03
de juny
del
2021
Actualitzat
a les
14:32h
La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s'ha declarat competent per investigar la presidenta del Parlament, Laura Borràs, en la causa contra ella pels presumptes delictes de prevaricació, frau, malversació de fons públics i falsedat documental quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El cas es trobava al Tribunal Suprem, que el va remetre al TSJC quan Borràs va deixar l'acta de diputada al Congrés i va recollir l'acreditació com a diputada al Parlament. El magistrat instructor serà Jordi Seguí. Borràs sempre ha negat els delictes de què se l'acusa i assegura que és víctima d'una persecució política.
El Suprem va acordar l'obertura de procediment a Borràs el 17 de desembre de 2019 després d'estudiar l'exposició raonada remesa per la magistrada del jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona. A principis d’abril, un cop acreditada la baixa en la condició de diputada del Congrés i per tant la pèrdua de la condició d'aforada de Laura Borràs, sense que s'hagi procedit a l'obertura de judici oral, el Suprem va decidir enviar al TSJC el cas, en el que també hi ha investigat Isaías Herrero Florensa.
Borràs va deixar l'acta de diputada al març, després de les eleccions del 14-F. Va comparèixer davant del jutge instructor del Suprem el juliol de l'any passat i es va negar a declarar. La causa es troba encara en fase d'instrucció i ara se n'encarregarà el TSJC. Un hipotètic processament i obertura de judici oral podria implicar la seva suspensió com a diputada, perquè el reglament del Parlament, concretament l'article 25.4, preveu que quan l'obertura de judici pels delictes de corrupció és ferma s'ha d'acordar la suspensió de drets i deures parlamentaris de l'afectat "de manera immediata".
Si la mesa del Parlament té dubtes sobre el tipus de delicte o sobre el règim d'incompatibilitats aplicable al llarg de la suspensió, cal un dictamen dela Comissió de l'Estatut dels Diputats. La presidenta del Parlament ha assegurat que no se sent interpel·lada per aquest delicte.
El Suprem va acordar l'obertura de procediment a Borràs el 17 de desembre de 2019 després d'estudiar l'exposició raonada remesa per la magistrada del jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona. A principis d’abril, un cop acreditada la baixa en la condició de diputada del Congrés i per tant la pèrdua de la condició d'aforada de Laura Borràs, sense que s'hagi procedit a l'obertura de judici oral, el Suprem va decidir enviar al TSJC el cas, en el que també hi ha investigat Isaías Herrero Florensa.
Borràs va deixar l'acta de diputada al març, després de les eleccions del 14-F. Va comparèixer davant del jutge instructor del Suprem el juliol de l'any passat i es va negar a declarar. La causa es troba encara en fase d'instrucció i ara se n'encarregarà el TSJC. Un hipotètic processament i obertura de judici oral podria implicar la seva suspensió com a diputada, perquè el reglament del Parlament, concretament l'article 25.4, preveu que quan l'obertura de judici pels delictes de corrupció és ferma s'ha d'acordar la suspensió de drets i deures parlamentaris de l'afectat "de manera immediata".
Si la mesa del Parlament té dubtes sobre el tipus de delicte o sobre el règim d'incompatibilitats aplicable al llarg de la suspensió, cal un dictamen dela Comissió de l'Estatut dels Diputats. La presidenta del Parlament ha assegurat que no se sent interpel·lada per aquest delicte.