indults

Quan sortiran de la presó els líders independentistes?

El Suprem es reunirà per dictar les ordres d'excarceració i els presos podrien ser alliberats en qüestió d'hores

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 22 de juny de 2021 a les 12:20 |
Els presos polítics durant un acte d'Òmnium per defensar l'amnistia | ACN
Els presos polítics rebran avui l'indult. Amb la seva excarceració, que serà ràpida, s'obrirà una nova etapa en el procés, malgrat que la repressió contra l'independentisme continua i el perdó no afecta els centenars d'encausats per l'1-O ni per les manifestacions post-sentència, ni tampoc els exiliats. Quan el consell de ministres aprovi l'indult, faltaran encara alguns tràmits judicials i administratius perquè els líders independentistes puguin sortir de la presó. El Suprem es reunirà per dictar les ordres d'excarceració i ho traslladarà als jutjats de vigilància penitenciària. Pot ser qüestió d'hores.

Un cop el govern espanyol acordi l'indult, s'ha de publicar al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) per poder-los aplicar. Felip VI no es pot negar a signar el perdó. L'encarregat d'executar-ho és el tribunal sentenciador, és a dir, el Tribunal Suprem, que té poc marge de maniobra si l'indult ha estat ben fet i s'han comptat bé els dies de commutació de la pena. Quan sortiran dels presos? Hauria de ser ràpid. El Suprem no esperarà a la publicació al BOE i dictarà l'ordre d'excarceració un cop rebi la comunicació oficial de la Moncloa. Un cop això passi, s'haurà de traslladar als jutjats de vigilància penitenciària i, d'allà, a les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Wad-Ras. 


Havien demanat permís per Sant Joan


En un principi tot apuntava que l'indult arribaria coincidint amb un permís penitenciari que els presos havien demanat per Sant Joan. Tenien sortides programades del 23 al 27, i això feia pensar que el perdó arribaria amb els presos fora de la presó. Com que tot anirà més ràpid i els líders independentistes podrien sortir aquesta mateixa tarda, aquest permís quedarà sense aplicar. 


Un cop es publiquin al BOE, els indults s'han d'aplicar i són irrevocables, malgrat que el govern espanyol preveu que siguin "reversibles". Experts consultats ja apuntaven fa uns dies que la idea d'indults "reversibles" que es va posar sobre la taula per tranquil·litzar el Suprem té poc recorregut. Si els presos "reincideixen", se'ls pot obrir un altre procediment penal i tornar a ser condemnats, però no se'ls poden "revocar" els indults i tornar a la pena de presó prèvia al perdó.

Els recursos a la sala tercera


Si bé la sala segona, que presideix Manuel Marchena, té poc marge per bloquejar els indults, en té una mica més la sala tercera, la contenciosa-administrativa, que és qui rebrà els previsibles recursos que a partir d'ara ja es poden interposar a la decisió del govern espanyol. Qui pot presentar recurs? Més enllà de la Fiscalia, que pot fer-ho, aquesta és una pregunta que genera dubtes entre els experts. En una entrevista a NacióDigital, l'exjutge del Tribunal Suprem Joaquín Giménez, només ho podria fer Vox, que era part en el judici de l'1-O. El PP també ha amenaçat de portar l'indult als tribunals, però hi ha dubtes que es pugui admetre a tràmit un recurs interposat per un partit que ni era part en el judici ni tampoc es pot considerar "víctima" del procés. 

Si hi ha recurs, la sala tercera podria arribar a anul·lar l'indult. Ara bé, la capacitat que té per fer-ho és limitada. Formalment, s'ha de fixar en els aspectes formals de la decisió adoptada per la Moncloa, és a dir, si s'han seguit els procediments correctament i si la decisió està ben motivada. És en aquest darrer punt on la sala podria tenir més marge d'actuació, si detecta que el govern espanyol no ha argumentat bé els motius per concedir l'indult. En cas d'anul·lació, el govern espanyol el podria tornar acordar "corregint" les errades assenyalades pel Suprem, que aleshores sí que ja no tindria pràcticament marge per tornar-los a tombar. Va passar això en el cas d'un conductor kamikaze: el Suprem va tombar l'indult i va instar el govern espanyol a tornar-lo a aprovar, però la Moncloa ho va descartar.

Candidats a les eleccions?


Els presos sortiran de la presó, però tot apunta que la pena d'inhabilitació continuarà vigent. Això vol dir que no es podran presentar a les eleccions ni ostentar cap càrrec públic. En el cas d'Oriol Junqueras, president d'ERC, està condemnat a 13 anys d'inhabilitació i n'ha complert quasi quatre. Jordi Sànchez, secretari general de Junts, també té una pena d'inhabilitació de nou anys que es manté en vigor i dels quals n'ha complert també quasi quasi quatre. Això no impedeix a cap dels presos treballar a l'empresa privada o en partits polítics. De fet, Junqueras i Raül Romeva preveuen dedicar-se -encara més- a ERC mentre Pere Aragonès pilota la Generalitat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació