Madrid

Madrid o quan la crispació a dojo tampoc capgira enquestes

Díaz Ayuso (PP), Gabilondo (PSOE), García (Més Madrid), Iglesias (Podem), Bal (Ciutadans) i Monasterio (Vox) gasten els darrers cartutxos d'una campanya dura i que inquieta la Moncloa

per Pep Martí , 1 de maig de 2021 a les 20:15 |
Imatge del plató en l'únic debat entre els sis candidats a Madrid. | Telemadrid
Les eleccions a la Comunitat de Madrid entren en la fase final. Ho fan enmig d'una certa incertesa i després d'una campanya d'alt voltatge. La majoria d'enquestes assenyalen l'actual presidenta, Isabel Díaz Ayuso, del PP, com la gran favorita. Haurà de recórrer, però, a Vox per governar perquè la previsió és que Cs s'ensorri. Però tampoc es descarta del tot que les tres forces de l'esquerra puguin sumar a l'Assemblea de Madrid després d'haver intentat convertir les eleccions en un plebiscit sobre l'extrema dreta. L'accidentada campanya no sembla, però, que hagi capgirat els sondejos i l'opció més previsible és un govern ultraconservador a la regió que serà un contrapoder a Pedro Sánchez. 


El mapa polític a la Comunitat està molt fragmentat. Sis caps de llista competeixen en una campanya que ha estat crispada i que ha tingut un punt d'inflexió en el debat a la cadena SER, quan el líder de Podem, Pablo Iglesias, va xocar amb la candidata de Vox, Rocío Monasterio, en negar-se la ultradretana a condemnar les amenaces de mort rebudes per Iglesias i per membres del govern espanyol. Així arriben els sis caps de llista al moment crucial d'una batalla que impactarà de ple en el curs de la política espanyola. Aquestes són les debilitats i les fortaleses de cada líder.   

 Ángel Gabilondo (PSOE) 

Ángel Gabilondo, en imatge d'arxiu Foto: Europa Press



Debilitats: el candidat socialista a la presidència de la Comunitat estava ja de sortida de la política madrilenya i pensant en ser Defensor del Poble. L'anunci inesperat de dissolució de l'Assemblea per Ayuso va forçar Pedro Sánchez a no improvisar un nou cap de cartell. Aquestes són les seves terceres eleccions madrilenyes i poden ser les últimes si no aconsegueix desmentir les crítiques de poc nervi i una gran dificultat per fer-se amb un espai enmig de l'esgrima dialèctica i els lideratges carismàtics. Gabilondo brilla poc en els intercanvis dialèctics i, a més, li va costar ubicar-se en l'escenari electoral, després de setmanes buscant el vot centrista de Ciutadans que, a Madrid, ningú ha detectat de manera significativa perquè la formació taronja sempre ha estat una escissió del PP. Contra ell juga també el fet de ser el candidat del govern espanyol, el que ha gestionat la crisi sanitària.

Fortaleses: el que no té de brillantor ho té de solvència. Professor de Metafísica, exrector de la Universitat Autònoma de Madrid i exministre d'Educació, ningú qüestiona la seva honestedat intel·lectual, que l'han fet un dels polítics menys populistes de l'estat espanyol. Com que se n'esperava poc en el cos a cos de la campanya, el gir a l'esquerra donat i una frase seva en el primer debat ("Pablo, tenim 12 dies per guanyar") li van donar aire. Gabilondo mai ho ha tingut fàcil. El 4 de maig sabrem si l'antic professor de Teodicea (branca de la filosofia que vol explicar racionalment l'existència de Déu) ha sabut baixar a la terra sense estavellar-se.

 Mónica García (Més Madrid) 

Mónica Garcia, en imatge d'arxiu Foto: Europa Press



Debilitats: la candidata de Més Madrid va començar la campanya amb alguns factors en contra. A banda de ser la més desconeguda, Mónica García -que va seguir Íñigo Errejón en la seva sortida de Podem- va haver d'explicar per què no volia sumar forces amb Pablo Iglesias, fent evident així la fragmentació de l'esquerra.  

Fortaleses: la campanya li ha anat bé a la candidata de Més Madrid. Amb un discurs progressista sempre arrelat als problemes quotidians, aquesta metgessa anestesista de la salut pública -que continua exercint- ha aconseguit transmetre més proximitat i autenticitat que els altres candidats. Alguns analistes han arribat a parlar d'"efecte Mónica García". Durant tota la campanya, ha optat més per parlar de sanitat, llistes d'espera, drets civils i educació que no pas de Vox ni de feixisme, el tema estrella d'Iglesias. García suma una altra carta favorable: el seu partit no és al govern espanyol i la gestió de la pandèmia no l'ha desgastat. Les enquestes assenyalen un bon resultat per al partit d'Íñigo Errejón. 

 Pablo Iglesias (Podem) 

El líder de Podem, Pablo Iglesias. Foto: ACN


Debilitats: el líder de Podem pateix un fort desgast des de fa temps. Per molts analistes, el seu xalet luxós de Galapagar va ser un abans i un després en el seu viatge per la corrosiva política espanyola. Aleshores, les contradiccions de l'esquerra anticasta van quedar a la intempèrie. Després, la seva estratègia de forçar l'entrada a l'executiu de Pedro Sánchez va mostrar aviat les insuficiències davant les dificultats de Podem d'impactar de ple en l'agenda del govern. L'Iglesias que ha fet el salt a la política madrilenya no és el mateix. El líder de Podem ha intentat mobilitzar l'esquerra buscant el cos a cos amb Vox. Però alhora, Iglesias s'ha convertit també en un gran mobilitzador de la dreta.

Fortaleses: la irrupció d'Iglesias a Madrid va tenir un primer efecte positiu: garantir l'entrada de Podem a l'Assemblea, objectiu no del tot segur fa unes setmanes. Després, el líder esquerrà ja ha deixat empremta en la campanya. Iglesias s'ha abocat des del primer dia a animar una esquerra que havia vist l'inici de la campanya amb apatia. El seu xoc frontal amb Monasterio en el debat de la SER va ser una nova mostra de taules polítiques, posant l'extrema dreta en el bell mig d'una campanya incerta. Possiblement va ser el moment en què va demostrar de nou el seu talent i la seva astúcia.       

 Isabel Díaz Ayuso (PP) 

La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso Foto: Europa Press


Debilitats: el fet de ser la favorita indiscutible és potser un dels principals entrebancs que Ayuso ha hagut de gestionar en aquesta campanya. Donar una batalla així per guanyada pot ser un salconduit a la desmobilització dels partidaris propis, i l'actitud prepotent de la presidenta madrilenya irrita un sector de l'electorat. La manca de contingut de la candidata a la reelecció, que ha tingut ocurrències com ara dir que Madrid té la virtut que et pots estalviar creuar-te amb el teu ex, va ser també evident en l'únic debat en què va voler participar. La sintonia amb Vox, que mai ha ocultat, pot ser també un enemic costós donat el caire provocatiu que ha tingut la campanya ultra.

Fortaleses: Cap analista ni cap enquesta discuteixen que Ayuso arribarà primera el 4 de maig. La líder del PP madrileny ha estat capaç d'omplir el buit deixat per Esperanza Aguirre, referent i mentora des dels temps en què Ayuso tenia cura del compte a Twitter de Pecas, el gos de l'exlideresa. La presidenta madrilenya ha sabut capitalitzar la seva gestió populista i filotrumpista de la crisi i ha estat aplaudida entre els comerciants. Però el seu principal capital polític, mantingui o no la presidència, ha estat saber encarnar una causa, cosa que pocs líders polítics aconsegueixen. Segons ella, és la seva idea particular de llibertat. En realitat, personifica una determinada dreta desacomplexada, el que l'ha convertit en heroïna de tot un bloc de poder madrileny. Per personatges així, unes eleccions o una batalla política -i fins i tot la vida- sempre són el tot o res.    

 Rocío Monasterio (Vox) 

La cap de cartell de Vox, Rocío Monasterio, fent campanya Foto: Europa Press

Debilitats: el principal problema que ha hagut d'entomar Monasterio és que bona part del seu espai l'ha ocupat Ayuso. La presidenta madrilenya és de les dirigents del PP que més ha coquetejat amb Vox i el seu afany per escometre contra Sánchez fa les delícies de la dreta extrema madrilenya. D'altra banda, els excessos de Monasterio són també la seva baula feble. Simbolitza en la seva persona el gran perill que enarbora l'esquerra com a mobilitzador: aquesta extrema dreta que crispa i pot portar votants a les urnes per parar-li els peus.     

Fortaleses: un avantatge de Monasterio és que el seu votant potencial és poc exigent amb les dades. Es pot permetre el luxe de fixar doctrina en els temes més delicats, ja sigui per negar el canvi climàtic o llançar invectives contra els menors no acompanyats estrangers. S'ha guanyat perfil d'audaç. Els seus l'aplaudeixen i ella ha conreat una imatge de dona agosarada, fins i tot d'una dirigent especialment extrema. Les seves sortides de to en l'enfrontament amb Iglesias, que a qualsevol altre candidat l'haguessin erosionat, a ella no li fan pessigolles. En l'ecosistema polític madrileny, hi ha un espai per Vox, que vol desmentir un cop més que Madrid hagi de ser la tomba del feixisme.  

 Edmundo Bal (Ciutadans) 

Edmundo Bal, diputat de Ciutadans, en un acte de campanya amb Arrimadas, Aguado i Villacís Foto: Europa Press


Debilitats: el context no pot ser pitjor per qui encapçala el cartell de Ciutadans en aquestes eleccions. El partit taronja, que governava la comunitat amb Ayuso, travessa una crisi que amenaça de ser definitiva i en aquests moments no té gens clar superar el llistó del 5% per entrar a l'Assemblea. Les enquestes assenyalen que hi ha una fuita massiva de votants cap al PP i els seus vots amenacen de ser entre els "llençats". Són els electors que havien abandonat els populars pels casos de corrupció, no pas per cap sensibilitat liberal o centrista. El perfil de Bal -advocat de l'Estat abanderat de la lluita contra el procés- va ser enaltit pels mateixos mitjans que ara s'han rendit a Ayuso. Qui ahir era un jurista aplaudit, ara sent la soledat que acompanya l'ensorrament. 

Fortaleses: malgrat la dificultat objectiva per Ciutadans, Bal és potser l'única carta que podia jugar el partit tenint-ho tot en contra. Conegut com a portaveu al Congrés, dúctil dialècticament, ha posat rostre a l'aparent gir centrista d'Arrimadas durant la pandèmia i s'ha presentat com l'opció amable per pactar amb Ayuso. En el debat a sis a Tele Madrid, en algun moment va aconseguir el cos a cos amb Monasterio que buscava. Després, se l'ha vist còmode parlant de "conciliació", el que ha estat una novetat en el discurs sempre incendiari del seu partit. Hi ha hagut massa tenors en aquesta obra i Bal va saber de seguida que les estratègies de tota la resta implicaven ignorar-lo. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació