19
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
14:51h
El pacte signat entre Pere Aragonès i Jordi Sànchez per desencallar la investidura i encarrilar la formació d'un nou Govern a Catalunya ha rebut l'aval del 83% de la militància, mentre que un 17% s'hi ha posicionat en contra. A la consulta interna, que en un primer moment no formava part dels plans de la direcció de la formació, hi han participat 4.053 persones, xifra que suposa un 62% del cens. La investidura d'Aragonès, per tant, ja es pot donar per garantida: obtindrà el vot dels 74 diputats -32 dels quals de Junts- en el debat que arrencarà demà dijous al Parlament.
La decisió implica la llum verda definitiva a l'entesa entre ERC i la formació que lidera Carles Puigdemont, que no s'ha pronunciat públicament sobre l'entesa i s'ha mantingut en segon terme al llarg de tota la negociació. L'aval massiu al pacte també suposa un reforç a la figura de Sànchez, encarregat de liderar les converses amb Aragonès, que va ser qüestionat per bona part dels dirigents del partit -sempre en privat- per haver obert la porta a investir el candidat d'ERC i deixar-lo governar en solitari en cas que no hi hagués hagut acord. L'executiu de coalició va ser la prioritat de Junts des de l'inici, però el primer cap de setmana de maig la negociació es va enverinar.
Fins al punt que Aragonès va anunciar la seva voluntat de governar en solitari, fet que va generar el trencament de les converses i dies de friccions públiques entre els negociadors. Finalment, però, una sèrie de reunions discretes durant la setmana passada i sobretot dissabte i diumenge -la primera al Lluçanès, la segona a la zona alta del Maresme- van servir per desbloquejar el Govern de coalició. El sector més institucional de Junts -consellers i alts càrrecs- es van mobilitzar
En les reunions del cap de setmana s'hi va parlar del full de ruta, que acaba combinant el diàleg i la confrontació. El primer concepte és el que enarbora ERC, a través de la mesa de negociació amb l'Estat, mentre que el segon ha estat defensat per Junts al llarg de tota la negociació. Aquesta confrontació apareix com a pla B i sempre acompanyada de l'adjectiu "cívica" i pensada per "forçar" Pedro Sánchez a trobar una sortida política al conflicte existent amb Catalunya. La taula de diàleg s'hauria de tornar a trobar en les properes setmanes, pràcticament un any i mig després de la primera cita, celebrada a Madrid el 26 de febrer de l'any passat, abans de la pandèmia.
El futur Govern tindrà 14 conselleries, una més que ara, tal com havia proposat des d'un inici Aragonès. ERC controlarà aquests àmbits: Presidència (amb Laura Vilagrà com a favorita per liderar-la); Educació; Feminismes i Igualtat; Interior; Empresa i Treball; Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació; i Cultura. Pel que fa a Junts, aquestes seran les seves àrees d'influència: Vicepresidència, Economia i Hisenda (amb Elsa Artadi al capdavant); Acció Exterior i Transparència (Josep Rius és el més ben situat); Salut (amb Josep Maria Argimon com a conseller); Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana; Recerca i Universitats; Justícia; i Drets Socials.
Una de les decisions que haurà d'afrontar Junts en els propers dies és quins dels actuals consellers continuen. El més ben posicionat per seguir és Jordi Puigneró, que podria continuar al capdavant de Polítiques Digitals amb noves competències al seu càrrec. Més complicat ho tenen Damià Calvet (ara a Territori, que es fusiona amb Polítiques Digitals) i Meritxell Budó. Miquel Sàmper haurà de deixar Interior, que passarà a mans d'ERC, però podria continuar a Justícia. Sàmper no va anar a les llistes de Junts, però se li va prometre ser conseller en el futur executiu. Gemma Geis, portaveu adjunta al Parlament, està ben posicionada per anar a Recerca i Universitats.
Pel que fa als republicans, es dona per feta la incorporació de Roger Torrent, president del Parlament en l'anterior legislatura i que ara és diputat ras a l'espera de la formació del nou Govern. En cas que Alba Vergés continuï, ho hauria de fer en un nou departament, tenint en compte que Salut recaurà en Junts i s'hi situarà Josep Maria Argimon com a conseller. Bernat Solé es troba en la mateixa situació: Acció Exterior, que ara lidera, passarà a mans dels socis de coalició. Ester Capella, que ara lidera Justícia, també haurà de canviar de cartera en cas que es mantingui dins l'executiu.
La decisió implica la llum verda definitiva a l'entesa entre ERC i la formació que lidera Carles Puigdemont, que no s'ha pronunciat públicament sobre l'entesa i s'ha mantingut en segon terme al llarg de tota la negociació. L'aval massiu al pacte també suposa un reforç a la figura de Sànchez, encarregat de liderar les converses amb Aragonès, que va ser qüestionat per bona part dels dirigents del partit -sempre en privat- per haver obert la porta a investir el candidat d'ERC i deixar-lo governar en solitari en cas que no hi hagués hagut acord. L'executiu de coalició va ser la prioritat de Junts des de l'inici, però el primer cap de setmana de maig la negociació es va enverinar.
Fins al punt que Aragonès va anunciar la seva voluntat de governar en solitari, fet que va generar el trencament de les converses i dies de friccions públiques entre els negociadors. Finalment, però, una sèrie de reunions discretes durant la setmana passada i sobretot dissabte i diumenge -la primera al Lluçanès, la segona a la zona alta del Maresme- van servir per desbloquejar el Govern de coalició. El sector més institucional de Junts -consellers i alts càrrecs- es van mobilitzar
En les reunions del cap de setmana s'hi va parlar del full de ruta, que acaba combinant el diàleg i la confrontació. El primer concepte és el que enarbora ERC, a través de la mesa de negociació amb l'Estat, mentre que el segon ha estat defensat per Junts al llarg de tota la negociació. Aquesta confrontació apareix com a pla B i sempre acompanyada de l'adjectiu "cívica" i pensada per "forçar" Pedro Sánchez a trobar una sortida política al conflicte existent amb Catalunya. La taula de diàleg s'hauria de tornar a trobar en les properes setmanes, pràcticament un any i mig després de la primera cita, celebrada a Madrid el 26 de febrer de l'any passat, abans de la pandèmia.
El futur Govern tindrà 14 conselleries, una més que ara, tal com havia proposat des d'un inici Aragonès. ERC controlarà aquests àmbits: Presidència (amb Laura Vilagrà com a favorita per liderar-la); Educació; Feminismes i Igualtat; Interior; Empresa i Treball; Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació; i Cultura. Pel que fa a Junts, aquestes seran les seves àrees d'influència: Vicepresidència, Economia i Hisenda (amb Elsa Artadi al capdavant); Acció Exterior i Transparència (Josep Rius és el més ben situat); Salut (amb Josep Maria Argimon com a conseller); Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana; Recerca i Universitats; Justícia; i Drets Socials.
Una de les decisions que haurà d'afrontar Junts en els propers dies és quins dels actuals consellers continuen. El més ben posicionat per seguir és Jordi Puigneró, que podria continuar al capdavant de Polítiques Digitals amb noves competències al seu càrrec. Més complicat ho tenen Damià Calvet (ara a Territori, que es fusiona amb Polítiques Digitals) i Meritxell Budó. Miquel Sàmper haurà de deixar Interior, que passarà a mans d'ERC, però podria continuar a Justícia. Sàmper no va anar a les llistes de Junts, però se li va prometre ser conseller en el futur executiu. Gemma Geis, portaveu adjunta al Parlament, està ben posicionada per anar a Recerca i Universitats.
Pel que fa als republicans, es dona per feta la incorporació de Roger Torrent, president del Parlament en l'anterior legislatura i que ara és diputat ras a l'espera de la formació del nou Govern. En cas que Alba Vergés continuï, ho hauria de fer en un nou departament, tenint en compte que Salut recaurà en Junts i s'hi situarà Josep Maria Argimon com a conseller. Bernat Solé es troba en la mateixa situació: Acció Exterior, que ara lidera, passarà a mans dels socis de coalició. Ester Capella, que ara lidera Justícia, també haurà de canviar de cartera en cas que es mantingui dins l'executiu.