22
de juny
del
2021
Actualitzat
el
23
de juny
a les
8:41h
Els nou condemnats a presó per l'1-O al Tribunal Suprem ja han estat indultats, però la repressió contra l'independentisme continua ben viva amb diverses causes obertes que afecten centenars de persones. Òmnium xifra en uns 3.000 els represaliats pel procés i per l'exercici de drets fonamentals, i els principals actors independentistes sempre han dit que els indults són una solució "individual", un "pedaç" que no resol el conflicte polític. La Moncloa sap que és així, malgrat que pugui alleugerir la situació.
El perdó del govern espanyol només beneficia els presos polítics i les seves famílies, no la resta de les persones immerses en causes pel seu paper en l'1-O, que han estat condemnades o bé veuen com s'acosta, després d'anys d'incertesa, la data del seu judici. El risc de presó hi és per a molts dels afectats per la persecució judicial pel procés. L'exili també queda al marge d'aquesta decisió.
L'indult dels condemnats pel Suprem planteja el dubte de què passarà amb la resta de persones que poden ser condemnades a penes importants per l'1-O. Josep Maria Jové, Lluís Salvadó, Albert Royo, Aleix Villatoro, Antoni Molons, altres alts càrrecs de la Generalitat, empresaris vinculats al procés o membres dels CDR corren el risc d'haver d'entrar a la presó. I també què passa amb els activistes que han estat condemnats a penes de fins a cinc anys de presó, com el cas de Marcel Vivet. Hi haurà més indults? Quina resposta donarà el govern espanyol a les noves condemnes? S'utiltizarà el perdó com a contrapartida de cara a garantir certa estabilitat al Congrés?
Sobre la taula hi ha una possible reforma del codi penal, concretament de la sedició, que no afectaria tampoc a aquests represaliats, que s'enfronten a penes altres delictes. Només l'amnistia, una via que avala bona part de la societat catalana, facilitaria una solució política en aquest sentit, però ara com ara el PSOE no ho accepta i tanca files amb Vox. Quines són les principals causes que queden obertes? A continuació repassem tot allò que no soluciona l'indult:
Els preparatius del referèndum
Una trentena d'alts càrrecs estan processats en el marc de la causa pels preparatius del referèndum, que va instruir al jutjat 13. En aquesta macrocausa hi ha noms destacats del sottogoverno independentista dels últims anys i que el 2017 ocupaven posicions de responsabilitats i se'ls vincula amb la feina de preparar el referèndum. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, és un dels noms destacats en aquesta causa -el seu procediment haurà d'anar al TSJC, perquè ara és aforada-, però també hi ha implicats Antoni Molons, Jaume Clotet, Aleix Villatoro, Albert Royo o Marta Garsaball, entre molts altres.
Se'ls processa per majoritàriament malversació, desobediència, falsedat documental i prevaricació, i en alguns casos també per revelació de secrets. En el seu moment la magistrada Alejandra Gil ja va descartar els delicte de rebel·lió i sedició. Després d'unes declaracions que quedaven pendents, les acusacions hauran de concretar les acusacions i les peticions de pena i ja es podrà fixar data pel judici d'un macrocausa que va començar el 2018 amb una denúncia de Vox contra el jutge Santiago Vidal.
La causa contra Jové i Salvadó, els arquitectes de l'1-O
Relacionat amb la causa del jutjat 13 hi ha, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el procediment contra els diputats d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, que l'any 2017 eren secretari d'Economia i d'Hisenda, respectivament, al departament que pilotava Oriol Junqueras. Se'ls considera els arquitectes de l'1-O i la seva causa neix del jutjat 13, però com que són aforats se'ls ha de jutjar al TSJC. El jutge va acabar fa poques setmanes la instrucció i falta poc per fixar data pel judici. Estan processats pels delictes de malversació, desobediència i revelació de secrets.
.jpg)
L'acció exterior de la Generalitat
És una de les causes que s'ha fet pública recentment, tot i que fa temps que s'està instruint. La causa del jutjat d'instrucció 18, que investiga l'acció exterior de la Generalitat, neix d'una denúncia de la Fiscalia a partir d'un informe del Tribunal de Comptes que analitza les despeses entre 2011 i 2017 relacionades amb la internacionalització del procés. Hi ha implicat l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva i nou alts càrrecs més, entre d'altres Aleix Villatoro i Albert Royo, també processats en la causa del 13.
La investigació fa anys que està en marxa, primer al Tribunal de Comptes i després a la Fiscalia abans de presentar-se formalment una denúncia penal. La jutge ha descartat algun dels fets suposadament irregulars que denunciava la Fiscalia, però n'investigarà una desena. La causa tot just es troba al principi de la fase d'instrucció i els investigats ja esperen que se'ls citi a declarar. S'investiguen concessions irregulars de subvencions i fraccionaments de contractes en activitats que excedien el marc competencial de la Generalitat.
La pressió econòmica al Tribunal de Comptes
No tot són causes penals, també n'hi ha de responsabilitat comptable al Tribunal de Comptes. Concretament, en relació al procés, n'hi ha dues. En tots dos casos es demanen fiances milionàries als afectats. En el cas dels pagaments de l'1-O, el tribunal va demanar més de quatre milions d'euros al govern de Carles Puigdemonti entre els acusats hi ha l'expresident, els consellers del seu govern i diversos alts càrrecs. La causa s'emmarca en la investigació de l'1-O, però en aquest cas concret es tracta de definir la quantitat suposadament desviada i obligar els líders del procés a pagar-la. Per definir aquesta quantitat, la instructora ha analitzat les despeses vinculades, suposadament, a l'1-O.
L'altra causa fa referència a l'acció exterior de la Generalitat entre els anys 2011 i 2017 i origina la denúncia penal de la Fiscalia que fonamenta la causa al jutjat 18. La instrucció de la causa, acordada el març del 2019 a instàncies del Congrés i el Senat, ja ha finalitzat, i al juny se celebrarà, si els previsibles recursos en contra no prosperen, l’acta de liquidació provisional per fixar la responsabilitat de cada polític i la quantia que hauria de retornar. Els dictàmens emesos per l'Advocacia de l'Estat i el ministeri fiscal respecte a aquest informe de fiscalització van donar lloc al trasllat dels antecedents a la Secció d'Enjudiciament del Tribunal de Comptes i a l'obertura de diligències preliminars que es van acumular a unes del 2018 relatives a les despeses del referèndum de l’1-O.
La desobediència de Torra
La segona causa de desobediència contra Quim Torra continua oberta i pendent de judici. L'expresident va ser inhabilitat per no despenjar a temps una pancarta que reclamava l'alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Ara té una segona causa oberta -que es jutjarà a un jutjat ordinari perquè ja no és aforat- pels mateixos fets i tot apunta que podria anar en el mateix sentit. La Fiscalia demana un any i vuit mesos d'inhabilitació.
Els alcaldes de l'1-O
També continuen obertes causes contra diversos alcaldes acusats de facilitar l'1-O. Alguns han estat absolts -com l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan- i d'altres condemnats per desobediència -com l'exalcalde d'Agramunt i exconseller d'Exteriors, Bernat Solé. Hi ha més alcaldes que esperen judici o sentència, com és el cas de Paco Gas, alcalde de Roquetes.
La causa contra Tsunami Democràtic
L'Audiència Nacional investiga el moviment Tsunami Democràtic i els seus impulsors per "indicis de terrorisme" per les accions que van impulsar en el marc de les protestes per la sentència. Concretament, el bloqueig de l'aeroport del Prat i els talls a la Jonquera. Fa pocs dies, el magistrat Manuel García Castellón va acceptar quedar-se la part que fa referència al Tsunami i que investigava el jutjat d'instrucció 1 de Barcelona en el marc de l'operació Volhov. Aquesta causa vinculava els empresaris David Madí i Xavier Vendrell, i l'editor Oriol Soler, entre d'altres, a la direcció de la plataforma que va liderar les protestes per la sentència de l'1-O.
El calaix de sastre del Volhov
L'operació Volhov és una de les altres que continua oberta, en aquest cas pel finançament del procés. La pilota el jutjat d'instrucció 1 de Barcelona i deriva d'una altra causa per suposada corrupció a la Diputació de Barcelona durant l'etapa de Convergència. L'operació, que va ser secreta durant mesos, es va fer pública l'octubre de l'any 2020 amb una trentena de detencions de persones vinculades al procés. El cas apunta a diversos delictes de malversació, suborn, prevaricació, tràfic d'influències, blanqueig de capitals i desordres públics i continua en fase d'instrucció. Fins ara, la causa és poc precisa, recorda altres macrooperacions contra el procés i es basa sobretot en escoltes telefòniques.
Entre els implicats hi ha David Madí, Oriol Soler, Xavier Vendrell i Xavier Vinyals, entre altres alts càrrecs de la Generalitat o empresaris de l'òrbita de Junts i ERC. Per dotar-la de gruix, a la causa s'hi barregen diversos elements, des d'un possible tràfic d'influències a desviament de fons, passant per soldats russos i un eventual suport del Kremlin a les tesis independentistes per desestabilitzar Espanya. També hi inclou la gestió del Tsunami Democràtic -aquesta part ha passat a l'Audiència Nacional- i revela converses punxades als investigats amb insults, retrets i menyspreus a polítics en actiu i fins i tot al president de la Generalitat, Quim Torra, ara inhabilitat.
L'operació Judes contra els CDR
L'operació Judes contra els CDR continua en instrucció a l'Audiència Nacional. Va implicar l'empresonament de diversos activistes acusats de terrorisme que finalment van ser alliberats per manca de proves. L'Audiència Nacional investiga tretze persones per pertinena a organització terrorista, a tres d'elles, a més, se les acusa també de tinença d'explosius i conspiració per fer estralls. Es tracta de Jordi Ros, Alexis Codina i Germinal Tomàs, considerats per la Guàrdia Civil membres del "nucli productor" d'explosius del suposat Equip de Resposta Tàctica, l'existència del qual no s'ha pogut acreditar.
Dels tretze investigats, dos -David Budria i Clara Borrero- van ser posats en llibertat poc després de ser detinguts el 23 de setembre del 2019. Set més -Jordi Ros, Alexis Codina, Germinal Tomàs, Xavier Duch, Eduard Garzón, Ferran Jolis i Txevi Buigas-van passar entre tres i quatre mesos en presó provisional. L'alliberament arribava després que no es pogués provar l'existència d'explosius i que el jutge instructor tingués en compte l'arrelament dels detinguts als seus municipis per deixar-los en llibertat sota fiança.
Els talls de carretera del Tsunami
Centenars de persones estan investigades pels talls de carretera del Tsunami Democràtic en resposta a la sentència de l'1-O, concretament els talls a la Jonquera durant 31 hores. Segons dades de La Directa, hi ha 300 persones encausades, la majoria pel tall a la frontera amb França però altres també pels talls a Salt, a Amposta o a l'Aldea. Ara com ara continuen les declaracions davant del jutge a l'espera de judici.
L'entorn de Puigdemont
Una altra de les causes que hi ha obertes és la que fa referència als agents dels Mossos que acompanyaven Carles Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya. La Fiscalia demana per a ells tres anys de presó i inhabilitació, i el cas es jutjarà a l'Audiència Nacional. Relacionat amb la protecció de l'expresident, la Fiscalia també demana sis anys de presó per a Miquel Buch i quatre anys i mig per un sergent dels Mossos, però en aquest cas la causa se segueix a un jutjat ordinari de Barcelona. També està investigat per aquest cas i pel suposat finançament del procés el director de l'oficina de l'expresident, l'historiador Josep Lluís Alay.
Els condemnats per manifestacions
Més enllà de causes obertes que en els pròxims mesos arribaran a judici, hi ha persones que ja han estat condemnades per fets relacionats amb l'1-O o les protestes de la sentència. És una repressió menys mediàtica, però que existeix. Alguns dels casos paradigmàtics són els de Marcel Vivet, condemnat a cinc anys de presó per la manifestació contra Jusapol; el d'Adrián Sas, condemnat a tres anys i mig de presó, per les protestes per l'aniversari de l'1-O; el de Francisco Garrobo, condemnat també a tres anys i mig de presó per la vaga general del novembre de 2017; o el de Dani Gallardo, condemnat a quatre anys i mig per les protestes de la sentència a Madrid. No són, ni seran, els únics, i queden completament al marge de l'indult del govern espanyol.
El perdó del govern espanyol només beneficia els presos polítics i les seves famílies, no la resta de les persones immerses en causes pel seu paper en l'1-O, que han estat condemnades o bé veuen com s'acosta, després d'anys d'incertesa, la data del seu judici. El risc de presó hi és per a molts dels afectats per la persecució judicial pel procés. L'exili també queda al marge d'aquesta decisió.
L'indult dels condemnats pel Suprem planteja el dubte de què passarà amb la resta de persones que poden ser condemnades a penes importants per l'1-O. Josep Maria Jové, Lluís Salvadó, Albert Royo, Aleix Villatoro, Antoni Molons, altres alts càrrecs de la Generalitat, empresaris vinculats al procés o membres dels CDR corren el risc d'haver d'entrar a la presó. I també què passa amb els activistes que han estat condemnats a penes de fins a cinc anys de presó, com el cas de Marcel Vivet. Hi haurà més indults? Quina resposta donarà el govern espanyol a les noves condemnes? S'utiltizarà el perdó com a contrapartida de cara a garantir certa estabilitat al Congrés?
Sobre la taula hi ha una possible reforma del codi penal, concretament de la sedició, que no afectaria tampoc a aquests represaliats, que s'enfronten a penes altres delictes. Només l'amnistia, una via que avala bona part de la societat catalana, facilitaria una solució política en aquest sentit, però ara com ara el PSOE no ho accepta i tanca files amb Vox. Quines són les principals causes que queden obertes? A continuació repassem tot allò que no soluciona l'indult:
Els preparatius del referèndum
Una trentena d'alts càrrecs estan processats en el marc de la causa pels preparatius del referèndum, que va instruir al jutjat 13. En aquesta macrocausa hi ha noms destacats del sottogoverno independentista dels últims anys i que el 2017 ocupaven posicions de responsabilitats i se'ls vincula amb la feina de preparar el referèndum. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, és un dels noms destacats en aquesta causa -el seu procediment haurà d'anar al TSJC, perquè ara és aforada-, però també hi ha implicats Antoni Molons, Jaume Clotet, Aleix Villatoro, Albert Royo o Marta Garsaball, entre molts altres.
Se'ls processa per majoritàriament malversació, desobediència, falsedat documental i prevaricació, i en alguns casos també per revelació de secrets. En el seu moment la magistrada Alejandra Gil ja va descartar els delicte de rebel·lió i sedició. Després d'unes declaracions que quedaven pendents, les acusacions hauran de concretar les acusacions i les peticions de pena i ja es podrà fixar data pel judici d'un macrocausa que va començar el 2018 amb una denúncia de Vox contra el jutge Santiago Vidal.
La causa contra Jové i Salvadó, els arquitectes de l'1-O
Relacionat amb la causa del jutjat 13 hi ha, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el procediment contra els diputats d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, que l'any 2017 eren secretari d'Economia i d'Hisenda, respectivament, al departament que pilotava Oriol Junqueras. Se'ls considera els arquitectes de l'1-O i la seva causa neix del jutjat 13, però com que són aforats se'ls ha de jutjar al TSJC. El jutge va acabar fa poques setmanes la instrucció i falta poc per fixar data pel judici. Estan processats pels delictes de malversació, desobediència i revelació de secrets.
Carles Puigdemont, acompanyat de Raül Romeva i Albert Royo, dos dels investigats en la causa contra l'acció exterior de la Generalitat Foto: ACN
L'acció exterior de la Generalitat
És una de les causes que s'ha fet pública recentment, tot i que fa temps que s'està instruint. La causa del jutjat d'instrucció 18, que investiga l'acció exterior de la Generalitat, neix d'una denúncia de la Fiscalia a partir d'un informe del Tribunal de Comptes que analitza les despeses entre 2011 i 2017 relacionades amb la internacionalització del procés. Hi ha implicat l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva i nou alts càrrecs més, entre d'altres Aleix Villatoro i Albert Royo, també processats en la causa del 13.
