11
de juny
del
2021
Actualitzat
el
13
de juny
a la
13:06h
La possibilitat real que aquest dimarts el govern espanyol recorri al Tribunal Constitucional (TC) la regulació dels lloguers aprovada al Parlament ha encès les alarmes en els moviments de defensa de l'habitatge i la majoria política catalana. El canvi d'inquilins a la Moncloa i la centralitat de la crisi del coronavirus havien deixat enrere els xocs constants a l'alt tribunal típics d'anteriors legislatures, però igualment aquests no han estat ni molt menys nuls. Només durant l'últim any, una quinzena de lleis catalans han estat impugnades o a expenses de la negociació entre els governs espanyol i català.
D'aquestes, cinc són normatives relatives a l'habitatge o els arrendaments, entre les quals ja hi ha hagut alguna sentència contrària a la Generalitat, però el conflicte competencial ha anat molt més enllà. El govern espanyol, per exemple, ha recorregut l'article dels pressupostos -pactats amb els comuns- que rebaixa la pressió fiscal en l'IRPF a les rendes baixes, així com el PP també ha impugnat la llei catalana per erradicar la violència masclista. Els dos executius miren de llimar ara diferències, entre d'altres, amb la norma catalana per gestionar fons europeus.
1- Llei de regulació dels lloguers: El Parlament va aprovar l'any passat, a iniciativa d'ERC, Junts, CUP i comuns una innovadora llei a l'Estat per limitar el preu del lloguer, similar a la que Podem reclama al PSOE que impulsi el govern espanyol. Per ara, els resultats avalen la mesura, però el PP ja va impugnar-la a principis d'any i ara l'executiu central es planteja fer el mateix, amb l'agreujant que això suspendria l'aplicació de la norma fins que arribés la sentència, si així es demanés.
2- Obligació d'oferir alternativa: El TC ja va donar la raó el gener a un altre recurs del PP presentat el juny de l'any passat contra el decret llei de la Generalitat que obligava els grans propietaris -amb 15 habitatges o més, ja siguin empreses o particulars- a oferir lloguer social a les famílies vulnerables abans de desnonar-les. Aquella llei protegia també per primer cop aquelles persones que s'havien vist obligades a ocupar i ara ERC, Junts, CUP i comuns la volen tornar a aprovar amb petites esmenes.
3- Desnonaments durant la pandèmia: La Generalitat encara negocia amb l'Estat perquè aquest no li recorri el decret llei aprovat a principis de novembre pel qual suspenia els desnonaments mentre durés l'estat d'alarma. Els efectes d'un desacord definitiu, però, serien minsos, ja que els jutges van decidir aplicar la normativa de manera restrictiva, motiu pel qual encara s'aplicaven llançaments, fins i tot malgrat que el govern espanyol havia impulsat una mesura similar, a banda que l'estat d'alarma ja ha caducat.
4- Noves modalitats d'habitatge: Els dos governs encara negocien també per evitar el recurs a dos articles a la llei catalana del desembre passat per estimular la promoció d'habitatge amb protecció oficial i de noves modalitats d'allotjament en règim de lloguer. Els punts qüestionats per la Moncloa són els que regulen els allotjaments amb espais comuns complementaris, els que eviten que el propietari cobri al llogater determinats costos i sobretot els que obliguen les administracions a col·laborar per fer complir la limitació dels lloguers.
5- Arrendament de locals: També està a l'aire el decret llei aprovat pel Govern que alleugeria a la meitat el preu del lloguer dels locals que es veien obligats a tancar a causa de les restriccions de la pandèmia i no acordaven altres solucions amb el propietari. El govern espanyol posa en qüestió el gruix de la norma i, malgrat que cada cop hi ha menys negocis amb la persiana baixada, les conseqüències retrospectives d'un eventual recurs són imprevisibles.
6- Rebaixa de l'IRPF: El govern espanyol va expressar dubtes relatius a 11 articles dels pressupostos catalans del 2020 i la llei d'acompanyament que van pactar i aprovar els partits de govern (ERC i Junts) amb els comuns. Al final, però, només n'ha acabat recorrent un al TC, aquell que rebaixa el mínim exempt de 5.550 euros a 6.105 euros per als contribuents que ingressin fins a 12.450 euros anuals. La Generalitat calculava que això beneficiaria uns 200.000 catalans, precisament els de rendes més baixes.
7- Protecció del litoral: La Moncloa també ha escrutat la llei de protecció i ordenació del litoral aprovada pel Parlament el juliol passat, ja que fins a 19 dels seus articles han estat focus de negociació entre els governs català i espanyol, assolint-se l'acord en 17 d'ells. Al final, per tant, només dos han estat impugnats al TC, els que atorguen competències als ajuntaments per atorgar les autoritzacions per a activitats previstes pels plans d'ús del litoral i de les platges.
8- Fons europeus: L'última negociació oberta per intentar evitar un nou recurs a una norma catalana es va acordar a finals d'abril, en relació amb el decret llei de la Generalitat per implementar els fons que arribin a Catalunya procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del fons REACT-EU. El govern espanyol en qüestiona tres articles, sobre els procediments per optar a recursos -entre els quals, limitar el pes del preu en la tria- o l'elecció del personal funcionari encarregat dels tràmits i la gestió dels recursos.
9- Desaparició forçada de menors: El Parlament va aprovar el desembre una llei per facilitar la detecció de nadons robats i reparar les seves famílies, amb el vot a favor de tots els grups -excepte l'abstenció o vot contrari del PP en alguns punts-. El govern espanyol, però, en qüestiona ara vuit articles, alguns dels quals nuclears, com la creació de l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya, la garantia d'accés als expedients d'adopció i altra documentació per part de les persones robades, o l'obligació d'investigar aquests casos i les persones implicades.
10- Àrees de promoció econòmica: La cambra catalana va donar llum verda també amb una àmplia majoria -ERC, Junts, PSC i Cs- a finals del 2020 a la llei de les àrees de promoció econòmica i urbana, la qual regulava aquest nou model d'entitat associativa privada que, tutelada pel municipi, ha de poder promocionar i millorar la competitivitat de les àrees econòmiques urbanes. El govern espanyol negocia ara si n'impugna tres articles relatius al finançament d'aquestes àrees i al contingut dels seus estatuts.
11- Regulació de l'activitat econòmica: El mateix ple del Parlament de desembre va aprovar, amb el suport d'ERC, Junts, Cs i PP, la llei de facilitació de l'activitat econòmica, de la qual la Moncloa dubta d'un article. Es tracta del que fa referència al rol de l'administració en l'activitat econòmica, el qual fixa que primordialment serà posterior a l'inici d'aquesta, excepte si hi ha "raons imperioses d'interès general" que justifiquin el control previ.
12- Violència masclista: El PP ha registrat aquest 2021 un altre recurs, aquest cop contra la reforma que reforça la llei catalana contra la violència masclista que el Parlament va aprovar a finals de l'any passat. En concret, els populars impugnen els articles que reconeixen que les dones transgènere poden ser víctimes de violència masclista, aquells que exigeixen el consentiment sexual explícit, els que regulen els diferents tipus de violència masclista i els que forcen tots els partits a tenir protocols interns contra aquesta.
13- Taxa als creuers: El TC ha sentenciat ja a favor de la Generalitat sobre una altra impugnació dels populars contra l'article dels pressupostos catalans de l'any passat que modificava l'impost als creuers turístics i permetia que l'Ajuntament de Barcelona en creés un recàrrec per compensar els seus efectes nocius a la ciutat.
14- Regulació del vi: El Parlament va aprovar amb una majoria molt àmplia el febrer del 2020 la llei vitivinícola -amb tots els vots a favor excepte quatre abstencions de la CUP-, la qual regula l'elaboració i la comercialització de vi de les vinyes catalanes, la inspecció i el règim sancionador en la matèria. Llavors, però, la Moncloa va qüestionar fins a 27 dels seus articles, per bé que al final ha arribat recentment a un acord amb la Generalitat sobre la interpretació de la normativa.
15- Deutes amb les llars d'infants: No tots els deures al TC contra lleis catalanes han arribat de la Moncloa o el PP, ja que el TSJC li ha elevat el mes passat una qüestió d'inconstitucionalitat sobre un article dels últims pressupostos que dictamina que la Generalitat pagarà durant deu anys als municipis els deutes relatius a les escoles bressol. Alguns ajuntaments havien guanyat recursos per cobrar aquests ingressos i ara qüestionen el termini que s'ha atorgat a si mateix pel Govern per complir aquestes sentències.
D'aquestes, cinc són normatives relatives a l'habitatge o els arrendaments, entre les quals ja hi ha hagut alguna sentència contrària a la Generalitat, però el conflicte competencial ha anat molt més enllà. El govern espanyol, per exemple, ha recorregut l'article dels pressupostos -pactats amb els comuns- que rebaixa la pressió fiscal en l'IRPF a les rendes baixes, així com el PP també ha impugnat la llei catalana per erradicar la violència masclista. Els dos executius miren de llimar ara diferències, entre d'altres, amb la norma catalana per gestionar fons europeus.
| LEGISLACIÓ SOBRE HABITATGE I ARRENDAMENTS |
|---|
1- Llei de regulació dels lloguers: El Parlament va aprovar l'any passat, a iniciativa d'ERC, Junts, CUP i comuns una innovadora llei a l'Estat per limitar el preu del lloguer, similar a la que Podem reclama al PSOE que impulsi el govern espanyol. Per ara, els resultats avalen la mesura, però el PP ja va impugnar-la a principis d'any i ara l'executiu central es planteja fer el mateix, amb l'agreujant que això suspendria l'aplicació de la norma fins que arribés la sentència, si així es demanés.
2- Obligació d'oferir alternativa: El TC ja va donar la raó el gener a un altre recurs del PP presentat el juny de l'any passat contra el decret llei de la Generalitat que obligava els grans propietaris -amb 15 habitatges o més, ja siguin empreses o particulars- a oferir lloguer social a les famílies vulnerables abans de desnonar-les. Aquella llei protegia també per primer cop aquelles persones que s'havien vist obligades a ocupar i ara ERC, Junts, CUP i comuns la volen tornar a aprovar amb petites esmenes.
3- Desnonaments durant la pandèmia: La Generalitat encara negocia amb l'Estat perquè aquest no li recorri el decret llei aprovat a principis de novembre pel qual suspenia els desnonaments mentre durés l'estat d'alarma. Els efectes d'un desacord definitiu, però, serien minsos, ja que els jutges van decidir aplicar la normativa de manera restrictiva, motiu pel qual encara s'aplicaven llançaments, fins i tot malgrat que el govern espanyol havia impulsat una mesura similar, a banda que l'estat d'alarma ja ha caducat.
4- Noves modalitats d'habitatge: Els dos governs encara negocien també per evitar el recurs a dos articles a la llei catalana del desembre passat per estimular la promoció d'habitatge amb protecció oficial i de noves modalitats d'allotjament en règim de lloguer. Els punts qüestionats per la Moncloa són els que regulen els allotjaments amb espais comuns complementaris, els que eviten que el propietari cobri al llogater determinats costos i sobretot els que obliguen les administracions a col·laborar per fer complir la limitació dels lloguers.
5- Arrendament de locals: També està a l'aire el decret llei aprovat pel Govern que alleugeria a la meitat el preu del lloguer dels locals que es veien obligats a tancar a causa de les restriccions de la pandèmia i no acordaven altres solucions amb el propietari. El govern espanyol posa en qüestió el gruix de la norma i, malgrat que cada cop hi ha menys negocis amb la persiana baixada, les conseqüències retrospectives d'un eventual recurs són imprevisibles.
Pisos de lloguer a Sarrià. Foto: Adrià Costa
| LEGISLACIÓ JA RECORREGUDA PEL GOVERN ESPANYOL |
|---|
6- Rebaixa de l'IRPF: El govern espanyol va expressar dubtes relatius a 11 articles dels pressupostos catalans del 2020 i la llei d'acompanyament que van pactar i aprovar els partits de govern (ERC i Junts) amb els comuns. Al final, però, només n'ha acabat recorrent un al TC, aquell que rebaixa el mínim exempt de 5.550 euros a 6.105 euros per als contribuents que ingressin fins a 12.450 euros anuals. La Generalitat calculava que això beneficiaria uns 200.000 catalans, precisament els de rendes més baixes.
7- Protecció del litoral: La Moncloa també ha escrutat la llei de protecció i ordenació del litoral aprovada pel Parlament el juliol passat, ja que fins a 19 dels seus articles han estat focus de negociació entre els governs català i espanyol, assolint-se l'acord en 17 d'ells. Al final, per tant, només dos han estat impugnats al TC, els que atorguen competències als ajuntaments per atorgar les autoritzacions per a activitats previstes pels plans d'ús del litoral i de les platges.
| LEGISLACIÓ EN NEGOCIACIÓ |
|---|
8- Fons europeus: L'última negociació oberta per intentar evitar un nou recurs a una norma catalana es va acordar a finals d'abril, en relació amb el decret llei de la Generalitat per implementar els fons que arribin a Catalunya procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del fons REACT-EU. El govern espanyol en qüestiona tres articles, sobre els procediments per optar a recursos -entre els quals, limitar el pes del preu en la tria- o l'elecció del personal funcionari encarregat dels tràmits i la gestió dels recursos.
