16
de juny
del
2021
Actualitzat
a les
22:10h
Després de la Segona Guerra Mundial, les potències vencedores van acordar un nou repartiment de les àrees d'influència. Corea va ser partida en dos estats per decisió dels Estats Units i la Unió Soviètica. El paral·lel 38, que travessa la península, va convertir-se en la frontera consensuada entre una Corea del Nord comunista i una Corea del Sud prooccidental. Des d'aleshores -amb una sagnant guerra pel mig entre els anys 1950-53-, la península de Corea és un dels punts calents del planeta.
La realitat sempre supera la ficció. Les circumstàncies han fet que el primer contacte entre la monarquia espanyola i una Generalitat presidida per un dirigent d'ERC per primera vegada des de la recuperació de l'autonomia ha estat davant el Cercle d'Economia i amb el president de Corea del Sud com a gran testimoni. I amb els empresaris sud-coreans i catalans com a protagonistes. Podem dir, doncs, que rei i president de la Generalitat s'han saludat en "zona desmilitaritzada". En el paral·lel 38.
El president Pere Aragonès -que aquest dimecres ha inaugurat les jornades- no ha estat present al sopar d'inauguració de les jornades, on hi ha estat el rei Felip VI. El president ha delegat en la consellera de la Presidència, la republicana Laura Vilagrà, després que el vicepresident Jordi Puigneró tampoc volgués assistir-hi. També hi ha assistit la consellera d'Exteriors, Victòria Alsina, de Junts. Però el monarca i el president s'han vist en la recepció prèvia que s'ha fet a un grup d'empresaris sud-coreans al mateix Hotel W on tenen lloc les jornades del Cercle. Ha estat una trobada breu i freda, segons han explicat fonts presencials. Aragonès ha departit amb el president sud-coreà i després ha saludat -sense encaixada ni xoc de punys- amb el monarca.
Tot seguit, hi ha hagut foto de grup, a petició del rei, i Aragonès ha marxat. Malgrat l'absència del president català, al Cercle han rebut amb optimisme Aragonès i consideren molt positiva la trobada. Entenen, segons explica una font propera, "que el que importa és la voluntat de fer per damunt del marge de maniobra que ara per ara té el president". Així és que tots contents.
Al sopar hi són presents molts dels grans noms del capitalisme espanyol, com el president de Telefónica, José María Álvarez-Pallete; la del Banco Santander, Ana Botín; el d'Inditex, Pablo Isla; el conseller delegat de Prensa Ibérica, Aitor Moll; el president de Planeta, Josep Crehueras; el comte de Godó; i el president de Renfe, Isaías Táboas, entre molts altres.
Pels passadissos del Vela, més d'un assistent comentava amb ironia que ja està bé que hagi estat el president de Corea del Sud qui hagi aplegat la Generalitat republicana i la monarquia borbònica. Es dona el cas, a més, que Moon Jae-in, el dirigent sud-coreà, és un polític acostumat a embats diplomàtics molt delicats, com són tots els que ha de gestionar amb el veí del nord, l'imprevisible Kim Jong-un.
Moon acumula una llarga carrera d'advocat defensor dels drets humans en un país que, a més de guerres, ha patit també llargues dictadures militars. Dirigeix el Partit Democràtic, que representa les forces progressistes del seu país, que sempre han apostat pel diàleg, de la mà de la fermesa també -i del suport dels Estats Units- com a via per intentar acords amb el règim veí. És possible que Moon sigui un bon interlocutor per copsar aspectes de la realitat catalana i connecti bé, tot sopant, amb els aires de conciliació que semblen bufar amb una mica més de força els darrers temps.
El sopar inaugural ha inclòs un record i homenatge a dues figures rellevants de l'alta burgesia catalana, desaparegudes recentment: Mariano Puig i Artur Suqué. Javier Faus, president del Cercle, en una intervenció inicial, ha recordat totes dues persones. Suqué va presidir l'entitat, en uns anys, els seixanta, en què el Cercle va demanar l'ingrés a la CEE. També ha destacat la trajectòria empresarial de Puig.
"Concòrdia", la paraula més repetida
Faus ha citat l'economia coreana com a referent internacional, amb una atenció primordial cap a la indústria i amb polítiques a llarg termini. Adreçant-se al rei, ha afirmat que els empresaris només reclamen estabilitat i ha esmentat la cultura, la llengua i la convivència com a senyals propis de la societat catalana. Faus ha recordat el discurs de Francesc Cambó davant el rei Alfons XIII del 1904 en què reclamava que la ciutat de Barcelona era gran però volia ser-ho més. Faus ha destacat la trajectòria del Cercle des que defensava els valors de la democràcia i de la Transició.
Uns valors que avui alguns creuen que es poden recuperar. "Concòrdia" ha estat la paraula més repetida per Faus al llarg de tot el dia. Precisament un dels llibres de Cambó es titulava Per la concòrdia. Faus ha recordat així Cambó, un polític que va intentar un encaix entre Catalunya i Espanya. Però que no només va fracassar, sinó que va veure caure una monarquia que mai va ser capaç d'entendre's amb Catalunya. El temps -i no gaire- dirà si la confiança en un futur més negociador i polític ha estat més que un miratge. Malgrat la presència sud-coreana.
La realitat sempre supera la ficció. Les circumstàncies han fet que el primer contacte entre la monarquia espanyola i una Generalitat presidida per un dirigent d'ERC per primera vegada des de la recuperació de l'autonomia ha estat davant el Cercle d'Economia i amb el president de Corea del Sud com a gran testimoni. I amb els empresaris sud-coreans i catalans com a protagonistes. Podem dir, doncs, que rei i president de la Generalitat s'han saludat en "zona desmilitaritzada". En el paral·lel 38.
El president Pere Aragonès -que aquest dimecres ha inaugurat les jornades- no ha estat present al sopar d'inauguració de les jornades, on hi ha estat el rei Felip VI. El president ha delegat en la consellera de la Presidència, la republicana Laura Vilagrà, després que el vicepresident Jordi Puigneró tampoc volgués assistir-hi. També hi ha assistit la consellera d'Exteriors, Victòria Alsina, de Junts. Però el monarca i el president s'han vist en la recepció prèvia que s'ha fet a un grup d'empresaris sud-coreans al mateix Hotel W on tenen lloc les jornades del Cercle. Ha estat una trobada breu i freda, segons han explicat fonts presencials. Aragonès ha departit amb el president sud-coreà i després ha saludat -sense encaixada ni xoc de punys- amb el monarca.
Tot seguit, hi ha hagut foto de grup, a petició del rei, i Aragonès ha marxat. Malgrat l'absència del president català, al Cercle han rebut amb optimisme Aragonès i consideren molt positiva la trobada. Entenen, segons explica una font propera, "que el que importa és la voluntat de fer per damunt del marge de maniobra que ara per ara té el president". Així és que tots contents.
Al sopar hi són presents molts dels grans noms del capitalisme espanyol, com el president de Telefónica, José María Álvarez-Pallete; la del Banco Santander, Ana Botín; el d'Inditex, Pablo Isla; el conseller delegat de Prensa Ibérica, Aitor Moll; el president de Planeta, Josep Crehueras; el comte de Godó; i el president de Renfe, Isaías Táboas, entre molts altres.
Pels passadissos del Vela, més d'un assistent comentava amb ironia que ja està bé que hagi estat el president de Corea del Sud qui hagi aplegat la Generalitat republicana i la monarquia borbònica. Es dona el cas, a més, que Moon Jae-in, el dirigent sud-coreà, és un polític acostumat a embats diplomàtics molt delicats, com són tots els que ha de gestionar amb el veí del nord, l'imprevisible Kim Jong-un.
Moon acumula una llarga carrera d'advocat defensor dels drets humans en un país que, a més de guerres, ha patit també llargues dictadures militars. Dirigeix el Partit Democràtic, que representa les forces progressistes del seu país, que sempre han apostat pel diàleg, de la mà de la fermesa també -i del suport dels Estats Units- com a via per intentar acords amb el règim veí. És possible que Moon sigui un bon interlocutor per copsar aspectes de la realitat catalana i connecti bé, tot sopant, amb els aires de conciliació que semblen bufar amb una mica més de força els darrers temps.
El sopar inaugural ha inclòs un record i homenatge a dues figures rellevants de l'alta burgesia catalana, desaparegudes recentment: Mariano Puig i Artur Suqué. Javier Faus, president del Cercle, en una intervenció inicial, ha recordat totes dues persones. Suqué va presidir l'entitat, en uns anys, els seixanta, en què el Cercle va demanar l'ingrés a la CEE. També ha destacat la trajectòria empresarial de Puig.
"Concòrdia", la paraula més repetida
Faus ha citat l'economia coreana com a referent internacional, amb una atenció primordial cap a la indústria i amb polítiques a llarg termini. Adreçant-se al rei, ha afirmat que els empresaris només reclamen estabilitat i ha esmentat la cultura, la llengua i la convivència com a senyals propis de la societat catalana. Faus ha recordat el discurs de Francesc Cambó davant el rei Alfons XIII del 1904 en què reclamava que la ciutat de Barcelona era gran però volia ser-ho més. Faus ha destacat la trajectòria del Cercle des que defensava els valors de la democràcia i de la Transició.
Uns valors que avui alguns creuen que es poden recuperar. "Concòrdia" ha estat la paraula més repetida per Faus al llarg de tot el dia. Precisament un dels llibres de Cambó es titulava Per la concòrdia. Faus ha recordat així Cambó, un polític que va intentar un encaix entre Catalunya i Espanya. Però que no només va fracassar, sinó que va veure caure una monarquia que mai va ser capaç d'entendre's amb Catalunya. El temps -i no gaire- dirà si la confiança en un futur més negociador i polític ha estat més que un miratge. Malgrat la presència sud-coreana.