23
de maig
del
2021
Actualitzat
el
31
de maig
a les
20:47h
Marta Madrenas (Girona, 1967) és l'alcaldessa de Girona, l'única capital de demarcació controlada per Junts. Amb responsabilitats a l'executiva -a la Secretaria de Política Municipal i Coordinació Parlamentària- i ben connectada amb Carles Puigdemont, és una de les veus de la formació més adequades per auscultar el pols del partit.
Madrenas, que fa temps que va avançar que la seva voluntat era cenyir-se a les responsabilitats a l'Ajuntament de la capital gironina, analitza amb NacióDigital l'acord tancat per Jordi Sànchez amb ERC, que ha permès la investidura de Pere Aragonès i la formació del nou Govern. La conversa que es reprodueix a continuació és només un extracte de l'entrevista que es publicarà íntegrament la setmana que ve, en el marc d'un cicle de trobades amb alcaldes i alcaldesses del país per passar balanç a l'equador del mandat municipal.
- L'elector independentista comprèn que s'hagi demorat tant un acord per investir Pere Aragonès i activar el Govern després de superar per primer cop la majoria del 50% en vots?
- Crec que el que volia l'elector independentista era un Govern que sabés reflectir aquest 52% independentista, però també crec que el que buscava la gent era un bon acord. La frustració i el desencís que ha creat el Govern dels darrers tres anys ha sigut important i, per tant, segur que els electors no volien que es repetís el mateix. Hi havia dues coses a tenir en compte. S'havia de reflectir aquest 52%, però no podia tornar a passar el que va succeir l'anterior legislatura. Moltes persones de Junts i d'ERC podem creure que aquest acord és molt perfectible. Molt perfectible. I no passa res, no és cap drama. És lícit pensar que aquest acord no serà l'idoni. Això és lícit. No passa res. Com ho hem enfocat des de Junts? Sabíem que les entitats sobiranistes també creien que la millor opció era un pacte que reflectís la majoria de tres partits independentistes. Per poder construir un espai on les confiances es retrobin, perquè no hi eren, s'havia de treballar amb intensitat per intentar aconseguir un bon acord. I tots ho hem intentat.
S'ha acabat trobant un acord. Per a alguns, bo. Per a d'altres, potser no tant. És perfectible. Hi ha temes que em preocupen. Em preocupa que no estigui establerta la coordinació de les polítiques independentistes a Madrid, per exemple. Em preocupa. I el que em preocupa més és que quan fracassi la taula de diàleg, perquè fracassarà, no tenim quina resposta hi haurà. No està acordada. Per a mi, això és perfectible. Hauria preferit que hi hagués una proposta. Ara dependrà de nosaltres si, des del primer minut, som capaços de treballar de manera honesta i lleial per saber què farem després del fracàs de la taula de negociació. Comencem a travar aquestes confiances. Comencem a establir aquesta estratègia unitària. L'acord, que és molt perfectible, pot conduir-nos cap aquí. I això és bo, perquè és el que ens demana la ciutadania.
- Junts ha fet concessions en el full de ruta però, en canvi, ha sumat quotes de poder al Govern, també en la gestió dels fons europeus. No és una paradoxa que el partit que ha posat en dubte el valor de les estructures autonòmiques -hi ha veus que, fins i tot, ho han situat com a obstacle per assolir la independència- ara hagi prioritzat assumir bones quotes de poder a la Generalitat?
- En l'anterior legislatura, el Govern estava desequilibrat, absolutament desequilibrat [en termes de responsabilitats]. A Junts per Catalunya no teníem la força i la potència, tampoc la repercussió al territori, que es mereixien els vots i diputats de què disposàvem en comparació a ERC. Ara, l'acord que s'ha tancat al límit, ho deixa tot més equilibrat. No diria que Junts ha guanyat quota de poder sinó que, en l'anterior legislatura, no teníem la que pertocava. Ara ho veig just. Abans no ho veia just. Però ningú pot crear l'aparença que s'ha renunciat a coses rellevants a canvi d'aquest organigrama, perquè és radicalment incert. No hi ha tingut res a veure.
Ha pesat la responsabilitat de no abocar-nos a unes noves eleccions i la certesa que la independència no la farà ningú sol. Junts no la farà sol, però ERC i la CUP, tampoc. Conscients d'això i que d'un nou embat electoral les coses no haurien variat substancialment, amb el perill de perdre la majoria del 52%, havíem d'exercir la nostra responsabilitat. Per tant, calia crear un cert clima de confiança. I aquest acord el veig com un inici per intentar teixir un nou clima de confiança.
- Ha quedat diluït el Consell per la República en l'acord de Junts amb ERC?
- No. I és més, segur que amb el temps serà l'entitat que més ens ajudarà a dissenyar aquest camí estratègic unitari cap a la independència. N'estic convençuda. Jo segueixo defensant que aquest és un acord en el qual no hem d'anar a la literalitat sinó a què es pretén. I el que es pretén és teixir confiances, que no hi són. És un primer pas, que a Junts fem. Amb determinació, perquè estem dient que hi ha coses que, possiblement, no ens agraden. Ja ho hem dit públicament.
Estic segura que el Consell per la República tindrà, en el seu moment, l'espai que el país necessita. No l'espai que es mereix el Consell per la República sinó el que el país necessita. El treball internacional és imprescindible. I també estem veient que prendre decisions estratègiques des de dins del país és fatídic i dramàtic, com s'ha demostrat amb persones que han quedat tocades econòmicament i familiar. El Consell per la República no és el projecte d'una persona. A Junts ens sentim molt cridats pel Consell per ajudar a teixir una estratègia independentista conjunta. I fer això fora de les grapes de l'espanyol em sembla idoni.
- Puigdemont ja he fet saber el seu punt de vista sobre l'entesa amb ERC. Quin paper ha de tenir en aquesta legislatura?
- El que el mateix Puigdemont vulgui tenir. És el president del Consell per la República, mentre ho sigui, perquè el Consell decidirà. I, mentre sigui així, coordinarà aquesta estratègia fora del país. És un paper fonamental. I una segona cosa, la seva lluita tossuda per la defensa dels drets de tots els catalans i catalanes ha permès guanyar batalles, que suposaran transformacions. N'estic segura. No tinc la innocència de confiar en Europa. Però Europa cada vegada obrirà més els ulls. Haurà d'entendre la situació que vivim a Catalunya. Però, a més a més, hi haurà sentències condemnatòries. Això passarà. I l'estat espanyol alguna reacció haurà de tenir. Puigdemont manté la flama i demostra que es poden aconseguir coses, si s'és tossut i determinat. És el president legítim i juga un rol important.
- En l'acord entre Junts i ERC, la ideologia queda diluïda. S'esquiven, per exemple, decisions sobre la política fiscal. Tindrà un programa sòlid aquest Govern? Són encara compatibles els camins de Junts i ERC?
- Si una dirigent política digués avui que no es pot arribar a acords i consensos en qualsevol tema, hauria de plegar. I tant que es poden construir acords i consensos. I, quan estàs més allunyat, has de trobar la comoditat per a les dues parts. El que passa és que negociar no és fàcil.
- La carpeta de la fiscalitat no és una carpeta qualsevol. En la legislatura del president Puigdemont ja va haver-hi conflicte pels canvis proposats per ERC en l'IRPF. I no es va moure res.
- Hi haurien moltes carpetes per obrir. En aquesta legislatura també em preocupa el paper que jugarà la CUP. De moment, hem parlat de la investidura. La CUP voldrà formar part d'aquest 52% o se situarà en un terme secundari? Ajudarà a aprovar polítiques i accions que convinguin al país? Amb la CUP pensem molt diferent.
- Constato que el paper de la CUP li genera dubtes manifestos.
- Jo em pregunto quin paper voldrà jugar la CUP. Reforçarà el 52% o no? Això és important.
- Pere Aragonès ja ha fet saber que l'acord amb la CUP no es toca.
- És un acord que facilitava la investidura. Ens haurem d'asseure i modular propostes, de la mateixa manera que Junts ho haurà de fer amb ERC. Què passarà amb els pressupostos? Això ens ha d'interpel·lar a tots, també a la CUP.
Madrenas, que fa temps que va avançar que la seva voluntat era cenyir-se a les responsabilitats a l'Ajuntament de la capital gironina, analitza amb NacióDigital l'acord tancat per Jordi Sànchez amb ERC, que ha permès la investidura de Pere Aragonès i la formació del nou Govern. La conversa que es reprodueix a continuació és només un extracte de l'entrevista que es publicarà íntegrament la setmana que ve, en el marc d'un cicle de trobades amb alcaldes i alcaldesses del país per passar balanç a l'equador del mandat municipal.
- L'elector independentista comprèn que s'hagi demorat tant un acord per investir Pere Aragonès i activar el Govern després de superar per primer cop la majoria del 50% en vots?
- Crec que el que volia l'elector independentista era un Govern que sabés reflectir aquest 52% independentista, però també crec que el que buscava la gent era un bon acord. La frustració i el desencís que ha creat el Govern dels darrers tres anys ha sigut important i, per tant, segur que els electors no volien que es repetís el mateix. Hi havia dues coses a tenir en compte. S'havia de reflectir aquest 52%, però no podia tornar a passar el que va succeir l'anterior legislatura. Moltes persones de Junts i d'ERC podem creure que aquest acord és molt perfectible. Molt perfectible. I no passa res, no és cap drama. És lícit pensar que aquest acord no serà l'idoni. Això és lícit. No passa res. Com ho hem enfocat des de Junts? Sabíem que les entitats sobiranistes també creien que la millor opció era un pacte que reflectís la majoria de tres partits independentistes. Per poder construir un espai on les confiances es retrobin, perquè no hi eren, s'havia de treballar amb intensitat per intentar aconseguir un bon acord. I tots ho hem intentat.
"El que em preocupa més de l'acord és que quan fracassi la taula de diàleg, perquè fracassarà, no tenim quina resposta hi haurà. No està acordada"
S'ha acabat trobant un acord. Per a alguns, bo. Per a d'altres, potser no tant. És perfectible. Hi ha temes que em preocupen. Em preocupa que no estigui establerta la coordinació de les polítiques independentistes a Madrid, per exemple. Em preocupa. I el que em preocupa més és que quan fracassi la taula de diàleg, perquè fracassarà, no tenim quina resposta hi haurà. No està acordada. Per a mi, això és perfectible. Hauria preferit que hi hagués una proposta. Ara dependrà de nosaltres si, des del primer minut, som capaços de treballar de manera honesta i lleial per saber què farem després del fracàs de la taula de negociació. Comencem a travar aquestes confiances. Comencem a establir aquesta estratègia unitària. L'acord, que és molt perfectible, pot conduir-nos cap aquí. I això és bo, perquè és el que ens demana la ciutadania.
- Junts ha fet concessions en el full de ruta però, en canvi, ha sumat quotes de poder al Govern, també en la gestió dels fons europeus. No és una paradoxa que el partit que ha posat en dubte el valor de les estructures autonòmiques -hi ha veus que, fins i tot, ho han situat com a obstacle per assolir la independència- ara hagi prioritzat assumir bones quotes de poder a la Generalitat?
- En l'anterior legislatura, el Govern estava desequilibrat, absolutament desequilibrat [en termes de responsabilitats]. A Junts per Catalunya no teníem la força i la potència, tampoc la repercussió al territori, que es mereixien els vots i diputats de què disposàvem en comparació a ERC. Ara, l'acord que s'ha tancat al límit, ho deixa tot més equilibrat. No diria que Junts ha guanyat quota de poder sinó que, en l'anterior legislatura, no teníem la que pertocava. Ara ho veig just. Abans no ho veia just. Però ningú pot crear l'aparença que s'ha renunciat a coses rellevants a canvi d'aquest organigrama, perquè és radicalment incert. No hi ha tingut res a veure.
"No diria que Junts ha guanyat quota de poder al Govern sinó que, en l'anterior legislatura, no teníem la que pertocava"
Ha pesat la responsabilitat de no abocar-nos a unes noves eleccions i la certesa que la independència no la farà ningú sol. Junts no la farà sol, però ERC i la CUP, tampoc. Conscients d'això i que d'un nou embat electoral les coses no haurien variat substancialment, amb el perill de perdre la majoria del 52%, havíem d'exercir la nostra responsabilitat. Per tant, calia crear un cert clima de confiança. I aquest acord el veig com un inici per intentar teixir un nou clima de confiança.
- Ha quedat diluït el Consell per la República en l'acord de Junts amb ERC?
- No. I és més, segur que amb el temps serà l'entitat que més ens ajudarà a dissenyar aquest camí estratègic unitari cap a la independència. N'estic convençuda. Jo segueixo defensant que aquest és un acord en el qual no hem d'anar a la literalitat sinó a què es pretén. I el que es pretén és teixir confiances, que no hi són. És un primer pas, que a Junts fem. Amb determinació, perquè estem dient que hi ha coses que, possiblement, no ens agraden. Ja ho hem dit públicament.
"Estic segura que el Consell per la República tindrà, en el seu moment, l'espai que el país necessita"
Estic segura que el Consell per la República tindrà, en el seu moment, l'espai que el país necessita. No l'espai que es mereix el Consell per la República sinó el que el país necessita. El treball internacional és imprescindible. I també estem veient que prendre decisions estratègiques des de dins del país és fatídic i dramàtic, com s'ha demostrat amb persones que han quedat tocades econòmicament i familiar. El Consell per la República no és el projecte d'una persona. A Junts ens sentim molt cridats pel Consell per ajudar a teixir una estratègia independentista conjunta. I fer això fora de les grapes de l'espanyol em sembla idoni.
Marta Madrenas, alcaldessa de Girona. Foto: Adrià Costa
- Puigdemont ja he fet saber el seu punt de vista sobre l'entesa amb ERC. Quin paper ha de tenir en aquesta legislatura?
- El que el mateix Puigdemont vulgui tenir. És el president del Consell per la República, mentre ho sigui, perquè el Consell decidirà. I, mentre sigui així, coordinarà aquesta estratègia fora del país. És un paper fonamental. I una segona cosa, la seva lluita tossuda per la defensa dels drets de tots els catalans i catalanes ha permès guanyar batalles, que suposaran transformacions. N'estic segura. No tinc la innocència de confiar en Europa. Però Europa cada vegada obrirà més els ulls. Haurà d'entendre la situació que vivim a Catalunya. Però, a més a més, hi haurà sentències condemnatòries. Això passarà. I l'estat espanyol alguna reacció haurà de tenir. Puigdemont manté la flama i demostra que es poden aconseguir coses, si s'és tossut i determinat. És el president legítim i juga un rol important.
- En l'acord entre Junts i ERC, la ideologia queda diluïda. S'esquiven, per exemple, decisions sobre la política fiscal. Tindrà un programa sòlid aquest Govern? Són encara compatibles els camins de Junts i ERC?
- Si una dirigent política digués avui que no es pot arribar a acords i consensos en qualsevol tema, hauria de plegar. I tant que es poden construir acords i consensos. I, quan estàs més allunyat, has de trobar la comoditat per a les dues parts. El que passa és que negociar no és fàcil.
- La carpeta de la fiscalitat no és una carpeta qualsevol. En la legislatura del president Puigdemont ja va haver-hi conflicte pels canvis proposats per ERC en l'IRPF. I no es va moure res.
- Hi haurien moltes carpetes per obrir. En aquesta legislatura també em preocupa el paper que jugarà la CUP. De moment, hem parlat de la investidura. La CUP voldrà formar part d'aquest 52% o se situarà en un terme secundari? Ajudarà a aprovar polítiques i accions que convinguin al país? Amb la CUP pensem molt diferent.
"Jo em pregunto quin paper voldrà jugar la CUP. Reforçarà el 52% o no? Això és important
- Constato que el paper de la CUP li genera dubtes manifestos.
- Jo em pregunto quin paper voldrà jugar la CUP. Reforçarà el 52% o no? Això és important.
- Pere Aragonès ja ha fet saber que l'acord amb la CUP no es toca.
- És un acord que facilitava la investidura. Ens haurem d'asseure i modular propostes, de la mateixa manera que Junts ho haurà de fer amb ERC. Què passarà amb els pressupostos? Això ens ha d'interpel·lar a tots, també a la CUP.