26
de juny
del
2021
Actualitzat
a les
16:17h
Alpha Mikeliunas i Fran Ortega viuen al carrer Floridablanca de Barcelona des de fa 11 anys. Han passat més d'una dècada de conflictes amb la propietat i han estat víctimes d'assetjament immobiliari. Aquest dilluns seran jutjats a la Ciutat de la Justícia, acusats d'amenaces i coaccions per protestar contra el seu desnonament, juntament amb el portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera. La Fiscalia els demana tres anys de presó a cadascuni pocs dies abans del judici, atenen NacióDigital per valorar el seu cas.
"Just quan ens plantejàvem marxar del pis el 2018, vam obrir la bústia i ens vam trobar un full informatiu del Sindicat de Llogaters", recorda Mikeliunas. La família Mas-Beya Fradera és la propietària de l'edifici i no s'havia preocupat per mantenir en condicions el pis. "Els baixants de les aigües residuals estaven espatllats, les canonades tenien més plom del permès i hi havia una plaga de termites", explica.
Mentrestant, la propietat ja havia aconseguit que alguns llogaters de la finca marxessin. Els pisos pels quals pagaven 700 euros, passaven a anunciar-se per 950 o 1.100 a portals immobiliaris. "Quan vam trobar el paper del sindicat a la bústia vam veure clar que marxar no seria una solució, sinó que probablement representaria tenir problemes amb algun altre propietari", diu Mikeliunas.
Per a Ortega, a partir d'aquell moment marxar va deixar de ser una alternativa, tot i que el repte que encaraven era majúscul. "Des del 2007 hi havia aprovada la llei que permetia denunciar assetjament immobiliari, però el gran problema era tenir-ne proves. Gràcies a l'Alpha, que és molt minuciosa, ho vam aconseguir", afirma. La tasca de recopilació, sumada a la mobilització amb el sindicat, va permetre avançar. "L'Ajuntament va treure del calaix les queixes que els hi havíem fet arribar", recorda Ortega. Sis veïns més van seguir els seus passos, evitant així el procés de desallotjament progressiu del bloc.
El cas de Mikeliunas i Ortega va suposar que l'Ajuntament interposés una multa a la propietat amb 180.000 euros. A més, la parella va presentar una denúncia per danys i perjudicis. En paral·lel, però, afrontaven una amenaça de desnonament. Després de queixar-se per les condicions del pis per primera vegada, la propietat els havia comunicat que no els renovaria.
És en aquest context que, de bracet del sindicat, es van mobilitzar davant de l'Institut de Bellesa Francis, vinculat amb la família propietària del bloc. Una protesta que ara els pot suposar una condemna a tres anys de presó i que tant els llogaters com Palomera emmarquen en una voluntat de reprimir el moviment per l'habitatge.
"Les víctimes som nosaltres"
"L'Estat ens ataca perquè vol protegir els amos de la ciutat", assegura Palomera. "És un atac per motius polítics. Nosaltres estem limitant privilegis als especuladors i això fa que no puguin fer i desfer amb l'habitatge", valora el portaveu. Palomera situa els Mas-Beya Fradera en la categoria de "nissagues" que controlen una part substancial del parc de pisos de la capital catalana. "Veuen els llogaters com una extensió de la seva propietat i si tu no acceptes el que ells diuen, et fan fora de casa i criminalitzen les teves accions. Es creuen per sobre del bé i del mal", argumenta. Mikeliunas i Ortega lamenten que la propietat intenti girar la truita. "Les víctimes d'assetjament som nosaltres", diuen, insistint en la multa interposada per l'Ajuntament a la família titular de la finca. "L'acusació i el judici són una represàlia més perquè deixem el pis", considera ella. "Si ens prenen el dret a protesta, què ens queda?", es pregunta ell.
L'estratègia de defensa de tots tres, coordinada per l'advocada Anaïs Franquesa, passa per insistir en el caràcter pacífic de la protesta contra el desnonament. Insisteixen que l'informe policial fet en el seu moment no va assenyalar cap incident i asseguren que disposen de testimonis presencials de periodistes i diputats al Parlament que poden corroborar que no hi va haver cap acte violent. La jutge, però, no ha admès per ara la seva compareixença davant del tribunal.
Què passa quan acaben els contractes?
Palomera qualifica la causa de "muntatge" i pronostica un "efecte bumerang". "Anirem fins al final i la nostra resposta ha de ser deixar-li clar a la Fiscalia que no renunciarem a lluitar pels nostres drets. Es vol establir un precedent perquè el moviment per l’habitatge no pugui protestar per aturar desnonaments", assegura. La causa recorda a la que va acabar amb l'absolució de vuit activistes per l'ocupació d'una oficina del BBVA el 2017, per a qui la Fiscalia demanava dos anys de presó.
El cas de Mikeliunas i Ortega permet detectar una escletxa de desprotecció que pateixen els llogaters i que ni tan sols la regulació de preus ha pogut esmenar. Els dos sempre han pagat el lloguer, fins i tot quan es va acabar formalment el contracte, però tot i així la propietat els va comunicar que no els renovava després que protestessin. "Vam invertir 8.000 euros al pis per fer-lo habitable, i tot i això ens poden fer fora", lamenta Mikeliunas.
