Nova legislatura

Els 10 reptes immediats del president Aragonès

L'encaix de les peces del Govern, la compatibilitat dels acords amb Junts i la CUP, la relació amb Madrid i les conseqüències de la Covid seran les primeres carpetes a resoldre pel nou executiu

per Joan Serra Carné / Oriol March, 21 de maig de 2021 a les 20:58 |
Pere Aragonès, després de ser investit president. | Adrià Costa
Durant la negociació entre ERC i Junts, Pere Aragonès ha insistit en la idea de formar ràpid un Govern per superar la interinitat -vigent a Catalunya des que Quim Torra va anunciar que l'anterior legislatura ja no tenia recorregut polític, fa pràcticament un any i mig- i per fer front a les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia. Un cop investit president, aquests són els reptes que haurà d'afrontar en el futur immediat.

1. Encaix (i coordinació) amb Junts. La voluntat d'Aragonès és que l'aliança amb Junts perduri en el temps i guanyi estabilitat, a diferència de l'anterior legislatura. Trenar la relació entre socis per evitar discrepàncies és una de les prioritats del nou president, que a principis de setmana va patir un sobresalt: Elsa Artadi va decidir no integrar-se a l'executiu com a vicepresidenta i consellera d'Economia i Hisenda. El departament el liderarà Jaume Giró, exalt directiu de La Caixa, que haurà de crear la banca pública catalana. No ocuparà la vicepresidència -de pes polític-, de manera que l'ostentarà un altre dels consellers de l'organigrama. Junts viu dies agitats, especialment dins del sector més institucional, per qui continuarà -i qui no- al Govern. Després de mesos en què ERC ha alimentat el discurs de la divisió interna al partit de Carles Puigdemont -amb qui Aragonès ha estat en contacte fins i tot en els pitjors moments de la negociació-, el president té el repte de fer funcionar el Govern com un sol bloc.


2. L'alineació d'ERC, joc d'equilibris. La conformació del Govern exigirà equilibris a Aragonès, per entomar la proposta de noms de Junts però també per escollir els consellers i conselleres d'ERC més apropiats. Roger Torrent, que va evitar postular-se en la pugna per ser candidat perquè Oriol Junqueras ja havia ungit Aragonès, tindrà un lloc a l'executiu. Torrent encara no té clar en quina cartera, però sap que el partit complirà amb la promesa. El departament que suma més aspirants és Empresa i Treball, però falten per omplir els buits d'Acció Climàtica, Interior, Educació i Cultura, i Feminismes i Igualtat. Presidència ja té nom, el de Laura Vilagrà, que ajudarà Aragonès en la coordinació del Govern. Ester Capella espera concrecions després que salti de Justícia -ara en mans de Junts- i, malgrat associar-se a Interior, podria tenir el futur ubicat a l'Ajuntament de Barcelona. Teresa Jordà aspira a repetir a l'executiu, així com Alba Vergés, en altres responsabilitats. Bernat Solé i Josep Bargalló -a banda de Chakir El Homrani, de sortida fa setmanes- tenen molts números de no repetir.

3. Cohabitació amb Junqueras. El lideratge indiscutible d'Aragonès com a 132è president de la Generalitat haurà de conviure amb el lideratge moral d'Oriol Junqueras, màxim dirigent d'ERC. Fins ara, Aragonès ha exercit una capitania suau del partit. Tot i disposar de les atribucions de coordinador nacional, no s'ha endinsat en el control de la maquinària republicana, perquè ja tenia al damunt la vicepresidència, amb funcions de president del Govern. Marta Rovira, Marta Vilalta i Sergi Sabrià han assumit la tasca de controlar els engranatges la formació en l'etapa posterior al 2017, sempre amb l'orientació de Junqueras -pendent ara de l'indult- des de Lledoners. Però l'ascendent que li concedirà la presidència farà d'Aragonès l'home fort d'ERC. Es va demostrar en les negociacions, quan va entomar l'esprint final per tancar un acord amb Jordi Sànchez, resolt sense l'entusiasme unànime del partit. L'èxit de la cohabitació Aragonès-Junqueras serà la mostra de la solidesa del projecte republicà.



4. La balança dels acords amb la CUP i Junts. Els partits independentistes que conformen l'anomenada majoria del 52% -74 diputats que han votat a favor de la investidura d'Aragonès- no tenen un acord a tres. Tenen, en realitat, dos acords bilaterals -ERC amb Junts i ERC amb la CUP-, que ara s'hauran de fer compatibles. Aragonès ha subratllat en el debat d'investidura que els dos pactes són complementaris, per bé que el de la CUP sigui més concret en el calendari de la taula de diàleg i quins són els compromisos amb el full de ruta -referèndum inclòs-, així com en la carpeta social, des de les inversions en salut fins als rèdits dels fons europeus. La falta de concreció es demostra en la política fiscal. En el pacte ERC-Junts no hi ha cap orientació de l'estratègia impositiva que tindrà el Govern, ara en mans de Giró, exdirector general de La Caixa. La CUP ja ha advertit al nou president que només podran sostenir el seu Govern si compleix tots els compromisos adquirits en l'acord d'investidura, com ha verbalitzat Dolors Sabater.


5. Reprendre i reenfocar el diàleg amb Sánchez. La taula de diàleg va ser la contrapartida que va arrencar ERC a canvi de facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Va topar amb reticències per part de Junts, tot i que la primera i única reunió entre governs va ser presidida per Torra. Amb els republicans al capdavant de l'executiu, la mesa de negociació tornarà a trobar-se malgrat la desconfiança de Junts, que l'ha consignat en l'acord de coalició. Els avenços -o enquistaments- de la taula seran monitorats per les dues formacions, que hi aniran amb un guió pactat des de fa setmanes: autodeterminació i amnistia. Són els conceptes que presideixen l'eix nacional de la presidència d'Aragonès, però cap dels dos depèn de la seva voluntat, ni tan sols de la pressió que es pugui fer des del Parlament. Els indults, que ja es troben en la recta final de la tramitació, poden contribuir a abaixar la temperatura del conflicte. La mesura de gràcia es pot convertir en el punt d'inflexió de la legislatura. Si no arriba, a Aragonès se li pot complicar el mandat.

6. Relació amb els comuns: via àmplia o xoc? Aragonès ha reproduït l'acord de Govern de les últimes legislatures -amb els papers canviats amb Junts- i recupera la CUP com a soci parlamentari. Però la intenció del president és que es puguin explorar més aliances al Parlament, especialment en les mesures de recuperació postpandèmia. Aragonès vol aplicar la via àmplia i mira cap als comuns, a qui ja ha demanat l'abstenció en la investidura, sense trobar més resposta que una voluntat d'oposició constructiva. La presència de Junts al Govern -amb ascendent sobre el 60% del pressupost i la titularitat de la conselleria d'Economia, liderada per Giró, que elaborarà els comptes públics- fan pensar en una posició reticent dels comuns, almenys en l'inici de la legislatura. Més endavant, la formació de Jéssica Albiach podria tenir més protagonisme. Aragonès haurà d'aterrar l'arquitectura de pactes i ser hàbil per intercanviar interessos al Congrés i el Parlament, una manera de despertar la predisposició dels comuns.

7. El PSC, entre l'oposició i la mà estesa. Salvador Illa s'ha afartat de demanar a Aragonès que fes un pas al costat, sobretot quan el nou president semblava abocat a una repetició electoral pel desacord amb Junts, i s'erigeix com a principal partit de l'oposició malgrat la col·laboració entre el PSOE i ERC a Madrid. Tot i això, s'ha compromès a ajudar en qüestions cabdals com el repartiment dels fons europeus o totes aquelles mesures relacionades amb la pandèmia. Illa, en un gest que no va passar desapercebut, va elogiar Alba Vergés, consellera de Salut en funcions, per com s'havia organitzat el procés de vacunació a Catalunya. Per renovar òrgans com la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), al consell de la qual el PSC aspira a tenir tres representants per dos de Junts i dos d'ERC, els socialistes són clau.


8. Articular les quatre grans transformacions. L'agenda nacional és tan clara com difícil de concretar: defensa dels objectius de l'amnistia i el dret a l'autodeterminació, aposta per la taula de diàleg i horitzó de referèndum, que la CUP vol concretar en aquesta legislatura. Però la "sacsejada" que preveu Aragonès passa per avançar en l'altra agenda, la de transformació. Per això, persegueix quatre revolucions -verda, social, democràtica i feminista-, que preveu vehicular a partir de vuit pactes nacionals i el desplegament de 16 lleis, citades en el discurs d'investidura. L'ancoratge dels fons europeus ha de ser un punt de partida per sortir de la crisi, recursos que aniran acompanyats d'una millora sanitària, atès el ritme del procés de vacunació. Els progressos palpables i el retorn a la plena activitat aportaran oxigen al nou president, que necessitarà, per poder transformar com vol, que el Govern funcioni.

9. Fons europeus, pilar de la legislatura. Una de les prioritats d'Aragonès en la negociació amb Junts ha estat retenir el control sobre els fons europeus, que serà compartit. Es posarà en marxa una comissió interdepartamental amb tots els membres del Govern en la qual el president hi tindrà vot de qualitat, mentre que la direcció general de Promoció Econòmica, dins d'Economia, continuarà gestionant el dia a dia dels fons. L'executiu, en la legislatura passada, ja va seleccionar 27 projectes per rebre els recursos inclosos dins la carpeta Next Generation de la Unió Europea (UE).

10. El meló del finançament autonòmic. Ja fa set anys que el sistema que regeix el finançament autonòmic està caducat. Pedro Sánchez es va comprometre a abordar-ho en els primers mesos del seu mandat, però va acabar situant-ho en el marc dels propers anys. L'oposició s'ha fet un fart de demanar al Govern que liderés la reforma del sistema per obtenir més recursos per a Catalunya, una responsabilitat que anirà a càrrec del flamant conseller d'Economia i Hisenda. En un context de fortes conseqüències econòmiques i socials per la crisi del coronavirus, el diàleg a Madrid per l'obtenció de recursos serà un aspecte cabdal de la presidència d'Aragonès.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació