Junts

Sànchez salva el primer avís dels crítics de Junts

El secretari general aprofita la remor interna per reivindicar-se com a pare de l'1-O davant dels descontents amb el pacte de Govern, el rumb del procés i l'acumulació de poder de portes endins

per Oriol March, 14 de juny de 2021 a les 20:10 |
Jordi Sànchez, aquest dilluns a la seu de Junts. | Junts
"A tot arreu on ha estat, Jordi Sànchez ha manat. I ha manat molt". La frase és d'un dirigent de Junts que coneix bé la dinàmica interna del partit, sacsejada els últims dies per un manifest -del qual ningú se'n vol fer responsable públicament- pensat per promoure el relleu del secretari general del partit que lidera Carles Puigdemont. Sànchez, aprofitant un permís penitenciari a les portes de l'indult, ha comparegut aquest dilluns en roda de premsa per explicitar que cap càrrec del partit -ni de l'executiva nacional, ni tampoc d'una estructura territorial- li ha demanat la dimissió. Fonts del partit consultades per NacióDigital assenyalen que l'episodi ha estat un "avís" de les veus crítiques amb Sànchez després d'un pacte amb ERC i d'una formació del Govern que han generat més d'una aresta a Junts, partit jove però amb pòsit.

El pretext del manifest crític, que ha circulat amb profusió pels grups de missatgeria mòbil sense que se n'hagi atribuït l'autoria, es basava en aquesta frase de Sànchez en un article a l'Ara en el qual responia un posicionament públic fet per Oriol Junqueras: "Soc dels qui creuen que l'1-O va ser concebut més per forçar el govern espanyol a obrir una via de diàleg i negociació per assolir un referèndum acordat que per proclamar efectivament la independència". El secretari general ha aprofitat aquest dilluns per reivindicar-se com a "pare" de la votació -la va treballar braç a braç amb Puigdemont en l'estat major del procés- i ha volgut clarificar que estava concebuda per "fer la independència", com es van encarregar de recalcar bona part dels dirigents de Junts al llarg de la setmana passada. Si no era contestació, s'hi va assemblar.


A què són degudes les veus crítiques amb el secretari general? Fonamentalment, dos factors. El primer és la negociació amb ERC, que va pilotar de manera plenipotenciària especialment en el tram final. No són poques les veus de Junts que insisteixen que Elsa Artadi va descartar entrar a l'executiu després de quedar tocada la confiança en Sànchez a l'hora de concretar l'acord, directament, amb Pere Aragonès. Artadi, en tot cas, sempre ha insistit públicament que, si no és vicepresidenta de l'executiu, és perquè té intenció de centrar-se en ser la candidata a Barcelona el 2023. "I dins dels negociadors també hi havia gent amb ganes de boicotejar l'acord amb ERC", sostenen dirigents consultats. Les xifres, en tot cas, donen la raó a Sànchez: només un 17% de la militància es va oposar a l'entesa per reeditar la coalició a Palau.

Els damnificats de la formació del Govern


A Junts, a banda, s'ha produït una paradoxa en les últimes setmanes: els més entusiastes de l'acord s'han vist desbancats de la formació del nou Govern. Un dels pactes tàcits als quals van arribar el secretari general i Aragonès va ser que la renovació de cares es convertiria en un dels estendards del nou executiu, i això ha fet que no repetissin perfils com ara Damià Calvet -ara president de comissió al Parlament, tot i que a Lledoners l'haurien vist amb bons ulls com a vicepresident del Govern- i Meritxell Budó, ara alt càrrec a Salut amb Josep Maria Argimon. "I el responsable de l'alineació a l'executiu és Sànchez", remarquen a les files del partit de Puigdemont, que s'ha mantingut en silenci públic sobre la polèmica que envolta el secretari general.

Es van reunir divendres i la versió que se n'ha explicat és que l'expresident de la Generalitat va tancar files amb Sànchez. La seva història no és nova: Puigdemont hi va confiar la tardor del 2017 -tots dos van acabar sent partidaris de convocar eleccions fins que l'Estat va deixar de donar garanties sobre la no aplicació del 155-, van fer junts la Crida Nacional per la República i, després de trencar amarres amb el PDECat, van donar forma a Junts com a partit autònom. Sense Sànchez, Puigdemont no s'hauria pogut quedar les sigles. Són uns quants els qui exhibeixen aquests dies al PDECat un somriure torçat quan observen la posició de dirigents com Calvet o Miquel Buch -i fins i tot presos com Jordi Turull i Josep Rull-, en segon terme davant del poder de Sànchez.


Trucades des de Lledoners per formar Govern


"Li han entregat el partit, i ara ho paguen", indiquen a les files postconvergents, entregades ara a la figura d'Àngels Chacón. Fonts governamentals, a banda, assenyalen que l'oposició a Sànchez provindrà més del grup parlamentari que no pas des de l'executiu, on Jordi Puigneró, ara vicepresident, s'ha proposat entrar en les mínimes picabaralles possibles -tant amb ERC com en les pugnes, sovint habituals, obertes a Junts- en aquest inici de legislatura. Sànchez, a qui no li falta instint, ha fet servir una frase rellevant per indicar els motius dels crítics: "Segur que hi ha gent que no està contenta amb nomenaments que s'estan fent en alguns departaments".

Turull ha aconseguit situar dues conselleres molt properes -Violant Cervera (Drets Socials) i Lourdes Ciuró (Justícia)-, i també dirigents que han fet carrera sota el seu lideratge en altres departaments. L'exconseller de la Presidència era un dels més inquiets per les dificultats de Sànchez a l'hora de tancar l'acord amb ERC, i també un dels que es va posar en alerta quan planava en l'ambient la repetició electoral. Fins al punt que les trucades entre Lledoners i la seu dels republicans no eren monopoli de Sànchez, segons fonts coneixedores de les converses. El malestar per la negociació, però, no s'ha concretat en cap petició concreta de dimissió.

Tampoc en l'executiva d'aquest dilluns, on s'ha tancat files amb el projecte de Junts -el dia 25 de juliol es complirà un any de la fundació- i s'ha fet propòsit de conjurar-se davant del "soroll mediàtic" que acompanya el partit. Sànchez ha tret pit que, des de la polèmica de la setmana passada, només hi ha hagut tres baixes de militants davant les nou altes, tot i que ha admès que a les xarxes la contestació havia estat notòria. També ha indicat que se l'ha malinterpretat des de la "ignorància" o la "mala fe". En un partit que sempre ha fixat el llistó alt pel que fa al mandat de l'1-O -que Sànchez ha definit sovint com a "políticament moral" més que vinculant en el curt termini-, era d'esperar que el motiu dels crítics per atacar el secretari general arribaria per una qüestió relacionada amb el full de ruta. Tot i que, al darrere, s'hi amaga molt més.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació