23
de maig
del
2021
Actualitzat
el
25
de maig
a les
9:33h
Oriol Amat continuarà fent classes, tot i que acaba de ser elegit -sense oposició- rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Vol seguir ensenyant i ho farà a través d'un model de docència basat en la Universitat d'Oxford, que prioritza la formació en grups reduïts i un fort component tutorial.
Catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat i degà del Col·legi d'Economistes, Oriol Amat és un home de criteri independent, que no va perdre durant el període en què va ser diputat de Junts pel Sí (2015-17). No respon a criteris prefixats i confessa que el seu pas per la política li va fer entendre millor la posició dels altres.
- Amb motiu de la seva elecció com a rector de la Pompeu Fabra va fer unes declaracions assegurant que volia portar a la universitat el model de docència d'Oxford. Quin és exactament aquest model?
- Quan fa vint anys es va plantejar el model Bolonya, havia de ser -no ho ha estat- el model del món anglosaxó, on les classes de grups grans tenen menys importància i tenen més pes les classes en grups reduïts, amb molta tutoria dels professors, on l'alumne és una part important de l'acció educativa. Com a alternativa a l'alumne que va a classe a prendre notes. Amb Bolonya les coses han canviat, però no tant com caldria. En el món anglosaxó, els estudiants tenen menys hores de classe de grup gran, però fan més sessions en què el professor fa més de tutor. L'alumne, abans de classe, ha de contestar unes preguntes, preparar uns materials o treballar en grup. És el que es diu la classe inversa.
- I volen implantar aquest mètode.
- A partir del setembre, gradualment. L'anomenem edvolució, educació i evolució. Vol aconseguir que els alumnes adquireixin més esperit crític i analític. Quan els alumnes arribin a classe, hauran d'haver respost unes qüestions que els haurà plantejat el professor a través del campus virtual. Al nostre país, els alumnes universitaris fan unes 20-25 hores de grup gran a la setmana. Amb aquest mètode, serien menys, depenent de la matèria. En la resta d'hores, fan treballs en grups reduïts, amb un seguiment més personalitzat. Una altra cosa és que els alumnes tindran un passaport UPF, amb el certificat de notes clàssic i fent constar totes les competències que adquireixen, siguin lectives o no, com participar en una associació o en una obra de teatre, o si fan tasques d'assessorament a persones necessitades. Com es fa a Dret, amb el programa Clínica Jurídica.
- Les universitats estan preparades per competir en el nou context global?
- Nosaltres, en el nostre equip, vam incloure 136 mesures per millorar la universitat. En molts casos haurem d'aconseguir que les administracions ens les comprin, i ens caldrà la complicitat de tot el sistema universitari. Necessitem més finançament i una millora de la normativa. Per exemple, des del 2008, no podem fer cap nou contracte si no es jubila algú. Tampoc podem incrementar la massa salarial. Demanem que es confiï en les universitats, que estan molt ben posicionades en els rànquings.
- Com està la Pompeu?
- En el rànquing Times Higher Education, un dels més prestigiosos, som la 152 d'entre unes 30.000 universitats al món. És un rànquing que es fa entre més de 2.000 centres. I entre les dels països de parla hispana, està en el primer lloc. Però fixi's, si agafem les deu que estan per damunt i les deu per sota, és a dir, les similars a nosaltres, tenen un finançament entre 2 i 5 vegades més que la UPF. I el finançament hauria de regir-se no només per volum d'alumnes, sinó també per rendiment. A canvi, el sistema universitari ha d'oferir el control d'aquest rendiment.
- En l'estructura del nou Govern es recupera la conselleria d'Universitats i Recerca, separada d'Empresa. Què en pensa?
- Ser una universitat de recerca implica tres coses: centrar-se en el coneixement, que vol dir producció de coneixement, que és recerca. Que fem la transmissió d'aquest coneixement a les aules, que és la docència. I que després el transferim a la societat. En aquesta tercera pota, el nostre país ha de millorar molt. A Catalunya, generem l'1% de la ciència mundial sent l'u per mil de la població mundial. Però el coneixement que generem l'hem de fer arribar a la societat. Tenim un bon sistema de recerca, que ve dels anys del conseller Mas-Colell. La situació ideal és que la persona que porti Universitats i Recerca la gestioni tenint com a gran prioritat la seva millora. Després, cal que sigui una persona que conegui aquest àmbit. Després, que tingui pressupost. I finalment, que el deixin fer.
- Però és bo que Empresa i Universitats estiguin separats?
- Nosaltres preferim que hi hagi un conseller d'Universitats i Recerca. Empresa reuneix consum, energia, turisme... Ni que estigui en mans d'algú com Ramon Tremosa, el dia només té 24 hores.
- Tenim al davant un tema essencial com és el dels fons europeus, que plantegen molts interrogants. La seva gestió estarà molt condicionada per les grans empreses? Serà una repartidora? O creu que aquest cop les coses es faran bé?
- El Nobel d'Economia Daniel Kahneman deia que els optimistes s'equivoquen més, però els hi va millor a la vida. Jo soc optimista. Però vull pensar que els fons es repartiran amb criteris tècnics i que els comitès que els gestionin prioritzaran en favor del benestar. Al capdavall, l'objectiu de l'economia no són els tipus d'interès, ni el PIB, és millorar el benestar. La competitivitat és un mitjà. Els fons es divideixen en tres tipus: els orientats a la digitalització, els adreçats a la sostenibilitat, economia circular i medi ambient, i una tercera pota per apuntalar el teixit empresarial. Sobre les empreses grans i petites, encara que una de gran rebi un fons, en necessitarà d'altres de diverses dimensions. És important que les petites s'ajuntin en plataformes i que els fons arribin a tot el teixit. Aprofito per dir que això que diem sempre que Catalunya és un país de pimes, es pot dir de quasi tot arreu. Com França, o Itàlia. Nosaltres, de cada 100 empreses, 98 són pimes. A Holanda, són 96. Vol dir que té el doble d'empreses grans. Però també és un país de pimes. Tenir-ne de grans és important perquè són les que tenen massa crítica per fer recerca i internacionalització.
- Però, optimisme a banda, creu que les coses es faran amb seriositat?
- Jo espero que sí. A mi no m'estranyaria que passés com amb els Jocs Olímpics. Van sortir molt bé i si ens hi fixem, va ser perquè era la creativitat mediterrània controlada pels centreeuropeus. Al Comitè Olímpic Internacional (COI) predominava el món nòrdic i anglosaxó.
- Malgrat la retòrica que s'ha fet des de l'Estat sobre la cogovernança, la realitat és que serà el govern espanyol qui controlarà els fons. La Generalitat hi tindrà poc marge.
- La Generalitat ha de negociar bé. El nou Govern de Catalunya ha d'interlocutar bé amb el govern espanyol i amb Europa, i amb qualsevol agent rellevant, inclosos dirigents de les multinacionals.
- I això com es pot combinar bé amb una situació política com la que hi ha, amb la represa de la mesa de diàleg o la tensió entre els partits?
- Jo a la universitat hi porto més de 40 anys. En política hi vaig estar 19 mesos i continuava fent classes. Les meves interpretacions són més d'un acadèmic que d'un polític. El que crec és que l'obligació d'un governant és pensar en el benestar de la població. I això vol dir que has de negociar i tenir interlocució a Espanya i a Europa. Soc optimista, però hi ha una opció millor?
- Catalunya està fent els deures que requereix vèncer la crisi?
- En el cas dels fons, Catalunya ha seleccionat 27 grans projectes. Jo no hi he participat, però diria que aniran molt bé. Aprofito per dir que un dels projectes emblemàtics de la UPF, que fem també amb el CSIC i altres institucions, està lligat al tema del benestar planetari, que anomenem Ciutadella del Coneixement. Esperem que formi part del paquet dels fons. Volem que sigui referent en recerca sobre benestar planetari al sud d'Europa.
- Algun consell als negociadors catalans per aquesta interlocució amb el govern espanyol?
- Sobretot, pensar en el benestar de la gent. Catalunya és el país 26 o 27 en renda per càpita del món, som un país ric, però tenim un 30% de persones per sota del llindar de pobresa. Hi ha mancances serioses de benestar, hi ha molt atur juvenil, hi ha sectors amb ingressos molt baixos. Tenim reptes molt clars. Si li ho trasllado al sistema d'universitats, les universitats hem de tenir un diàleg fluid amb la Generalitat, però hi ha lleis de l'estat espanyol que també ens afecten.
- Ara que esmenta els efectes de la crisi, als Estats Units s'ha anunciat un seguit d'iniciatives per superar la crisi, d'ajudes directes als ciutadans a plans d'infraestructures passant per la defensa d'un increment fiscal als qui guanyen més. Es tanca el cicle del neoliberalisme que un dia ja molt llunyà van inaugurar Ronald Reagan i Margaret Thatcher?
- A partir del 2008, s'han produït diversos fenòmens, un d'ells és l'increment de la precarietat, que també veiem a la universitat. Per això demanem més beques. S'ha donat també una major conscienciació en temes com la sostenibilitat o la diversitat de gènere, o el racisme. A això hi afegim la digitalització. El que observem és que es produeix una recuperació en forma de K. Ens trobem que hi ha una part de la població, que fa comerç electrònic, que es mou bé en les xarxes i a la qual li va molt bé, i una altra part que es va empobrint. Tot això s'ha accelerat amb la Covid. Ara hi ha la consciència que necessitem més sector públic. Jo no dic més intervenció. Més sector públic com en sanitat, en recerca, en ciència, i que sigui més eficient. Per altra banda, necessitem més sector privat però més regulat. Però no més lleis, una millor regulació. I més col·laboració público-privada. Els països que generen més benestar són països com Suècia, Finlàndia, Àustria, que tenen un PIB amb tres vegades més de col·laboració pública-privada. I afegiria una quarta pota: un major pes de les cooperatives, les ONG i tot el que és l'economia social.
- Torna Keynes?
- Jo crec que després de la crisi del 1929 ja va quedar clar que el mercat no ho arreglava tot. El PIB va caure el 40%. Ja es va veure que el mercat s'havia de regular. El keynesianisme va demostrar que en moments de crisi calia posar diners a l'economia. En el moment actual, amb un increment de la desigualtat, quan a Catalunya tenim el 30% de la població sota el llindar de pobresa, hem d'anar a un sector privat ben regulat. I jo esmentava el sector cooperatiu perquè, en moments de crisi, manté els llocs de treball. Les cooperatives, en la seva majoria, ha mantingut l'ocupació.
- Creu que Warren Buffet tenia raó quan va dir que és veritat que hi ha una guerra de classes i l'estan guanyant els rics?
- El que està passant en aquesta recuperació en forma de K és que la part de la societat amb ingressos més baixos està perdent. Estan sorgint tipus de feines, com els que porten els paquets a casa, que tenen una retribució molt baixa. I n'hi ha que s'estan enriquint molt. Per això és tan important plantejar temes com la renda bàsica, com vam defensar en un informe elaborat amb Xavier Ferràs.
- Enyora la política?
- Jo sempre veig la part positiva de les coses. He fet amics amb persones de tots els partits, pero jo soc una persona del món universitari.
- Com el van seduir?
- El president Mas em va explicar que estaven fent una llista amb molts perfils independents. Jo era a Islàndia en aquell moment. Primer vaig dir que no. Però tota la família m'ho va demanar. El meu pare, que ara té 95 anys, em va trucar: "Oriol, has de dir que sí". Mai m'havia demanat res... En aquell moment, vaig dir que sí, però la meva vida és la universitat.
- Què va aprendre?
- Una cosa que vaig aprendre és entendre més a les persones que pensen diferent. Si vas amb cotxe i escoltes la ràdio, si algú no t'agrada canvies d'emissora. Al Parlament, no. A mi em deien que era dels diputats que més estava al ple. Escoltar durant hores altres punts de vista em va ajudar. Sobretot en aspectes econòmics i socials. També em va agradar observar tot el procés d'elaboració d'una llei. Vaig ser ponent de la Llei d'Estadística, molt tècnica. Vaig estar treballant amb l'equip del Parlament i amb tots els grups, i vam poder aprovar-la en un terç del temps previst. Vaig aprendre també a ser concís.
- Es nota en la classe política que hi ha molt poca gent acostumada a guanyar-se la vida fora de la funció pública o de l'estructura dels partits?
- Hi ha de tot. Hi ha gent molt bona, molt brillant. Normalment, qui es dedica a la funció pública renuncia a beneficis materials. El president d'una comunitat autònoma em va comentar una vegada que li costava molt convèncer a bons professionals per ocupar responsabilitats polítiques. Penso que és bo que com es fa als països nòrdics, persones del món professional o acadèmic estiguin un temps prestant un servei públic, com ara de regidor, per conèixer com funcionen els afers públics. Tothom fa el que pot. Els polítics, també. Quan es parla amb la gent, se l'entén. El president nord-americà Woodrow Wilson havia estat president de la Universitat de Princeton i una vegada va dir que era molt més difícil dirigir Princeton que ser president dels Estats Units.
Catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat i degà del Col·legi d'Economistes, Oriol Amat és un home de criteri independent, que no va perdre durant el període en què va ser diputat de Junts pel Sí (2015-17). No respon a criteris prefixats i confessa que el seu pas per la política li va fer entendre millor la posició dels altres.
- Amb motiu de la seva elecció com a rector de la Pompeu Fabra va fer unes declaracions assegurant que volia portar a la universitat el model de docència d'Oxford. Quin és exactament aquest model?
- Quan fa vint anys es va plantejar el model Bolonya, havia de ser -no ho ha estat- el model del món anglosaxó, on les classes de grups grans tenen menys importància i tenen més pes les classes en grups reduïts, amb molta tutoria dels professors, on l'alumne és una part important de l'acció educativa. Com a alternativa a l'alumne que va a classe a prendre notes. Amb Bolonya les coses han canviat, però no tant com caldria. En el món anglosaxó, els estudiants tenen menys hores de classe de grup gran, però fan més sessions en què el professor fa més de tutor. L'alumne, abans de classe, ha de contestar unes preguntes, preparar uns materials o treballar en grup. És el que es diu la classe inversa.
- I volen implantar aquest mètode.
- A partir del setembre, gradualment. L'anomenem edvolució, educació i evolució. Vol aconseguir que els alumnes adquireixin més esperit crític i analític. Quan els alumnes arribin a classe, hauran d'haver respost unes qüestions que els haurà plantejat el professor a través del campus virtual. Al nostre país, els alumnes universitaris fan unes 20-25 hores de grup gran a la setmana. Amb aquest mètode, serien menys, depenent de la matèria. En la resta d'hores, fan treballs en grups reduïts, amb un seguiment més personalitzat. Una altra cosa és que els alumnes tindran un passaport UPF, amb el certificat de notes clàssic i fent constar totes les competències que adquireixen, siguin lectives o no, com participar en una associació o en una obra de teatre, o si fan tasques d'assessorament a persones necessitades. Com es fa a Dret, amb el programa Clínica Jurídica.
- Les universitats estan preparades per competir en el nou context global?
- Nosaltres, en el nostre equip, vam incloure 136 mesures per millorar la universitat. En molts casos haurem d'aconseguir que les administracions ens les comprin, i ens caldrà la complicitat de tot el sistema universitari. Necessitem més finançament i una millora de la normativa. Per exemple, des del 2008, no podem fer cap nou contracte si no es jubila algú. Tampoc podem incrementar la massa salarial. Demanem que es confiï en les universitats, que estan molt ben posicionades en els rànquings.
"Si agafem les vint universitats més properes a la UPF als rànquings, tenen un finançament entre 2 i 5 vegades més que la Pompeu"
- Com està la Pompeu?
- En el rànquing Times Higher Education, un dels més prestigiosos, som la 152 d'entre unes 30.000 universitats al món. És un rànquing que es fa entre més de 2.000 centres. I entre les dels països de parla hispana, està en el primer lloc. Però fixi's, si agafem les deu que estan per damunt i les deu per sota, és a dir, les similars a nosaltres, tenen un finançament entre 2 i 5 vegades més que la UPF. I el finançament hauria de regir-se no només per volum d'alumnes, sinó també per rendiment. A canvi, el sistema universitari ha d'oferir el control d'aquest rendiment.
Oriol Amat davant una instal·lació que simbolitza "La tempesta" de Shakespeare, llibre que s'ha regalat als estudiants de la UPF. Foto: Yvelisse Teixeira
- En l'estructura del nou Govern es recupera la conselleria d'Universitats i Recerca, separada d'Empresa. Què en pensa?
- Ser una universitat de recerca implica tres coses: centrar-se en el coneixement, que vol dir producció de coneixement, que és recerca. Que fem la transmissió d'aquest coneixement a les aules, que és la docència. I que després el transferim a la societat. En aquesta tercera pota, el nostre país ha de millorar molt. A Catalunya, generem l'1% de la ciència mundial sent l'u per mil de la població mundial. Però el coneixement que generem l'hem de fer arribar a la societat. Tenim un bon sistema de recerca, que ve dels anys del conseller Mas-Colell. La situació ideal és que la persona que porti Universitats i Recerca la gestioni tenint com a gran prioritat la seva millora. Després, cal que sigui una persona que conegui aquest àmbit. Després, que tingui pressupost. I finalment, que el deixin fer.
- Però és bo que Empresa i Universitats estiguin separats?
- Nosaltres preferim que hi hagi un conseller d'Universitats i Recerca. Empresa reuneix consum, energia, turisme... Ni que estigui en mans d'algú com Ramon Tremosa, el dia només té 24 hores.
- Tenim al davant un tema essencial com és el dels fons europeus, que plantegen molts interrogants. La seva gestió estarà molt condicionada per les grans empreses? Serà una repartidora? O creu que aquest cop les coses es faran bé?
- El Nobel d'Economia Daniel Kahneman deia que els optimistes s'equivoquen més, però els hi va millor a la vida. Jo soc optimista. Però vull pensar que els fons es repartiran amb criteris tècnics i que els comitès que els gestionin prioritzaran en favor del benestar. Al capdavall, l'objectiu de l'economia no són els tipus d'interès, ni el PIB, és millorar el benestar. La competitivitat és un mitjà. Els fons es divideixen en tres tipus: els orientats a la digitalització, els adreçats a la sostenibilitat, economia circular i medi ambient, i una tercera pota per apuntalar el teixit empresarial. Sobre les empreses grans i petites, encara que una de gran rebi un fons, en necessitarà d'altres de diverses dimensions. És important que les petites s'ajuntin en plataformes i que els fons arribin a tot el teixit. Aprofito per dir que això que diem sempre que Catalunya és un país de pimes, es pot dir de quasi tot arreu. Com França, o Itàlia. Nosaltres, de cada 100 empreses, 98 són pimes. A Holanda, són 96. Vol dir que té el doble d'empreses grans. Però també és un país de pimes. Tenir-ne de grans és important perquè són les que tenen massa crítica per fer recerca i internacionalització.
- Però, optimisme a banda, creu que les coses es faran amb seriositat?
- Jo espero que sí. A mi no m'estranyaria que passés com amb els Jocs Olímpics. Van sortir molt bé i si ens hi fixem, va ser perquè era la creativitat mediterrània controlada pels centreeuropeus. Al Comitè Olímpic Internacional (COI) predominava el món nòrdic i anglosaxó.
Oriol Amat: "Soc optimista, però hi ha una opció millor?". Foto: Yvelisse Teixeira
- Malgrat la retòrica que s'ha fet des de l'Estat sobre la cogovernança, la realitat és que serà el govern espanyol qui controlarà els fons. La Generalitat hi tindrà poc marge.
- La Generalitat ha de negociar bé. El nou Govern de Catalunya ha d'interlocutar bé amb el govern espanyol i amb Europa, i amb qualsevol agent rellevant, inclosos dirigents de les multinacionals.
- I això com es pot combinar bé amb una situació política com la que hi ha, amb la represa de la mesa de diàleg o la tensió entre els partits?
- Jo a la universitat hi porto més de 40 anys. En política hi vaig estar 19 mesos i continuava fent classes. Les meves interpretacions són més d'un acadèmic que d'un polític. El que crec és que l'obligació d'un governant és pensar en el benestar de la població. I això vol dir que has de negociar i tenir interlocució a Espanya i a Europa. Soc optimista, però hi ha una opció millor?
"Necessitem més sector públic, però més eficaç; més sector privat però ben regulat, i més col·laboració público-privada"
- Catalunya està fent els deures que requereix vèncer la crisi?
- En el cas dels fons, Catalunya ha seleccionat 27 grans projectes. Jo no hi he participat, però diria que aniran molt bé. Aprofito per dir que un dels projectes emblemàtics de la UPF, que fem també amb el CSIC i altres institucions, està lligat al tema del benestar planetari, que anomenem Ciutadella del Coneixement. Esperem que formi part del paquet dels fons. Volem que sigui referent en recerca sobre benestar planetari al sud d'Europa.
- Algun consell als negociadors catalans per aquesta interlocució amb el govern espanyol?
- Sobretot, pensar en el benestar de la gent. Catalunya és el país 26 o 27 en renda per càpita del món, som un país ric, però tenim un 30% de persones per sota del llindar de pobresa. Hi ha mancances serioses de benestar, hi ha molt atur juvenil, hi ha sectors amb ingressos molt baixos. Tenim reptes molt clars. Si li ho trasllado al sistema d'universitats, les universitats hem de tenir un diàleg fluid amb la Generalitat, però hi ha lleis de l'estat espanyol que també ens afecten.
Oriol Amat, en una exposició a la seu de la UPF abans de l'entrevista. Foto: Yvelisse Teixeira
- Ara que esmenta els efectes de la crisi, als Estats Units s'ha anunciat un seguit d'iniciatives per superar la crisi, d'ajudes directes als ciutadans a plans d'infraestructures passant per la defensa d'un increment fiscal als qui guanyen més. Es tanca el cicle del neoliberalisme que un dia ja molt llunyà van inaugurar Ronald Reagan i Margaret Thatcher?
- A partir del 2008, s'han produït diversos fenòmens, un d'ells és l'increment de la precarietat, que també veiem a la universitat. Per això demanem més beques. S'ha donat també una major conscienciació en temes com la sostenibilitat o la diversitat de gènere, o el racisme. A això hi afegim la digitalització. El que observem és que es produeix una recuperació en forma de K. Ens trobem que hi ha una part de la població, que fa comerç electrònic, que es mou bé en les xarxes i a la qual li va molt bé, i una altra part que es va empobrint. Tot això s'ha accelerat amb la Covid. Ara hi ha la consciència que necessitem més sector públic. Jo no dic més intervenció. Més sector públic com en sanitat, en recerca, en ciència, i que sigui més eficient. Per altra banda, necessitem més sector privat però més regulat. Però no més lleis, una millor regulació. I més col·laboració público-privada. Els països que generen més benestar són països com Suècia, Finlàndia, Àustria, que tenen un PIB amb tres vegades més de col·laboració pública-privada. I afegiria una quarta pota: un major pes de les cooperatives, les ONG i tot el que és l'economia social.
"Cal un major pes de les cooperatives, les ONG i tot el que és l'economia social perquè manté més l'ocupació"
- Torna Keynes?
- Jo crec que després de la crisi del 1929 ja va quedar clar que el mercat no ho arreglava tot. El PIB va caure el 40%. Ja es va veure que el mercat s'havia de regular. El keynesianisme va demostrar que en moments de crisi calia posar diners a l'economia. En el moment actual, amb un increment de la desigualtat, quan a Catalunya tenim el 30% de la població sota el llindar de pobresa, hem d'anar a un sector privat ben regulat. I jo esmentava el sector cooperatiu perquè, en moments de crisi, manté els llocs de treball. Les cooperatives, en la seva majoria, ha mantingut l'ocupació.
- Creu que Warren Buffet tenia raó quan va dir que és veritat que hi ha una guerra de classes i l'estan guanyant els rics?
- El que està passant en aquesta recuperació en forma de K és que la part de la societat amb ingressos més baixos està perdent. Estan sorgint tipus de feines, com els que porten els paquets a casa, que tenen una retribució molt baixa. I n'hi ha que s'estan enriquint molt. Per això és tan important plantejar temes com la renda bàsica, com vam defensar en un informe elaborat amb Xavier Ferràs.
Oriol Amat: "El keynesianisme va demostrar que en moments de crisi cal posar diners a l'economia". Foto: Yvelisse Teixeira
- Enyora la política?
- Jo sempre veig la part positiva de les coses. He fet amics amb persones de tots els partits, pero jo soc una persona del món universitari.
"Una cosa que vaig aprendre al Parlament és entendre més a les persones que pensen diferent"
- Com el van seduir?
- El president Mas em va explicar que estaven fent una llista amb molts perfils independents. Jo era a Islàndia en aquell moment. Primer vaig dir que no. Però tota la família m'ho va demanar. El meu pare, que ara té 95 anys, em va trucar: "Oriol, has de dir que sí". Mai m'havia demanat res... En aquell moment, vaig dir que sí, però la meva vida és la universitat.
- Què va aprendre?
- Una cosa que vaig aprendre és entendre més a les persones que pensen diferent. Si vas amb cotxe i escoltes la ràdio, si algú no t'agrada canvies d'emissora. Al Parlament, no. A mi em deien que era dels diputats que més estava al ple. Escoltar durant hores altres punts de vista em va ajudar. Sobretot en aspectes econòmics i socials. També em va agradar observar tot el procés d'elaboració d'una llei. Vaig ser ponent de la Llei d'Estadística, molt tècnica. Vaig estar treballant amb l'equip del Parlament i amb tots els grups, i vam poder aprovar-la en un terç del temps previst. Vaig aprendre també a ser concís.
- Es nota en la classe política que hi ha molt poca gent acostumada a guanyar-se la vida fora de la funció pública o de l'estructura dels partits?
- Hi ha de tot. Hi ha gent molt bona, molt brillant. Normalment, qui es dedica a la funció pública renuncia a beneficis materials. El president d'una comunitat autònoma em va comentar una vegada que li costava molt convèncer a bons professionals per ocupar responsabilitats polítiques. Penso que és bo que com es fa als països nòrdics, persones del món professional o acadèmic estiguin un temps prestant un servei públic, com ara de regidor, per conèixer com funcionen els afers públics. Tothom fa el que pot. Els polítics, també. Quan es parla amb la gent, se l'entén. El president nord-americà Woodrow Wilson havia estat president de la Universitat de Princeton i una vegada va dir que era molt més difícil dirigir Princeton que ser president dels Estats Units.