"El gran repte és equiparar-nos a països del nostre entorn, com França o Alemanya, on quan s'acaben els contractes es prioritza la funció social de l'habitatge i per fer-te fora hi ha d'haver una justificació", diu Palomera. "Que algú guanyi diners amb un pis em sembla perfecte, però el que ja no veig tan bé és la cobdícia", conclou Ortega. Ell, Mikeliunas i Palomera seuran dilluns al banc dels acusats en un cas que pot ser un precedent en la repressió del moviment per l'habitatge a Catalunya. Dilluns el Sindicat de Llogaters ha convocat un acte de suport als tres acusats a la Ciutat de la Justícia i el cas ja ha tingut ressò internacional. "És una represàlia contra defensors dels drets humans", ha assegurat l'exrelatora de l'ONU en matèria d'habitatge, Leilaini Farha.
"Just quan ens plantejàvem marxar del pis el 2018, vam obrir la bústia i ens vam trobar un full informatiu del Sindicat de Llogaters", recorda Mikeliunas. La família Mas-Beya Fradera és la propietària de l'edifici i no s'havia preocupat per mantenir en condicions el pis. "Els baixants de les aigües residuals estaven espatllats, les canonades tenien més plom del permès i hi havia una plaga de termites", explica.
Mentrestant, la propietat ja havia aconseguit que alguns llogaters de la finca marxessin. Els pisos pels quals pagaven 700 euros, passaven a anunciar-se per 950 o 1.100 a portals immobiliaris. "Quan vam trobar el paper del sindicat a la bústia vam veure clar que marxar no seria una solució, sinó que probablement representaria tenir problemes amb algun altre propietari", diu Mikeliunas.
Per a Ortega, a partir d'aquell moment marxar va deixar de ser una alternativa, tot i que el repte que encaraven era majúscul. "Des del 2007 hi havia aprovada la llei que permetia denunciar assetjament immobiliari, però el gran problema era tenir-ne proves. Gràcies a l'Alpha, que és molt minuciosa, ho vam aconseguir", afirma. La tasca de recopilació, sumada a la mobilització amb el sindicat, va permetre avançar. "L'Ajuntament va treure del calaix les queixes que els hi havíem fet arribar", recorda Ortega. Sis veïns més van seguir els seus passos, evitant així el procés de desallotjament progressiu del bloc.
El cas de Mikeliunas i Ortega va suposar que l'Ajuntament interposés una multa a la propietat amb 180.000 euros. A més, la parella va presentar una denúncia per danys i perjudicis. En paral·lel, però, afrontaven una amenaça de desnonament. Després de queixar-se per les condicions del pis per primera vegada, la propietat els havia comunicat que no els renovaria.
És en aquest context que, de bracet del sindicat, es van mobilitzar davant de l'Institut de Bellesa Francis, vinculat amb la família propietària del bloc. Una protesta que ara els pot suposar una condemna a tres anys de presó i que tant els llogaters com Palomera emmarquen en una voluntat de reprimir el moviment per l'habitatge.
"Les víctimes som nosaltres"
"L'Estat ens ataca perquè vol protegir els amos de la ciutat", assegura Palomera. "És un atac per motius polítics. Nosaltres estem limitant privilegis als especuladors i això fa que no puguin fer i desfer amb l'habitatge", valora el portaveu. Palomera situa els Mas-Beya Fradera en la categoria de "nissagues" que controlen una part substancial del parc de pisos de la capital catalana. "Veuen els llogaters com una extensió de la seva propietat i si tu no acceptes el que ells diuen, et fan fora de casa i criminalitzen les teves accions. Es creuen per sobre del bé i del mal", argumenta.
Fran Ortega, Alpha Mikeliunas i Jaime Palomera Foto: Yvelisse Teixeira
L'estratègia de defensa de tots tres, coordinada per l'advocada Anaïs Franquesa, passa per insistir en el caràcter pacífic de la protesta contra el desnonament. Insisteixen que l'informe policial fet en el seu moment no va assenyalar cap incident i asseguren que disposen de testimonis presencials de periodistes i diputats al Parlament que poden corroborar que no hi va haver cap acte violent. La jutge, però, no ha admès per ara la seva compareixença davant del tribunal.
Què passa quan acaben els contractes?
Palomera qualifica la causa de "muntatge" i pronostica un "efecte bumerang". "Anirem fins al final i la nostra resposta ha de ser deixar-li clar a la Fiscalia que no renunciarem a lluitar pels nostres drets. Es vol establir un precedent perquè el moviment per l’habitatge no pugui protestar per aturar desnonaments", assegura. La causa recorda a la que va acabar amb l'absolució de vuit activistes per l'ocupació d'una oficina del BBVA el 2017, per a qui la Fiscalia demanava dos anys de presó.
El cas de Mikeliunas i Ortega permet detectar una escletxa de desprotecció que pateixen els llogaters i que ni tan sols la regulació de preus ha pogut esmenar. Els dos sempre han pagat el lloguer, fins i tot quan es va acabar formalment el contracte, però tot i així la propietat els va comunicar que no els renovava després que protestessin. "Vam invertir 8.000 euros al pis per fer-lo habitable, i tot i això ens poden fer fora", lamenta Mikeliunas.
"El gran repte és equiparar-nos a països del nostre entorn, com França o Alemanya, on quan s'acaben els contractes es prioritza la funció social de l'habitatge i per fer-te fora hi ha d'haver una justificació", diu Palomera. "Que algú guanyi diners amb un pis em sembla perfecte, però el que ja no veig tan bé és la cobdícia", conclou Ortega. Ell, Mikeliunas i Palomera seuran dilluns al banc dels acusats en un cas que pot ser un precedent en la repressió del moviment per l'habitatge a Catalunya. Dilluns el Sindicat de Llogaters ha convocat un acte de suport als tres acusats a la Ciutat de la Justícia i el cas ja ha tingut ressò internacional. "És una represàlia contra defensors dels drets humans", ha assegurat l'exrelatora de l'ONU en matèria d'habitatge, Leilaini Farha.