14
de juny
del
2021
Actualitzat
a la
13:55h
No, Felip VI no es pot negar a signar els indults per als presos polítics. Sempre i quan el cap de l'Estat no vulgui saltar-se la Constitució i posar en dubte el model de monarquia parlamentària que hi ha a Espanya a dia d'avui. Felip VI regna però no governa, i no té capacitat de decisió en aquest tipus de qüestions. La seva actuació com a rei està molt limitada i sota control del govern espanyol i el Congrés i, malgrat que entre els seves funcions hi ha la de "sancionar i promulgar lleis" i "exercir el dret de gràcia", això no vol dir que pugui oposar-hi, encara que no li agradi.
En el transcurs del procés català, el rei s'ha allunyat del paper d'"àrbitre imparcial" que li preveu la Constitució. El discurs del 3 d'octubre del 2017, dos dies després del referèndum, avalant la violència policial contra els votants, el va situar al costat de les tesis de la dreta -en aquell moment a la Moncloa- i també d'una extrema dreta que en aquell moment encara era extraparlamentària. Des d'aleshores, les dues corrents s'han erigit en les grans defensores del monarca. La mala maror entre la Zarzuela i la Moncloa, evidenciada en episodis com el lliurament de despatxos judicials, és un fet, però si el rei es negués a signar els indults dels presos polítics seria un fet històric, que posaria en dubte el model de l'estat espanyol i la pròpia Constitució.
La carta magna espanyola, en el seu article 62, estableix les funcions del monarca. Una d'elles és "exercir el dret de gràcia d'acord a la llei". Això, però, no ho pot fer de manera discrecional: no pot decidir qui indulta i qui no. La llei de l'indult estableix que la petició de perdó es dirigirà al Ministeri de Justícia, que la tramitarà, demanarà opinió al tribunal sentenciador i després elaborarà una proposta que serà debatuda i aprovada al consell de ministres i signada pel rei, com fa amb la resta de lleis o reials decrets. Si s'hi negués, s'obriria una crisi sense precedents, perquè el rei aniria en contra d'una decisió del govern espanyol, emanat del parlament, seu de la sobirania popular.
La Zarzuela ho confirma
Davant la polèmica originada, la Zarzuela ha aclarit que el Felip VI signarà qualslevol decret que aprovi el consell de ministres, també el possible decret sobre els indults de la mateixa manera que ho fa sobre qualsevol altra qüestió. Fonts de la Zarzuela consultades per l'ACN recorden que la signatura dels decrets del govern espanyol s'inclou entre les seves atribucions com a cap de l'Estat. El monarca, apunten, "no fa una altra cosa que ser fidel a les seves funcions constitucionals", i la signatura dels decrets "és Constitució pura".
El debat sobre si Felip VI pot no signar el perdó el va posar sobre la taula la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, en la manifestació espanyolista a Colón. "El president del govern és còmplice del que està passant. Volem reivindicar el paper del rei. Què farà a partir d'ara? Signarà els indults? El faran còmplice?", va dir Ayuso entre aplaudiments. El PP ja se n'ha desmarcat. El president del partit, Pablo Casado, ha dit que la responsabilitat dels indults és "exclusiva de Sánchez" i l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, ha deixat clar que el rei "complirà amb el seu paper constitucional i farà el que sempre ha fet de manera impecable".
L'indult, "a tocar"
En tot cas, els indults són qüestió de setmanes i permetran l'excarceració dels presos polítics. El ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, apunta que són "a tocar", i podrien arribar abans de les vacances. Quan el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, acabi la seva proposta, els indults arribaran a la taula de consell de ministres, que els aprovarà. No es pot descartar del tot que sigui en la reunió de demà mateix, perquè Sánchez pot elevar al consell de ministres qualsevol qüestió en qualsevol moment, però per ara no està previst que sigui així.
Caldrà veure la lletra petita de la mesura de gràcia, perquè en els últims dies s'ha plantejat la possibilitat que sigui unindult condicionat i reversible, cosa que experts consultats per aquest diari dubten que es pugui fer. Haurà de ser un indult per a cada un dels condemnats per l'1-O -no es poden concedir indults generals- i hauran de ser sancionats per Felip VI i publicats al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) abans de ser efectius. Un cop això passi, ja podran interposar-se recursos a la decisió de Sánchez.
En el transcurs del procés català, el rei s'ha allunyat del paper d'"àrbitre imparcial" que li preveu la Constitució. El discurs del 3 d'octubre del 2017, dos dies després del referèndum, avalant la violència policial contra els votants, el va situar al costat de les tesis de la dreta -en aquell moment a la Moncloa- i també d'una extrema dreta que en aquell moment encara era extraparlamentària. Des d'aleshores, les dues corrents s'han erigit en les grans defensores del monarca. La mala maror entre la Zarzuela i la Moncloa, evidenciada en episodis com el lliurament de despatxos judicials, és un fet, però si el rei es negués a signar els indults dels presos polítics seria un fet històric, que posaria en dubte el model de l'estat espanyol i la pròpia Constitució.
La carta magna espanyola, en el seu article 62, estableix les funcions del monarca. Una d'elles és "exercir el dret de gràcia d'acord a la llei". Això, però, no ho pot fer de manera discrecional: no pot decidir qui indulta i qui no. La llei de l'indult estableix que la petició de perdó es dirigirà al Ministeri de Justícia, que la tramitarà, demanarà opinió al tribunal sentenciador i després elaborarà una proposta que serà debatuda i aprovada al consell de ministres i signada pel rei, com fa amb la resta de lleis o reials decrets. Si s'hi negués, s'obriria una crisi sense precedents, perquè el rei aniria en contra d'una decisió del govern espanyol, emanat del parlament, seu de la sobirania popular.
La Zarzuela ho confirma
Davant la polèmica originada, la Zarzuela ha aclarit que el Felip VI signarà qualslevol decret que aprovi el consell de ministres, també el possible decret sobre els indults de la mateixa manera que ho fa sobre qualsevol altra qüestió. Fonts de la Zarzuela consultades per l'ACN recorden que la signatura dels decrets del govern espanyol s'inclou entre les seves atribucions com a cap de l'Estat. El monarca, apunten, "no fa una altra cosa que ser fidel a les seves funcions constitucionals", i la signatura dels decrets "és Constitució pura".
El debat sobre si Felip VI pot no signar el perdó el va posar sobre la taula la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, en la manifestació espanyolista a Colón. "El president del govern és còmplice del que està passant. Volem reivindicar el paper del rei. Què farà a partir d'ara? Signarà els indults? El faran còmplice?", va dir Ayuso entre aplaudiments. El PP ja se n'ha desmarcat. El president del partit, Pablo Casado, ha dit que la responsabilitat dels indults és "exclusiva de Sánchez" i l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, ha deixat clar que el rei "complirà amb el seu paper constitucional i farà el que sempre ha fet de manera impecable".
L'indult, "a tocar"
En tot cas, els indults són qüestió de setmanes i permetran l'excarceració dels presos polítics. El ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, apunta que són "a tocar", i podrien arribar abans de les vacances. Quan el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, acabi la seva proposta, els indults arribaran a la taula de consell de ministres, que els aprovarà. No es pot descartar del tot que sigui en la reunió de demà mateix, perquè Sánchez pot elevar al consell de ministres qualsevol qüestió en qualsevol moment, però per ara no està previst que sigui així.
Caldrà veure la lletra petita de la mesura de gràcia, perquè en els últims dies s'ha plantejat la possibilitat que sigui unindult condicionat i reversible, cosa que experts consultats per aquest diari dubten que es pugui fer. Haurà de ser un indult per a cada un dels condemnats per l'1-O -no es poden concedir indults generals- i hauran de ser sancionats per Felip VI i publicats al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) abans de ser efectius. Un cop això passi, ja podran interposar-se recursos a la decisió de Sánchez.