La investigació fa anys que està en marxa, primer al Tribunal de Comptes i després a la Fiscalia abans de presentar-se formalment una denúncia penal. La jutge ha descartat algun dels fets suposadament irregulars que denunciava la Fiscalia, però n'investigarà una desena. La causa tot just es troba al principi de la fase d'instrucció i els investigats ja esperen que se'ls citi a declarar. S'investiguen concessions irregulars de subvencions i fraccionaments de contractes en activitats que excedien el marc competencial de la Generalitat.
La pressió econòmica al Tribunal de Comptes
No tot són causes penals, també n'hi ha de responsabilitat comptable al Tribunal de Comptes. Concretament, en relació al procés, n'hi ha dues. En tots dos casos es demanen fiances milionàries als afectats. En el cas dels pagaments de l'1-O, el tribunal va demanar més de quatre milions d'euros al govern de Carles Puigdemonti entre els acusats hi ha l'expresident, els consellers del seu govern i diversos alts càrrecs. La causa s'emmarca en la investigació de l'1-O, però en aquest cas concret es tracta de definir la quantitat suposadament desviada i obligar els líders del procés a pagar-la. Per definir aquesta quantitat, la instructora ha analitzat les despeses vinculades, suposadament, a l'1-O.
L'altra causa fa referència a l'acció exterior de la Generalitat entre els anys 2011 i 2017 i origina la denúncia penal de la Fiscalia que fonamenta la causa al jutjat 18. La instrucció de la causa, acordada el març del 2019 a instàncies del Congrés i el Senat, ja ha finalitzat, i al juny se celebrarà, si els previsibles recursos en contra no prosperen, l’acta de liquidació provisional per fixar la responsabilitat de cada polític i la quantia que hauria de retornar. Els dictàmens emesos per l'Advocacia de l'Estat i el ministeri fiscal respecte a aquest informe de fiscalització van donar lloc al trasllat dels antecedents a la Secció d'Enjudiciament del Tribunal de Comptes i a l'obertura de diligències preliminars que es van acumular a unes del 2018 relatives a les despeses del referèndum de l’1-O.
La desobediència de Torra
La segona causa de desobediència contra Quim Torra continua oberta i pendent de judici. L'expresident va ser inhabilitat per no despenjar a temps una pancarta que reclamava l'alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Ara té una segona causa oberta -que es jutjarà a un jutjat ordinari perquè ja no és aforat- pels mateixos fets i tot apunta que podria anar en el mateix sentit. La Fiscalia demana un any i vuit mesos d'inhabilitació.
Els alcaldes de l'1-O
També continuen obertes causes contra diversos alcaldes acusats de facilitar l'1-O. Alguns han estat absolts -com l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan- i d'altres condemnats per desobediència -com l'exalcalde d'Agramunt i exconseller d'Exteriors, Bernat Solé. Hi ha més alcaldes que esperen judici o sentència, com és el cas de Paco Gas, alcalde de Roquetes.
La causa contra Tsunami Democràtic
L'Audiència Nacional investiga el moviment Tsunami Democràtic i els seus impulsors per "indicis de terrorisme" per les accions que van impulsar en el marc de les protestes per la sentència. Concretament, el bloqueig de l'aeroport del Prat i els talls a la Jonquera. Fa pocs dies, el magistrat Manuel García Castellón va acceptar quedar-se la part que fa referència al Tsunami i que investigava el jutjat d'instrucció 1 de Barcelona en el marc de l'operació Volhov. Aquesta causa vinculava els empresaris David Madí i Xavier Vendrell, i l'editor Oriol Soler, entre d'altres, a la direcció de la plataforma que va liderar les protestes per la sentència de l'1-O.
La Guàrdia Civil durant l'operació contra Tsunami Democràtic Foto: ACN
El calaix de sastre del Volhov
L'operació Volhov és una de les altres que continua oberta, en aquest cas pel finançament del procés. La pilota el jutjat d'instrucció 1 de Barcelona i deriva d'una altra causa per suposada corrupció a la Diputació de Barcelona durant l'etapa de Convergència. L'operació, que va ser secreta durant mesos, es va fer pública l'octubre de l'any 2020 amb una trentena de detencions de persones vinculades al procés. El cas apunta a diversos delictes de malversació, suborn, prevaricació, tràfic d'influències, blanqueig de capitals i desordres públics i continua en fase d'instrucció. Fins ara, la causa és poc precisa, recorda altres macrooperacions contra el procés i es basa sobretot en escoltes telefòniques.
Entre els implicats hi ha David Madí, Oriol Soler, Xavier Vendrell i Xavier Vinyals, entre altres alts càrrecs de la Generalitat o empresaris de l'òrbita de Junts i ERC. Per dotar-la de gruix, a la causa s'hi barregen diversos elements, des d'un possible tràfic d'influències a desviament de fons, passant per soldats russos i un eventual suport del Kremlin a les tesis independentistes per desestabilitzar Espanya. També hi inclou la gestió del Tsunami Democràtic -aquesta part ha passat a l'Audiència Nacional- i revela converses punxades als investigats amb insults, retrets i menyspreus a polítics en actiu i fins i tot al president de la Generalitat, Quim Torra, ara inhabilitat.
L'operació Judes contra els CDR
L'operació Judes contra els CDR continua en instrucció a l'Audiència Nacional. Va implicar l'empresonament de diversos activistes acusats de terrorisme que finalment van ser alliberats per manca de proves. L'Audiència Nacional investiga tretze persones per pertinena a organització terrorista, a tres d'elles, a més, se les acusa també de tinença d'explosius i conspiració per fer estralls. Es tracta de Jordi Ros, Alexis Codina i Germinal Tomàs, considerats per la Guàrdia Civil membres del "nucli productor" d'explosius del suposat Equip de Resposta Tàctica, l'existència del qual no s'ha pogut acreditar.
Dels tretze investigats, dos -David Budria i Clara Borrero- van ser posats en llibertat poc després de ser detinguts el 23 de setembre del 2019. Set més -Jordi Ros, Alexis Codina, Germinal Tomàs, Xavier Duch, Eduard Garzón, Ferran Jolis i Txevi Buigas-van passar entre tres i quatre mesos en presó provisional. L'alliberament arribava després que no es pogués provar l'existència d'explosius i que el jutge instructor tingués en compte l'arrelament dels detinguts als seus municipis per deixar-los en llibertat sota fiança.
El tall a l'AP-7 a Salt, aquest matí Foto: Adrià Costa
Els talls de carretera del Tsunami
Centenars de persones estan investigades pels talls de carretera del Tsunami Democràtic en resposta a la sentència de l'1-O, concretament els talls a la Jonquera durant 31 hores. Segons dades de La Directa, hi ha 300 persones encausades, la majoria pel tall a la frontera amb França però altres també pels talls a Salt, a Amposta o a l'Aldea. Ara com ara continuen les declaracions davant del jutge a l'espera de judici.
L'entorn de Puigdemont
Una altra de les causes que hi ha obertes és la que fa referència als agents dels Mossos que acompanyaven Carles Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya. La Fiscalia demana per a ells tres anys de presó i inhabilitació, i el cas es jutjarà a l'Audiència Nacional. Relacionat amb la protecció de l'expresident, la Fiscalia també demana sis anys de presó per a Miquel Buch i quatre anys i mig per un sergent dels Mossos, però en aquest cas la causa se segueix a un jutjat ordinari de Barcelona. També està investigat per aquest cas i pel suposat finançament del procés el director de l'oficina de l'expresident, l'historiador Josep Lluís Alay.
Els condemnats per manifestacions
Més enllà de causes obertes que en els pròxims mesos arribaran a judici, hi ha persones que ja han estat condemnades per fets relacionats amb l'1-O o les protestes de la sentència. És una repressió menys mediàtica, però que existeix. Alguns dels casos paradigmàtics són els de Marcel Vivet, condemnat a cinc anys de presó per la manifestació contra Jusapol; el d'Adrián Sas, condemnat a tres anys i mig de presó, per les protestes per l'aniversari de l'1-O; el de Francisco Garrobo, condemnat també a tres anys i mig de presó per la vaga general del novembre de 2017; o el de Dani Gallardo, condemnat a quatre anys i mig per les protestes de la sentència a Madrid. No són, ni seran, els únics, i queden completament al marge de l'indult del govern espanyol.