25
de juny
del
2021
Actualitzat
a la
13:51h
El Govern diu que aprova l'ampliació de l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat sota condicions. Entre altres, demana que es minimitzi l'impacte ambiental, en concret de la zona de la Ricarda, a la que es volen prendre 500 metres per allargar la tercera pista, la més pròxima al mar. La decisió genera reflexions.
La Ricarda és un espai natural humit d'interès ambiental, protegit per la xarxa natura 2000 europea. Té un estany del segle XVII, platja amb dunes, canyissars i conreus per bestiar. Les comunitats animals i vegetals que hi viuen són úniques per la riquesa en biodiversitat. S'hi havia invertit diner públic per a conservar l'espai, ara es rectifica.
L'emergència climàtica és una situació provocada pels humans i considerada tan punyent que la major part d'institucions han fet declaracions oficials per mitigar-la. Que ens afectin, el Parlament Europeu, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, que no està a favor de l'ampliació proposada. Ara, l'ampliació va en sentit oposat a les declaracions oficials.
A Catalunya la temperatura ha pujat 0,7 °C entre 2010 i 2020, segons el Butlletí d'Indicadors Climàtics de Catalunya del Servei Meteorològic de Catalunya. Sabem també que la Mediterrània és una de les zones que més afectades es veuran pels efectes de l'escalfament global, on es tem l'augment dels episodis de sequera i l'amenaça de concentració de la precipitació i de tornados a la costa.
El sector aeri és el més insostenible perquè, proporcionalment al nombre d'usuaris, provoca més emissions de gasos d'efecte hivernacle per quilòmetre recorregut. Aena ha signat el compromís d'arribar a la neutralitat de carboni el 2026. Però l'ampliació de l'aeroport amb la tercera pista farà pujar en 33 milions de tones de CO2.
D'una altra banda, els jaciments de petroli s'exhaureixen, segons els estudiosos. Les empreses petrolieres han reduït en més de la meitat la seva extracció, entre 2000 i 2014. I encara es preveu una davallada superior, segons l'Agència Internacional de l'Energia. El fracking no funciona.
Les matèries primeres necessàries per a la fabricació de motors «sostenibles» són escasses i no les tenim aquí. Per tant, 'automoció i l'aeromoció amb motors anomenats sostenibles, d'hidrogen o solars, comporten un extractivisme que tampoc no permetrà que hi hagi tants cotxes com ara, ni tants avions.
Cada any s'avança el dia del sobregir, aquell en què hem gastat les matèries que la Terra pot regenerar durant un any. El 1970 va ser al desembre, enguany serà el 29 de juliol. Això vol dir que algunes societats humanes necessitem més dos planetes per a viure, atès que la distribució de la despesa no és uniforme. I no tenim un planeta B.
Des d'esferes financeres rebaten els arguments de rigor ecològic contraris a l'ampliació de l'aeroport emprant termes com «llacunes artificials amb quatre ànecs», per desacreditar la defensa dels serveis que ofereix un paratge singular que, a més d'una biodiversitat irrepetible, aporta zones d'evacuació d'aigua en cas de grans inundacions, cada cop més freqüents.
També s'acusa de preocupar-se més pel benestar dels animals i les plantes que pels de les persones als qui s'oposen d'ampliar l'aeroport, per la possibilitat de crear ocupació. És una altra simplificació injusta. Segons els experts en canvi global, tenim uns anys perquè no hi hagi un daltabaix econòmic provocat per la crisi que comportarà la caiguda del petroli. El turisme i l'automoció seran els sectors més afectats.
En aquest cas, defensar l'interès general és plantejar els límits d'infraestructures com l'aeroport del Prat. La malauradament inevitable transició ecològica no serà ni senzilla, ni barata. Cal racionalitzar el transport, cal relocalitzar les activitats, minvar les xarxes logístiques. Val la pena destruir espais irrepetibles per fer-hi infraestructures colossals quan tot apunta que quedaran obsoletes en un termini no gaire llarg?
L'esperança de recuperar les condicions òptimes en què ens hem desenvolupat com a espècie passa per la neutralitat d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. És a dir, enfocar la mirada cap a altres formes de subsistència. I l'ampliació de l'aeroport del Prat, més enllà de la biodiversitat, va en la línia contrària als resultats científics.
L'economia no pot ignorar l'ecologia, ambdues tenen com a origen el terme oikos, casa; una és com gestionar-la, l'altra com conèixer-la. Costa de creure que la millor idea sigui gestionar sense respectar el coneixem. Sabem la dita, pa avui, fam demà. Així que no és que als qui veiem els límits del creixement no ens preocupi la desocupació o la precarietat. Ens importa i molt. La d'ara i la que tot apunta que ha de venir. Cal posar les llums llargues.
La Ricarda és un espai natural humit d'interès ambiental, protegit per la xarxa natura 2000 europea. Té un estany del segle XVII, platja amb dunes, canyissars i conreus per bestiar. Les comunitats animals i vegetals que hi viuen són úniques per la riquesa en biodiversitat. S'hi havia invertit diner públic per a conservar l'espai, ara es rectifica.
L'emergència climàtica és una situació provocada pels humans i considerada tan punyent que la major part d'institucions han fet declaracions oficials per mitigar-la. Que ens afectin, el Parlament Europeu, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, que no està a favor de l'ampliació proposada. Ara, l'ampliació va en sentit oposat a les declaracions oficials.
A Catalunya la temperatura ha pujat 0,7 °C entre 2010 i 2020, segons el Butlletí d'Indicadors Climàtics de Catalunya del Servei Meteorològic de Catalunya. Sabem també que la Mediterrània és una de les zones que més afectades es veuran pels efectes de l'escalfament global, on es tem l'augment dels episodis de sequera i l'amenaça de concentració de la precipitació i de tornados a la costa.
El sector aeri és el més insostenible perquè, proporcionalment al nombre d'usuaris, provoca més emissions de gasos d'efecte hivernacle per quilòmetre recorregut. Aena ha signat el compromís d'arribar a la neutralitat de carboni el 2026. Però l'ampliació de l'aeroport amb la tercera pista farà pujar en 33 milions de tones de CO2.
D'una altra banda, els jaciments de petroli s'exhaureixen, segons els estudiosos. Les empreses petrolieres han reduït en més de la meitat la seva extracció, entre 2000 i 2014. I encara es preveu una davallada superior, segons l'Agència Internacional de l'Energia. El fracking no funciona.
Les matèries primeres necessàries per a la fabricació de motors «sostenibles» són escasses i no les tenim aquí. Per tant, 'automoció i l'aeromoció amb motors anomenats sostenibles, d'hidrogen o solars, comporten un extractivisme que tampoc no permetrà que hi hagi tants cotxes com ara, ni tants avions.
Cada any s'avança el dia del sobregir, aquell en què hem gastat les matèries que la Terra pot regenerar durant un any. El 1970 va ser al desembre, enguany serà el 29 de juliol. Això vol dir que algunes societats humanes necessitem més dos planetes per a viure, atès que la distribució de la despesa no és uniforme. I no tenim un planeta B.
Des d'esferes financeres rebaten els arguments de rigor ecològic contraris a l'ampliació de l'aeroport emprant termes com «llacunes artificials amb quatre ànecs», per desacreditar la defensa dels serveis que ofereix un paratge singular que, a més d'una biodiversitat irrepetible, aporta zones d'evacuació d'aigua en cas de grans inundacions, cada cop més freqüents.
També s'acusa de preocupar-se més pel benestar dels animals i les plantes que pels de les persones als qui s'oposen d'ampliar l'aeroport, per la possibilitat de crear ocupació. És una altra simplificació injusta. Segons els experts en canvi global, tenim uns anys perquè no hi hagi un daltabaix econòmic provocat per la crisi que comportarà la caiguda del petroli. El turisme i l'automoció seran els sectors més afectats.
En aquest cas, defensar l'interès general és plantejar els límits d'infraestructures com l'aeroport del Prat. La malauradament inevitable transició ecològica no serà ni senzilla, ni barata. Cal racionalitzar el transport, cal relocalitzar les activitats, minvar les xarxes logístiques. Val la pena destruir espais irrepetibles per fer-hi infraestructures colossals quan tot apunta que quedaran obsoletes en un termini no gaire llarg?
L'esperança de recuperar les condicions òptimes en què ens hem desenvolupat com a espècie passa per la neutralitat d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. És a dir, enfocar la mirada cap a altres formes de subsistència. I l'ampliació de l'aeroport del Prat, més enllà de la biodiversitat, va en la línia contrària als resultats científics.
L'economia no pot ignorar l'ecologia, ambdues tenen com a origen el terme oikos, casa; una és com gestionar-la, l'altra com conèixer-la. Costa de creure que la millor idea sigui gestionar sense respectar el coneixem. Sabem la dita, pa avui, fam demà. Així que no és que als qui veiem els límits del creixement no ens preocupi la desocupació o la precarietat. Ens importa i molt. La d'ara i la que tot apunta que ha de venir. Cal posar les llums llargues.