Entrevista

Josep Costa: «No hem de fer un nou 1-O perquè seria un pas enrere»

L'exvicepresident del Parlament, que ha tornat al món laboral i acadèmic, assegura que el pacte entre ERC i la CUP té "nul contingut nacional" i sosté que el futur Govern estarà "tutelat" per l'Estat i els jutges

per Oriol March, Sant Adrià del Besòs | 9 de maig de 2021 a les 12:30 |
Josep Costa, al Port del Fòrum. | Yvelisse Teixeira
Josep Costa (Santa Gertrudis de Fruitera, Eivissa, 1976) va ser un dels protagonistes de l'anterior legislatura. Com vicepresident primer del Parlament va ser un dels principals defensors de la via legitimista a la cambra, una posició que li va valer enfrontaments sonats amb el president de la institució, Roger Torrent. Després d'anar a les llistes de Junts a les eleccions del 14-F, va decidir no agafar l'escó -li hauria pertocat després de la renúncia de Carles Puigdemont- i ha tornat a la vida laboral a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. També prepara el retorn a la docència universitària de cara al proper curs acadèmic, que espera que sigui presencial si la pandèmia remet.

En aquesta entrevista a NacióDigital, Costa reflexiona sobre el resultat de les eleccions a Madrid, diagnostica quin ha de ser el rumb del camí independentista en els propers anys i defensa la vigència del mandat polític de l'1-O. Integrant de la war room del president Quim Torra juntament amb Laura Borràs i Francesc de Dalmases, es mira ara la política des de fora, "decebut" amb la dinàmica partidista de l'independentisme.


- A Madrid hi ha guanyat la dreta més desacomplexada i l'esquerra s'ha estavellat. Quin missatge se n'extreu en clau catalana, de les eleccions del 4-M?

- No hem d'extrapolar els resultats en clau catalana, però sí que és un bon termòmetre de cap a on es mou Espanya. A Madrid va votar més gent que a les últimes espanyoles, i el resultat és significatiu del moment en què estem. El govern espanyol és feble. Per al PSOE és el pitjor resultat, després del de Ciutadans, i el de Podem és discret. El fet que la força se l'emporti el partit d'esquerres [Més Madrid] que no està a la Moncloa també és un missatge. El cicle de la política espanyola que comença el 2018 amb la moció de censura s'ha acabat, i s'ha entrat en el cicle electoral següent. El cap ja el tenen posat en les eleccions espanyoles, i això condicionarà el govern de Pedro Sánchez.


- Per què el resultat d'Isabel Díaz Ayuso ha estat tan esclatant?

- Ayuso ha guanyat perquè ha absorbit Ciutadans, i no ha tret un resultat fora de l'habitual. La dreta, a Madrid, té la força sociològica per treure aquest resultat. Simplement, s'ha mobilitzat tothom, i és una fotografia bastant realista de la sociologia de Madrid. No en vull fer una lectura cojuntural, és estructural.


- Deia que el govern espanyol surt debilitat de les eleccions del 4-M. Creu que és una oportunitat per a l'independentisme o tot el contrari?

- No ho és. Aquest govern no ha estat mai una oportunitat per a l'independentisme. Només se salva la moció de censura, en el sentit que era, des d'un punt de vista tàctic i estratègic, bona idea fer fora Rajoy de la Moncloa i regalar aquest problema al PSOE. L'interès tàctic per a l'independentisme era demostrar que els socialistes eren igual que el PP, que no farien res diferent, sobretot per fer callar aquelles veus que a nivell europeu i exterior ens deien que amb un altre govern tot es resoldria. No he tingut mai l'esperança que poguessin fer res. Ara hem entrat en el moment en què és contraproduent. El missatge que aquest govern és diferent de l'anterior, que hi ha una taula de diàleg, que hi ha una voluntat de gestionar això de manera diferent, encara hi ha gent fora d'Espanya que el compra i, mentrestant, ens estan arrasant.

"Tot està pitjor que mai, des del punt de vista de la repressió. El govern espanyol ja no té crèdit, i nosaltres no tenim més temps per aguantar-ho"

Tot està pitjor que mai, des del punt de vista de la repressió. El govern espanyol ja no té crèdit, i nosaltres no tenim més temps per aguantar-ho. Ja estem en un moment en què, quan la gent comenci a sortir de casa, no ens podem permetre que continuï la tendència a la desmobilització. Hem de tornar a reactivar el carrer, perquè si no ens quedem sense l'última força, l'última arma que teníem, en aquest combat amb l'Estat.

- Del resultat de les eleccions catalanes del 14-F, amb victòria d'ERC per sobre de Junts, interpreta que la taula de diàleg en surt reforçada?

- No es pot fer aquesta lectura. El resultat és bastant ambigu: l'única força que creix és la CUP, i vull recordar que tant Junts com ERC perden vots. Junts baixa més per l'escissió del PDECat, però ERC també en perd. Els republicans tenen un resultat especialment dolent a Barcelona ciutat, que encara no he pogut analitzar, però algú ho hauria de fer. És on tenen més frontera amb els comuns, hi haurien de reflexionar. Si alguna força surt més forta d'aquestes eleccions és la CUP, que està totalment en contra de la taula de diàleg, i no crec que es pugui dir que tingui més suport polític i social.
 

Costa no va agafar l'escó que li pertocava aquesta legislatura. Foto: Yvelisse Teixeira


- Li ha sorprès, en aquest sentit, que la CUP hagi avalat donar dos anys de marge a la mesa de negociació amb l'Estat en el marc del pacte amb ERC?

- Li mentiria si digués que no m'ha sorprès. Em pensava que la CUP volia jugar un paper més hàbil per intentar no alinear-se en aquesta negociació entre ERC i Junts, que no prendria partit i arrencaria de cada banda allò que els pogués interessar més. Que hagin tancat tant ràpid un acord amb ERC, que té nul contingut nacional, m'ha sorprès. Hi havia alguns indicis que plantejaven que tenir coincidències tàctiques amb Junts en aquesta negociació podria ser una bona estratègia, puntualment i en qüestions nacionals. Quan no ho han fet, a mi m'ha sorprès.

- ERC i la CUP han renunciat a la independència, almenys aquesta legislatura?

- Entenc que el que ERC i la CUP han posat sobre el paper no és un full de ruta per fer efectiva la independència. Evidentment, renunciar-hi és una altra cosa. Entenc que, si es donen unes circumstàncies imprevistes, que en aquests moments potser no podríem esperar, però hi ha un momentum, una finestra d'oportunitat per fer la independència, tots els independentistes ens hi apuntarem. El full de ruta que han posat damunt la taula no està plantejat per fer un salt endavant decisiu en aquesta legislatura.

- En les circumstàncies actuals de la negociació, Junts ha de facilitar la investidura de Pere Aragonès per desbloquejar la formació d'un nou Govern?

- No vull pronunciar-me sobre les negociacions, desconec el contingut concret i no vull interferir-hi. El meu paper, havent sortit de la política institucional, és analitzar grans línies i estratègies. Des del punt de vista de l'independentisme, l'únic que sé defensar és un Govern per traduir políticament el 51% del 14-F. Qualsevol altra cosa que no sigui aquesta, no és una bona situació. Si no tradueix políticament el 51%, serà un mal acord.

"En aquests moments, hi ha un problema: quan hem parat màquines, som una bicicleta que s'atura, que cau. El que hem de fer és empènyer per tornar-nos a posar en moviment"

- Junts està practicant la unitat que tant ha predicat els últims anys?

- La unitat en si és un concepte que no té contingut. El que s'ha defensat tots aquests anys és la unitat independentista. En aquests moments, hi ha un problema: quan hem parat màquines, som una bicicleta que s'atura, que cau. El que hem de fer és empènyer per tornar-nos a posar en moviment. La unitat, sense moviment, no és possible.

- Seria un drama anar a noves eleccions?

- Per mi seria un drama enterrar definitivament l'1-O.

- En què ha quedat, l'1-O?

- Per mi, és el moment fundacional de la República catalana, el moment de no-retorn. El moment en què ja no és possible el retrobament amb Espanya ni la recomposició del règim espanyol. Per tant, tampoc la recuperació de l'autonomia. És el moment en què Espanya ha perdut Catalunya des del punt de vista polític, tot i que des del punt de vista jurídic continuem formant part de l'Estat per la força. Som com la parella que s'ha separat i encara no ha trobat dues cases diferents i continua compartint sostre. Tota la política s'ha de construir a l'entorn de l'1-O, no podem tornar a la fase prèvia. No podem recuperar la Catalunya anterior a aquesta data, tampoc l'Espanya prèvia. Potser no un punt d'acceleració com en aquell moment va ser. Ara hi ha hagut un moment de desacceleració, però l'1-O és un punt de no retorn, irreversible.
 

L'exvicepresident del Parlament, en un moment de l'entrevista. Foto: Yvelisse Teixeira


- Junts s'ha quedat sola defensant la vigència de l'1-O?

- No, crec que no. Hi ha molta gent que la defensa a nivell social, intel·lectual. Hi ha algun col·lectiu d'ERC que el defensa, la CUP també. El Consell per la República, que és la peça que defensa el llegat de l'1-O, el dipositari simbòlic del seu mandat, és un ens molt transversal, perquè hi ha tots els sectors de l'independentisme.

- El Consell ha de tutelar el futur Govern?

- No. El futur Govern estarà tutelat per l'Estat i pels jutges. El que ha de fer el Consell és confrontar-se amb aquest Estat i aquests jutges.

"Evidentment no pots sortir demà al Parlament o al balcó de la Generalitat a dir que es fa efectiva la declaració d'independència, tothom ho sap"

- Abans posava en valor haver superat el 50% del vot en les últimes eleccions i que això s'havia de traduir en conseqüències concretes. Què s'ha de fer, a nivell concret, en el curt termini: declarar la independència, fer un altre referèndum unilateral?

- S'ha de traduir en un compromís unànime de l'independentisme de reprendre el camí de la independència, de reprendre el compromís de fer-la efectiva per totes les vies democràtiques possibles. Amb mitjans democràtics, però sense renunciar a cap via possible i imaginable. No ens hem d'obsessionar amb una via o altra, sinó amb el compromís d'exercir totes les que estiguin al nostre abast per fer efectiva la independència. És inqüestionable que tenim la legitimitat política, ara és una qüestió fàctica. Cal estratègia, organització i tàctica per fer possible el que volen els catalans.

- És viable fer una declaració d'independència aquesta legislatura i defensar-la?

- Fer efectiva la declaració d'independència requereix un crescendo de mobilització, organització i mentalització que no s'improvisa d'un dia per l'altre. Hem de començar aquest camí, activar aquest crescendo, que en el cas de l'1-O va ser tot un any de preparació fins al punt culminant. Evidentment no pots sortir demà al Parlament o al balcó de la Generalitat a dir que es fa efectiva la declaració d'independència, tothom ho sap. Però és evident, també, que no podem seguir desmobilitzant la gent ni continuar ajornant el nou cicle que ha de començar.

- El nou embat democràtic que plantegen ERC i la CUP en el pacte d'investidura ha de tenir forma de referèndum unilateral o aquest escenari s'ha de descartar perquè ja es va fer l'1-O?

- Això sempre s'ha discutit. Abans de l'1-O, hi havia molta gent escèptica amb el fet que es pogués fer el referèndum unilateral. Avui en dia, em costa de veure un referèndum més ben desplegat i ben organitzat. El que s'ha de fer és, sempre, quelcom que ens acosti més a la independència del que ja hem fet. El que tothom tenia clar l'1-O, quan l'organitzàvem, és que no podíem fer un 9-N. Dèiem que no l'havíem de repetir, perquè seria un pas enrere. Ara, el que no hem de fer és un nou 1-O, perquè seria un pas enrere. Hem de fer una cosa que vagi més enllà. No som en un moment que haguem de decidir si volem ser independents, ja ho hem decidit.

"La nostra preocupació no ha de ser decidir fer la independència, ja ho hem decidit. El que hem de fer és fer-ho realitat. I, en la mesura que ho fem realitat, s'anirà apuntant més gent"

Evidentment, volem sumar més gent al tren de la independència. Però per sumar més gent no ens hem d'aturar ni anar enrere. La gent puja als trens en marxa, als que tenen recorregut, destinació. I, pel que jo conec, no hi ha cap procés d'independència que deixi d'acumular suport en el moment que es fa efectiva la independència. L'endemà de fer-la efectiva, continues sumant gent la tren, és quan més gent s'hi acaba afegint. Tu pots fer la independència amb el 51% del vots i, immediatament, el 49% que no era partidari comença a fer-se partícep del nou estat. Hem d'anar amb aquesta mentalitat: el que ens fa consolidar la independència és el que fa que la gent accepti la independència. El llindar de la legitimitat, de poder fer el pas, ja l'hem fet. La nostra preocupació no ha de ser decidir fer la independència, ja ho hem decidit. El que hem de fer és fer-ho realitat. I, en la mesura que ho fem realitat, s'anirà apuntant més gent.
 

Costa sosté que la ciutadania ja sap que la independència no és un "daltabaix". Foto: Yvelisse Teixeira


- S'ha de potenciar el relat dels sacrificis que comporta la independència per explicar ben bé quines són les conseqüències? S'ha abusat massa del relat de la llei a la llei i de la revolució dels somriures i cal passar a una etapa d'explicar com ha de ser la confrontació?

- En gran mesura, la gent és conscient que el conflicte amb l'Estat té costos i sacrificis, però també hi ha molta llibertat per assumir-los o no. A ningú l'obliguen tenir un càrrec polític, a anar a una manifestació, a una mesa de l'1-O, a plantar-se davant la policia quan venen a robar les urnes. Hem de ser una societat madura que és capaç de decidir lliurement cadascú els sacrificis que vol assumir. Els sacrificis obligatoris són molt mínims. S'ha parlat una mica de les coses que no podríem repetir, però no es parla tant de les coses que l'Estat no podria repetir. L'enganyifa de les seus bancàries és un cartutx que ja han cremat. La por que van voler fer canviant la seu en el registre mercantil no va tenir cap conseqüència pràctica. Tots sabem que fer la independència no és un daltabaix que suposa que les empreses marxen i els bancs fan fallida, era mentida, una catxa de l'Estat. N'hem de ser conscients.

"Qualsevol persona pot assumir una fase de xoc econòmic per fer la independència. Però, més enllà d'això, no té més riscos ni més conseqüències de la repressió. Ningú haurà de fer res per la independència que no vulgui fer"

Aquesta por no l'hem de tenir. La gent ha de ser conscient que els riscos pel seu benestar personal són molt relatius, molt puntuals. Faré una metàfora que no sé si és políticament correcta, però amb la Covid ja hem vist què suposa un xoc econòmic d'aturar-ho tot i reobrir amb progressió. Qualsevol societat pot aguantar un xoc econòmic temporal. Per tant, és evident que d'aquí a un temps, quan la Covid hagi passat, que passarà, en l'àmbit econòmic recuperarem i superarem els nivells econòmics de manera fàcil. Qualsevol persona pot assumir una fase de xoc econòmic per fer la independència. Però, més enllà d'això, no té més riscos ni més conseqüències de la repressió. Ningú haurà de fer res per la independència que no vulgui fer.

- Valdria més ser una mica menys en nombre però més determinats que ser més però menys determinats?

- Aquesta és una dicotomia falsa. Sent més determinats som més; sent menys determinats, som menys. Ningú s'apunta a un moviment perdedor, ningú s'afegeix a un moviment que està en retirada. La gent s'afegeix a un moviment quan avança, i que és guanyador. Amb el discurs de la derrota no sumarem ningú.

- L'independentisme, si no és capaç de formar Govern, enviarà un missatge de desconnexió de la realitat en plena crisi sanitària, econòmica i social respecte la ciutadania?

- Hi ha una part del relat que s'ha de cuidar, però Catalunya fa molts anys que no té una governabilitat normal. Des que es va aplicar el 155, no hem recuperat la normalitat des d'un punt de vista institucional. Per bé i per mal, el país funciona. Els serveis públics funcionen, els hospitals han funcionat -llevat d'algun moment de col·lapse-, i les escoles han funcionat molt bé. La funció essencial de l'estat, els serveis bàsics que ha de proveir la Generalitat, estan garantits amb Govern o sense. Hi ha països molt avançats que han estat molts mesos sense govern electe, i han funcionat perfectament. Si tenim un Govern en funcions des que es va inhabilitar el president Torra -que ja ningú se'n recorda perquè fa tant de temps que ho hem oblidat-, i en tots aquests temps hi ha dues onades de covid que s'han gestionat igual que si el Govern no hagués estat en funcions. No es nota en res que el Govern no tingui un mandat parlamentari. De fet, s'està parlant d'investir el president en funcions. No hi ha cap diferència.

- Interpreta que ERC s'està intentant carregar el lideratge de Puigdemont amb el resultat del 14-F a la mà?

- És evident que hi ha una batalla pel lideratge de l'independentisme. Hi és des d'abans de l'1-O. Un ingredient del seu èxit és la batalla pel lideratge de l'independentisme, i en aquell moment era un element positiu. Els partits competien en positiu per fer efectiu l'1-O i per avançar. Som la bicicleta que es movia, i els partits competien per veure qui la movia més. Hi havia unitat i moviment, i competició pel lideratge. El que passa és que ara es veu més que mai, perquè la bicicleta s'ha aturat i els ha fet caure. No en faig un drama, de la competició política: la lluita pel poder és l'essència de la política.
 

L'exvicepresident del Parlament forma part de l'equip legal de Puigdemont. Foto: Yvelisse Teixeira


- Sense Puigdemont és impossible fer la independència?

- Això és una formulació massa absoluta. El que no ens podem permetre és no aprofitar un actiu polític com el president a l'exili i no donar-li el joc que té en aquest procés. Evidentment, la lluita de l'exili i la capacitat política que tenen el Consell per la República i el president Puigdemont són indiscutibles. Si vols anar endavant, si vols avançar cap a l'objectiu de fer efectiva la independència, no hi ha cap manera d'interpretar el lideratge de Puigdemont com un problema. Si algú considera que el seu lideratge és un obstacle... El president Puigdemont és el principal enemic de l'Estat i per tant hauria de ser el principal amic de l'independentisme.

- Ho té bé a Bèlgica, per no ser extradit malgrat haver perdut la immunitat parlamentària com a eurodiputat?

- Sí. De moment, això va per llarg. Pablo Llarena tenia pressa amb la prejudicial [al Tribunal de Justícia de la Unió Europea], i durarà com a mínim un any. Mentrestant, tot aturat. Després, el que no s'atura són les demandes al TJUE per restituir la immunitat del president. Es pot donar la circumstància que abans que s'hagi reactivat l'euroordre s'hagi restituït la immunitat del president. Amb el calendari a la mà, és possible.

"Es pot donar la circumstància que abans que s'hagi reactivat l'euroordre s'hagi restituït la immunitat de Puigdemont com a eurodiputat"

- Com interpreta el silenci de Puigdemont sobre les negociacions entre ERC i Junts?

- En el seu moment ja va dir que ell no optaria a tenir un rol efectiu a Catalunya i que seria al Parlament Europeu. És la posició lògica. No em sorprèn en absolut, és el que va dir i anunciar, i també el que s'escau. La posició en el Consell, amb la lluita a l'exili, fa que des que es va investir el president Torra ell no s'hagi involucrat en el dia a dia de la política autonòmica. Fa tres anys, no és que ara faci una cosa diferent.

- Creu que el lideratge fort de Jordi Sànchez com a secretari general està relegant Puigdemont dins de Junts?

- Són absolutament complementaris. No té res a veure el lideratge social del president Puigdemont amb el lideratge orgànic de Sànchez. Són dos nivells diferents.

- Vostè va viure molt de prop la retirada de l'escó de Quim Torra el gener del 2020. Què hauria pogut fer diferent el Parlament i el seu president, Roger Torrent, en aquell episodi? Hi havia vies per mantenir-li l'escó?

- Clar que sí. El que no sabem mai són les conseqüències d'intentar allò que no hem intentat. El no sempre el tenim. Crec que, de la legislatura passada, el principal error que es va cometre va ser no fer valer la victòria del 21-D. Per tant, no plantar-se dient-li a l'Estat que no acceptaríem subvertir el resultat de les urnes, i que l'Estat no decidís qui havia de ser diputat o president, o conseller. L'Estat, d'alguna manera, va dir: "El Govern de l'1-O, apartat de la política". I els votants van decidir el contrari. Això té un valor, i m'ha sabut greu que no s'hagi fet valer des del primer dia.

Amb l'escó de Torra, era molt evident que tot allò que feien no tenia cap base legal. Fixi's: van inhabilitar Lluís Guinó i va continuar sent diputat fins al final de la legislatura. I la consellera Irene Rigau, inhabilitada pel 9-N, va mantenir l'escó fins al final de la legislatura en curs. Per tant, els precedents i els casos posteriors demostren que no era l'única via possible, la de retirar-li l'escó a Torra. S'havia de lluitar. No hi ha cap lluita que sigui en va, simbòlica, si l'Estat està disposat a empresonar i inhabilitar gent. Si és així, la lluita és real, per la sobirania, pel poder, per liderar el país.
 

Costa és crític amb el rumb estratègic que ha adoptat ERC. Foto: Yvelisse Teixeira


- Quan va perdre l'escó, el president Torra hauria d'haver convocat eleccions immediatament?

- El president Torra va fer el que corresponia, però després va venir la pandèmia i ens va agafar a tots amb un canvi de cicle històric. Ell va anunciar eleccions després d'aprovar el pressupost, i sense la pandèmia hauria estat així. Era el correcte.

- Què pot fer diferent Laura Borràs a la presidència del Parlament respecte de l'etapa liderada per Torrent?

- Pot demostrar que hi ha una altra manera de defensar la sobirania del Parlament. El que ja ha dit que farà, i amb això serà diferent, és que els polítics assumiran les decisions que es prenguin a la cambra, i no es posarà mai els funcionaris a prendre decisions polítiques. En el fons, totes les decisions de l'anterior legislatura han estat polítiques, i d'alguna manera s'han explicat com a tècniques o funcionarials quan en realitat no ho eren.

- Per tant, era més un problema de Torrent que no pas de Xavier Muro, el secretari general del Parlament?

- No m'agrada personalitzar. Hi havia una estratègia d'ERC que implicava evitar la confrontació. Si la teva decisió política, estratègica o tàctica, és evitar la confrontació amb l'Estat, això no és una persona o una altra. Aquesta decisió es va prendre el 30 de gener [el dia de la investidura a distància fallida de Puigdemont] o abans, i tota la legislatura està condicionada per evitar la confrontació i el conflicte.

"Coneixia perfectament com pensava Cuevillas, i coneixia que la decisió de Borràs i d'ell de buscar una altra posició institucional era prèvia a aquest posicionament sobre la confrontació simbòlica"

- Li va sorprendre que Jaume Alonso-Cuevillas, a qui Borràs va triar com a secretari de la mesa, critiqués la confrontació simbòlica i defensés que no es podia arribar a inhabilitacions per "bestieses"?

- No em va sorprendre en absolut. El debat és molt raonable, sobre les iniciatives polítiques que volem emprendre per avançar. Coneixia perfectament com pensava Cuevillas, i coneixia que la decisió de Borràs i d'ell de buscar una altra posició institucional era prèvia a aquest posicionament, no és una conseqüència.

- Sabent el que pensava, va ser un error situar-lo a la mesa del Parlament?

- No. El debat és sempre lícit. Aquí hi ha unes circumstàncies, quan s'ha d'elegir la mesa, que són que has de prendre decisions sense saber on seràs d'aquí a 15 dies. A la mesa de l'anterior legislatura, la majoria de membres han canviat. Pots nomenar algú i després trobar que et pot ser políticament més útil en un altre lloc. No té més importància. Cuevillas es va expressar malament en el sentit de dir que la mesa havia de decidir. Es van confondre dos nivells de debat: què ha de fer l'independentisme i què ha de fer la mesa. La mesa ha de tramitar tot el que presentin els grups. Ara tinc un judici i una querella que suposaran la meva inhabilitació per una cosa menor, fins i tot té un punt de bestiesa com el deia Cuevillas. La querella és per una proposta de resolució censurada per tots els advocats per evitar que ens posessin una querella. La lliçó és que mai pots evitar prou la confrontació per evitar conseqüències. Al final, t'acaben jutjant per una cosa que no té sentit: la proposta de resolució ja venia censurada. M'agradaria més haver tingut una querella per la investidura del president Puigdemont, o per defensar el president Torra, seria més...
 

L'exvicepresident del Parlament no confia en els indults als presos de l'1-O. Foto: Yvelisse Teixeira


- Èpic?

- Encaixaria més en el relat i la lluita que tenim. Aquesta querella no ha estat conseqüència de dir que no ens mourem més enrere i no acceptarem més ingerències al Parlament. Hem acceptat totes les ingerències hagudes i per haver i al final, malgrat tot, ens ha caigut. Es demostra la inutilitat d'intentar evitar el conflicte i la repressió. El 30 de gener comences dient que no fas la investidura de Puigdemont per evitar que ningú més vagi a la presó i, malgrat la decisió argumentada, va ser que no: vam fer la reculada, el moviment per evitar el conflicte, i els presos van tornar a la presó. Això és una constant des del primer dia. Totes les decisions que s'han pres per evitar el conflicte i la repressió han estat errors sistemàtics, perquè continua a tot drap. M'agradaria que demà mateix tots els presos de l'1-O sortissin de la presó, però algú ha perdut de vista que, quan surtin, continuarà entrant més gent? Encara hi ha infinitat de judicis oberts. Hi haurà més gent embargada i inhabilitada. Abans que surti ningú de la presó, hi entrarà més gent. I si demà sortissin, no seria la fi de res.

- Confia en els indults?

- No. Després del resultat a Madrid i l'inici del nou cicle electoral espanyol, no és un escenari probable.

"M'agradaria que demà mateix tots els presos de l'1-O sortissin de la presó, però algú ha perdut de vista que, quan surtin, continuarà entrant més gent? Encara hi ha infinitat de judicis oberts"

- Dona per feta la seva inhabilitació. Com farà servir el judici com a palanca en la lluita contra la repressió?

- Estic convençut que el Tribunal d'Estrasburg anul·larà la meva inhabilitació, que és relativament assumible perquè no necessito el càrrec polític per viure, i la puc fer servir per fer mal a l'Estat. Tinc una demanda posada a Estrasburg, una al comitè de drets humans de les Nacions Unides, i no seran les últimes. Estic convençut que els guanyaré. Si amb la meva inhabilitació, que no em suposa cap sacrifici, aconsegueixo un parell de condemnes d'Estrasburg a Espanya, és una inversió útil i rendible. I és una batalla que té tot el sentit del món: si en un Parlament no pots parlar de tot, no és un parlament. Si els diputats no són inviolables pels seus vots i les seves opinions, no és un parlament. La batalla per la inviolabilitat parlamentària és una batalla estratègica clau en tot això. I és la batalla que estic plantejant, modestament. Ja no sóc ningú, no tinc cap càrrec: el que he de sacrificar és poca cosa, i el que puc guanyar és molt, que es restitueixi la inviolabilitat parlamentària, que l'han derogat de facto.

- L'ha decebut, la política institucional?

- No. La política institucional té limitacions, sempre les he tingut. El que m'ha decebut és la política partidista, el fangar partidista. Jo no venia per això. No he fet una tesi doctoral sobre moviments independentistes i teories de la secessió i estats plurinacionals perquè quan opini d'aquestes coses tot hagi de passar per un filtre partidista. O que es valori el que dic, després de vint anys de trajecte acadèmic, pel partit que represento. Em decep molt. Vaig entrar en política com a expert. Per l'1-O, em convida ERC a participar-hi per contribuir a la Sindicatura Electoral com a expert, no com a polític. La possibilitat d'aportar el meu coneixement tècnic al moment polític l'he trobat a faltar. La política partidista m'ha neutralitzat com a entès en la matèria. En el fangar partidista, si no estàs amb mi, estàs contra mi. I si no ets dels meus, el que diguis no té cap valor. I això no és útil en el moment que estem, és decebedor.
 

Costa sosté que no hauria volgut ser president del Parlament. Foto: Yvelisse Teixeira

 
- Li hauria agradat ser president del Parlament?

- Vaig arribar com a número 17 de la llista de Junts. Amb el 85% de l'escrutini, el 2017, no era ni diputat. Vaig ser vicepresident del Parlament per les circumstàncies excepcionals del 21-D i de la legislatura que començava. No em tocava ser a la mesa, ni tenir cap càrrec. A partir d'aquí, amb unes altres circumstàncies, jo no tindria un paper polític. Ara em veig més d'acadèmic, per això no he agafat l'escó. En les circumstàncies de la legislatura passada sé què hauria fet en el lloc de la presidència del Parlament. No vol dir que hagués estat capaç de fer-ho, però sé què hauria volgut fer. M'hauria agradat que la legislatura passada hagués estat completament diferent. Alguna vegada m'havien dit: "Tu podries ser president del Parlament". I jo vaig dir: "No, no vull ser president del Parlament, perquè si ho sóc és que hem perdut les eleccions. Políticament, la correlació de forces i l'estratègia política que en surti no serà la que em permetria a mi aplicar i posar en pràctica allò en què crec. És un impossible.

- Manteniu el contacte estret amb la war room del president Torra?

- Sí, tenim contacte amb totes les persones amb qui he tingut relació aquests tres anys. Des que treballo a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, però, no he posat els peus al Parlament. Sí que m'han trucat algun dia per comentar-me coses, o ens hem vist fora de la cambra, o hem coincidit en algun acte. Absolutament normal. Les persones amb qui has treballat i tingut contacte sempre hi tens vincles.

- I amb Roger Torrent, hi ha parlat?

- No. Tampoc hi havia parlat mai abans de ser-hi. No teníem cap relació abans, ni la tenim després.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació