17
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
15:00h
L'acord de Govern entre ERC i Junts incorpora l'entesa entre republicans i la CUP per impulsar un pla pilot per a la renda bàsica universal. A l'espera de conèixer els detalls del pla de govern, l'estructura de l'executiu detallada aquest dilluns inclou la creació d'un oficina per al pla pilot de la renda bàsica que dependrà del Departament de Presidència, en mans d'ERC. "L'acord amb la CUP es respecta i es reforça amb l'entesa amb Junts", ha assegurat l'encara vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, que s'ha compromès a complir "tots i cadascun dels aspectes" que contenia.
El preacord que van fer públic ERC i la CUP el 23 de març incloïa aspectes relatius a l'estratègia independentista, però també a polítiques sectorials que no van acabar d'agradar a Junts, qui, en boca de la seva portaveu parlamentària, Gemma Geis, va afirmar que se sentien "lluny d'aquest projecte de país". En concret, va mostrar recels amb el pla pilot d'una renda bàsica universal, i el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, ha admès diferències, per exemple, en relació a la gestió pública dels serveis socials.
"Hi ha plantejament que no són coincidents, el més rellevant és la importància de la iniciativa social" en matèries com l'ensenyament, ha reconegut aquest dilluns, i ha insistit que "no tot ha de ser públic". En tot cas, ha revelat que Junts ha estat treballant en grups de treball amb la CUP per avaluar aquests elements, també pel que fa a la gestió d'Interior i, en general, de l'ordre públic. "Estem convençuts que arribarem a un acord", ha destacat.
Segons l'acord entre ERC i la CUP, el 2021 s'havia de fer un "estudi de les millors opcions de polítiques de rendes socials per a l'erradicació de la pobresa, incloent el disseny d'un pla pilot per implementar la renda bàsica universal en alguna o algunes franges d'edat". El 2022 s'haurien d'implementar aquestes "millores i transformacions" en rendes socials i renda bàsica, l'impacte i funcionament de les quals s'avaluaria el 2023, quan es decidiria com ampliar-la.
Republicans i anticapitalistes també van preveure un pla de rescat social per augmentar els recursos per reduir ràtios a primària i secundària, elaborar un pla de i calendari de recuperació de centres privats i concertats cap a l'educació pública, un pla de xoc contra la pobresa severa, un pla per combatre la pobresa energètica i per reactivar el sector cultural, i exigir a l'Estat atorgar el permís de residència amb permís de treball pels joves migrants, així com el combat a les ideologies d'odi i implementar desplegar la llei d'igualtat de tracte i no discriminació.
Igualment, van acordar estabilitzar els interins i temporals del sector públic, treballar una proposta d'estatut del treballador català, aprovar una llei de contractes de lloguer, destinar 1.000 milions anuals en polítiques d'habitatge i destinar el protocol de desnonaments perquè no hi puguin intervenir ni la Brimo ni l'Arro. Pel que fa a model policial, l'acord incloïa la prohibició de les bales de Foam mentre no en fos públic el protocol i retirar les acusacions particulars contra manifestants excepte quan hi hagués agents lesionats, entre altres aspectes. La banca pública, el foment del cooperativisme i una llei de transició energètica també formaven part de l'entesa.
El preacord que van fer públic ERC i la CUP el 23 de març incloïa aspectes relatius a l'estratègia independentista, però també a polítiques sectorials que no van acabar d'agradar a Junts, qui, en boca de la seva portaveu parlamentària, Gemma Geis, va afirmar que se sentien "lluny d'aquest projecte de país". En concret, va mostrar recels amb el pla pilot d'una renda bàsica universal, i el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, ha admès diferències, per exemple, en relació a la gestió pública dels serveis socials.
"Hi ha plantejament que no són coincidents, el més rellevant és la importància de la iniciativa social" en matèries com l'ensenyament, ha reconegut aquest dilluns, i ha insistit que "no tot ha de ser públic". En tot cas, ha revelat que Junts ha estat treballant en grups de treball amb la CUP per avaluar aquests elements, també pel que fa a la gestió d'Interior i, en general, de l'ordre públic. "Estem convençuts que arribarem a un acord", ha destacat.
Segons l'acord entre ERC i la CUP, el 2021 s'havia de fer un "estudi de les millors opcions de polítiques de rendes socials per a l'erradicació de la pobresa, incloent el disseny d'un pla pilot per implementar la renda bàsica universal en alguna o algunes franges d'edat". El 2022 s'haurien d'implementar aquestes "millores i transformacions" en rendes socials i renda bàsica, l'impacte i funcionament de les quals s'avaluaria el 2023, quan es decidiria com ampliar-la.
Republicans i anticapitalistes també van preveure un pla de rescat social per augmentar els recursos per reduir ràtios a primària i secundària, elaborar un pla de i calendari de recuperació de centres privats i concertats cap a l'educació pública, un pla de xoc contra la pobresa severa, un pla per combatre la pobresa energètica i per reactivar el sector cultural, i exigir a l'Estat atorgar el permís de residència amb permís de treball pels joves migrants, així com el combat a les ideologies d'odi i implementar desplegar la llei d'igualtat de tracte i no discriminació.
Igualment, van acordar estabilitzar els interins i temporals del sector públic, treballar una proposta d'estatut del treballador català, aprovar una llei de contractes de lloguer, destinar 1.000 milions anuals en polítiques d'habitatge i destinar el protocol de desnonaments perquè no hi puguin intervenir ni la Brimo ni l'Arro. Pel que fa a model policial, l'acord incloïa la prohibició de les bales de Foam mentre no en fos públic el protocol i retirar les acusacions particulars contra manifestants excepte quan hi hagués agents lesionats, entre altres aspectes. La banca pública, el foment del cooperativisme i una llei de transició energètica també formaven part de l'entesa.