Regne Unit

Escòcia, un segon referèndum més a prop però molt lluny

Marc Sanjaume (Universitat Oberta de Catalunya) i Robert Liñeira (Universitat de Glasgow) consideren que l'independentisme escocès ha consolidat posicions, però no podrà tombar a curt termini la voluntat de Londres

per Pep Martí, 13 de maig de 2021 a les 06:30 |
La primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, al Parlament d'Edimburg | ACN
Les eleccions a Escòcia eren el plat fort dels comicis viscuts al Regne Unit el 6 de maig. Les urnes van revalidar la majoria del Partit Nacional Escocès (SNP) de la primera ministra Nicola Sturgeon, que continuarà al poder després d'haver obtingut 64 escons. És un gran resultat, a gran distància de la segona força, el Partit Conservador de Boris Johnson, amb 31 diputats, per 22 dels laboristes i 8 dels Verds. Però Sturgeon es queda a les portes de la majoria absoluta (65 escons) i li caldrà el suport dels ecologistes.


El resultat és un clar triomf de l'independentisme. A més, els Verds també defensen una Escòcia sobirana. Però, aquesta victòria és suficient? Més enllà de governar, Sturgeon buscava acumular prou capital polític per exigir un nou referèndum d'autodeterminació. De moment, Londres no en vol sentir a parlar i el primer ministre, Boris Johnson, ja ha deixat clara la seva oposició a reobrir el dossier escocès.

Està avui Escòcia més a prop o més lluny d'un segon referèndum per decidir el seu futur? L'anterior va ser el 2014 i l'independentisme el va perdre. El Brexit i les negociacions de Londres amb la UE, que han suposat un gir brusc del vincle del Regne Unit amb la UE han canviat moltes coses i, a Edimburg, la capital escocesa, creuen que s'han guanyat el dret a una nova consulta perquè el Brexit suposa un escenari radicalment diferent.



Dos acadèmics coneixedors de la realitat escocesa desgranen l'escenari després de les eleccions i la primera resposta de Londres. Són Robert Liñeira, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Glasgow, i Marc Sanjaume, professor de Ciència Política de la UOC.


Per Sanjaume, la situació és de continuïtat i Sturgeon, després de guanyar, pot continuar amb el seu pla, que és negociar amb Londres un acord per a un segon referèndum. "El Parlament escocès podria aprovar una llei de referèndum -explica-, per a la qual té majoria pactant amb els Verds, que també defensen la independència. Una llei ha de rebre el consentiment reial o ser impugnada, el que només ha passat tres vegades des de la Devolution, la recuperació del Parlament". 


Liñeira subratlla l'èxit de Sturgeon: "És una victòria clara després del Brexit i això permet a Edimburg explorar la via d'una nova consulta". El professor de Glasgow recorda que quan es va acordar el primer, els líders escocesos van assegurar que seria per a tot una generació, però amb un afegit, que es produís "un canvi substancial en la posició constitucional d'Escòcia". "És el que ha passat amb el Brexit", apunta.

El govern escocès podria recórrer al Tribunal Suprem. El que pogués dictaminar és una incògnita i s'ha especulat amb un possible dictamen similar al del Suprem canadenc, amb molta ambigüitat. Però Liñeira recorda que la política britànica està molt poc judicialitzada: "Els tribunals tenen poca incidència en la política". 

Els entrebancs per a una nova consulta

Londres torpedinarà tant com pugui un segon referèndum. I tant Sanjaume com Liñeira descarten rotundament una declaració unilateral d'independència (DUI). Per Sanjaume, "s'hauria de produir un context que, de partida, semblés favorable per als dos governs, que és difícil". Segons el professor, hi ha un altre factor important: "El nacionalisme escocès enarbora la causa europeista i des de la UE mai se'ls encoratjarà a una ruptura". 

"Una DUI està fora de qüestió", assegura Liñeira, que apunta, a més, que "Sturgeon pertany, a més, a l'ala més moderada i prudent del seu partit". Com assenyala Liñeira, "un primer referèndum et reconeix com a nació, però un segon és per guanyar-lo". "En el congrés del SNP del 2015, després de perdre el primer, es va aprovar que només s'intentaria quan totes les enquestes mostressin un suport del 60%", puntualitza.

Sense tercera via

Sanjaume descarta una tercera via, que en algun moment s'ha teoritzat. De fet, van ser els líders escocesos els que van proposar una pregunta amb una triple resposta el 2014, amb l'opció d'una major autonomia. Va ser Londres qui va forçar una consulta a tot o res, convençuda de guanyar l'embat.  

Recorda, a més, que els dirigents britànics han incomplert un compromís que van solemnitzar en vigílies del referèndum del 2014, quan van assegurar que de rebutjar la independència, Escòcia rebria més competències i un tracte preferent: "Ho van incomplir completament". Per això, ara Sanjaume descarta que tingui recorregut un compromís de Londres per dotar de més poder una Escòcia que haurà d'esperar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació