Nova legislatura

ERC i Junts acorden un nou espai de consens independentista i reformar el Consell per la República

El pacte per desencallar la investidura d'Aragonès "acomoda" l'estratègia del diàleg i la confrontació, a l'espera de "concretar" la direcció col·legiada del procés

per Oriol March / Joan Serra Carné, 17 de maig de 2021 a les 14:34 |
Pere Aragonès i Jordi Sànchez, en la presentació de l'acord al Palau Robert | ACN
Més de tres mesos després de les eleccions del 14-F, Pere Aragonès i Jordi Sànchez han presentat el principi d'acord per formar un nou Govern de coalició i evitar la repetició d'eleccions. El pacte ha costat, però s'ha produït nou dies abans que vencés el termini que hauria conduït a uns nous comicis, per bé que encara l'ha de validar les bases de Junts. En una roda de premsa al Palau Robert, el candidat a la presidència d'ERC i el secretari general de Junts s'han felicitat del pacte, han detallat l'estructura que tindrà el nou executiu -amb 14 conselleries- i han avançat una base d'entesa en la definició de l'estratègia independentista. Es crearà un nou espai a cinc de "coordinació, consens i direcció estratègica" -amb la CUP, l'ANC i Òmnium- i es reformarà el Consell per la República, que no assumirà un rol de lideratge de la nova etapa que enceta l'independentisme.

El pacte per desencallar la investidura d'Aragonès "acomoda" l'estratègia del diàleg d'ERC i la de la confrontació de Junts -taula de diàleg amb l'Estat inclosa-, a l'espera de "concretar" la posada en marxa de la direcció col·legiada del procés. El candidat a la presidència, que ha estat especialment pulcre per recordar que l'entesa fa que els dos partits se sentin "còmodes", ha subratllat que l'estratègia independentista "necessita d'un treball conjunt més pausat sense la pressió del calendari". El que sí que ha detallat Aragonès és que el Consell per la República es reformarà. No hi ha termini fixat sobre el moment en què l'organisme presidit per Puigdemont pugui assumir un nou protagonisme. "No és un acord que faci que un o altre surti derrotat o victoriós", ha volgut apuntar Sànchez, que ha recalcat que l'ens presidit des de Waterloo "mai ha pretès dictar" el camí del Govern ni del seu president.


També ha estat el secretari general de Junts qui ha apuntat un acord per coordinar-se a Madrid, un dels esculls de la negociació, perquè ERC no veia amb bons ulls que Junts condicionés l'acció del seu grup parlamentari tot i tenir menys pes en escons. Els republicans entenen, però, que la creació d'un espai de decisió compartit no és lesiu, perquè -com ha admès el mateix Sanchez- serà el president de la Generalitat qui tindrà l'última paraula en les decisions transcendent que es prengui al Congrés dels Diputats i el Senat. Els propers passos en l'estratègia independentista, doncs, seran compartits. ERC ha recalcat, però, que el punt de partida de l'acord amb la CUP ara es "reforça".


Tal com ha avançat NacióDigital, en el repartiment del nou executiu s'ha definit l'estructura governamental, amb alguns canvis en relació als acords explorats en les negociacions prèvies. Junts agafarà les regnes del Departament de Salut mentre que ERC mantindrà la conselleria d'Educació. El partit de Carles Puigdemont s'havia compromès a fer conseller Josep Maria Argimon en campanya: el secretari de Salut Pública podria ser, doncs, el relleu d'Alba Vergés. En matèria d'ensenyament, s'ha acordat un marc general que també inclou l'escola concertada. A Educació també podria haver-hi relleu de conseller. Els moviments al Govern podrien fer que Josep Bargalló no continués en el càrrec.

En el repartiment de conselleries, es produeix un intercanvi de responsabilitats respecte a l'executiu en funcions. Els republicans lideraran Presidència -i decidiran la nova figura de portaveu-, Interior, Empresa i Treball -amb noves competències en ocupació-, Cultura i Agricultura, que suma Acció Climàtica -amb les polítiques de medi ambient-, a banda de pilotar la nova conselleria de Feminisme i Igualtat; els de Puigdemont es queden Economia i Hisenda, Acció Exterior, Justícia, Polítiques Digitals, i Recerca i Universitats. Per completar les 14 conselleries, l'antic departament d'Afers Socials, Treball i Famílies es transformarà en una conselleria de Drets Socials, amb aquesta denominació.


La gestió dels fons europeus també ha estat motiu de controvèrsia durant les negociacions. ERC i Junts una solució salomònica. Tot i que els republicans volien un comissionat adscrit a Presidència -Miquel Puig era la figura escollida, amb els màxims poders-, finalment s'ha optat per una responsabilitat compartida, en forma de comissió interdepartamental. Junts, doncs, també tindrà protagonisme en aquesta carpeta, perquè tindran veu tots els membres del Govern i alts càrrecs.

L'acord, assolit en contactes dissabte i diumenge

Els partits han arribat a una entesa aquest cap de setmana -en contactes discrets dissabte i diumenge-, últims contactes que estaven previstos des de dijous, com va avançar aquest diari. Aragonès i Sànchez -que disposava d'un permís penitenciari-, van desencallar el pacte, que no havia estat possible en les setmanes anteriors per les discrepàncies en la definició de l'estratègia independentista i el rol que havia d'assumir el Consell per la República.


El preacord, que els negociadors encara ultimaven aquest matí -de fet, els documents s'estaven validant en paral·lel a l'anunci-, permetrà que Aragonès pugui ser investit abans de la data límit del 26 de maig, quan s'haurien convocat nous comicis de forma automàtica. En un breu comunicat difós a primera hora del matí, ERC i Junts han demanat "disculpes" per la demora del preacord i s'han compromès a "construir un Govern que busqui reconstruir la confiança amb la ciutadania de Catalunya, la màxima confiança entre socis i amb la col·laboració i treball conjunt amb la CUP". Segons el text, el pacte és compatible amb el que ja van firmar els republicans amb la CUP. Els anticapitalistes han conegut l'aliança que esquiva la repetició electoral quan s'ha fet públic. No en tenien coneixement previ i ja han recordat que l'estratègia independentista passa per "exercir l'autodeterminació" en aquesta legislatura. Ho ha recalcat Carles Riera, diputat de la CUP, en una entrevista al programa Cafè d'idees de TVE.

ERC i Junts han jugat amb una situació límit i les dues formacions han hagut de cedir a última hora: els republicans han renunciat a governar en solitari per poder obtenir els vots de la investidura -malgrat afirmar que la seva aposta era ferma- i Junts complirà la promesa, finalment, de votar Aragonès tot i haver-se'n desdit inicialment, quan ERC es mostrava disposada a buscar els suports dels comuns i obrir un nou cicle, amb aliances d'esquerres. Ara, les executives dels dos partits hauran de ratificar el pacte. Si Junts compleix el que va afirmar, el preacord també l'haurien de validar les bases de la formació.

La passada va ser una setmana complexa per a tots els actors implicats. Dilluns, per exemple, va ser frenètic. Aragonès havia anunciat feia dos dies la seva intenció de governar en solitari després del fracàs de les negociacions amb Junts per desencallar el full de ruta independentista i la investidura -per aquest ordre- i l'ambient era de trencadissa. Els missatges que arribaven d'ERC, de fet, es basaven en què la coalició governamental ja era història i que, com a molt, aspiraven a rebre els vots afirmatius de Junts a la investidura. En paral·lel, el Consell per la República observava amb enuig com Aragonès els havia situat com a escull per la seva voluntat de "tutelar" -sempre segons la visió del candidat d'ERC- la presidència. "Ens escandalitza que es pugui pensar això", va respondre-li en roda de premsa Lluís Llach, membre de la direcció del Consell.


És en aquest context que, dilluns passat a la tarda, es va promoure una reunió a sis per mirar de mantenir amb vida la legislatura i intentar acabar amb el fantasma de la repetició electoral. Segons va publicat l'ACN i van confirmar diverses fonts consultades per NacióDigital, la trobada va reunir ERC, Junts, la CUP, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i el Consell per la República per provar de trobar una sortida un cop Aragonès ja havia verbalitzat que volia governar en solitari. "No va ser una reunió tranquil·la", resumeix un dels coneixedors de la cita, que va ser presencial i telemàtica. Una de les qüestions que s'hi va debatre és deixar el full de ruta independentista fora de les negociacions per formar Govern com a via per salvar la investidura.

El testimoni d'aquest posicionament el va recollir la CUP, que dimecres va promoure una trobada amb ERC i Junts al Parlament -una jugada "hàbil", en definició de negociadors dels actuals socis governamentals- en la qual es va acabar, precisament, acordant deixar l'estratègia del procés "més enllà de la governabilitat". Una frase que els republicans van entendre com una cessió dels de Carles Puigdemont que permetia pensar en un desbloqueig de la investidura d'Aragonès. El problema és que un dia abans de la cimera a tres Junts va solemnitzar en privat la negativa de cedir els quatre vots necessaris per desbloquejar la tria del candidat d'ERC si era capaç d'aplegar els suports de la CUP i dels comuns.

Pressió de l'ANC i Òmnium

L'ANC, per exemple,va promoure una concentració per aquest diumenge a Plaça Sant Jaume per exigir la posada en marxa d'un Govern independentista, i Jordi Cuixart va aprofitar un acte d'Òmnium per demanar a ERC i a Junts que acabessin amb els "insults" i el "desgast" de la dinàmica partidista. En el ple celebrat dijous, Aragonès va insistir que calia complir amb la "paraula" de no voler repetir eleccions -un missatge directe cap a Jordi Sànchez, cap de la delegació negociadora de Junts- o en la necessitat de deixar de tenir un executiu en funcions. Les veus més institucionals del partit de Puigdemont, en tot cas, remarquen la necessitat de reeditar el més aviat possible la coalició.


Són veus que, a banda, també es mostren crítiques amb el paper de Sànchez, encarregat de posar sobre la taula la possibilitat de cedir els vots i avalar la posada en marxa d'un Govern en solitari d'ERC. "Hi ha malestar per la catxa", assenyalava un dirigent amb ascendència a Junts. "També per com s'està gestionant la informació de les converses. La nostra gent no sap què està passant", definia un coneixedor de les negociacions. Tampoc acabava d'agradar als quadres de Junts que els presos amb més pes -Jordi Turull, Josep Rull- no estiguin al dia de l'estat de les converses. Sànchez ja va ser el protagonista de les discussions amb el PDECat, que van acabar amb trencadissa.

Junts ha intentat situar el Consell per la República com un actor clau de les converses per formar Govern. La seva proposta, verbalitzada en una reunió amb ERC l'1 de març, quinze dies després de les eleccions, era que l'organisme establert a Waterloo liderés l'estratègia del procés. Els republicans ho interpretaven com una tutela i van batallar per convertir el Consell en un actor més de la direcció col·legiada, no en l'entitat decisòria de tot l'independentisme. En la cimera celebrada l'1 de maig a Lledoners, segons la visió d'ERC, Sànchez va acceptar que la direcció col·legiada no depengués orgànicament del Consell i que simplement s'hi coordinés, però en una trobada dels sis actors celebrada tres dies més tard el consens va tornar a esquerdar-se. Quan quedaven menys de deu dies per anar a noves eleccions, el consens s'ha refet, no sense dificultats. La bases de Junts tindran l'última paraula, en una consulta pensada per no caure altre cop en la ruleta de les eleccions.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació