sentència de l'1-O

Cuixart i Sànchez posen rumb a Estrasburg

El TC avala la condemna per sedició contra el president d'Òmnium i el secretari general de Junts, que ja poden portar la causa de l'1-O a Europa

per Bernat Surroca, 2 de juny de 2021 a les 15:00 |
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez a la manifestació del 20-S davant d'Economia | Adrià Costa
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez tenen un nou horitzó: Estrasburg. El Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat aquest dimecres els recursos d'empara dels dos primers presos polítics del procés i ha avalat, d'aquesta manera, la sentència del Tribunal Suprem que els condemna a nou anys de presó per sedició. Superat aquest pas, el president d'Òmnium i l'expresident de l'ANC tenen oberta la via d'Europa i podran portar la causa de l'1-O al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), una via llarga però on l'independentisme confia que es reconeguin les vulneracions de drets patides a l'Estat. 


En els propers dies es faran públics els arguments pel TC. L'alt tribunal no ha pogut mantenir la unanimitat i dos magistrats s'han desmarcat del criteri majoritari. Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, del sector progressista, consideren que s'haurien d'haver estimat els recursos dels Jordis per vulneració de drets durant la causa i el judici del procés. Ja va passar en els casos de Jordi Turull i Josep Rull, i passarà també amb la resta de presos polítics. El TC va intentar durant anys, en els casos relacionats amb el procés, tancar files, però ja fa temps que s'ha trencat. 

Els vots particulars donen arguments a les defenses, però no tenen recorregut jurídic més enllà d'això. El criteri majoritari del TC diu que la conducta de Cuixart i Sànchez en els moments àlgids del procés i, especialment, durant el 20 de setembre de 2017, no es poden emmarcar en un exercici legítim dels drets fonamentals. De fet, les sentències assenyalen que van "desbordar amb claredat" els límits del dret de reunió i manifestació perquè els dos líders d'Òmnium i l'ANC van intentar "neutralitzar" les decisions adoptades pels tribunals a partir de la mobilització ciutadana per instaurar un estat català independent.



El TC continuarà pronunciant-se sobre els recursos d'empara dels presos en les properes setmanes. Les sentències dels Jordis són especialment rellevant perquè en el moment dels fets eren dos líders d'entitats civils, no pas polítics ni membres del Govern. Diverses organitzacions, com Amnistia Internacional, han demanat en reiterades ocasions que se'ls ha de deixar en llibertat i han denunciat vulneracions de drets. El TC, l'última instància que podria haver revisat aquesta decisió, no ho ha fet i la causa arribarà a Europa. 


Camí d'Estrasburg en ple debat per l'indult

Mentre els presos emprenen el camí cap a Estrasburg, l'actualitat política està marcada pels indults, que el govern espanyol podria concedir en les properes setmanes. Cuixart i Òmnium s'han mostrat en contra del perdó, mentre que la resta de presos o bé mantenen el silenci o bé tenen una posició més matisada. En tot cas, el denominador comú de l'independentisme és ara mateix la reivindicació de l'amnistia, una via que no té recorregut perquè el PSOE tanca files amb la dreta i en bloqueja el debat i la tramitació. L'indult és l'opció que té més opcions de prosperar a curt termini. 


El Ministeri de Justícia ja treballa en la proposta que elevarà al consell de ministres per a la seva aprovació. Es preveuen indults parcials i condicionats. La concessió podria arribar quan els presos estiguin en tercer grau -la seva situació s'ha de revisar a mitjans de juliol- i facilitarien la seva excarceració. Quan això passi, el PP i Vox presentaran recursos a la sala tercera del Tribunal Suprem, que tindrà l'última paraula i podria anul·lar la decisió del govern de Pedro Sánchez. En tot cas, això no bloqueja la via d'Estrasburg. Aquesta serà la nova batalla jurídica de l'independenisme en els propers mesos. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació