HABITATGE

Més d'un desnonament cada hora a Catalunya durant el primer trimestre

La moratòria estatal de desallotjaments no va evitar que entre gener i març es fessin 2.437 llançaments

per Andreu Merino, 7 de juny de 2021 a les 13:22 |
Desnonament al Raval de Barcelona | Carlos Baglietto
Durant el primer trimestre de l'any a Catalunya hi va haver de mitjana més d'un desnonament cada hora, segons reflecteixen les dades que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha fet públiques aquest dilluns. Entre el gener i el març es van executar 2.437 llançaments, una mitjana de més de 27 cada dia. Si es té en compte que les comitives judicials no actuen en cap de setmana, la mitjana diària encara creix més.

Per tipologia, tres de cada quatre desnonaments van ser casos en què els afectats vivien de lloguer, mentre que el 17% eren casos d'hipoteca. El CGPJ agrupa el 8% restant a altres causes sense especificar. 


Catalunya torna a ser líder de desnonaments a l'Estat i és la comunitat autònoma on més se'n van produir, amb diferència, durant el primer trimestre. La segona és Andalusia amb 1.778, seguida del País Valencià (1.553) i la Comunitat de Madrid (1.033).


Barcelona és la demarcació catalana on hi va haver més desnonaments, amb 1.635, el 78% dels quals per impagament de lloguer. Girona és la segona província amb més desallotjaments registrats el primer trimestre amb 399 casos, el 68% dels quals de lloguer. A Lleida hi va haver 138 desnonaments (el 56% de lloguer) i a Tarragona 282 (el 73% de lloguer).

Pel que fa a l'evolució dels desnonaments a Catalunya, s'ha registrat un increment del 12% respecte del primer trimestre del 2020, quan els jutjats van aturar la seva activitat durant la segona quinzena de març. Respecte del primer trimestre del 2019, s'ha experimentat un descens del 31% dels desnonaments a Catalunya.


En termes absoluts, les dades d'enguany evidencien que les moratòries aprovades per la Generalitat i el govern espanyol -aquesta encara vigent- no han servit per aturar tots els desnonaments. La Moncloa va modificar la primera versió de la mesura amb l'argument que així protegiria a totes les famílies vulnerables. A l'hora de la veritat, però, part de la judicatura ha continuat interpretant que la normativa només permetia aturar aquells processos en què els afectats poguessin acreditar una vulnerabilitat causada directament per la Covid-19.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació