28
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
14:39h
El govern del PSOE i Podem segueix invertint a Catalunya per sota la mitjana espanyola. Així ho evidencien les dades de la inversió executada per l'administració estatal i el seu sector públic durant el 2020, ja que, si bé la inversió mitjana va ser de 161,3 euros per habitant -incloent només despeses territorialitzades en autonomies-, a Catalunya va ser de 124,7 euros per persona, un 22,7% per sota.
Només sis comunitats van tenir una inversió per habitant més baixa que Catalunya, dels quals dos són els territoris forals -Navarra (84,4 euros per habitant) i País Basc (93,6)- i un són les Canàries (70,4), amb règim de finançament especial també. Les altres són Andalusia (88,6), el País Valencià (99,9) i La Rioja (120,8), mentre que, per contra, la inversió a Castella-la Manxa (373,8) triplica la catalana.
També és molt elevada a la Regió de Múrcia (357,3), Castellà i Lleó (318,9) i Aragó (285,6) i fins i tot Madrid (184,5) queda per sobre de la inversió mitjana per habitant. No així les Balears (135,5), que queden just per damunt de Catalunya. L'any de pandèmia, en tot cas, no explicaria aquestes diferències, ja que el nivell d'inversió total del 2020 va ser pràcticament idèntic al del 2019, sense coronavirus.
El 2019, però, Catalunya va rebre un 34,4% menys d'inversió que la mitjana estatal, un dèficit major que el de l'any passat. Malgrat tot, la quantitat que va arribar segueix lluny del pes del país en la població de l'Estat. Els catalans representen un 16,4% de la població total i, en canvi, només van rebre un 12,7% de les inversions del govern espanyol i el seu sector públic. La diferència encara és superior si es compara aquesta quantitat amb el 19% que representa el PIB de Catalunya respecte el PIB espanyol.
En total, la inversió rebuda per Catalunya de l'Estat el 2020 va ascendir a 957,2 milions d'euros, uns 145,5 milions més que el 2019. La inversió total va ser de 10.773,2 milions, per bé que part d'aquesta ho està als serveis centrals, a l'estranger o no és regionalitzable. La que sí que consta com a territorialitzada per part del govern espanyol i el seu sector públic ascendeix a 7.555,7 milions. Bona part de l'increment inversor a Catalunya es deu a l'augment de la despesa que hi han destinat Renfe i Adif, la qual ha estat 153,7 milions superior a la del 2019.
En tot cas, malgrat augmentar la quantitat, el repartiment segueix sent desigual i perjudicial per a Catalunya. Un dèficit inversor crònic i amb conseqüències pel que fa a l'economia i el treball. Un informe de la Generalitat i AQR-Lab (UB) fet públic a l'agost conclou que els darrers 16 anys d'inversió escassa de l'Estat a Catalunya han comportat una caiguda de 23.820 milions al PIB i la no creació de 113.000 llocs de treball. Un altre estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona afirma que el dèficit inversor des del 2001 ha costat un 3,3% del PIB català i 111.500 llocs de treball.
Sigui com sigui, l'Estat encara funcionava l'any passat amb el pressupost prorrogat del 2018 i, a finals d'any, el Congrés va validar uns nous comptes per al 2021 que preveien una inversió a Catalunya equivalent al seu pes poblacional. Per garantir-ne el compliment i a canvi del vot favorable, ERC va acordar un article conforme el grau d'execució no podria ser inferior a la mitjana estatal i, per fiscalitzar-ho, se'n faria un seguiment quadrimestral. Tot i això, encara no ha transcendit cap reunió en aquest sentit.
Només sis comunitats van tenir una inversió per habitant més baixa que Catalunya, dels quals dos són els territoris forals -Navarra (84,4 euros per habitant) i País Basc (93,6)- i un són les Canàries (70,4), amb règim de finançament especial també. Les altres són Andalusia (88,6), el País Valencià (99,9) i La Rioja (120,8), mentre que, per contra, la inversió a Castella-la Manxa (373,8) triplica la catalana.
També és molt elevada a la Regió de Múrcia (357,3), Castellà i Lleó (318,9) i Aragó (285,6) i fins i tot Madrid (184,5) queda per sobre de la inversió mitjana per habitant. No així les Balears (135,5), que queden just per damunt de Catalunya. L'any de pandèmia, en tot cas, no explicaria aquestes diferències, ja que el nivell d'inversió total del 2020 va ser pràcticament idèntic al del 2019, sense coronavirus.
El 2019, però, Catalunya va rebre un 34,4% menys d'inversió que la mitjana estatal, un dèficit major que el de l'any passat. Malgrat tot, la quantitat que va arribar segueix lluny del pes del país en la població de l'Estat. Els catalans representen un 16,4% de la població total i, en canvi, només van rebre un 12,7% de les inversions del govern espanyol i el seu sector públic. La diferència encara és superior si es compara aquesta quantitat amb el 19% que representa el PIB de Catalunya respecte el PIB espanyol.
En total, la inversió rebuda per Catalunya de l'Estat el 2020 va ascendir a 957,2 milions d'euros, uns 145,5 milions més que el 2019. La inversió total va ser de 10.773,2 milions, per bé que part d'aquesta ho està als serveis centrals, a l'estranger o no és regionalitzable. La que sí que consta com a territorialitzada per part del govern espanyol i el seu sector públic ascendeix a 7.555,7 milions. Bona part de l'increment inversor a Catalunya es deu a l'augment de la despesa que hi han destinat Renfe i Adif, la qual ha estat 153,7 milions superior a la del 2019.
En tot cas, malgrat augmentar la quantitat, el repartiment segueix sent desigual i perjudicial per a Catalunya. Un dèficit inversor crònic i amb conseqüències pel que fa a l'economia i el treball. Un informe de la Generalitat i AQR-Lab (UB) fet públic a l'agost conclou que els darrers 16 anys d'inversió escassa de l'Estat a Catalunya han comportat una caiguda de 23.820 milions al PIB i la no creació de 113.000 llocs de treball. Un altre estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona afirma que el dèficit inversor des del 2001 ha costat un 3,3% del PIB català i 111.500 llocs de treball.
Sigui com sigui, l'Estat encara funcionava l'any passat amb el pressupost prorrogat del 2018 i, a finals d'any, el Congrés va validar uns nous comptes per al 2021 que preveien una inversió a Catalunya equivalent al seu pes poblacional. Per garantir-ne el compliment i a canvi del vot favorable, ERC va acordar un article conforme el grau d'execució no podria ser inferior a la mitjana estatal i, per fiscalitzar-ho, se'n faria un seguiment quadrimestral. Tot i això, encara no ha transcendit cap reunió en aquest sentit.
Informe sobre la inversió territorialitzada de l'Estat el 2020 by naciodigital on Scribd