procés català

Els camins dels presos i els exiliats es troben a Europa

Puigdemont, Comín i Ponsatí recuperen la immunitat parlamentària, el TC activa la via per portar la sentència de l'1-O a Estrasburg i s'encadenen pronunciaments internacionals que reclamen moviments a Espanya

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 4 de juny de 2021 a les 19:00 |
Carles Puigdemont i Toni Comín, el primer dia que van entrar al Parlament Europeu com a eurodiputats | Junts
Setmana de decisions i pronunciaments que deixen clara una cosa: els camins dels presos i els exiliats conflueixen a Europa. És, de fet, fora de l'Estat on s'han obtingut les victòries més significatives, amb una estratègia que porta el segell de Gonzalo Boye i Josep Costa. Paral·lelament, després de quasi quatre anys de recorregut intern, els presos polítics exhaureixen la via judicial espanyola i posen rumb a Estrasburg. Els casos més recents són els de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, però també preparen les demandes Jordi Turull i Josep Rull. Tot plegat, després d'un nou posicionament rellevant d'organismes europeus: el Comitè d'Afers Legals del Consell d'Europa reclama a Espanya l'alliberament dels presos polítics i la retirada de les euroordres. L'independentisme confia aconseguir a Europa la justícia que no ha trobat a Espanya.

La decisió del Tribunal Constitucional sobre Cuixart i Sànchez -que avalava la condemna per sedició del Tribunal Suprem malgrat les denúncies d'organitzacions com Amnistia Internacional- va coincidir en el temps amb la resolució del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) de retornar la immunitat a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Una decisió, aquesta última, sense precedents i que suposa un cop al Parlament Europeu -es posa en dubte el suplicatori concedit al març a petició de Pablo Llarena- i allunya encara més l'objectiu de la justícia espanyola de capturar els líders independentistes a Bèlgica. Els eurodiputats de Junts tornen a tenir la protecció parlamentària i el president d'Òmnium i el secretari general de Junts ultimen els seus recursos a Estrasburg. 


La concessió de les cautelars per part del TGUE i el retorn provisional de la immunitat és rellevant i convida els exiliats a ser optimistes sobre quina pot ser la resolució final de la justícia europea quan abordi el fons de la qüestió. "Ningú ho havia aconseguit fins ara i nosaltres ho hem fet, això demostra que el cas té arguments molt sòlids", diu Gonzalo Boye en declaracions a NacióDigital. "El pronunciament del TGUE no té precedents, com tampoc té precedents que el Parlament Europeu autoritzi l'empresonament d'un eurodiputat sense judici", afegeix Josep Costa. L'estratègia de l'exili continua sumant victòries, i té entre cella i cella aconseguir la retirada definitiva de les ordres d'extradició, les ordres de detenció a Espanya i l'anul·lació de la causa de l'1-O. Per això falten mesos, encara, però de moment els exiliats tornen a tenir llibertat a Europa.


Si el TGUE acaba anul·lant el suplicatori seria un cop important per al Parlament Europeu i també una esmena a les pretensions del Tribunal Suprem d'aconseguir la extradició dels eurodiputats independentistes. Les euroordres no es podrien reactivar. La qüestió, però, va per llarg. Podria triar més d'un any, segons la defensa de l'expresident.

En tot aquest temps, els exiliats es podran moure amb llibertat per tot Europa, com van poder fer durant un breu període de temps -la pandèmia va limitar la mobilitat a tothom- quan van aconseguir l'acta d'eurodiputat a principis de 2020. Igual que aleshores, la immunitat parlamentària té límits, i aquests comencen als Pirineus. Espanya no té intenció, ara com ara, de retirar les ordres de detenció i, per això, Puigdemont i la resta d'exiliats correrien un risc alt si trepitgessin territori espanyol. Boye, de fet, desaconsella que ho facin

Fer que Espanya compleixi


I com fer que Espanya compleixi les resolucions europees? "El Suprem fa veure que les decisions que es prenen no l'afecten", constata Costa. L'estratègia de l'exili té molts fronts oberts, entre d'altres les causes a Bèlgica, a l'ONU o els recursos al TC per retirar les euroordres. "Hem volgut dotar-nos d'eines suficients i quan toqui n'exigirem el compliment. No hem parat de presentar demandes sobre els temes que ens han semblat rellevants per tal d'aconseguir, arribat el moment, tornar", detalla Boye. Un dels fronts importants és també a Luxemburg i podria evidenciar més que Espanya no està respectant la immunitat dels eurodiputats catalans en no retirar les ordres de detenció. Les defenses han demanat al tribunal que ordeni al Parlament Europeu que revisi la vulneració de la immunitat que s'està produint a Espanya.

"El tribunal s'haurà de pronunciar sobre si els eurodiputats tenen immunitat a Espanya o no i si es necessita suplicatori per mantenir les causes obertes a l'Estat", explica Costa. Fins ara, malgrat les victòries de l'exili, no hi ha encara una decisió judicial que digui a Espanya que ha de retirar els càrrecs i la causa contra els eurodiputats. "Encara no hi ha hagut una decisió que hagi fet vessar el got", admet Costa. "Quan tinguem totes aquestes eines, les posarem juntes i n'exigirem el compliment. Hi ha mecanismes que obliguen els estats a complir les resolucions europees", afegeix Boye. Sobre el paper, Espanya hauria de respectar les resolucions que hi ha hagut fins ara i la immunitat dels eurodiputats, perquè té l'obligació de respectar les lleis europees i la primacia i efectivitat del dret europeu a l'Estat, però no ho fa en el cas dels independentistes.


I això malgrat l'augment de veus que reclamen moviments a Espanya. Més enllà del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l'ONU, o d'Amnistia Internacional i altres ONG de defensa dels drets humans, aquesta setmana s'ha pronunciat el Comitè d'Afers Legals del Consell d'Europa, que ha instat l'Estat a alliberar els presos i retirar les euroordres contra els exiliats. No s'esperen moviments del Suprem i el que planteja el govern espanyol -indults i la reforma de la sedició- és limitat. L'amnistia, petició conjunta de l'independentisme, no es contempla. A l'horitzó hi ha les demandes que els presos presentaran al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg.

Els presos ultimen les demandes a Estrasburg


Mentre els pronunciaments de la justícia europea i dels tribunals estrangers són majoritàriament favorables als plets que plantegen els exiliats, els presos polítics ultimen les demandes que presentaran a Estrasburg. Els primers ens fer-ho seran Jordi Turull i Josep Rull, i després ho faran també Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. En aquest quatre casos el TC ja s'ha pronunciat sobre els recursos d'empara presentats fa més d'un any i ho ha fet sense mantenir la unanimitat. Hi ha magistrats que consideren desproporcionada la sentència de l'1-O, dubten del delicte de sedició i reforcen els arguments que les defenses presentaran al TEDH en les properes setmanes. La sentència podria trigar fins a quatre anys.

En cas que el tribunal consideri que s'han vulnerat drets procedimentals i que conclogui, per exemple, que el Suprem no era competent per jutjar l'1-O -cosa que ja ha dit la justícia belga en el cas de Lluís Puig- o que el procediment no ha seguit unes mínimes garanties procedimentals, podria anul·lar la sentència del procés i això podria obrir la porta a la repetició del judici. En cas que consideri que s'han vulnerat drets substantius, com ara el dret de reunió o el dret de representació política, també suposaria l'anul·lació de la sentència i l'alliberament immediat dels presos, i no s'hauria de repetir el judici. Pot passar, però, que el TEDH no prengui la mateixa decisió en tots els casos o que quan es pronunciï els presos polítics ja hagin complert pràcticament la totalitat de la condemna. Serà determinant veure en quins termes es pronuncia Estrasburg.

Els exiliats tornen a tenir immunitat, els presos activen la via per portar la causa de l'1-O al TEDH i augmenten els pronunciaments internacionals que reclamen moviments a Espanya. Quatre anys després dels fets de 2017, els camins dels presos i els exiliats conflueixen a Europa. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació