La biomassa és una energia renovable que permet gestionar els boscos | Josep M. Montaner
Branded content

La biomassa forestal, una energia km 0 que redueix el risc d'incendi

L'aprofitament energètic del bosc a Catalunya té sentit: quasi el 65% de la superfície del país és forestal

La biomassa és una energia renovable que permet gestionar els boscos | Josep M. Montaner
Catalunya debat amb més intensitat que mai com ha d'afrontar la transició energètica. L'eòlica i la solar fotovoltaica són la gran aposta per intentar el difícil objectiu de la neutralitat d'emissions el 2050. Tanmateix, hi ha altres fonts d'energia que, amb un paper més complementari, també cal tenir en compte. 

És el cas de la biomassa forestal, una font d'energia km 0 amb diversos avantatges: contribueix a la gestió del territori, redueix el risc d'incendi i se'n pot assegurar el subministrament. En aquest context, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CFTC), en el marc del projecte BCN Smart Rural, ha liderat el Pla Biomassa Km 0 que pretén fomentar l'ús i producció d'aquesta font energètica, millorar l'eficiència de les instal·lacions i la professionalització del sector, així com contribuir als objectius en renovables a la demarcació de Barcelona.

Què és la biomassa forestal?


Se'n parla molt, però en què consisteix realment la biomassa forestal com a font energètica? “És un producte energèticament notable”, destaca Adriano Raddi, doctor en Economia Forestal i responsable del Pla Biomassa Km 0 al CTFC.

La biomassa forestal primària prové directament del bosc: té un elevat poder calorífic, no està tractada i, per tant, la seva combustió no suposa incinerar altres substàncies. Pot tractar-se de fusta que no es pot aprofitar per obtenir productes més valuosos, restes forestals de treballs silvícoles o residus agrícoles llenyosos que s'obtenen en la poda o en arrencar una plantació.

El consum pot ser en forma d'estella, de pèl·let o de la llenya tradicional. Per generar la mateixa quantitat d'energia calorífica, les tres opcions emeten una desena part de CO2 respecte els combustibles fòssils –a més, cal tenir en compte que prèviament l'han fixat-. L'estella és el combustible més econòmic i tots els tipus de biomassa tenen un cost menor que el gasoil.
 

Catalunya és un país molt forestal, malgrat que la majoria de catalans no en siguin conscients. Actualment, quasi el 65% de la superfície ho és i la xifra no para de créixer. Tradicionalment, el material extret de millor qualitat es destinava a les serradores, mentre que la resta s'aprofitava per abastir la indústria paperera i taulells d'aglomerat, entre altres.

Aquesta cadena de valor es va trencar. La demanda de la fusta de més qualitat s'ha reduït mentre que els principals compradors de la resta de material forestal han tancat portes. Més enllà de la possibilitat d'exportar a França i Itàlia, queda una gran quantitat de producte forestal de valor mig i baix que cal col·locar per fer viable l'explotació. És en aquest context on ha aparegut la via de la biomassa forestal per a usos energètics.

Una energia renovable i viable


L'abandonament d'activitats agroramaderes així com del mateix aprofitament silvícola ha provocat l'avanç de la superfície forestal de Catalunya. En paral·lel, ha augmentat la freqüentació d'aquest espai tant per a usos residencials com de recreatius. Tot plegat en un context de clima mediterrani i emergència climàtica: “Cal gestionar el bosc per què hi ha massa càrrega de combustible i això dispara el risc d'incendi”, explica Adriano Raddi.

Les dades no enganyen. Actualment el 64,5% del país és forestal –dels quals dos terços, arbrada- i cada any augmenta unes 8.250 hectàrees. En canvi, els aprofitaments anuals de fusta i llenya només representen un 28% del creixement del bosc. Per tant, el potencial d'utilització de la biomassa com a font energètica és molt important sense afectar la capacitat d'embornal.

La producció i consum de biomassa forestal s'ha disparat els darrers anys a Catalunya. Foto: Josep Maria Montaner


La biomassa, més enllà del seu ús directe, té la virtut d'equilibrar els comptes del conjunt de l'explotació forestal. A més, és una font energètica molt gestionable. Els productors poden garantir la continuïtat del subministrament sense dependre de factors meteorològics externs com el vent, el sol o la sequera. Finalment, cal tenir en compte que és neutre en emissions.

On és viable l'ús de biomassa forestal a Catalunya? L'expert del CTFC assenyala tres factors claus: un clima relativament fred pel que fa a l'ús residencial o una demanda de calor per part de la indústria; no disposar de xarxa de distribució de gas; i tenir una distància de 50-100 km màxim de les zones productores. Amb aquestes premisses, queda l'àrea formada pel Pirineu i el Prepirineu, la Serra de Prades i altres comarques muntanyoses de l'interior del país.

De la cultura del foc a la biomassa


Catalunya és un país amb cultura de foc. Les falles del Pirineu i la Patum de Berga són Patrimoni de la Humanitat, Sant Joan una de les festes més estimades i fer una copa de vi a tocar d'una llar de foc és una escena quasi idealitzada. En canvi, genera certa reticència el fet d'utilitzar biomassa forestal com a combustible renovable, malgrat contribuir a la gestió forestal i a la transició energètica.

La Diputació de Barcelona, per la seva banda, té en marxa l'ambiciós projecte BCN Smart Rural. Cofinançat pels fons europeus FEDER pretén desenvolupar una estratègia smart a les comarques rurals de la demarcació de Barcelona. Una estratègia que passa, entre altres, per afavorir la transició energètica i que es concreta en avançar cap a l'autosuficiència dels municipis de menys de 5.000 habitants combinant la fotovoltaica per electricitat i la biomassa per calefacció i aigua calenta sanitària.

Per desenvolupar el projecte BCN Smart Rural en l'ambit forestal s'ha impulsat el Pla Biomassa Km 0, liderat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya. “Pretenem fer les coses ben fetes, solucionar els entrebancs, saber-les explicar i aconseguir avançar”, resumeix Raddi. De fet, combina tant la formació dels professionals, l'anàlisi dels processos com la comunicació a la societat, per vèncer les reticències i els falsos mites.

La formació és un dels àmbits del projecte Biomassa Km 0. Foto: Josep Maria Montaner


Un dels camps del projecte ha estat entendre la problemàtica dels productors d'estella forestal, millorar la cadena logística i obtenir un producte de major qualitat. En aquest sentit, s'han utilitzat tres plantes per fer proves amb l'estella forestal procedents de cinc patis logístics de producció i aprovisionament de la demarcació de Barcelona, excepte l'àmbit metropolità. “Qualsevol combustió, també amb biomassa forestal, comporta emissions. Per tant, és important fer servir biocombustible de qualitat, així com instal·lacions amb la millor tecnologia disponible per tal de reduir-les al mínim”, resumeix l'expert del CTFC. Les proves realitzades a les calderes que escalfen equipaments d'Avinyó, Òdena i Sant Miquel de Balenyà han permès definir uns paràmetres per millorar el procés.

Un altre dels àmbits de treball ha estat el de la formació, que es realitza al Centre de Formació Forestal Especialitzada de Montesquiu, impulsat pel Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura. Un projecte que va néixer fa més de 15 anys per intentar solucionar la desprofessionalització i la pèrdua del coneixement. “Per dignificar el sector calia una escola”, explica Josep Anglada, director del centre i alcalde de Vidrà.

En el marc del projecte s'han realitzat cursos de treballs de manteniment i ús de la serra mecànica, tallada d'arbres de diverses mides; de tècniques de desembosc amb maquinària forestal, tractor i skidder; així com de producció de biomassa. Aquests dies, per exemple, s'han examinat una cinquantena de professionals del carnet europeu de motoserra. “És molt important ja que s'han homogeneïtzat les capacitats i aquest títol permet treballar a fora, especialment a França”, afegeix Anglada.

Quasi 4.000 calderes


L'expansió de la biomassa forestal com a combustible per a calefacció i aigua calenta sanitària és innegable. El 2012, per exemple, a Catalunya hi havia unes 540 calderes amb una potència total de 48 MW. Actualment, ja són més de 3.900 calderes i un global de 354 MW instal·lats.



En aquest creixement hi ha jugat un paper important administracions com la Diputació de Barcelona i la implicació de molts ajuntaments que han optat per la biomassa per escalfar equipaments de manera individual o conjunta amb petites xarxes de calor.

“A Catalunya s'ha optat per un model d'instal·lacions petites-mitjanes. A altres països hi ha exemples de grans plantes, però suposa una logística molt complicada i abandonar el model de km 0”, destaca Raddi. “Passar a grans instal·lacions també costaria d'acceptar-se socialment però, si el país ha d'avançar cap a una producció energètica totalment renovable, podria plantejar-se la conveniència d'alguna instal·lació combinada de grandària mitjana”, afegeix.



La instal·lació de calderes ha dinamitzat el sector. El 2009, per exemple, només es produïen 52.000 tones d'estella i 10.000 de pèl·lets a Catalunya. Deu anys després, la xifra arribava a 259.000 i 91.000, respectivament. El consum, evidentment, també s'ha disparat: l'estella s'ha multiplicat per quatre en cinc anys, els pèl·lets pràcticament s'han duplicat mentre que la llenya, amb lleugeres oscil·lacions, es manté a l'entorn de les 230.000 tones anuals.


Una producció de l'equip de brand
Arnau Urgell (coordinació i textos)
Roger Tugas (dades)
Guillem Bellafont (infografia)
 Josep Maria Montaner (fotos)
Nadina Urgell (contacte)
Amb el suport de




 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

Participació