26
de maig
del
2021
Actualitzat
el
27
de maig
a les
9:16h
Quan tot just començava la primera reunió del flamant govern de Pere Aragonès, el Tribunal Suprem feia públic l'informe contrari a la concessió dels indults als presos polítics. Després de setmanes de bloqueig, la sala penal ha traslladat al Ministeri de Justícia el posicionament del tribunal de l'1-O sobre el perdó i la pilota passa ara al govern espanyol. El Suprem ha tornat a delimitar el terreny de joc on es mourà la política catalana i espanyola en els pròxims mesos. La decisió que prengui el govern de PSOE i Podem condicionarà de ple en plet català i marcarà els primers passos del govern Aragonès i l'estratègia de diàleg amb l'Estat defensada en els últims anys per ERC.
Manuel Marchena ha definit les coordenades i la pilota -i la pressió- passa ara a la Moncloa. Sánchez, tocat després de la patacada a la Comunitat de Madrid i amb la vista posada a les primàries d'Andalusia, ha aplanat aquests últims dies el camí de cara a una possible concessió de l'indult, que si arriba serà parcial. La decisió, va dir el president del govern espanyol, estarà guiada pels principis de la "concòrdia" i la "convivència", i no per la voluntat de "revenja". PP, Vox i Ciutadans, i també la dreta mediàtica, han redoblat la pressió al govern de coalició pel que s'ha interpretat com una pista d'aterratge per al perdó. Si hi ha indults, els recursos no es faran esperar.
De fet, poca estona abans que el Suprem fes públic el seu informe, la qüestió dels indults ha marcat la sessió de control al govern espanyol. El líder del PP, Pablo Casado, ha anunciat que portaran la decisió als tribunals i ha acusat Sánchez de "trair" la Constitució. La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, també ha anunciat que "trencarà" amb el PSOE si hi ha indults i ha qualificat un possible perdó "d'humiliació" als que es van oposar als fets de 2017. Els ultres de Vox han advertit que sortiran al carrer si Sánchez accepta perdonar els dirigents independentistes. La pressió anirà a més en les setmanes vinents, a mesura que s'apropi el moment de decidir. No hi ha terminis, tot i que podria ser abans de l'estiu.
Una eventual concessió del perdó no exhaurirà la judicialització de la qüestió catalana. Els recursos, tot i que són limitats, deixen marge de maniobra al Suprem -en aquest cas, a la sala tercera- que podria arribar a anul·lar la decisió que prengui el govern espanyol. La sala penal, com es desprèn de l'informe redactat per Manuel Marchena, se sent qüestionada. El to del president del tribunal, molt dur especialment contra Jordi Cuixart i que també reparteix retrets contra la Generalitat, evidencia la distància entre el Poder Judicial i l'executiu. Aquest mateix dimecres, el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i també del Suprem, Carlos Lesmes, ha advertit, en unes declaracions controvertides, que "un indult quan no hi ha concòrdia és difícil d'acceptar". Missatge a Sánchez: el Suprem podria no haver dit l'última paraula. De fet, a l'informe, Marchena ja adverteix de possibles mancances formals que podrien justificar l'anul·lació de l'indult.
Prova de foc a la via del diàleg
Tot plegat, el dia que el govern de Pere Aragonès ha començat a caminar amb el nomenament dels consellers. L'informe del Suprem ha sortit en la primera reunió del consell executiu, en un símbol de la qüestió que marcarà les primeres passes del govern d'ERC i Junts. Els dos partits independentistes han situat al centre l'amnistia i l'exercici de l'autodeterminació. La solució al conflicte passa per aquestes dues peticions, i així ho traslladarà Aragonès en la primera conversa que tindrà amb Sánchez per telèfon aquesta setmana a l'espera que es convoqui una nova reunió -seria la segona- de la mesa de diàleg. Ara com ara, però, la via que sembla tenir més recorregut és la de l'indult, que seria ben rebut pel Govern perquè suposaria acabar amb el "patiment de les famílies".
Així com aquesta qüestió marcarà la política espanyola, també ho farà amb la catalana i suposarà una prova de foc per la via del diàleg adoptada amb més o menys convenciment per la nova Generalitat. La negativa de Sánchez a concedir els indults seria un revés important a l'estratègia de negociació amb l'Estat que fa anys que impulsa ERC, sovint en solitari. Si el govern del PSOE i Podem concedeix el perdó seria un primer gest -el primer, de fet- que evidenciaria una voluntat de, com a mínim, posar les bases per resoldre el conflicte. Totes les parts admeten que l'existència de presos polítics fa molt difícil que el diàleg tingui èxit. Els indults, de tota manera, no afectarien Carles Puigdemont ni la resta d'exiliats.
Sigui com sigui, l'informe del Suprem trasllada ara la responsabilitat al govern espanyol. El Ministeri de Justícia haurà de portar la qüestió al consell de ministres, que serà l'encarregat de prendre una decisió. Les primàries d'Andalusia, el 13 de juny, poden condicionar el calendari. Sánchez sap que la patata calenta dels indults no es pot allargar eternament i, si els ha de concedir, val més fer-ho ara que encara falten un parell d'anys per acabar la legislatura. No fer-ho, pot fer trontollar la seva continuïtat a la Moncloa si perd el suport de part de la majoria de la moció de censura. El Suprem ha definit el terreny de joc. Ara la política catalana i espanyola hi han de jugar.
Manuel Marchena ha definit les coordenades i la pilota -i la pressió- passa ara a la Moncloa. Sánchez, tocat després de la patacada a la Comunitat de Madrid i amb la vista posada a les primàries d'Andalusia, ha aplanat aquests últims dies el camí de cara a una possible concessió de l'indult, que si arriba serà parcial. La decisió, va dir el president del govern espanyol, estarà guiada pels principis de la "concòrdia" i la "convivència", i no per la voluntat de "revenja". PP, Vox i Ciutadans, i també la dreta mediàtica, han redoblat la pressió al govern de coalició pel que s'ha interpretat com una pista d'aterratge per al perdó. Si hi ha indults, els recursos no es faran esperar.
De fet, poca estona abans que el Suprem fes públic el seu informe, la qüestió dels indults ha marcat la sessió de control al govern espanyol. El líder del PP, Pablo Casado, ha anunciat que portaran la decisió als tribunals i ha acusat Sánchez de "trair" la Constitució. La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, també ha anunciat que "trencarà" amb el PSOE si hi ha indults i ha qualificat un possible perdó "d'humiliació" als que es van oposar als fets de 2017. Els ultres de Vox han advertit que sortiran al carrer si Sánchez accepta perdonar els dirigents independentistes. La pressió anirà a més en les setmanes vinents, a mesura que s'apropi el moment de decidir. No hi ha terminis, tot i que podria ser abans de l'estiu.
Una eventual concessió del perdó no exhaurirà la judicialització de la qüestió catalana. Els recursos, tot i que són limitats, deixen marge de maniobra al Suprem -en aquest cas, a la sala tercera- que podria arribar a anul·lar la decisió que prengui el govern espanyol. La sala penal, com es desprèn de l'informe redactat per Manuel Marchena, se sent qüestionada. El to del president del tribunal, molt dur especialment contra Jordi Cuixart i que també reparteix retrets contra la Generalitat, evidencia la distància entre el Poder Judicial i l'executiu. Aquest mateix dimecres, el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i també del Suprem, Carlos Lesmes, ha advertit, en unes declaracions controvertides, que "un indult quan no hi ha concòrdia és difícil d'acceptar". Missatge a Sánchez: el Suprem podria no haver dit l'última paraula. De fet, a l'informe, Marchena ja adverteix de possibles mancances formals que podrien justificar l'anul·lació de l'indult.
Prova de foc a la via del diàleg
Tot plegat, el dia que el govern de Pere Aragonès ha començat a caminar amb el nomenament dels consellers. L'informe del Suprem ha sortit en la primera reunió del consell executiu, en un símbol de la qüestió que marcarà les primeres passes del govern d'ERC i Junts. Els dos partits independentistes han situat al centre l'amnistia i l'exercici de l'autodeterminació. La solució al conflicte passa per aquestes dues peticions, i així ho traslladarà Aragonès en la primera conversa que tindrà amb Sánchez per telèfon aquesta setmana a l'espera que es convoqui una nova reunió -seria la segona- de la mesa de diàleg. Ara com ara, però, la via que sembla tenir més recorregut és la de l'indult, que seria ben rebut pel Govern perquè suposaria acabar amb el "patiment de les famílies".
Així com aquesta qüestió marcarà la política espanyola, també ho farà amb la catalana i suposarà una prova de foc per la via del diàleg adoptada amb més o menys convenciment per la nova Generalitat. La negativa de Sánchez a concedir els indults seria un revés important a l'estratègia de negociació amb l'Estat que fa anys que impulsa ERC, sovint en solitari. Si el govern del PSOE i Podem concedeix el perdó seria un primer gest -el primer, de fet- que evidenciaria una voluntat de, com a mínim, posar les bases per resoldre el conflicte. Totes les parts admeten que l'existència de presos polítics fa molt difícil que el diàleg tingui èxit. Els indults, de tota manera, no afectarien Carles Puigdemont ni la resta d'exiliats.
Sigui com sigui, l'informe del Suprem trasllada ara la responsabilitat al govern espanyol. El Ministeri de Justícia haurà de portar la qüestió al consell de ministres, que serà l'encarregat de prendre una decisió. Les primàries d'Andalusia, el 13 de juny, poden condicionar el calendari. Sánchez sap que la patata calenta dels indults no es pot allargar eternament i, si els ha de concedir, val més fer-ho ara que encara falten un parell d'anys per acabar la legislatura. No fer-ho, pot fer trontollar la seva continuïtat a la Moncloa si perd el suport de part de la majoria de la moció de censura. El Suprem ha definit el terreny de joc. Ara la política catalana i espanyola hi han de jugar.