indults

Què va dir el Suprem en els indults de Tejero o Barrionuevo?

L'excoronel colpista mai es va penedir pels fets del 23-F, però l'alt tribunal es va mostrar favorable a atorgar-li l'indult total, una mesura de gràcia -parcial- que també va afavorir el responsable polític dels GAL

per Lluís Girona, 26 de maig de 2021 a les 19:30 |
Antonio Tejero, en una imatge d'arxiu. | ACN
El Tribunal Suprem s'ha pronunciat aquest dimecres en contra de l'indult als presos polítics. No és el primer cop, però, que l'alt tribunal ha de decidir sobre indultar persones que han estat condemnades per accions vinculades amb la política. Hi ha dos precedents, en el cas dels colpistes del 23-F, i en el cas dels condemnats pels GAL.

En el primer dels casos, el Suprem va mostrar-se favorable al fet que el govern espanyol concedís l'indult, primer, a Alfonso Armada -l'any 1988- i, posteriorment, a Antonio Tejero -l'any 1993-, dos dels màxims responsables del cop d'estat del 23 de febrer de 1981. A diferència del que s'ha viscut aquest dimecres, llavors el Suprem es va mostrar favorable a l'indult total, encara que no hi havia "cap motiu de justícia", argumentant-ho com una mesura de "conveniència pública".


Armada va ser indultat pel govern espanyol, llavors presidit pel socialista Felipe González, adduint també motius de salut. El Suprem es va mostrar favorable a condonar la condemna de més de 26 anys de presó, al·legant principalment que, durant els prop de vuit anys que va estar empresonat, va demostrar "en reiterades ocasions el seu compromís amb la Corona i amb el marc constitucional".


Diferent, i encara més polèmic, va ser el cas de Tejero. L'excoronel de la Guàrdia Civil, condemnat a 30 anys de presó pel 23-F, no va reconèixer en cap moment el delicte ni va mostrar penediment per haver orquestrat un cop d'estat quan la democràcia a Espanya encara era tendra. L'informe reconeixia que no hi havia la base legal per concedir l'indult i que la condemna no era excessiva per la gravetat dels actes perpetrats, però això no va evitar que el Suprem en sol·licités l'indult.

Els magistrats van justificar la decisió per "raons extrajurídiques" que s'havien de traduir en "l'acceptació social que contribuiria a oblidar uns fets que han de quedar ja en el passat". Entre altres motius per justificar la llibertat del colpista, també s'incloïa ser "donant habitual de sang" o una reducció de la condemna de quatre anys per "produccions artístiques", tot i que el ministeri fiscal va protestar-la i, finalment, va quedar sense efectes. El govern espanyol, presidit també per González, aquell cop no va concedir l'indult.


En el cas dels condemnats pels GAL, el Suprem va optar el 1999 per mostrar-se a favor d'un indult parcial per l'exministre d'Interior José Barrionuevo i l'exsecretari d'estat de Seguretat, Rafael Vera. Els dos polítics socialistes van ser condemnats a deu anys de presó per ser els responsables polítics dels GAL, que van perpetrar el segrest de Segundo Marey.


Després de passar només tres mesos a presó, el govern espanyol presidit pel popular José María Aznar va concedir l'indult parcial als dos dirigents socialistes, que van veure reduïda la seva condemna fins als tres anys i quatre mesos. La seva estada a la presó va ser breu. Altres càrrecs condemnats pels GAL, com Julián Sancristóbal, exdirector general de Seguretat; Francisco Álvarez, excap de la lluita antiterrorista; Miguel Planchuelo, excap de la Policia de Bilbao; i Ricardo García Damborenea, exsecretari dels socialistes biscaïns, també van quedar en llibertat en veure reduïdes les seves condemnes. Les inhabilitacions polítiques de tots aquests càrrecs també van quedar reduïdes.

A diferència d'aquests casos, el Suprem no va ser tan comprensiu amb els policies involucrats en el segrest de Marey. José Amedo i Michel Domínguez van sol·licitar l'indult, però l'alt tribunal s'hi va oposar per unanimitat i d'acord amb "la gravetat i la transcendència social dels fets". El govern espanyol tampoc va concedir-los l'indult, però els dos policies, condemnats a 108 de presó per diversos delictes, van quedar en llibertat l'any 2000.


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació