Nova legislatura

La negociació del nou Govern, encallada en el nombre de conselleries

El plantejament d'Aragonès en preveu 14, mentre que Junts prefereix que siguin 13, com en aquesta legislatura; els republicans tornaran a posar sobre la taula governar en solitari si no s'encarrila l'acord els propers dies

per Oriol March , 6 de maig de 2021 a les 21:00 |
Els negociadors d'ERC i Junts, després de la cimera del dimarts 27 d'abril a Lledoners. | ACN
La negociació entre ERC i Junts es desenvolupa en múltiples capes. Una d'elles és el disseny i el repartiment del nou Govern, que només es podrà posar en marxa en cas que les dues formacions es posin d'acord per investir Pere Aragonès. Una de les discrepàncies existents, segons relaten fonts coneixedores de les converses consultades per NacióDigital, és el nombre de conselleries. El disseny que té traçat Aragonès passa per disposar de 14 conselleries, mentre que el retorn del document que ha fet Junts n'inclou 13. És el nombre exacte de departaments que té ara la Generalitat, i els permetria -segons el disseny que tenen els de Carles Puigdemont- disposar de set conselleries, una més de les que tenen ara, per compensar la pèrdua de la presidència. L'acord, en tot cas, no apareix com a imminent i una de les opcions que medita ERC és recuperar l'aposta pel Govern en solitari si no es tanca cap entesa en els propers dies.

L'esquema del candidat d'ERC disposa de dues grans novetats. La primera és un departament de Presidència reforçat, amb competències sobre funció pública, polítiques digitals, administració local -carpeta rellevant, tenint en compte que hi ha eleccions municipals el 2023-, gestió dels fons europeus -amb un comissionat específic- i també tot l'apartat de comunicació del Govern, inclòs l'apartat de difusió, sempre cobejat pels partits perquè té a veure amb el finançament dels mitjans de comunicació. Qui ocupi Presidència -amb tota probabilitat serà Laura Vilagrà, número dos a les eleccions-, però, no serà la portaveu del Govern, de manera que es trencarà l'esquema de les últimes tres legislatures. La segona gran novetat és unir Acció Exterior amb Acció Climàtica, una de les grans apostes del nou executiu i defensada per Aragonès en campanya.


Perquè hi hagi 13 conselleries, com demana Junts, és imperatiu unir-ne algunes, de manera que els de Puigdemont han plantejat -així ho va avançar l'Ara- sumar Interior i Justícia. ERC es manté, per ara, en l'esquema d'incrementar en un el nombre global de departaments i, de fet, no tanca la porta a crear-ne algun més si així es planteja durant la negociació. Feminismes, a diferència del primer esbós que tenia damunt la taula Aragonès, serà una conselleria autònoma. En un primer moment anava vinculada a l'àmbit d'acció social, però finalment quedarà segregada. Territori perdria les competències de medi ambient i sostenibilitat, que passarien a Acció Climàtica, i se centraria exclusivament en les infraestructures, un àmbit que ambiciona mantenir Junts. Damià Calvet, conseller de Territori, defensa activament continuar a l'executiu.


En l'esquema d'Aragonès també hi ha la creació d'Universitats i Recerca, una de les conselleries anunciades durant el debat d'investidura. El disseny, això sí, és susceptible de canviar i pot incorporar competències en Polítiques Digitals, que Junts vol mantenir amb el rang de conselleria. Un dels més ben posicionats dins dels de Puigdemont per continuar al Govern és Jordi Puigneró, actual conseller del ram. En el repartiment entre partits s'hi ha entrat poc, segons relaten fonts coneixedores del contacte, tot i que sí que es registren avenços pràcticament definitius en el programa de Govern.

Quan s'obri la carpeta de qui es queda cada departament també hi haurà friccions. Junts -així ho va explicar NacióDigital- prioritza Salut i Educació en el repartiment de conselleries socials. Les dues són a mans d'ERC, que comença a donar per perduda la cartera que lidera Alba Vergés. En campanya, Laura Borràs es va comprometre a situar-hi Josep Maria Argimon, que fa mesos que té un peu a la política. Acció Exterior també sedueix els de Puigdemont, pel vincle institucional que es pot establir amb l'exili. Els fitxatges que es puguin fer -el més destacat per part d'ERC serà el de Roger Torrent, expresident del Parlament- quedaran a expenses de la paritat, que també s'aplicarà a nivell de secretaries generals i direccions generals de cada departament.


Full de ruta i Consell per la República

La carpeta del full de ruta i el Consell va desencallar-se dissabte a Lledoners, però ha tornat a portar problemes a partir de dilluns. Una de les vies que es van explorar el cap de setmana és que la direcció col·legiada del procés -un organisme de nova creació, format pels màxims dirigents d'ERC, Junts, CUP, ANC i Òmnium Cultural- no depengui de l'exili, sinó que s'hi "coordini", segons relaten fonts coneixedores de les converses. Veus de Junts assenyalen que la contrapartida a que el nou estat major -es vol evitar al màxim aquesta terminologia per les reminiscències del 2017- és que ERC assumeixi la confrontació com a estratègia quan fracassi la taula de diàleg. Un moviment que, en tot cas, des de les files republicanes neguen que s'hagi concretat.


Fonts del partit de Puigdemont han tornat a insistir en la necessitat de situar la nova direcció col·legiada fora de l'Estat un cop constatat el rumb de la política madrilenya amb la victòria esclatant d'Isabel Díaz Ayuso, tot i que ERC considera que això ha "debilitat" Pedro Sánchez i que, per tant, hi ha més opcions per aprofitar la mesa de negociació. Dins dels republicans comença a estendre's la possibilitat d'arrencar la legislatura sense que hi hagi un acord estratègic, tot i que aquesta és una de les condicions que posa Junts per formar Govern. En cas que la negociació s'allargui més dies, això sí, ERC revifarà la possibilitat de formar un consell executiu en solitari, una possibilitat que va descartar fa tan sols tres dies, quan va veure en la cimera de Lledoners de dissabte un "punt d'inflexió" que permetia -sostenien- arribar a una entesa en qüestió "d'hores".

Però si alguna cosa ha demostrat aquesta negociació és que tot pot canviar en qüestió d'hores, i que escenaris completament descartats han tornat al centre del debat. De fet, en aquests moments no es descarta ni tan sols la repetició de les eleccions, encara que ningú el desitgi perquè posaria en risc la majoria independentista de 74 escons. L'opció de deixar governar ERC, en tot cas, sí que té adeptes dins de Junts, que en els dos propers dies reforçarà el missatge en un congrés extraordinari que tindrà en Puigdemont i Jordi Sànchez els principals protagonistes. El primer no s'ha implicat en el dia a dia de les converses, però el segon lidera amb mà de ferro el relat de Junts a l'espera de la consulta a la militància que es farà sobre qualsevol acord amb ERC.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació