23
de maig
del
2021
Actualitzat
el
30
d'agost
a les
11:56h
Pilar Rahola ha escrit aquest diumenge la seva última columna a La Vanguardia. El diari del Grupo Godó, dirigit per Jordi Juan, ha decidit prescindir d'una de les seves articulistes estrella, després d'anys de col·laboració, tal com ha pogut confirmar NacióDigital. Els motius de l'acomiadament són econòmics, segons les fonts oficials consultades per aquest diari. Rahola, però, no ofereix la mateixa versió. Nega les "raons econòmiques" de la decisió i considera que el desenllaç s'explica per "un conflicte ideològic que ve de lluny". "Es per motius ideològics i polítics", afegeix.
Amb presència periòdica al rotatiu de Godó, el comiat suposa per a Rahola perdre un dels aparadors mediàtics dels quals disposava. L'escriptora i tertuliana comenta l'actualitat a TV3 -als programes Preguntes freqüents i Tot es mou-, així com a RAC1. També compta amb un canal de Youtube en el qual amplia les seves anàlisis, missatges que també es difonen des del diari El Nacional, dirigit per José Antich, amb qui ja va coincidir en l'etapa a La Vanguardia.
L'últim article de Rahola es titula Catalunya. En la columna reflexiona sobre la "cruïlla" en què es troba el país i exposa la necessitat de defensar els "interessos nacionals" davant un Estat que defineix com a "abusiu i descarnat". L'escriptora lamenta el "silenci de la societat civil, des de les organitzacions empresarials fins als poders mediàtics". "D'aquest silenci i d'aquesta servitud es nodreix la nostra decadència", sentencia en l'article, que inclou referències a Baltasar Porcel. El detall no és menor. Va ser Rahola, precisament, qui va rellevar Porcel com a columnista de La Vanguardia el juny del 2009, quan l'escriptor ja es trobava greument malalt i va decidir abandonar compromisos professionals.
Amb més d'una vintena de llibres publicats, Rahola ha gaudit d'influència en la via política del país, especialment en la darrera dècada. Persona de la màxima confiança d'Artur Mas -va escriure una biografia de l'expresident de la Generalitat-, també manté una relació estreta amb Carles Puigdemont. Les seves anàlisis estan impregnades d'aquesta proximitat amb Waterloo.
Associada a l'ecosistema mediàtic de Junts com ho havia estat abans del de Convergència, Rahola també va ser la cap de files d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, va exercir com a diputada independentista al Congrés i, un cop Àngel Colom es va deslligar de la formació republicana, va fundar el Partit per la Independència (PI). Aquella va ser l'última experiència en política activa. Des de llavors, va orientar la seva carrera com a escriptora -el 2017 va guanyar el Premi Ramon Llull- i analista en mitjans, escrits i audiovisuals. El seu darrer llibre és L'espia del Ritz (Planeta).
Amb presència periòdica al rotatiu de Godó, el comiat suposa per a Rahola perdre un dels aparadors mediàtics dels quals disposava. L'escriptora i tertuliana comenta l'actualitat a TV3 -als programes Preguntes freqüents i Tot es mou-, així com a RAC1. També compta amb un canal de Youtube en el qual amplia les seves anàlisis, missatges que també es difonen des del diari El Nacional, dirigit per José Antich, amb qui ja va coincidir en l'etapa a La Vanguardia.
L'últim article de Rahola es titula Catalunya. En la columna reflexiona sobre la "cruïlla" en què es troba el país i exposa la necessitat de defensar els "interessos nacionals" davant un Estat que defineix com a "abusiu i descarnat". L'escriptora lamenta el "silenci de la societat civil, des de les organitzacions empresarials fins als poders mediàtics". "D'aquest silenci i d'aquesta servitud es nodreix la nostra decadència", sentencia en l'article, que inclou referències a Baltasar Porcel. El detall no és menor. Va ser Rahola, precisament, qui va rellevar Porcel com a columnista de La Vanguardia el juny del 2009, quan l'escriptor ja es trobava greument malalt i va decidir abandonar compromisos professionals.
Amb més d'una vintena de llibres publicats, Rahola ha gaudit d'influència en la via política del país, especialment en la darrera dècada. Persona de la màxima confiança d'Artur Mas -va escriure una biografia de l'expresident de la Generalitat-, també manté una relació estreta amb Carles Puigdemont. Les seves anàlisis estan impregnades d'aquesta proximitat amb Waterloo.
Associada a l'ecosistema mediàtic de Junts com ho havia estat abans del de Convergència, Rahola també va ser la cap de files d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, va exercir com a diputada independentista al Congrés i, un cop Àngel Colom es va deslligar de la formació republicana, va fundar el Partit per la Independència (PI). Aquella va ser l'última experiència en política activa. Des de llavors, va orientar la seva carrera com a escriptora -el 2017 va guanyar el Premi Ramon Llull- i analista en mitjans, escrits i audiovisuals. El seu darrer llibre és L'espia del Ritz (Planeta).