Aragonès es conjura per fer perdurable el Govern amb Junts

El candidat a la presidència, que podrà superar la investidura aquest divendres, es compromet a culminar la independència per la via del referèndum sense desatendre l'agenda de transformació social

Pere Aragonès, en el debat d'investidura.
Pere Aragonès, en el debat d'investidura. | ACN
Joan Serra Carné / Oriol March
20 de maig del 2021
Actualitzat el 21 de maig a les 9:06h

Una imatge inèdita ha tancat la primera sessió del debat que portarà Pere Aragonès a la presidència de la Generalitat. Quan ha acabat la rèplica del candidat d'ERC al cap de files de Junts, Albert Batet, tots els consellers s'han unit al voltant d'una rotllana al costat dels escons que ocupa el Govern al Parlament. Els que seguiran, els que aspiren a continuar i viuen immersos en la incertesa i també els que ja saben -o per ara només intueixen- que tancaran una etapa política. L'executiu, en funcions des de fa mesos, s'ha intentat aïllar sempre que ha pogut -no sempre amb èxit- del foc obert entre uns socis, ERC i Junts, que ara han revalidat l'aliança. Als consellers, acabada la investidura d'Aragonès -es preveu que al migdia d'aquest divendres es culmini la votació- encara els quedarà una última reunió: un dinar informal al qual només posaran data quan s'aixequi la restricció de sis persones en les reunions socials, encara vigent.

Hi ha llum al final del túnel del coronavirus, i també s'ha aconseguit il·luminar el paisatge de la investidura després de mesos d'incertesa, retrets, malfiances i mirades de reüll que han resumit una relació complexa entre socis, especialment des de la tardor del 2017. El debat d'investidura d'aquest dijous ha estat el reflex de la voluntat d'esmena que han fet ERC i Junts amb l'acord segellat per Aragonès i Jordi Sànchez. No és estrany, doncs, que el dirigent republicà hagi posat èmfasi en la voluntat que el Govern tingui recorregut més enllà d'una legislatura, per implementar l'agenda de transformació que pretén. Aragonès vol una "sacsejada" -aquest és el terme que ha utilitzat-, que aspira a fer possible amb els mateixos socis de la darrera dècada.

Ara bé, la sessió parlamentària també ha servit per detectar quines seran les discrepàncies estratègiques principals entre les dues formacions, que veuran invertits els papers de soci gran i de soci petit respecte les dues anteriors legislatures. Batet ha tingut interès en determinar que cap partit independentista va guanyar les eleccions -ho va fer el PSC amb els mateixos escons que ERC, missatge de Junts per subratllar el seu rol necessari- i també ha volgut insistir que seran "lleials". Tot i això, ha evidenciat que defensen vies diferents. El diàleg, ha dit, presentarà "enormes dificultats". Un repte a l'hora de fer funcionar l'executiu "com un sol bloc", com vol el presidenciable, que defensa la negociació com la via imprescindible per resoldre el conflicte polític.

Aragonès, que al llarg dels últims anys ha provat de travar complicitats amb Pedro Sánchez -inclosa la investidura del líder del PSOE i l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat al costat dels successius estats d'alarma-, ha incorporat paraules al discurs més plaents amb l'estratègia de Junts. Ha parlat de "confrontació", sempre acompanyada de l'adjectiu "pacífica", i ha apostat per "culminar" la independència. El vocabulari ha evidenciat que el pacte amb Junts encara era calent Salvador Illa, cap de files del PSC; ja l'ha advertit que cap de les dues vies té opcions de fructificar, i ha posat límits al diàleg. Ni autodeterminació -un "suposat" dret que no ha de poder ser aplicat en el cas de Catalunya-, ni amnistia, perquè no apareix com a solució adient a la situació jurídica dels presos polítics- Per tant, porta tancada ja d'entada als dos conceptes als quals Aragonès atorgarà més importància.


Amb la mirada posada en Escòcia, el presidenciable d'ERC ha reclamat als contraris a la independència -liderats per Illa al Parlament- que plantegin un projecte alternatiu i que el defensin en una votació acordada. "Vull un referèndum d'autodeterminació en què els qui defensen que Catalunya ha de continuar formant part de l'Estat facin una proposta, s'atreveixin a guanyar-lo i no tinguin por a perdre'l", ha apuntat Aragonès en una primera intervenció breu, propera a la mitja hora, en la qual ha plantejat quatre grans transformacions de cara a la legislatura: eix democràtic, acció climàtica, progrés social i agenda feminista. Els pilars d'una acció de Govern que, segons ha remarcat, necessita remoure després de tant de temps en funcions i d'una legislatura en què, amb Quim Torra com a president, va ser víctima del bloqueig independentista.

El desllorigador estratègic encara no ha arribat -l'acord signat per Aragonès i Sànchez aposta per un redactat salomònic que parla de diàleg i de confrontació-, així que de moment s'intentarà la via acordada amb l'Estat. El primer que es posarà en marxa és un acord nacional per l'autodeterminació i l'amnistia, un punt que ja formava part de les enteses a les quals ha arribat -per separat- ERC amb Junts i la CUP. Quan es posi en marxa, serà la tercera vegada que el sobiranisme planteja un espai intern de diàleg sobre una consulta o un referèndum, a l'estil del que va passar abans del 9-N i també abans de l'1-O. La via acordada, després de l'experiència del 2017, torna al centre, malgrat que sectors de Junts la donin per fallida abans de tornar-la a provar.

El partit de Carles Puigdemont -el silenci que manté el líder a l'exili sobre el pacte signat és eixordador- viu aquests dies immers en les turbulències generades per la decisió d'Elsa Artadi de quedar fora del Govern. La vicepresidenta de Junts ha comparegut al Parlament amb una mascareta amb el logotip de l'Ajuntament de Barcelona, on comanda el grup del seu partit. Assegura que la seva prioritat és la capital i repetir com a candidata, però fonts de la formació insisteixen que la voluntat de quedar-se fora de l'executiu no es pot destriar de les discrepàncies que ha mantingut amb Jordi Sànchez en el tram final de les converses. El secretari general va liderar les negociacions i reclamava disposar de tota la informació, i al final encara es va fer més evident.


Sànchez està en contacte amb la direcció del partit des de Lledoners i serà una veu fonamental per triar els perfils de Junts que integraran el futur Govern. La renúncia d'Artadi ha obert el meló de la vicepresidència. Un dels noms que té números de guanyar pes, en aquest escenari, és Jordi Puigneró, fins ara a Polítiques Digitals, un àmbit que podria recaure també en Gemma Geis. Miquel Sàmper, ara a Interior i que aspira a liderar Justícia, ha tingut una breu conversa amb Aragonès just quan ha acabat el ple, amb els dos departint a peu dret en un hemicicle completament buit. Damià Calvet i Meritxell Budó, ben vistos a Lledoners -sobretot per Josep Rull i Jordi Turull-, també tenen intenció de continuar, i l'adeu d'Artadi els ho pot facilitar.

En el cas d'ERC es dona per feta l'entrada de Laura Vilagrà a Presidència i el fitxatge de Roger Torrent, tot i que encara no està clar quin departament assumiria l'expresident del Parlament. Alba Vergés, que haurà d'abandonar Salut, podria repetir en un altre departament. Cada partit plantejarà els seus noms a Aragonès, que decidirà un cop hagi pres possessió, cerimònia que es farà dilluns al vespre. Un cop investit president anunciarà els noms que l'acompanyaran en una legislatura en la qual aspira a fer perdurable la relació entre ERC i Junts, desgastada pel pas dels anys però que aspira a veure revifada la flama d'una convivència fins ara inestable.

L'oposició, en mans del PSC i comuns

Salvador Illa no es va plantejar en cap moment tenir un paper protagonista en la investidura d'Aragonès quan el trencament d'ERC amb Junts semblava definitiu, i està convençut d'exercir el paper de cap de l'oposició. Ho ha demostrat en la intervenció en el ple d'investidura d'aquest dijous, en què s'ha mostrat col·laboratiu en les urgències vinculades a la pandèmia, però també exigent amb el nou president. Illa ha posat en dubte la "solidesa" del Govern que planteja Aragonès -després del serial de les negociacions amb Junts- i li ha demanat aixecar el "veto" al PSC si el que pretén és teixir consensos i governar pel conjunt de la ciutadania. Els socialistes es miraran els toros des de la barrera, a l'espera de calibrar si l'executiu trontolla a la primera discussió. Illa sap que la carpeta dels indults -en mans de la Moncloa- pot provocar turbulència a la Generalitat.

I a l'oposició també hi haurà els comuns, que van obrir i trencar les negociacions amb ERC en una maniobra estranya que no va durar ni una setmana, i que ara observen que es repeteix la fórmula de Govern de les dues últimes legislatures. Aragonès els ha estès la mà al Parlament -vol dialogar i acordar amb qui creu que s'haurà d'acabar entenent-, però de moment trobarà distància. En Comú Podem li farà saber al futur president aquest divendres, quan intervingui a la cambra, per bé descriurà la seva actitud com a "oposició constructiva". La formació de Jéssica Albiach entén que la convivència entre ERC i Junts té data de caducitat.

Però el gran interrogant de la legislatura que s'obre -ara que ja hi haurà president investit i Govern- és com es faran compatibles els pactes dels republicans amb Junts i la CUP. No és una entesa a tres sinó dos pactes amb autonomia, que no diuen exactament el mateix. L'estabilitat parlamentària de l'executiu dependrà de fins a quin punt siguin compatibles els dos documents que Aragonès ha validat per arribar a Palau. El 132è president de la Generalitat busca fer perdurable el seu Govern.
Arxivat a