Nova legislatura

Aragonès situa l'amnistia com a via prioritària després del «no» del Suprem als indults

El president traslladarà a Pedro Sánchez aquest posicionament que, sumat a l'autodeterminació, ha d'encarrilar la sortida al conflicte; acompanyat del nou Govern, sosté que funcionarà "com una pinya"

per Oriol March, Palau de la Generalitat | 26 de maig de 2021 a les 13:20 |
Aragonès, acompanyat del Govern, aquest dimecres. | Europa Press
Pocs minuts abans que el nou Govern celebrés la primera reunió, el Tribunal Suprem ha fet públic l'informe en el qual s'ha oposat a la concessió de l'indult als presos polítics, condemnats per sedició a penes que arriben fins als tretze anys de presó. Un cop acabada la primera trobada oficial de l'executiu, el president Pere Aragonès ha comparegut acompanyat de tots els membres del Govern, una imatge simbòlica per traslladar que aquest gabinet arrenca amb voluntat de funcionar "com una pinya", en paraules del nou president. La solució al conflicte polític, ha indicat, ha de passar per l'amnistia i l'autodeterminació, prioritats que traslladarà a Pedro Sánchez quan aquesta setmana mantinguin el primer contacte telefònic de la nova etapa.

Els indults, en tot cas, serien ben vistos pel Govern, perquè suposarien acabar amb el "patiment" de les famílies. El posicionament de l'alt tribunal, segons Aragonès, respon a la "línia repressiva" de la "causa general" contra l'independentisme. "Per això hem posat l'amnistia al davant", ha ressaltat el president, que ha encarregat als seus consellers que preparin les principals mesures per resoldre amb urgència els problemes del país, especialment els relacionats amb les conseqüències de la pandèmia.


L'informe del Suprem, d'onze pàgines, rebutja "qualsevol forma d'indult -total o parcial- als 12 condemnats" pel Suprem i argumenta que no han mostrat penediment. Aquest element no és obligatori, segons la llei de l'indult. Els magistrats consideren que no hi ha raons de justícia, equitat i utilitat pública que justifiquin la concessió d'aquesta mesura de gràcia. En la mateixa línia, asseguren que la sentència del Suprem no vulnera els principis de proporcionalitat de les penes imposades -d'entre nou i tretze anys de presó-, tot i que alguns magistrats del Tribunal Constitucional (TC) no ho veuen igual i han alertat de possibles vulneracions. A més, critica que les peticions d'indult en "desenfoquen" el sentit i preten que el govern corregeixi una sentència judicial. 


El ponent de l'informe ha estat el president de la sala segona i ponent també de la sentència de l'1-O, Manuel Marchena. Assenyala que els arguments per demanar l'indult perden qualsevol justificació quan els dirigents independentistes "es presenten coma presos polítics" -terminologia que fa servir la Generalitat- i no com a autors d'una mobilització "encaminada a subvertir unilateralment l'ordre constitucional". Afegeix també que la pena deixa de ser necessària quan "ha complert la seva finalitat que legitima la imposició" i recorda que en una societat pluralista no es poden trencar les bases de la convivència "fruit d'una decisió unilateral amb el suport d'una mobilització enganyosa d'una ciutadania a la qual irresponsablement se l'empeny a construir un nou Estat que existeix només en la imaginació dels seus promotors". 

El Suprem fa especial referència a Jordi Cuixart en l'informe. Concretament s'agafa al lema "ho tornarem a fer" que el president d'Òmnium ha repetit diverses vegades, i també al posicionament que va enviar a la sala segona fa uns dies rebutjant l'indult perquè no havia comès cap delicte. "Aquestes paraules són la millor expressió de les raons per les quals l'indult es presenta com una solució inacceptable per a l'anticipada extincióde la responsabilitat. De fet, expressen una actitud antidemocràtica", diu l'informe, que acusa Cuixart de sentir-se "autoritzat a pulveritzar les bases de la convivència, a convertir en ineficaces les resolucions judicials d'un territori i a vulnerar els drets fonamentals d'aquells que no comparteixen els seus principis o la seva consciència individual". El president d'Òmnium ha estat protagonista en les últimes hores per la seva salutació amb el ministre Miquel Iceta a la presa de possessió.



Els indults es van començar a tramitar al setembre però han quedat bloquejats fins ara al Suprem. L'alt tribunal no ha tingut pressa i malgrat que el govern espanyol ha demanat "respecte" per als tempos de l'estat de drets, no són poques les veus que han vist intencionalitat política en el retard. Les eleccions catalanes del febrer i les de la comunitat de Madrid, ara fa poques setmanes, han condicionat els terminis del Suprem. El posicionament de la sala penal contrari al perdó era esperable, tenint en compte que fins ara sempre que s'ha hagut de pronunciar sobre la possibilitat de flexibilitzar la condemna dels presos -amb l'article 100.2 o amb el tercer grau- s'hi ha oposat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació