Des que el juliol del 2014 l'expresident Jordi Pujolva confessar l'existència d'uns diners no declarats al Principat d'Andorra, el llegat de qui va governar Catalunya durant 23 anys va patir un tomb dramàtic. Per la societat catalana, "la confessió" va ser un terrabastall. Pels qui durant dècades van considerar el fundador de Convergència Democràtica com un referent polític, però sobretot moral i ètic, els danys han estat enormes. Aquest dimecres, s'ha presentat -sense la presència física del president- Entre el dolor i l'esperança (Proa i Enciclopèdia), llibre en què Pujol s'explica a través d'una entrevista feta per Vicenç Villatoro.
Ha estat Villatoro qui ha expressat com Pujol viu el seu particular viacrucis. Ha detallat els dos moments en què el periodista va quedar més impressionat pel testimoni de l'expresident, resumits en dues afirmacions seves contundents: "Demano perdó" i "jo no soc un corrupte". Per a Pujol, un home obsedit pel lloc que deixarà en la història del seu país, juliol del 2014 va ser l'inici d'un particular viacrucis. L'expresident no hi era, però s'ha fet present en una gravació d'uns pocs minuts en què ha estat molt explícit sobre els seus sentiments més íntims.
"Em fa patir Catalunya", ha dit, i ha afegit que també el fa patir la família: "Porto un pes a sobre". L'expresident ha parlat de "penediment i orgull" per definir els seus sentiments, i ha aclarit que "el penediment és des del punt de vista personal i l'orgull, des del punt de vista col·lectiu". En la gravació, però també al llarg del llibre-entrevista, com ha explicat Villatoro, Pujol s'esforça per mostrar confiança en Catalunya, utilitzant sovint la paraula "fe". Però alhora, advertint que "l'èxit col·lectiu que ha estat el país pot estar en perill". I de nou tornant al seu estat d'ànim més interior: "Tinc més fe en Catalunya que en mi mateix".
El llibre és el resultat d'una trentena de trobades entre Pujol i Villatoro entre el febrer del 2019 i el juny del 2020. Com ha explicat Villatoro en la roda de premsa, "el llibre és una entrevista, no unes memòries ni una biografia". Està construït a partir de quatre grans àmbits temàtics: el procés, el cas Pujol, el llegat del pujolisme i la visió de l'expresident sobre els canvis produïts al món en els darrers anys. Però s'endinsa també en el tema de la vigència del nacionalisme i conclou amb una mirada del personatge sobre el futur. "No vol ser un succedani del judici, no vol ser un interrogatori del fiscal ni l'al·legat de la defensa", ha especificat l'entrevistador.
Villatoro ha detallat l'elecció del títol: "Jo volia que inclogués dos termes contradictoris, ja que el president Pujol bascula entre dos estats d'ànim". El periodista ha reconegut que n'havia pensat un altre: "Entre el penediment i l'orgull". Un títol que comprèn les paradoxes que es troben en el personatge. Villatoro ha subratllat que el llibre "és important, quedarà, no és un llibre de conjuntura, és per durar".
Josep Ramoneda, president d'Edicions 62, ha contextualitzat les "moltes coses" que van passar aquell 2014 en què Pujol fa pública la seva confessió, el 25 de juliol. És l'any de la consulta del 9-N, de l'eclosió dels nous moviments socials a l'estat espanyol i de l'abdicació de Joan Carles I. "Va ser un moment en què es va evidenciar el desgast d'un règim", ha afirmat. La caiguda del mite Pujol, d'aquesta manera, s'inscriu en l'ensulsiada de tot un estat de coses.
Ramoneda ha destacat del llibre la voluntat de Pujol per refermar els seus punts de referència: "Parla de Catalunya, però immediatament d'Espanya, Europa i el món". L'editor i pensador ha destacat la figura de Pujol com a "animal polític" que en el llibre també dona consells als governants catalans. Villatoro ha explicat després que, quan se li pregunta al llibre per com s'ha d'encarar el futur, la paraula més emprada de l'expresident -qui sap si pensant també en els seus problemes domèstics- és "endreçar".
