10
de juny
del
2021
Actualitzat
a les
17:38h
Pere Aragonès i Quim Torra s'han retrobat aquest dijous per primer cop en un acte des que el republicà és president de la Generalitat. Ha estat durant la presentació de les conclusions del "Grup de Treball Catalunya 2022", un comitè d'experts que l'expresident del Govern va posar en marxa al juny i que ara exposa els seus resultats.
Precisament Torra ha obert l'acte agraint el "treball formidable" del comitè en una situació "molt difícil". "Heu estat capaços de fer la feina encarregada i això demostra que el talent sempre se'n surt", ha celebrat. Torra creu que el "món d'ahir" havia fet fallida i que la societat catalana mereixia aquesta "gran discussió" sobre la Catalunya del futur. "El document ha de ser el text constitutiu per aquesta nova societat", ha explicat.
El document ha estat presentat pels coordinadors la consellera d'Acció Exterior i Transparència, Victòria Alsina, que formava part d'aquest comitè quan encara no era part de l'executiu català, i Genís Roca, expert en Internet i president de la fundació puntCat. Els dos han nomenat els integrants del grup de treball, als quals han agraït el debat i la feina feta, i ha reivindicat la "independència" amb la qual han treballat.
El document, que és una "crida per a reactivar el país", no es vol presentar com un document "d'obligatorietat" sinó de "debat". Alsina ha exposat que els objectius del grup d'experts era fer propostes amb "realisme però amb optimisme" i dirigides no només al Govern sinó a tots els actors socials i econòmics: "Parlem a tot el país", ha exposat.
Una societat justa, apoderada i capaç
Alsina també ha estat l'encarregada d'exposar els tres punts sobre els quals es fonamenta l'informe. El primer demana facilitar l'accés a la cultura "innovant en continguts, formats i canals" per aconseguir una ciutadania amb "sentit crític", accelerar la transformació del sistema educatiu, crear un sistema integral d'atenció i cura a la ciutadania i fomentar el "dret a l'habitatge digne, assequible i sostenible" per a lluitar contra les desigualtats.
Una economia competitiva basada en el talent i la innovació
El segon punt, basat en el vessant econòmic, proposa innovar en els sectors tradicionals i potenciar-ne de nous per millorar la posició del país al món, assolir la sobirania en energia i alimentació, potenciar la creació de coneixement i aprofitar-ho a nivell industrial i social, i fer un país de la ciència i les dades.
Un sector públic reformat, àgil i tractor
L'últim punt del document fa referència a l'administració pública, a la qual demana la promoció i l'atracció del talent, que se centri a crear valor públic i formes de participació social, vertebrar el territori econòmicament amb un model sostenible i de proximitat, i pujar el país al núvol -entès des de l'àmbit de la digitalització-.
Aragonès, encarregat de cloure la presentació, ha agraït la feina de tots els membres del comitè, que de "forma altruista" han disposat el seu "talent pel bé del país". L'objectiu, segons el president, és establir quins "objectius i reptes" cal afrontar ja. "Per això parlem del 2022", ha recordat. Aragonès també ha defensat que tant l'anterior com el nou Govern estan "convençuts" que el món es troba en un "canvi d'època".
Aragonès ha defensat que els canvis i les transformacions del país són "imparables", però que cal "governar-los per no contribuir a augmentar les desigualtats socials i econòmiques" del país. "Cal construir un futur de benestar i de felicitat, un país que estimi a la seva gent", ha exposat el president.
Torra i Aragonès, llavors com a president i vicepresident, van presentar aquest comitè anunciant també que estaria integrat per Joan Abellà, Victòria Alsina, Jordi Amat, Oriol Amat, Mercè Crosas, Josep Maria Martorell, Cristina Nadal, Mercè Pujol, Genís Roca, Jordi Sellas, Maria Sisternas, Laura Urquizu i Montserrat Vendrell i Tatxo Benet. En total, 30 persones que han hagut de dissenyar el que s'ha presentat com un "reset" per al país.
Fins a 91 accions específiques
Més enllà dels objectius en cada àmbit, el document especifica fins a 91 accions concretes per repensar el model de país. A continuació nou dels punts més rellevants.
Cultura com a element clau. El reenfocament que es planteja de la cultura es basa en l'equitat d'accés i d'oportunitats tant pels emissors -aprovació de l'estatut de l'artista- com per part de l'audiència. El document també destaca la importància d'innovar en plataformes i continguts, aposta pel català i per una "refundació" dels mitjans públics.
Transformar el sistema educatiu. Més enllà de la igualtat d'oportunitats en l'accés a qualsevol nivell educatiu -primer cicle, universitats o escoles d'adults com a principals objectius-, l'informe posa l'èmfasi en la necessitat d'impulsar la digitalització.
Habitatge digne. La mesura estrella en aquest àmbit és la d'un 10% d'habitatge públic per d'aquí a deu anys. El dret a l'habitatge ha estat un punt de debat en les negociacions per formar executiu i aquest dimarts el Parlament va expressar la voluntat de recuperar la llei antidesnonaments tombada pel Tribunal Constitucional. Revertir el despoblament de la Catalunya rural és també un objectiu en aquest àmbit.
Innovació en el turisme. El document proposa dos canvis molt clars en una de les activitats més rellevants per a l'economia del país. La primera és crear un sistema d'innovació turística amb eines d'intel·ligència artificial per connectar oferta i demanda i la segona pretén crear una plataforma d'innovació turística que connecti diferents sectors econòmics.
Sobirania energètica i alimentària. Els experts projecten una col·laboració entre els tipus de propietat per assolir aquests objectius. Plantegen, per exemple, cedir espais públics per instal·lacions energètiques publicoprivades. Una altra mesura que crida l'atenció en aquest àmbit és "Catalunya e-Car friendly", que també combinant àmbit públic i privat, demana incentivar els punts de recàrrega del vehicle elèctric al llarg del país.
Inversió en coneixement. Les mesures en aquest sentit van enfocades a donar incentius per potenciar la investigació i la recerca. Concretament, es demana també posar en marxa el Consell per a la Recerca i la Innovació a Catalunya, i fomentar la cooperació entre empreses, universitats i entitats públiques de recerca. L'aposta per les dades també s'enfoca des de la col·laboració publicoprivada.
Reduir la precarietat laboral dels interins. En matèria de treball, és una de les propostes que més crida l'atenció, ja que també és un tema d'actualitat al Parlament. L'acord entre la CUP i ERC per investir Aragonès recollia l'estabilització d'aquest sector i els anticapitalistes ja han presentat la proposició de llei a la cambra catalana.
Escurçar tempos burocràtics. Els experts veuen essencial retallar els terminis de tramitació administrativa a partir de nous processos per fer-los més ràpids. Dins de la reforma del sector públic, en la línia del document, es torna a insistir a redefinir la relació d'aquest sector amb la propietat privada. L'informe també parla de fomentar auditories ciutadanes sobre el grau de satisfacció respecte als serveis públics.
Connectivitat de primer nivell a tot el país. Un dels punts claus en la transformació del país que recull l'informe, que també demana aprovar la llei del sector públic digital de Catalunya. Els experts també proposen crear una estructura que permeti fer efectius els drets i deures digitals dels ciutadans.
A continuació es pot consultar el document "RESET. Crida per reactivar el país" presentat pel grup de treball.
Precisament Torra ha obert l'acte agraint el "treball formidable" del comitè en una situació "molt difícil". "Heu estat capaços de fer la feina encarregada i això demostra que el talent sempre se'n surt", ha celebrat. Torra creu que el "món d'ahir" havia fet fallida i que la societat catalana mereixia aquesta "gran discussió" sobre la Catalunya del futur. "El document ha de ser el text constitutiu per aquesta nova societat", ha explicat.
El document ha estat presentat pels coordinadors la consellera d'Acció Exterior i Transparència, Victòria Alsina, que formava part d'aquest comitè quan encara no era part de l'executiu català, i Genís Roca, expert en Internet i president de la fundació puntCat. Els dos han nomenat els integrants del grup de treball, als quals han agraït el debat i la feina feta, i ha reivindicat la "independència" amb la qual han treballat.
El document, que és una "crida per a reactivar el país", no es vol presentar com un document "d'obligatorietat" sinó de "debat". Alsina ha exposat que els objectius del grup d'experts era fer propostes amb "realisme però amb optimisme" i dirigides no només al Govern sinó a tots els actors socials i econòmics: "Parlem a tot el país", ha exposat.
Una societat justa, apoderada i capaç
Alsina també ha estat l'encarregada d'exposar els tres punts sobre els quals es fonamenta l'informe. El primer demana facilitar l'accés a la cultura "innovant en continguts, formats i canals" per aconseguir una ciutadania amb "sentit crític", accelerar la transformació del sistema educatiu, crear un sistema integral d'atenció i cura a la ciutadania i fomentar el "dret a l'habitatge digne, assequible i sostenible" per a lluitar contra les desigualtats.
Una economia competitiva basada en el talent i la innovació
El segon punt, basat en el vessant econòmic, proposa innovar en els sectors tradicionals i potenciar-ne de nous per millorar la posició del país al món, assolir la sobirania en energia i alimentació, potenciar la creació de coneixement i aprofitar-ho a nivell industrial i social, i fer un país de la ciència i les dades.
Un sector públic reformat, àgil i tractor
L'últim punt del document fa referència a l'administració pública, a la qual demana la promoció i l'atracció del talent, que se centri a crear valor públic i formes de participació social, vertebrar el territori econòmicament amb un model sostenible i de proximitat, i pujar el país al núvol -entès des de l'àmbit de la digitalització-.
Aragonès, encarregat de cloure la presentació, ha agraït la feina de tots els membres del comitè, que de "forma altruista" han disposat el seu "talent pel bé del país". L'objectiu, segons el president, és establir quins "objectius i reptes" cal afrontar ja. "Per això parlem del 2022", ha recordat. Aragonès també ha defensat que tant l'anterior com el nou Govern estan "convençuts" que el món es troba en un "canvi d'època".
Aragonès ha defensat que els canvis i les transformacions del país són "imparables", però que cal "governar-los per no contribuir a augmentar les desigualtats socials i econòmiques" del país. "Cal construir un futur de benestar i de felicitat, un país que estimi a la seva gent", ha exposat el president.
Torra i Aragonès, llavors com a president i vicepresident, van presentar aquest comitè anunciant també que estaria integrat per Joan Abellà, Victòria Alsina, Jordi Amat, Oriol Amat, Mercè Crosas, Josep Maria Martorell, Cristina Nadal, Mercè Pujol, Genís Roca, Jordi Sellas, Maria Sisternas, Laura Urquizu i Montserrat Vendrell i Tatxo Benet. En total, 30 persones que han hagut de dissenyar el que s'ha presentat com un "reset" per al país.
Fins a 91 accions específiques
Més enllà dels objectius en cada àmbit, el document especifica fins a 91 accions concretes per repensar el model de país. A continuació nou dels punts més rellevants.
Cultura com a element clau. El reenfocament que es planteja de la cultura es basa en l'equitat d'accés i d'oportunitats tant pels emissors -aprovació de l'estatut de l'artista- com per part de l'audiència. El document també destaca la importància d'innovar en plataformes i continguts, aposta pel català i per una "refundació" dels mitjans públics.
Transformar el sistema educatiu. Més enllà de la igualtat d'oportunitats en l'accés a qualsevol nivell educatiu -primer cicle, universitats o escoles d'adults com a principals objectius-, l'informe posa l'èmfasi en la necessitat d'impulsar la digitalització.
Habitatge digne. La mesura estrella en aquest àmbit és la d'un 10% d'habitatge públic per d'aquí a deu anys. El dret a l'habitatge ha estat un punt de debat en les negociacions per formar executiu i aquest dimarts el Parlament va expressar la voluntat de recuperar la llei antidesnonaments tombada pel Tribunal Constitucional. Revertir el despoblament de la Catalunya rural és també un objectiu en aquest àmbit.
Innovació en el turisme. El document proposa dos canvis molt clars en una de les activitats més rellevants per a l'economia del país. La primera és crear un sistema d'innovació turística amb eines d'intel·ligència artificial per connectar oferta i demanda i la segona pretén crear una plataforma d'innovació turística que connecti diferents sectors econòmics.
Sobirania energètica i alimentària. Els experts projecten una col·laboració entre els tipus de propietat per assolir aquests objectius. Plantegen, per exemple, cedir espais públics per instal·lacions energètiques publicoprivades. Una altra mesura que crida l'atenció en aquest àmbit és "Catalunya e-Car friendly", que també combinant àmbit públic i privat, demana incentivar els punts de recàrrega del vehicle elèctric al llarg del país.
Inversió en coneixement. Les mesures en aquest sentit van enfocades a donar incentius per potenciar la investigació i la recerca. Concretament, es demana també posar en marxa el Consell per a la Recerca i la Innovació a Catalunya, i fomentar la cooperació entre empreses, universitats i entitats públiques de recerca. L'aposta per les dades també s'enfoca des de la col·laboració publicoprivada.
Reduir la precarietat laboral dels interins. En matèria de treball, és una de les propostes que més crida l'atenció, ja que també és un tema d'actualitat al Parlament. L'acord entre la CUP i ERC per investir Aragonès recollia l'estabilització d'aquest sector i els anticapitalistes ja han presentat la proposició de llei a la cambra catalana.
Escurçar tempos burocràtics. Els experts veuen essencial retallar els terminis de tramitació administrativa a partir de nous processos per fer-los més ràpids. Dins de la reforma del sector públic, en la línia del document, es torna a insistir a redefinir la relació d'aquest sector amb la propietat privada. L'informe també parla de fomentar auditories ciutadanes sobre el grau de satisfacció respecte als serveis públics.
Connectivitat de primer nivell a tot el país. Un dels punts claus en la transformació del país que recull l'informe, que també demana aprovar la llei del sector públic digital de Catalunya. Els experts també proposen crear una estructura que permeti fer efectius els drets i deures digitals dels ciutadans.
A continuació es pot consultar el document "RESET. Crida per reactivar el país" presentat pel grup de treball.
RESET. Crida per reactivar el país by Naciodigital on Scribd