9- Desaparició forçada de menors: El Parlament va aprovar el desembre una llei per facilitar la detecció de nadons robats i reparar les seves famílies, amb el vot a favor de tots els grups -excepte l'abstenció o vot contrari del PP en alguns punts-. El govern espanyol, però, en qüestiona ara vuit articles, alguns dels quals nuclears, com la creació de l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya, la garantia d'accés als expedients d'adopció i altra documentació per part de les persones robades, o l'obligació d'investigar aquests casos i les persones implicades.
10- Àrees de promoció econòmica: La cambra catalana va donar llum verda també amb una àmplia majoria -ERC, Junts, PSC i Cs- a finals del 2020 a la llei de les àrees de promoció econòmica i urbana, la qual regulava aquest nou model d'entitat associativa privada que, tutelada pel municipi, ha de poder promocionar i millorar la competitivitat de les àrees econòmiques urbanes. El govern espanyol negocia ara si n'impugna tres articles relatius al finançament d'aquestes àrees i al contingut dels seus estatuts.
11- Regulació de l'activitat econòmica: El mateix ple del Parlament de desembre va aprovar, amb el suport d'ERC, Junts, Cs i PP, la llei de facilitació de l'activitat econòmica, de la qual la Moncloa dubta d'un article. Es tracta del que fa referència al rol de l'administració en l'activitat econòmica, el qual fixa que primordialment serà posterior a l'inici d'aquesta, excepte si hi ha "raons imperioses d'interès general" que justifiquin el control previ.
| ALTRA LEGISLACIÓ RECORREGUDA O PACTADA |
|---|
12- Violència masclista: El PP ha registrat aquest 2021 un altre recurs, aquest cop contra la reforma que reforça la llei catalana contra la violència masclista que el Parlament va aprovar a finals de l'any passat. En concret, els populars impugnen els articles que reconeixen que les dones transgènere poden ser víctimes de violència masclista, aquells que exigeixen el consentiment sexual explícit, els que regulen els diferents tipus de violència masclista i els que forcen tots els partits a tenir protocols interns contra aquesta.
13- Taxa als creuers: El TC ha sentenciat ja a favor de la Generalitat sobre una altra impugnació dels populars contra l'article dels pressupostos catalans de l'any passat que modificava l'impost als creuers turístics i permetia que l'Ajuntament de Barcelona en creés un recàrrec per compensar els seus efectes nocius a la ciutat.
14- Regulació del vi: El Parlament va aprovar amb una majoria molt àmplia el febrer del 2020 la llei vitivinícola -amb tots els vots a favor excepte quatre abstencions de la CUP-, la qual regula l'elaboració i la comercialització de vi de les vinyes catalanes, la inspecció i el règim sancionador en la matèria. Llavors, però, la Moncloa va qüestionar fins a 27 dels seus articles, per bé que al final ha arribat recentment a un acord amb la Generalitat sobre la interpretació de la normativa.
15- Deutes amb les llars d'infants: No tots els deures al TC contra lleis catalanes han arribat de la Moncloa o el PP, ja que el TSJC li ha elevat el mes passat una qüestió d'inconstitucionalitat sobre un article dels últims pressupostos que dictamina que la Generalitat pagarà durant deu anys als municipis els deutes relatius a les escoles bressol. Alguns ajuntaments havien guanyat recursos per cobrar aquests ingressos i ara qüestionen el termini que s'ha atorgat a si mateix pel Govern per complir aquestes sentències.
| ELS RECURSOS DE LA GENERALITAT CONTRA L'ESTAT |
|---|
| El Govern català també ha estat actiu pel que fa a l'assistència al TC contra normativa o decisions estatals, tot i que força menys que en sentit contrari. Durant l'últim any, només ha presentat un recurs, contra la llei de l'ingrés mínim vital, ja que defensa que la Generalitat té competències exclusives en aquestes prestacions i, per tant, s'ha de coordinar amb la renda garantida de ciutadania i el sistema de protecció social català. En aquest sentit, es troba també en converses prèvies al recurs de cara a un reial decret llei que el febrer esmenava alguns aspectes d'aquest ingrés mínim vital. La Generalitat, de fet, ja va evitar presentar recurs després de negociacions relatives al repartiment dels fons destinats a la formació professional del 2020. Igualment, el Govern va acudir al TC per plantejar el juliol passat un conflicte de competències, ja que entenia que era l'Autoritat Catalana de la Competència qui havia de resoldre la denúncia de Foment contra la campanya de consum responsable de l'ANC, i no la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. L'alt tribunal, però, ho va rebutjar perquè considera que la campanya tenia impacte més enllà del mercat català i, amb això, l'organisme de la competència estatal ja ha obert un expedient sancionador contra l'entitat independentista. |