autogovern. En canvi, el Govern i els partits que li donen suport des del Parlament -ERC, Junts i la CUP- han mostrat coincidència en la defensa de l'amnistia i l'autodeterminació com a vies transitables per resoldre el fons de la reclamació. Aragonès va dir dimarts que "és el moment del referèndum acordat". Les posicions són, doncs, molt distants, com ha constatat el mateix Sánchez aquest divendres.
Després de la sortida en llibertat dels presos polítics, una mesura de gràcia concedida pel govern espanyol que provocarà recursos de la dreta i l'extrema dreta a la sala tercera del Tribunal Suprem, la Moncloa no té pressa per obrir el front de la taula de diàleg aquest juliol. Fins ara, l'executiu espanyol s'ha limitat a subratllar que el primer que cal és que els presidents es reuneixin per iniciar la nova etapa de relació entre governs. A Palau ja es preparen per traslladar la represa de la mesa de negociació al setembre.
En els primers dies del seu mandat, Aragonès va assenyalar que un pas previ a la reunió de la taula de diàleg era la constitució de l'acord nacional per l'autodeterminació i l'amnistia. Aquest acord forma part del pacte entre ERC i Junts per formar Govern, i encara no té una data concreta per posar-se en marxa. De fet, fonts governamentals assenyalen que hi ha marge fins al setembre per activar-lo. La idea és que en formin part tots els partits i entitats sobiranistes.
La segona reunió, a Barcelona?
El calendari amb el qual es treballa és que la segona reunió sigui després de les vacances d'estiu. Si es compleix el compromís signat el febrer del 2020, la sessió de treball se celebraria a Barcelona. Cap font consultada ha confirmat quina seria la seu de la represa de les converses oficials.
El recorregut de l'espai de diàleg entre l'Estat i la Generalitat ha estat, fins ara, tortuós. Tant Junts com la CUP han mostrat el seu escepticisme amb l'acord que en el seu dia van signar ERC i el PSOE -que va permetre la investidura de Sánchez-, una distància que també van verbalitzar tant Carles Puigdemont com Quim Torra. Però el conjunt dels partits independentistes han concedit un marge a la proposta republicana. Així es va plasmar en els acords per convertir Aragonès en president i formar el nou Govern. La taula de diàleg, doncs, té marge de vida fins al 2023, exercici en el qual Aragonès haurà de rendir comptes al Parlament i que també serà any electoral a Espanya.