La suposada tensió entre la «ciutat global» i el «país rural», a debat a Pensem.cat

Les IV Jornades Pensem/Nació XXI tenen lloc els dimarts 4, 11 i 18 de maig amb el títol 'Habitar el territori. Connexions i densitats contemporànies'

per Pensem.cat , 3 de maig de 2021 a les 13:10 |
IV Jornades Pensem #NacióXXI.
Què vol dir un país articulat territorialment? La dicotomia Barcelona vs. ruralitat és certa? Quins actius territorials sumen i quins es contraposen (paisatge, patrimoni, indústria, agricultura, infraestructures, logística…)? Com s'han de connectar les estratègies de producció agrícola de proximitat i de qualitat? Hi pot haver solucions compartides entre els grans poblaments i els més petits? Tots aquests interrogants i molts més seran els que es posaran sobre la taula aquest dimarts i els dos vinents en el marc de les IV Jornades Pensem/Nació XXI, amb la participació de múltiples experts com la portaveu del GOB Mallorca Margalida Ramis, el coordinador del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Oriol Estela, l'arquitecta i urbanista Itziar González o bé el director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) Arnau Queralt, entre d'altres.

Les jornades, coorganitzades per la Fundació Congrés de Cultura Catalana i l'Associació Catalana de Professionals (ACP), tindran lloc en format on-line entre 2/4 de 8 i les 9 del vespre dels dimarts 4, 11 i 18 de maig. Les inscripcions són obertes al conjunt de la ciutadania interessada en el debat, amb la possibilitat d'assistir a totes les taules o bé només a una.


Les jornades sorgeixen de la constatació que la crisi del coronavirus ha accelerat la necessitat de repensar de dalt a baix –i de baix cap a dalt- el model territorial dels Països Catalans: el rol que han de jugar les ciutats grans i mitjanes en un país que arrossega diferències territorials des de fa dècades, l'oportunitat que la pandèmia ofereix a les zones més despoblades (en termes de reequilibri, noves formes de treball, accés a la tecnologia i els serveis, creació cultural), l’aposta per una producció agrícola de proximitat competitiva i de qualitat que fomenti la sobirania alimentària, la importància de conservar i promoure el patrimoni paisatgístic com un actiu natural i cultural de futur, la democratització de les infraestructures de mobilitat i dels modes de transport, o el model de transició energètica en un context d’emergència climàtica, entre moltes altres qüestions.

Gran metròpoli

Històricament, el debat polític català sobre el fet urbà ha girat sovint sobre una suposada tensió entre Barcelona entesa com a pol de desenvolupament i modernització, i el món rural, garant de les essències del passat alhora que espai de proveïment en sectors com l’energia o l’agricultura. Aquesta falsa dicotomia ha obeït molt sovint a debats ideològics que s’emmirallaven al model francès de la gran metròpoli, o bé imaginaven un ‘món de ciutats’ que sublimava el subjecte polític de Catalunya. Però la contraposició 'urbana-rural' no explica el desenvolupament modern de Catalunya, que ni pot entendre’s sense una visió global del territori, ni sense la vitalitat de la seva xarxa de ciutats petites i mitjanes.

Els reptes que hi ha sobre la taula reclamen d’una nova agenda de pensament i d’acció amb aquest mateix objectiu. Conscients d’aquest fet, des de la Fundació Congrés de Cultura Catalana i l'ACP, amb la col·laboració de la Fundació Catalunya Fons, es proposen amb aquesta jornada obrir un debat sobre el model de país al qual aspiren, en clau de desenvolupament sostenible, de cohesió social i des d’una perspectiva nacional.

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació