independentisme

L'ANC es conjura per retornar el lideratge del procés al moviment popular

L'entitat canvia de rol i deixa de fer "acompanyament" al Govern per passar a "fiscalitzar-ne" l'actuació i denunciar-la si no es fan passes efectives cap a la independència

per Bernat Surroca, 30 de maig de 2021 a les 13:44 |
La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, i el vicepresident, David Fernàndez, durant el Cant dels Segadors que ha clos l'acte de l'entitat a Cornellà aquest diumenge | ACN
L'ANC canvia de rol. L'entitat ha presentat aquest diumenge el seu posicionament polític fruit del full de ruta aprovat aquesta setmana per una immensa majoria de les bases, i que aposta per la via unilateral com "l'única via possible". Després d'una etapa de desorientació en el moviment independentista, els actors comencen a reubicar-se en les noves coordenades que ha deixat el 14-F i el pacte de govern entre ERC i Junts, que prioritza, almenys durant dos anys, la via del diàleg amb l'Estat.

En aquest context, l'ANC aposta per "fiscalitzar" el Govern i abandonar el paper d'"acompanyament" fet entre 2015 i 2017, i es conjura per retornar el lideratge del procés al moviment popular després d'anys en què les institucions han controlat l'agenda. "A l'ANC ens toca posar en marxa el moviment popular, hem d'estar a punt per quan arribi el nostre moment", ha anunciat la presidenta de l'entitat, Elisenda Paluzie.


El secretariat nacional, amb Elisenda Paluzie i David Fernández al capdavant, ha desgranat en un acte aquest diumenge al migdia a Cornellà del Llobregat l'estratègia política de l'entitat. Fonts consultades remarquen el canvi de paper de l'ANC en aquesta nova etapa, reivindicant la necessitat d'apostar per la confrontació pacífica amb l'Estat i no pas pel diàleg. De fet, l'entitat consultarà als socis si ha de participar en el nou òrgan de coordinació de l'independentisme on, d'acord amb el pacte de Govern, hi haurà ERC, Junts, la CUP i Òmnium. 

L'estratègia passa, bàsicament, per la defensa de la via unilateral "entesa com el desafiament constant a l'Estat"; l'acció "planificada" en tots els fronts d'acció, el carrer, les institucions i l'exili; l'elaboració d'una "estratègia compartida" que es posi en pràctica; l'empoderament de la ciutadania i del moviment popular; i l'enfortiment de la xarxa de paradiplomàcia internacional, sota pressió des de l'aplicació de l'article 155. Referent a aquest darrer punt, Paluzie ha explicat que un dels objectius és el de reforçar la presència de l'organització a nivell internacional i ha dit que ho faran "amb el suport mutu i la col·laboració amb el Consell per la República".


El diagnòstic que fa l'ANC constata que a partir de 2015, amb la creació de Junts pel Sí (JxSí) -en la qual hi va tenir un paper clau Jordi Sànchez, aleshores president de l'entitat- es van cedir les regnes del moviment independentista a les institucions, que no les han deixades des d'aleshores. En aquella etapa, l'entitat va fer la feina d'acompanyar el Govern que liderava Carles Puigdemont fins a l'1-O i la declaració unilateral d'independència. Després de quatre anys complexos, sense una estratègia compartida, l'ANC considera que ha arribat l'hora de retornar el lideratge del procés al moviment popular. Per això, l'entitat treballarà en els pròxims mesos per "crear xarxa" i facilitar la coordinació de l'organització popular per tal d'avançar en la confrontació amb l'Estat i "debilitar-lo". Així ho ha notificat el vicepresident de l'entitat, David Fernàndez, que ha ha avisat que la "confrontació" amb l'Estat serà d'ara en endavant una de les "necessitats" que la gent haurà d'assumir. 

L'estratègia, però, no es limita només a l'acció del carrer. L'ANC també farà la feina de fiscalitzar el Govern i el Parlament i denunciarà, si cal, que no s'estan fent passes efectives cap a la independència. Ho farà a partir del decàleg aprovat al novembre. L'entitat desconfia de la via del diàleg defensada per ERC i reclama avançar cap a la independència. I per això també cal enfortir el front internacional, molt castigat des de 2017, i travar un discurs sobre la situació a Catalunya que faci evident el problema i eviti els malentesos a l'exterior. Mecanismes com la taula de diàleg, sostenen des de l'entitat, només afavoreixen la idea que el conflicte català s'està resolent de manera interna, dins de l'Estat.


Dubtes amb l'amnistia i l'indult

L'ANC també té dubtes pel que fa a l'estratègia de l'amnistia i l'autodeterminació. No hi està en contra, però sí que hi detecta febleses perquè, apunten des de l'entitat, suposa donar "legitimitat" a l'adversari i capacitat per fer concessions a l'independentisme. Passa el mateix amb els indults, que ja han arribat a la taula de la Moncloa i que el govern espanyol flirteja amb una possible aprovació ben aviat. La via del perdó, sostenen fonts de l'entitat, "desactivaria" el moviment tant a dins com en l'àmbit internacional. L'ANC defensa la nul·litat de les condemnes per l'1-O i confien en la resposta que donarà el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg, ara que els presos polítics comencen a portar-hi la sentència del Tribunal Suprem.

Quatre anys després dels fets de 2017, l'ANC intenta reubicar-se en el nou mapa polític fruit del 14-F. Després de liderar els moments àlgids del procés entre 2013 i 2017, i amb un paper més discret en aquesta última etapa, també fruit de la inexistència d'un full de ruta independentista, l'entitat, que no ha perdut mai la capacitat mobilitzadora, canvia de rol: s'allunya del Govern, intensifica la fiscalització de l'acció dels partits independentistes i es conjura per retornar el lideratge del procés al moviment popular, que el va posar a l'agenda política i mediàtica ja fa més de deu anys.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació