25
de maig
del
2021
Actualitzat
el
27
de maig
a les
11:23h
El Bloc Llavors de Barcelona s'ha convertit en el termòmetre ideal per mesurar l'impacte de la crisi d'habitatge a la capital i, per extensió, al conjunt del país. Aquest dimarts els antiavalots dels Mossos d'Esquadra han executat el desnonament de tres veïns que havien ocupat immobles a l'edifici, després que l'ordre judicial instés la policia a desplaçar unitats de la Brigada Mòbil fins al Poble-Sec. Fa poc més d'un any, la situació del bloc evidenciava que el decret antidesnonaments de la Generalitat -que el Tribunal Constitucional ha acabat suspenent- era paper mullat. Ara, serveix per alertar de la crisi d'habitatge que haurà d'entomar el nou Govern.
Tot just un dia després de prendre possessió com a president, Pere Aragonès, ha comprovat que l'habitatge continuarà sent una qüestió central de l'agenda política, començant per la punta de l'iceberg que són els desnonaments. En paral·lel a l'execució del desnonament al Bloc Llavors, diversos grups d'habitatge de Barcelona han ocupat la seu nacional d'ERC en protesta per l'actuació policial.
El moviment per l'habitatge ha volgut enviar un avís al nou president i al seu executiu, fins i tot abans que agafin els comandaments de la Generalitat. La demanda és la mateixa des de fa molt temps: acabar amb la presència d'antiavalots als desnonaments. La CUP, que ha pactat amb ERC acabar amb aquesta pràctica, ha aprofitat per incrementar la pressió sobre els republicans i els diputats Dolors Sabater, Carles Riera, Xavier Pellicer i Eulàlia Reguant, s'han fotografiat davant del cordó policial avui al Poble-Sec.
Més enllà de veure quin recorregut té el pacte entre republicans i cupaires, la carpeta d'habitatge que el nou Govern té sobre la taula inclou molts altres deures pendents. El Bloc Llavors, de nou, serveix per repassar-ne alguns. El fons d'inversió finlandès Vauras Investments va comprar la finca el 2016. L'objectiu era aconseguir fer fora els veïns que hi vivien, reformar els pisos i vendre'ls a un preu superior al de l'adquisició. L'Ajuntament de Barcelona va sancionar l'empresa per no oferir un lloguer social abans de desnonar sis unitats familiars.
Les sancions s'emmarcaven en el decret antidesnonaments 17/2019 aprovat per la Generalitat fa un any i mig. La mesura ampliava els supòsits de la llei 24/2015 i, per primera vegada, permetia sancionar grans propietaris que no oferissin un lloguer social abans de desnonar en casos d'ocupació, com els del Bloc Llavors. El consistori va tramitar una sanció de 417.000 euros i el fons va respondre recorrent al contenciós administratiu que encara s'ha de pronunciar. Des d'aleshores, el Tribunal Constitucional (TC) ha tombat el decret de la Generalitat i, per tant, la llei vigent torna a ser la 24/2015, que només preveu la possibilitat de sancionar grans propietaris que siguin persones jurídiques en cas de lloguer o hipoteca.
Els jutges i el marge competencial
La suspensió del decret 17/2019 per part del TC és un torpede a la línia de flotació de les polítiques d'habitatge de la Generalitat. L'executiu d'Aragonès haurà de fer front a les conseqüències d'una decisió judicial que segons el moviment per l'habitatge ha deixat més de 3.000 famílies sense la possibilitat de firmar un lloguer social. De tota manera, mentre el decret va estar vigent, la seva aplicació era relativa. Els jutges mai van donar-li plena validesa, ja que entenien que traspassava les competències de la Generalitat.
El marge competencial serà un dels obstacles del nou Govern. El pacte entre ERC i Junts inclou el compromís de "recuperar urgentment" el decret 17/2019, mentre que l'acord entre els republicans i la CUP també preveu recuperar-lo. Aquest compromís, però, té a priori poc recorregut. L'objectiu polític de la normativa era fer possible que els jutges aturessin desnonaments si els grans propietaris no oferien abans lloguers socials. Els magistrats, però, insisteixen que qui té competències per forçar la inadmissió de demandes de desallotjament és l'Estat, que no preveu canviar la llei en aquest sentit.
El cas del Bloc Llavors també obre un escenari mai vist fins ara. L'ordre de desnonament d'aquest dimarts anava a nom d'un afectat que disposa d'un informe de vulnerabilitat elaborat pels serveis socials de Barcelona. El jutge, però, l'ha considerat insuficient per aturar el desallotjament. Decisions judicials d'aquest tipus obren interrogants sobre si els dictàmens dels serveis socials es convertiran en paper mullat. El protocol d'execució de desnonaments del qual formen part judicatura i Generalitat haurà d'establir una conclusió al respecte.
Onada de desnonaments
Tot plegat en un context en què es preveu una onada de desnonaments de cara a la tardor. Les moratòries fetes per l'Estat i la Generalitat han servit per ajornar alguns procediments de desnonaments que es reactivaran a partir del 9 d'agost, si la Moncloa no amplia la pròrroga. L'amenaça d'una onada de desallotjaments arriba en un moment en què a Barcelona la llista d'espera per a un pis d'emergència arriba als dos anys i els treballadors de serveis socials alerten que no disposen de prou recursos per atendre de manera òptima les situacions de les famílies en situació d'exclusió residencial.
A més, l'amenaça del TC plana sobre la llei catalana de regulació de lloguers. Una suspensió de l'alt tribunal acabaria amb la regulació del mercat d'habitatge i incrementaria el risc de desnonament de famílies que no puguin assumir un increment de la quota d'arrendament. Sobre la taula, la Generalitat també té altres qüestions per abordar, com la quantitat de pisos que es tornaran a oferir com a pisos turístics amb la fi de les restriccions de la pandèmia o la possibilitat d'impulsar una llei de lloguers catalanes, que segons el pacte entre ERC i CUP s'emmiralla en la Llei d'Arrendaments Urbans estatal. El Govern també haurà de definir les actuacions pendents relacionades amb l'empresa de desallotjaments extrajudicials Desokupa, present avui al Bloc Llavors. La comissió d'Interior al Parlament va instar el 2016 l'executiu assegurar que les seves actuacions s'ajusten a dret. Des de llavors, no hi ha hagut novetats.
Tot just un dia després de prendre possessió com a president, Pere Aragonès, ha comprovat que l'habitatge continuarà sent una qüestió central de l'agenda política, començant per la punta de l'iceberg que són els desnonaments. En paral·lel a l'execució del desnonament al Bloc Llavors, diversos grups d'habitatge de Barcelona han ocupat la seu nacional d'ERC en protesta per l'actuació policial.
El moviment per l'habitatge ha volgut enviar un avís al nou president i al seu executiu, fins i tot abans que agafin els comandaments de la Generalitat. La demanda és la mateixa des de fa molt temps: acabar amb la presència d'antiavalots als desnonaments. La CUP, que ha pactat amb ERC acabar amb aquesta pràctica, ha aprofitat per incrementar la pressió sobre els republicans i els diputats Dolors Sabater, Carles Riera, Xavier Pellicer i Eulàlia Reguant, s'han fotografiat davant del cordó policial avui al Poble-Sec.
Més enllà de veure quin recorregut té el pacte entre republicans i cupaires, la carpeta d'habitatge que el nou Govern té sobre la taula inclou molts altres deures pendents. El Bloc Llavors, de nou, serveix per repassar-ne alguns. El fons d'inversió finlandès Vauras Investments va comprar la finca el 2016. L'objectiu era aconseguir fer fora els veïns que hi vivien, reformar els pisos i vendre'ls a un preu superior al de l'adquisició. L'Ajuntament de Barcelona va sancionar l'empresa per no oferir un lloguer social abans de desnonar sis unitats familiars.
Les sancions s'emmarcaven en el decret antidesnonaments 17/2019 aprovat per la Generalitat fa un any i mig. La mesura ampliava els supòsits de la llei 24/2015 i, per primera vegada, permetia sancionar grans propietaris que no oferissin un lloguer social abans de desnonar en casos d'ocupació, com els del Bloc Llavors. El consistori va tramitar una sanció de 417.000 euros i el fons va respondre recorrent al contenciós administratiu que encara s'ha de pronunciar. Des d'aleshores, el Tribunal Constitucional (TC) ha tombat el decret de la Generalitat i, per tant, la llei vigent torna a ser la 24/2015, que només preveu la possibilitat de sancionar grans propietaris que siguin persones jurídiques en cas de lloguer o hipoteca.
Els jutges i el marge competencial
La suspensió del decret 17/2019 per part del TC és un torpede a la línia de flotació de les polítiques d'habitatge de la Generalitat. L'executiu d'Aragonès haurà de fer front a les conseqüències d'una decisió judicial que segons el moviment per l'habitatge ha deixat més de 3.000 famílies sense la possibilitat de firmar un lloguer social. De tota manera, mentre el decret va estar vigent, la seva aplicació era relativa. Els jutges mai van donar-li plena validesa, ja que entenien que traspassava les competències de la Generalitat.
El marge competencial serà un dels obstacles del nou Govern. El pacte entre ERC i Junts inclou el compromís de "recuperar urgentment" el decret 17/2019, mentre que l'acord entre els republicans i la CUP també preveu recuperar-lo. Aquest compromís, però, té a priori poc recorregut. L'objectiu polític de la normativa era fer possible que els jutges aturessin desnonaments si els grans propietaris no oferien abans lloguers socials. Els magistrats, però, insisteixen que qui té competències per forçar la inadmissió de demandes de desallotjament és l'Estat, que no preveu canviar la llei en aquest sentit.
El cas del Bloc Llavors també obre un escenari mai vist fins ara. L'ordre de desnonament d'aquest dimarts anava a nom d'un afectat que disposa d'un informe de vulnerabilitat elaborat pels serveis socials de Barcelona. El jutge, però, l'ha considerat insuficient per aturar el desallotjament. Decisions judicials d'aquest tipus obren interrogants sobre si els dictàmens dels serveis socials es convertiran en paper mullat. El protocol d'execució de desnonaments del qual formen part judicatura i Generalitat haurà d'establir una conclusió al respecte.
Onada de desnonaments
Tot plegat en un context en què es preveu una onada de desnonaments de cara a la tardor. Les moratòries fetes per l'Estat i la Generalitat han servit per ajornar alguns procediments de desnonaments que es reactivaran a partir del 9 d'agost, si la Moncloa no amplia la pròrroga. L'amenaça d'una onada de desallotjaments arriba en un moment en què a Barcelona la llista d'espera per a un pis d'emergència arriba als dos anys i els treballadors de serveis socials alerten que no disposen de prou recursos per atendre de manera òptima les situacions de les famílies en situació d'exclusió residencial.
A més, l'amenaça del TC plana sobre la llei catalana de regulació de lloguers. Una suspensió de l'alt tribunal acabaria amb la regulació del mercat d'habitatge i incrementaria el risc de desnonament de famílies que no puguin assumir un increment de la quota d'arrendament. Sobre la taula, la Generalitat també té altres qüestions per abordar, com la quantitat de pisos que es tornaran a oferir com a pisos turístics amb la fi de les restriccions de la pandèmia o la possibilitat d'impulsar una llei de lloguers catalanes, que segons el pacte entre ERC i CUP s'emmiralla en la Llei d'Arrendaments Urbans estatal. El Govern també haurà de definir les actuacions pendents relacionades amb l'empresa de desallotjaments extrajudicials Desokupa, present avui al Bloc Llavors. La comissió d'Interior al Parlament va instar el 2016 l'executiu assegurar que les seves actuacions s'ajusten a dret. Des de llavors, no hi ha hagut novetats.