Nova legislatura

Aragonès demana els vots a Junts per governar en solitari

El presidenciable d'ERC constata l'esgotament de la negociació i els "desacords de fons" sobre "la tutela" del Consell per la República, i vol posar en marxa l'executiu sense tancar la porta ni a Junts, la CUP o els comuns

per Ferran Casas / Oriol March, 8 de maig de 2021 a les 11:15 |
Pere Aragonès, aquest dissabte a la seu d'ERC. | ERC
Negociació esgotada. ERC i Junts no han aconseguit avançar prou després de 83 dies de converses per encarrilar la investidura de Pere Aragonès. Jordi Sànchez va reiterar divendres l'oferiment dels seus vots sense tancar un pacte de govern per evitar així unes noves eleccions i Pere Aragonès ha fet aquest dissabte el pas, formalitzat l'acceptació i reclamat a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que convoqui una nova ronda de contactes per fer el segon ple d'investidura "com més aviat millor".

Els republicans demanen als juntaires que compleixin amb la seva paraula, que entenen que no estava condicionada malgrat que divendres Jordi Sànchez sí que va parlar d'un "document de condicions" per cedir alguns vots i que els republicans asseguren desconèixer. En tot cas les bases del partit de Carles Puigdemont ho haurien de validar. Aragonès sí que ha parlat del darrer document que els van lliurar per formar un Govern que, segons ell, quedava sota el control polític del Consell per la República.


"Hem constatat avenços, però també desacords, esculls i dificultats", ha dit Aragonès des de la seu d'ERC assumint "la responsabilitat d'iniciar un govern en solitari" atès que "no hi ha les bases" per un acord sòlid sense que la Generalitat sigui "sobirana i no supeditada" a cap organisme, amb relació al Consell per la República que lideren Carles Puigdemont i Toni Comín. No es pot córrer, ha dit, el risc d'una repetició electoral si l'acord amb Junts no arriba o ho fa tard i posa en risc el pacte amb la CUP.

Aragonès ha explicat que la darrera proposta que han rebut de Junts és que en dos mesos es reformuli el Consell i que decideixi "quina ha de ser la relació amb el govern de l'Estat i el vot dels grups parlamentaris a Madrid". El presidenciable d'ERC ha indicat que això és "una tutela" que no es pot acceptar perquè el govern de Catalunya "no és una gestoria". Una afirmació que, en paraules similars, va formular ja en el segon debat d'investidura, que també va acabar en fracàs per l'abstenció de Junts.

 
"No podem demorar més la constitució d'un Govern que ha de governar amb cohesió i confiança; el país no pot esperar més i no podem posar en risc el 52% de vot independentista", ha dit. La fórmula servirà per iniciar la legislatura amb un govern en solitari davant "la manca d'entesa i els desacords de fons", ha afirmat. "No hi ha més temps a perdre", ha dit tot i que ha fet notar que encara falten divuit dies perquè venci el termini per la convocatòria automàtica de nous comicis. Una cita que seria de resultat incert per l'impacte del fracàs de les converses i la gestió de la pandèmia.


Amb els comuns, però no amb el PSC

Aragonès ha informat que iniciarà contactes amb els comuns i la CUP a més de Junts per intentar ampliar els suports. El que no farà, ha dit, és buscar els vots del PSC per ser investit perquè la investidura ja està garantida pels de Puigdemont "si manté la seva paraula". Aragonès ha comunicat a Sànchez la seva decisió abans de la roda de premsa i ha recordat que ja van fixar l'1 de maig com a data límit per arribar a l'acord. Quan la data va vèncer, en una reunió a Lledoners, es van donar uns dies més, però ha conclòs que s'ha fet evident que no n'hi hagut prou. "Això no és una tàctica negociadora", ha insistit. Fins ahir, però, sostenien que l'acord era qüestió de només unes "hores". Si hi ha noves peticions de reunió fins al ple es faran i ara a ERC estan pendents de si es fa "efectiu el compromís" o Junts posa condició a investir Aragonès i quedar-se fora de l'executiu.

Després d'un altre divendres convuls en el marc de les negociacions entre ERC i Junts per desbloquejar la investidura i encarrilar la formació de Govern, Aragonès ha comparegut aquest matí en roda de premsa des de la seu dels republicans després de la reunió de l'executiva del partit i acompanyat dels caps de llista el 14-F i de l'expresident del Parlament, Roger Torrent.

Divendres al matí, el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, va assegurar que l'acord era "a tocar" i que, en un 90%, ja es podia donar pràcticament per fet. La visió optimista desplegada des de la seu del partit de Carles Puigdemont va fer que, ràpidament, ERC es posés en contacte amb Junts per tal de concretar una cita que servís per rubricar una possible entesa.

Negociació enverinada

Tot i això, a les dues formacions -malgrat el relat públic- eren coneixedores que encara queden serrells per tancar i que el discurs que es desplega davant dels mitjans no sempre s'adiu amb la realitat de les negociacions. Aragonès va modificar l'agenda que tenia ahir com a vicepresident per encabir-hi una reunió amb Sànchez, que no va ser possible perquè ja tenia altres compromisos -va gravar una entrevista que s'emetrà aquest dissabte a la nit a TV3- i perquè havia de tornar a Lledoners. Des de les files de Junts s'insisteix que no va "rebutjar" cap trobada.

Al matí, a banda, Marta Vilalta, que és portaveu d'ERC i membre de l'equip negociador, va assenyalar que hi ha "sectors sorollosos" del partit de Puigdemont que aposten per anar a eleccions. Es referia, sense citar-los, a dirigents com Joan Canadell, número tres als últims comicis i ara un dels encarregats de negociar el bloc econòmic de l'acord -dimecres va participar en una trobada davant la incredulitat dels republicans, a qui el perfil de Canadell no agrada des que se'l va fitxar-, que en públic s'han mostrat obertament escèptics amb la investidura d'Aragonès i amb qualsevol acord que es pugui arribar amb ERC si no hi ha un compromís explícit amb el full de ruta independentista.

Oferta reiterada

Sànchez, veritable líder de les negociacions per part de Junts -el seu paper contrasta amb el silenci de Puidgemont-, va reiterar ahir que, abans d'anar a eleccions, investiran Aragonès. Encara que això suposi, per tant, que ERC governi en solitari d'inici. De fet, un dels escenaris que es tenien en compte aquesta setmana dins de Junts era deixar arrencar la legislatura i, després, decidir si se sumaven o no a l'executiu.

La carpeta del Govern era una de les que encara no estaven tancades, juntament amb la del full de ruta i la del Consell per la República. Aquestes dues últimes, de fet, estan íntimament lligades. Junts reclama que es prepari un pla B en paral·lel a la taula de diàleg amb l'Estat -estan compromesos a acompanyar ERC durant dos anys en aquest mecanisme de negociació, sempre que s'assumeixi la confrontació com a via en el moment que es constati la porta tancada de Pedro Sánchez a negociar l'autodeterminació i l'amnistia, els dos conceptes pactats per escrit per elevar davant del govern espanyol-, i al mateix temps defensa que el Consell aculli la nova direcció col·legiada del procés. ERC insisteix que Aragonès no acceptarà "tuteles" de ningú, i la qüestió ha tornat a convertir-se en un escull des de dilluns, tot i que dissabte passat, a Lledoners, va semblar que es desencallava en el marc d'una cimera al més alt nivell.


Pel que fa a l'estructura de l'executiu, hi ha divergències que han anat impedint arribar a una entesa. Un dels aspectes que més fan recelar Junts és l'existència d'un departament de Presidència -que comandarà Laura Vilagrà, que tot i això no serà la portaveu de l'executiu- reforçat, amb competències sobre fons europeus, comunicació i difusió, món local, funció pública i polítiques digitals. Els de Puigdemont preferien un Govern amb 13 departaments -això voli dir ajuntar Interior i Justícia-, mentre que Aragonès en vol 14 -resultat de crear Feminismes i Universitats i Recerca i d'aplegar Acció Exterior amb Acció Climàtica, deixant sense rang de conselleria Polítiques Digitals-, de manera que el nombre de departaments també era un problema. 

Un repartiment que encara no estava tancat

En el repartiment encara no s'hi ha entrat al detall, però Junts aspirava a disposar de Salut i Educació en el marc de les conselleries socials. Per la primera conselleria ja tenia seleccionat Josep Maria Argimon, com es va comprometre en campanya. També reclamaven disposar d'Acció Exterior -una possibilitat que reforçaria la interlocució amb l'exili-, mentre que Interior hauria recaigut en mans d'ERC per primera vegada en la història moderna de la Generalitat. Dels consellers actuals de Junts, el més ben posicionat per continuar era Jordi Puigneró, ara a Polítiques Digitals. Per la banda d'ERC, es dona per fet que Teresa Jordà i Ester Capella també continuaran en el nou executiu.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació