procés català

Sis coses que has de saber sobre el Consell d'Europa i la seva rellevància

Creat el 1949 després de la derrota del feixisme, l'organisme que aplega 47 estats i que ha exigit la llibertat de presos i exiliats va vetar l'ingrés d'Espanya fins dos anys després de la mort de Franco

per Pep Martí, 22 de juny de 2021 a les 11:51 |
La seu del Consell d'Europa a Estrasburg. | ACN
El Consell d'Europa ha infligit la que, sens dubte, és la derrota política més gran que ha patit l'estat espanyol en el concert internacional pel que fa al conflicte a Catalunya. L'Assemblea Parlamentària de l'organisme va aprovar l'informe del diputat letó Boriss Cilevics que demana a les autoritats espanyoles que "indultin o alliberin" els líders de l'1-O, posin fi a la persecució del president Carles Puigdemont i la resta d'exiliats, així com les persones que van col·laborar en el referèndum, i insta a reformar el delicte de sedició per evitar penes "desproporcionades". L'organisme internacional també especifica que l'1-O va ser "il·legal" i va rebutjar demanar de forma explícita l'amnistia. La seva decisió es produeix un dia abans que l'executiu espanyol acordi els indults pels dirigents independentistes empresonats.

La decisió del Consell d'Europa ha agafat per sorpresa l'estat espanyol. L'informe de Cilevics es va elaborar després d'un llarg període de consultes amb totes les parts en conflicte i ja des de la visita del parlamentari a Catalunya es va evidenciar que la percepció que es tenia a Europa de la resposta donada per Madrid a l'1-O grinyolava des d'una perspectiva democràtica. Però què és el Consell d'Europa? Quina transcendència tenen les seves decisions? Aquí podeu veure'n alguns trets.  


1.- Nascut sobre les runes del feixisme. El Consell d'Europa va ser creat després de la Segona Guerra Mundial amb l'objectiu de bastir un espai comú continental basat en els valors de la democràcia i l'estat de dret. Va ser un pas més en el procés cap a la integració europea i s'ha consolidat com un garant dels drets humans i les llibertats. La seva fundació va ser el 1949 a Londres. Té la seu a Estrasburg. L'Assemblea Parlamentària de l'organisme està formada per diputats i senadors designats pels parlaments dels estats integrants. 

2.- Sense dictadures. Només estats democràtics poden ser-ne membres. Quan es va produir el cop d'estat dels coronels a Grècia, el 1967, que va instaurar una dictadura militar, el país va ser expulsat i no va poder tornar fins a la reinstauració de la democràcia, el 1974. El mateix va passar amb Turquia, expulsada el 1980, després del cop militar d'aquell any. Va tornar a haver-hi representació parlamentària turca a partir del 1984 i la recuperació del govern pels civils. Els països del bloc soviètic només van poder ser admesos després de la caiguda del teló d'acer.   



3.- Qui representa Espanya? Cada parlament dels estats membres designa els seus representants, entre 2 i 18 segons la població. A Espanya li corresponen 12: 5 del PSOE, 3 del PP, 1 de Podem, 1 del PNB, 1 d'ERC (la senadora Laura Castel, l'única catalana) i 1 de Vox. La rellevància de la representació al Consell té a veure amb el pes polític d'alguns d'aquests diputats. El cap de la delegació del PP és Pablo Hispán, persona molt propera a Pablo Casado. Vox hi té Iván Espinosa de los Monteros, un dels homes forts de la direcció de Santiago Abascal.  


4.- Designa els membres del Tribunal Europeu de Drets Humans. La decisió del Consell d'Europa suposa també un clar precedent de cara a les decisions que adoptarà el Tribunal Europeu dels drets Humans en el cas d'Espanya. Els polítics condemnats ja hi han començat a enviar els seus recursos. Cal tenir en compte que és precisament l'Assemblea Parlamentària la que elegeix els membres de l'alt tribunal. Són 47 integrants, un per cada estat membre del Consell. Ho són per nou anys no renovables i, un cop elegits, actuen com a jutges independents, no subjectes als seus estats. 


5.- L'Espanya franquista, al marge. El Consell d'Europa coneix molt bé Espanya. De fet, va tenir vetada la seva entrada al llarg de tot el règim franquista. Espanya va haver d'esperar fins al 1977, dos anys després de la mort de Franco, per ser admesa. El "soci" de Madrid en aquesta situació va ser el Portugal del dictador Salazar, que no va entrar a l'organisme fins al 1976, després de la Revolució dels Clavells. 

6.- L'excepció bielorussa. L'únic país europeu que no forma part actualment del Consell d'Europa és Bielorrússia. El règim dictatorial d'Alexander Lukashenko ha estat objecte de nombroses condemnes per part de la institució europea i no té fàcil que pugui accedir al Consell mentre mantingui l'actual sistema polític. Però el Consell també ha rebut crítiques per les seves contradiccions, ja que ha admès països que no són precisament un model democràtic, com Rússia Azerbaikhan.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació