23
de juny
del
2021
Actualitzat
el
25
de juny
a les
9:50h
Els presos polítics han rebut l'indult del govern espanyol i han recuperat la llibertat , encara que sigui de manera parcial i condicionada. La repressió es manté, amb centenars de persones immerses encara en procediments judicials per l'1-O, i els líders independentistes a l'exili encara no poden tornar a Espanya malgrat gaudir d'immunitat i poder-se moure amb llibertat per la resta Europa. Amb l'indult concedit, els presos surten en llibertat, però què passa a partir d'ara amb els exiliats? Un cop fora de Lledoners, Puig de les Basses i Wad-Ras, els independentistes indultats s'han conjurat per treballar per al retorn de Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i la resta de residents a l'estranger, en paral·lel a la defensa inequívoca de l'autodeterminació i de "culminar" la tardor del 2017. Als tribunals europeus, la batalla judicial continua oberta per desmuntar la causa de l'1-O i poder tornar a casa. "Avui no és un dia de renúncia", ha verbalitzat Jordi Cuixart, president d'Òmnium.
Amb l'indult, el govern espanyol també envia un missatge a Europa. Fonts de la Moncloa admeten que l'empresonament de líders polítics en una democràcia occidental és una cosa "excepcional" i que més enllà de les fronteres de l'Estat "no s'entenia" aquesta situació. Així ho acrediten, de fet, els nombrosos pronunciaments contra la repressió contra l'independentisme. El darrer, el del Consell d'Europa. El moviment d'Espanya per concedir l'indult s'ha d'entendre també en aquest sentit, tot i que no és l'únic motiu. Tant l'independentisme com el govern espanyol saben que amb el perdó no acaba el conflicte, i una de les qüestions a abordar és la situació dels exiliats. El paper dels independentistes a l'exterior ha fet evidents les anomalies espanyoles.
El missatge oficial de la Moncloa és nítid: han de tornar a Espanya i retre comptes davant de la justícia abans de poder parlar d'indults. Fonts consultades posen d'exemple el cas de Meritxell Serret, exiliada a Bèlgica i ara diputada al Parlament. La seva situació és significativament diferent de la de Puigdemont, acusat de sedició i malversació al Suprem i amb altres causes obertes per l'1-O, com ara la del jutjat 18 de Barcelona sobre l'acció exterior o les del Tribunal de Comptes. El PSOE té clar que els exiliats s'han d'enfrontar a la justícia, però altres veus del govern espanyol reclamen flexibilitat. La ministra Ione Belarra, de Podem, admetia fa uns dies la necessitat que l'expresident pugui tornar a casa si es vol avançar en la desjudicialització.
L'indult "no afecta en res" l'estratègia de l'exili. Segons l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, evidencia que la qüestió catalana "és un problema polític i que se li ha donat una resposta política". La reforma de la sedició podria tenir efectes, però ara com ara no té un calendari definit malgrat que el govern espanyol ho vol abordar aviat. És, de fet, una de les recomanacions del Consell d'Europa, que amb el moviment dels indults el govern espanyol ha mirat de desinflar. Entre les demandes, hi havia la modificació del codi penal per evitar penes "desproporcionades", la retirada de les euroordres i, en general, la fi de la repressió. El Poder Judicial ja ha sortit al pas d'aquest informe i s'ha atrinxerat en la seva posició respecte a la persecució de l'independentisme. L'informe del Consell d'Europa servirà de cara a futurs embats judicials a Europa, també en la batalla que es jugarà a Estrasburg.
Immunitat recuperada
Els eurodiputats de Junts van recuperar fa unes setmanes la immunitat de manera cautelar a l'espera d'una decisió sobre el fons per part del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE). En una decisió sense precedents, el tribunal va decidir retornar aquesta protecció després que el Parlament Europeu els la retirés a petició del Tribunal Suprem i després d'un procés de suplicatori carregat, segons van denunciar les defenses, d'irregularitats. En aquesta situació els Puigdemont, Comín i Ponsatí són lliures per moure's per Europa però no poden tornar a Espanya, que desafia les decisions dels jutges europeus i les prerrogatives parlamentàries i manté actives les ordres nacionals de detenció.
Gràcies a la immunitat, però també per les qüestions prejudicials que el jutge del Suprem Pablo Llarena va presentar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), per esclarir en quins casos s'han d'acceptar les ordres europees de detenció, les euroordres contra Puigdemont, Comín i Ponsatí estan bloquejades. La decisió sobre la immunitat que ha de prendre el TGUE anirà per llarg, i el TJUE també trigarà mesos a pronunciar-se sobre les qüestions prejudicials de Llarena, per tant una extradició a Espanya és ara com ara improbable. També perquè qui hauria de decidir seria la justícia belga, que ja va denegar l'extradició de Lluís Puig en sentència ferma. L'estratègia de l'exili ja fa temps que dona fruits i les defenses són optimistes de cara a futures victòries.
Retrobament a Europa
Els exiliats no han estat jutjats ni tenen una sentència ferma i per tant no poden ser indultats. Un dels advocats de Carles Puigdemont, Josep Costa, assenyalava fa uns dies a Twitter que hi havia excepcions per als casos de rebel·lió i sedició, però en tot cas el govern espanyol no preveu indultar Puigdemont i manté, de manera oficial, que han de tornar a Espanya i posar-se a disposició de la justícia. L'estratègia de l'exili, pilotada per Gonzalo Boye, no contempla aquesta opció i preveu continuar dotant-se d'arguments per, arribat el moment, posar-los sobre la taula i exigir que l'Estat respecti els drets de Puigdemont i la resta d'exiliats i puguin tornar en llibertat a casa.
Mentrestant, i malgrat els indults, els presos polítics ja exploren la via europea i comencen a portar la causa de l'1-O a Estrasburg. Els camins de presos i exiliats, allunyats en molts aspectes durant aquests últims anys, es retrobaran a Europa i concretament al TEDH, on els primers líders independentistes ja han presentat recursos contra la sentència del procés i on esperen -d'aquí uns anys, perquè és una via llarga- obtenir la justícia que no han trobat a Espanya. El dia que Jordi Turull va presentar el seu recurs, Puigdemont va inaugurar aquesta nova etapa: "Ens retrobem a Europa i junts a Europa és quan podrem lliurar batalles amb més possibilitats d'èxit".
Amb l'indult, el govern espanyol també envia un missatge a Europa. Fonts de la Moncloa admeten que l'empresonament de líders polítics en una democràcia occidental és una cosa "excepcional" i que més enllà de les fronteres de l'Estat "no s'entenia" aquesta situació. Així ho acrediten, de fet, els nombrosos pronunciaments contra la repressió contra l'independentisme. El darrer, el del Consell d'Europa. El moviment d'Espanya per concedir l'indult s'ha d'entendre també en aquest sentit, tot i que no és l'únic motiu. Tant l'independentisme com el govern espanyol saben que amb el perdó no acaba el conflicte, i una de les qüestions a abordar és la situació dels exiliats. El paper dels independentistes a l'exterior ha fet evidents les anomalies espanyoles.
El missatge oficial de la Moncloa és nítid: han de tornar a Espanya i retre comptes davant de la justícia abans de poder parlar d'indults. Fonts consultades posen d'exemple el cas de Meritxell Serret, exiliada a Bèlgica i ara diputada al Parlament. La seva situació és significativament diferent de la de Puigdemont, acusat de sedició i malversació al Suprem i amb altres causes obertes per l'1-O, com ara la del jutjat 18 de Barcelona sobre l'acció exterior o les del Tribunal de Comptes. El PSOE té clar que els exiliats s'han d'enfrontar a la justícia, però altres veus del govern espanyol reclamen flexibilitat. La ministra Ione Belarra, de Podem, admetia fa uns dies la necessitat que l'expresident pugui tornar a casa si es vol avançar en la desjudicialització.
L'indult "no afecta en res" l'estratègia de l'exili. Segons l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, evidencia que la qüestió catalana "és un problema polític i que se li ha donat una resposta política". La reforma de la sedició podria tenir efectes, però ara com ara no té un calendari definit malgrat que el govern espanyol ho vol abordar aviat. És, de fet, una de les recomanacions del Consell d'Europa, que amb el moviment dels indults el govern espanyol ha mirat de desinflar. Entre les demandes, hi havia la modificació del codi penal per evitar penes "desproporcionades", la retirada de les euroordres i, en general, la fi de la repressió. El Poder Judicial ja ha sortit al pas d'aquest informe i s'ha atrinxerat en la seva posició respecte a la persecució de l'independentisme. L'informe del Consell d'Europa servirà de cara a futurs embats judicials a Europa, també en la batalla que es jugarà a Estrasburg.
Immunitat recuperada
Els eurodiputats de Junts van recuperar fa unes setmanes la immunitat de manera cautelar a l'espera d'una decisió sobre el fons per part del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE). En una decisió sense precedents, el tribunal va decidir retornar aquesta protecció després que el Parlament Europeu els la retirés a petició del Tribunal Suprem i després d'un procés de suplicatori carregat, segons van denunciar les defenses, d'irregularitats. En aquesta situació els Puigdemont, Comín i Ponsatí són lliures per moure's per Europa però no poden tornar a Espanya, que desafia les decisions dels jutges europeus i les prerrogatives parlamentàries i manté actives les ordres nacionals de detenció.
Gràcies a la immunitat, però també per les qüestions prejudicials que el jutge del Suprem Pablo Llarena va presentar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), per esclarir en quins casos s'han d'acceptar les ordres europees de detenció, les euroordres contra Puigdemont, Comín i Ponsatí estan bloquejades. La decisió sobre la immunitat que ha de prendre el TGUE anirà per llarg, i el TJUE també trigarà mesos a pronunciar-se sobre les qüestions prejudicials de Llarena, per tant una extradició a Espanya és ara com ara improbable. També perquè qui hauria de decidir seria la justícia belga, que ja va denegar l'extradició de Lluís Puig en sentència ferma. L'estratègia de l'exili ja fa temps que dona fruits i les defenses són optimistes de cara a futures victòries.
Retrobament a Europa
Els exiliats no han estat jutjats ni tenen una sentència ferma i per tant no poden ser indultats. Un dels advocats de Carles Puigdemont, Josep Costa, assenyalava fa uns dies a Twitter que hi havia excepcions per als casos de rebel·lió i sedició, però en tot cas el govern espanyol no preveu indultar Puigdemont i manté, de manera oficial, que han de tornar a Espanya i posar-se a disposició de la justícia. L'estratègia de l'exili, pilotada per Gonzalo Boye, no contempla aquesta opció i preveu continuar dotant-se d'arguments per, arribat el moment, posar-los sobre la taula i exigir que l'Estat respecti els drets de Puigdemont i la resta d'exiliats i puguin tornar en llibertat a casa.
Mentrestant, i malgrat els indults, els presos polítics ja exploren la via europea i comencen a portar la causa de l'1-O a Estrasburg. Els camins de presos i exiliats, allunyats en molts aspectes durant aquests últims anys, es retrobaran a Europa i concretament al TEDH, on els primers líders independentistes ja han presentat recursos contra la sentència del procés i on esperen -d'aquí uns anys, perquè és una via llarga- obtenir la justícia que no han trobat a Espanya. El dia que Jordi Turull va presentar el seu recurs, Puigdemont va inaugurar aquesta nova etapa: "Ens retrobem a Europa i junts a Europa és quan podrem lliurar batalles amb més possibilitats d'èxit".