20
de juny
del
2021
Barcelona va esdevenir a principis de febrer un clam per a l'acollida de refugiats. Entre 160.000 i 500.000 persones van sortir al carrer -segons si comptava la Guàrdia Urbana o els organitzadors- en una manifestació històrica mentre Europa s'encallava davant l'arribada de milers de sirians que fugien de la guerra. Aquesta voluntat solidària es manté i un 56% de catalans reclama encara ara a l'Estat que garanteixi el refugi, asil i protecció internacional per a les persones forçades a migrar.
Així ho indica una enquesta del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament feta pública a principis d'any i a què ara NacióDigital ha tingut accés a les dades desagregades, les quals evidencien que aquesta demanda d'acollir varia entre els diversos col·lectius. Una anàlisi detallada en motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades apunta, en aquest sentit, que el suport a aquests refugiats és clarament superiors entre la gent d'esquerres, els joves i els votants de formacions independentistes o dels comuns.
Segons l'enquesta, feta a 1.177 persones per internet a finals de desembre passat, un 79% de catalans creu que la majoria de persones que emigren a Europa ho fan forçades, fugint de la pobresa, la violència i la manca de drets humans, per tan sols un 18% que afirma que ho fan voluntàriament "per accedir a noves oportunitats i desenvolupar les seves capacitats". Només en el cas dels votants de les últimes municipals de Cs i PP -en aquest segon cas, amb mostra reduïda-, menys de dos terços secunden que la migració és forçada.
Malgrat aquest elevat consens sobre la manca de voluntarietat dels moviments migratoris, el percentatge dels que demanen que siguin acollits es redueix 23 punts, tot i mantenir-se en una còmoda majoria del 56%. Un altre 22% no ho vol i un idèntic 22% no ho sap. En aquest cas, però, la correlació amb el record de vot a les municipals és més dispar, ja que fins a un 89% d'electors de la CUP i un 82% dels comuns defensen l'acollida, per un 71% dels de Junts i el 64% d'ERC.
Se situen per sota la mitjana catalana els votants del PSC, ja que només la meitat d'aquests reclama a l'Estat que garanteixi el refugi als migrants forçats a desplaçar-se. Per sobre, en tot cas, del 39% dels electors del PP i del 30% de Cs. En aquells comicis, la presència de Vox va ser pràcticament nul·la, però només el 40% de votants d'altres opcions no majoritàries llavors defensen l'acollida, com el 52% dels abstencionistes i dels que no concreten a qui van fer confiança a l'urna.
Aquest major suport als refugiats per part de votants independentistes i dels comuns torna a emergir si es creua aquesta pregunta amb el sentiment nacional dels enquestats -el sondeig no demana específicament sobre la independència-. La comprensió de la migració com un fenomen forçat augmenta com més catalana se sent la persona, així com només aquells que se senten més catalans (64%) i especialment els que se senten només catalans (77%) defensen majoritàriament que l'Estat protegeixi els refugiats.
No hi ha gaire diferències en el posicionament en aquest camp entre homes i dones, però sí en els diferents grups d'edat. Les franges més joves, d'entre 18 i 24 anys i d'entre 25 i 34 anys, són les que més reclamen acollir refugiats, en un 66% i un 59% de casos, respectivament. Igualment, aquesta demanda s'incrementa també com més creix la renda de les llars dels enquestats, situant-se en el 45% en aquelles on entren menys de 1.000 euros mensuals i augmentant fins al 71% en les d'entre 4.001 i 5.000 euros -en el darrer grup, de més de 5.000 euros, cau fins al 57%, però la mostra és baixa.
Aquest fet podria deure's a un temor a que els nouvinguts competeixin per llocs de feina precaris o per una qüestió més vinculada a la formació, ja que la la defensa del refugiat creix també precisament com més augmenta el nivell d'estudis dels enquestats, un element que acostuma a anar vinculat a la renda. Sigui com sigui, els catalans d'esquerres abracen més aquesta demanda de forma evident, amb un 78% dels que se situen en l'extrema esquerra i un 66% en els de l'esquerra, mentre que, en els de centre i de dretes, cau per sota del 50%.
Malgrat aquest suport clarament majoritari dels catalans a l'acollida de refugiats, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament lamenta, en el seu manifest del Dia Mundial de les Persones Refugiades, la "preocupació davant la vulneració creixent del dret a la protecció internacional, el refugi i l'asil". Denuncia, de fet, que la pandèmia ha agreujat la situació dels refugiats "i ha intensificat i legitimat els mecanismes més repressius del control de fronteres". Les persones desplaçades, afegeix, han estat víctimes de la Covid i, al mateix temps, de les restriccions de mobilitat per combatre-la.
El coronavirus, segons aquest manifest, "ha servit de pretext a la Unió Europea per reforçar el control fronterer incomplint les seves responsabilitats amb la legislació sobre refugi i asil, un fet que ha suposat un dràstic increment de les vulneracions dels drets de les persones que han intentat creuar-les". Segons detalla, unes 2.100 persones haurien mort ofegades l'any passat intentant arribar a Espanya, un 143% més que el 2019.
Les causes de la pobresa al planeta
L'enquesta del Fons Català de Cooperació també aborda altres aspectes, com les causes de la pobresa a moltes regions del planeta. En primer lloc, un 29% de catalans creu que es deu al sistema econòmic internacional, per davant d'un 26% que ho atribueix a la corrupció interna. Per darrere, es trobarien altres raons com les desigualtats socials (16%), les guerres i conflictes (13%) o la manca de recursos (9%).
Aquí, però, hi ha també diferències entre diferents col·lectius. Els votants de la CUP i, en menor mesura, dels comuns i ERC, i les persones d'esquerres o que se senten només catalanes responsabilitzen més el sistema econòmic internacional, mentre que aquells electors de Cs i PP i els enquestats que se senten sobretot o només espanyols o de dretes culpen més la corrupció interna.
En relació a les ajudes que les institucions dels països desenvolupats envien als països empobrits, la majoria de catalans no creuen que aquests recursos se cedeixin per motius massa altruistes. Un 31% opina que responen a interessos econòmics i comercials de països desenvolupats, un 28% afirma que els interessos que satisfan són polítics i estratègics i un 11% assegura que pretenen frenar l'arribada d'immigrants. Tan sols un 15% atribueix les ajudes a la voluntat de combatre la pobresa i la fam, un 4% per promoure la democràcia i els drets humans, i un 3% per evitar guerres i conflictes.
Malgrat els recels sobre les intencions de l'ajuda a la cooperació, una clara majoria de catalans defensa que aquesta arribi al 0,7% d'ingressos de les administracions el 2030. Ho reclama un 62% pel que fa a la Generalitat i un 57% per al seu ajuntament. Com en el cas de l'acollida dels refugiats, però, els votants de la CUP i els comuns ho defensen de forma més clara, per davant dels d'ERC i Junts. En aquest cas, els electors del PSC se situen per sobre la mitjana i només entre les bases de Cs menys de la meitat reclama engruixir aquests recursos.
En el cas del pressupost de la Generalitat, són les franges d'edat més jove i més gran les que més aposten per augmentar la partida per a cooperació, així com les persones que es declaren d'esquerres, més catalanes o només catalanes. El suport a les ajudes als països empobrits també augmenta com més s'incrementen els ingressos a la llar -de nou, amb l'excepció de l'últim tram de més de 5.000 euros.
Finalment, l'enquesta també pregunta pel conflicte per la sobirania del Sàhara Occidental en relació al Marroc, el qual ha recuperat protagonisme darrerament pel xoc diplomàtic per a l'Estat que va comportar l'assistència a La Rioja del líder del Front Polisario. Un 63% dels enquestats tenen coneixement de l'assumpte de l'excolònia espanyola -sobretot els de més edat- i, d'aquests, un 76% defensa donar suport al poble saharaui perquè es realitzi el referèndum d'autodeterminació que reclamen les Nacions Unides.
El suport a aquesta reivindicació és quasi hegemònic entre els votants de formacions independentistes i dels comuns, però també per al 72% dels del PSC i, de fet, només les bases de Cs no ho l'abracen de forma majoritària (un 47% sí que ho fa). En aquest sentit, el referèndum saharaui és una demanda que obté avals superiors entre els enquestats que es defineixen sobretot o només catalans i els d'esquerres.
Així ho indica una enquesta del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament feta pública a principis d'any i a què ara NacióDigital ha tingut accés a les dades desagregades, les quals evidencien que aquesta demanda d'acollir varia entre els diversos col·lectius. Una anàlisi detallada en motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades apunta, en aquest sentit, que el suport a aquests refugiats és clarament superiors entre la gent d'esquerres, els joves i els votants de formacions independentistes o dels comuns.
Segons l'enquesta, feta a 1.177 persones per internet a finals de desembre passat, un 79% de catalans creu que la majoria de persones que emigren a Europa ho fan forçades, fugint de la pobresa, la violència i la manca de drets humans, per tan sols un 18% que afirma que ho fan voluntàriament "per accedir a noves oportunitats i desenvolupar les seves capacitats". Només en el cas dels votants de les últimes municipals de Cs i PP -en aquest segon cas, amb mostra reduïda-, menys de dos terços secunden que la migració és forçada.
Malgrat aquest elevat consens sobre la manca de voluntarietat dels moviments migratoris, el percentatge dels que demanen que siguin acollits es redueix 23 punts, tot i mantenir-se en una còmoda majoria del 56%. Un altre 22% no ho vol i un idèntic 22% no ho sap. En aquest cas, però, la correlació amb el record de vot a les municipals és més dispar, ja que fins a un 89% d'electors de la CUP i un 82% dels comuns defensen l'acollida, per un 71% dels de Junts i el 64% d'ERC.
Se situen per sota la mitjana catalana els votants del PSC, ja que només la meitat d'aquests reclama a l'Estat que garanteixi el refugi als migrants forçats a desplaçar-se. Per sobre, en tot cas, del 39% dels electors del PP i del 30% de Cs. En aquells comicis, la presència de Vox va ser pràcticament nul·la, però només el 40% de votants d'altres opcions no majoritàries llavors defensen l'acollida, com el 52% dels abstencionistes i dels que no concreten a qui van fer confiança a l'urna.
Aquest major suport als refugiats per part de votants independentistes i dels comuns torna a emergir si es creua aquesta pregunta amb el sentiment nacional dels enquestats -el sondeig no demana específicament sobre la independència-. La comprensió de la migració com un fenomen forçat augmenta com més catalana se sent la persona, així com només aquells que se senten més catalans (64%) i especialment els que se senten només catalans (77%) defensen majoritàriament que l'Estat protegeixi els refugiats.
No hi ha gaire diferències en el posicionament en aquest camp entre homes i dones, però sí en els diferents grups d'edat. Les franges més joves, d'entre 18 i 24 anys i d'entre 25 i 34 anys, són les que més reclamen acollir refugiats, en un 66% i un 59% de casos, respectivament. Igualment, aquesta demanda s'incrementa també com més creix la renda de les llars dels enquestats, situant-se en el 45% en aquelles on entren menys de 1.000 euros mensuals i augmentant fins al 71% en les d'entre 4.001 i 5.000 euros -en el darrer grup, de més de 5.000 euros, cau fins al 57%, però la mostra és baixa.
Aquest fet podria deure's a un temor a que els nouvinguts competeixin per llocs de feina precaris o per una qüestió més vinculada a la formació, ja que la la defensa del refugiat creix també precisament com més augmenta el nivell d'estudis dels enquestats, un element que acostuma a anar vinculat a la renda. Sigui com sigui, els catalans d'esquerres abracen més aquesta demanda de forma evident, amb un 78% dels que se situen en l'extrema esquerra i un 66% en els de l'esquerra, mentre que, en els de centre i de dretes, cau per sota del 50%.
Malgrat aquest suport clarament majoritari dels catalans a l'acollida de refugiats, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament lamenta, en el seu manifest del Dia Mundial de les Persones Refugiades, la "preocupació davant la vulneració creixent del dret a la protecció internacional, el refugi i l'asil". Denuncia, de fet, que la pandèmia ha agreujat la situació dels refugiats "i ha intensificat i legitimat els mecanismes més repressius del control de fronteres". Les persones desplaçades, afegeix, han estat víctimes de la Covid i, al mateix temps, de les restriccions de mobilitat per combatre-la.
El coronavirus, segons aquest manifest, "ha servit de pretext a la Unió Europea per reforçar el control fronterer incomplint les seves responsabilitats amb la legislació sobre refugi i asil, un fet que ha suposat un dràstic increment de les vulneracions dels drets de les persones que han intentat creuar-les". Segons detalla, unes 2.100 persones haurien mort ofegades l'any passat intentant arribar a Espanya, un 143% més que el 2019.
Les causes de la pobresa al planeta
L'enquesta del Fons Català de Cooperació també aborda altres aspectes, com les causes de la pobresa a moltes regions del planeta. En primer lloc, un 29% de catalans creu que es deu al sistema econòmic internacional, per davant d'un 26% que ho atribueix a la corrupció interna. Per darrere, es trobarien altres raons com les desigualtats socials (16%), les guerres i conflictes (13%) o la manca de recursos (9%).
Aquí, però, hi ha també diferències entre diferents col·lectius. Els votants de la CUP i, en menor mesura, dels comuns i ERC, i les persones d'esquerres o que se senten només catalanes responsabilitzen més el sistema econòmic internacional, mentre que aquells electors de Cs i PP i els enquestats que se senten sobretot o només espanyols o de dretes culpen més la corrupció interna.
En relació a les ajudes que les institucions dels països desenvolupats envien als països empobrits, la majoria de catalans no creuen que aquests recursos se cedeixin per motius massa altruistes. Un 31% opina que responen a interessos econòmics i comercials de països desenvolupats, un 28% afirma que els interessos que satisfan són polítics i estratègics i un 11% assegura que pretenen frenar l'arribada d'immigrants. Tan sols un 15% atribueix les ajudes a la voluntat de combatre la pobresa i la fam, un 4% per promoure la democràcia i els drets humans, i un 3% per evitar guerres i conflictes.
Malgrat els recels sobre les intencions de l'ajuda a la cooperació, una clara majoria de catalans defensa que aquesta arribi al 0,7% d'ingressos de les administracions el 2030. Ho reclama un 62% pel que fa a la Generalitat i un 57% per al seu ajuntament. Com en el cas de l'acollida dels refugiats, però, els votants de la CUP i els comuns ho defensen de forma més clara, per davant dels d'ERC i Junts. En aquest cas, els electors del PSC se situen per sobre la mitjana i només entre les bases de Cs menys de la meitat reclama engruixir aquests recursos.
En el cas del pressupost de la Generalitat, són les franges d'edat més jove i més gran les que més aposten per augmentar la partida per a cooperació, així com les persones que es declaren d'esquerres, més catalanes o només catalanes. El suport a les ajudes als països empobrits també augmenta com més s'incrementen els ingressos a la llar -de nou, amb l'excepció de l'últim tram de més de 5.000 euros.
Finalment, l'enquesta també pregunta pel conflicte per la sobirania del Sàhara Occidental en relació al Marroc, el qual ha recuperat protagonisme darrerament pel xoc diplomàtic per a l'Estat que va comportar l'assistència a La Rioja del líder del Front Polisario. Un 63% dels enquestats tenen coneixement de l'assumpte de l'excolònia espanyola -sobretot els de més edat- i, d'aquests, un 76% defensa donar suport al poble saharaui perquè es realitzi el referèndum d'autodeterminació que reclamen les Nacions Unides.
El suport a aquesta reivindicació és quasi hegemònic entre els votants de formacions independentistes i dels comuns, però també per al 72% dels del PSC i, de fet, només les bases de Cs no ho l'abracen de forma majoritària (un 47% sí que ho fa). En aquest sentit, el referèndum saharaui és una demanda que obté avals superiors entre els enquestats que es defineixen sobretot o només catalans i els d'esquerres.