Perfil

Josep Maria Argimon, el doctor humanista amb un peu a la política

El secretari de Salut Pública, a qui Junts va situar al capdavant del departament en campanya, s'ha guanyat la confiança de cada conseller des de l'etapa del tripartit

per Oriol March , 1 de maig de 2021 a les 16:48 |
Josep Maria Argimon, en una imatge d'arxiu. | Europa Press
"No has fet una reflexió de conseller. Has fet una reflexió de president de la Generalitat". Aquesta és la frase que va traslladar Jaume Padrós, màxim responsable del Col·legi de Metges de Barcelona, a Josep Maria Argimon després d'una intervenció notable del secretari de Salut Pública. Són amics des de fa anys i per aquest Sant Jordi han publicat un llibre conjunt -coordinat per la periodista Gemma Bruna- en el qual aprofundeixen en la gestió que s'ha fet fins ara de la pandèmia. Padrós, en conversa amb NacióDigital, el defineix com un "humanista", com un doctor amb l'autoritas que sovint falta en la vida pública i com un responsable públic que ha estat "decisiu" en la lluita contra la Covid. Argimon, convertit en cara del Govern a l'hora de respondre sobre vacunes i dades epidemiològiques, ha tastat aquesta setmana els dards de l'oposició per qüestionar l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de vacunar els agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola establerts a Catalunya.

"M'importa un rave si és mosso o guàrdia civil! Vacunem tothom", va assenyalar amb teatralitat durant la roda de premsa de Salut d'aquest dimarts. La frase culmina la mutació d'Argimon, assenyalat el mes de juliol com la gran esperança tècnica per desplegar una nova estratègia contra el virus -els cribratges massius porten el seu segell a Catalunya- i convertit ara en una icona en el camp de la política.


Laura Borràs, candidata de Junts a les eleccions del 14-F i ara presidenta del Parlament, va fer públic en el debat de TV3 que seria el seu conseller de Salut en cas de guanyar els comicis. El fitxatge, rubricat en un dinar a principis de febrer, va generar un terratrèmol a la conselleria que dirigeix Alba Vergés, d'ERC: el principal rival electoral havia anunciat que el principal alt càrrec de Salut seria el seu relleu en funció de com anés el 14-F.

El departament va viure hores convulses i, de fet, la relació entre Vergés i Argimon, que sempre ha estat cordial, va registrar un abans i un després. L'endemà, el secretari de Salut Pública va mirar de refredar el fitxatge, però des de les files de Junts insistien que estava lligat i que s'havia fet públic amb el permís del protagonista. "Seria un gran conseller", assenyala Padrós, històricament vinculat a CDC i a qui Argimon no va consultar sobre la conveniència d'assumir el compromís amb Borràs. Tots dos han estat a primera fila de la gestió de la pandèmia des de l'inici: els seus números de telèfon eren dels més marcats per Quim Torra. Va ser ell, precisament, qui va treure pit del seu ascens com a secretari de Salut Pública després de mesos amb el càrrec vacant per l'adeu de Joan Guix.



El pes del president a l'hora de prendre la decisió sempre ha estat matisat pel departament que lidera Vergés, que és qui li va fer formalment l'oferta per ocupar una responsabilitat complexa en l'arrencada de segona onada, al juliol. "La decisió no la va prendre per vanitat", sosté Padrós, malgrat que veus del sector assenyalen que Argimon és un directiu amb llarga trajectòria i més dotat per la comunicació pública que no pas per la capacitat de treball.


Al llarg de la seva etapa com a director gerent de l'Institut Català de la Salut (ICS), un càrrec que encara ostenta, va haver d'afrontar una vaga de metges d'atenció primària que ja el va portar a ser habitual als mitjans. D'aquell episodi, rememoren al Govern, se'n va sortir sense excessives esgarrinxades.

"Té una visió sociopolítica de la Salut", ressalta Padrós. Un dels exemples d'aquesta visió és la contundent frase que va pronunciar el 26 de novembre de l'any passat al programa Els Matins de TV3: "No som un país pobre, però no som un país ric. I Espanya tampoc. Si poguéssim pagar ajuts, no estaríem obrint ni ara ni abans". En essència, que amb una economia més robusta el país s'hauria pogut permetre restriccions més prolongades sense la necessitat d'anar reobrint activitats amb el risc de tornar a fer créixer la corba. En una conferència a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) celebrada a Prada (Conflent), el secretari de Salut Pública també va reflexionar sobre les llibertats que la pandèmia ha escapçat temporalment i que, amb la desescalada, haurien de restablir-se.

De Geli al nucli reduït de Comín

És Argimon proper a Junts o, com han lamentat sempre en privat determinades veus d'ERC, un "convergent de tota la vida", més encara després de l'anunci que va fer Borràs al debat de TV3? Diverses fonts consultades per NacióDigital assenyalen que, més que filiació política, el seu perfil destaca perquè és un "home del sector" de la salut. I aquest sector, remarquen els consultats, ha estat dècades gestionat per CiU -fins que va arribar al tripartit- i, després, en l'etapa 2010-2015, per un Boi Ruiz que va apostar per les retallades com a via per la sostenibilitat del sistema sanitari enmig de les protestes dels professionals i de l'oposició al Govern liderat per Artur Mas. 

Argimon, en tot cas, no s'ha manifestat públicament a favor de cap partit -Padrós el defineix com un "independent"-, i la seva experiència a l'administració arrenca en l'etapa de Marina Geli, del PSC. No és extraordinari, això sí, veure'l en actes independentistes. Sota la batuta de Boi Ruiz va assumir la direcció de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, i amb Toni Comín, en aquell moment independent nomenat per ERC -ara ocupa plaça d'eurodiputat amb Junts-, va entrar al nucli dur de Salut. Argimon era un dels membres del departament que es reunien amb el conseller cada dilluns a primera hora per planificar la setmana i debatre les línies estratègiques de Salut. Han mantingut la relació d'amistat i, durant la pandèmia, han estat sovint en contacte. Veus del sector el defineixen com a ambiciós a l'hora de pujar dins l'administració, tot i que Padrós l'allunya de qualsevol acusació de "trepa".

Dos dies durs a l'hospital

Des de les files de Junts s'ha intentat contraposar la seva figura a la de Vergés, especialment quan se'l va ascendir. "Com es nota que van millor les coses, ara que hem posat Argimon de conseller", assenyalava irònicament un dirigent governamental proper a Torra quan es va cobrir la vacant que va deixar Joan Guix en plena primera onada. Argimon ha desplegat dots comunicatius a tots els mitjans de comunicació i en les rodes de premsa setmanals, tot i que va haver de frenar quan va ser ingressat per haver contret el coronavirus. Va continuar monitoritzant les dades epidemiològiques -el seu camp, en el qual es va llicenciar a París-, però durant dos dies es va trobar prou malament i va haver de desconnectar de la gestió de la pandèmia durant dos dies.

A diferència d'Oriol Mitjà, convertit en un outsider i hiperactiu a les xarxes socials -posició que li ha permès ser el més venut per Sant Jordi en categoria de no ficció-, Argimon és la cara institucional de la pandèmia, el doctor que explica -i renya- amb to de catedràtic. Amb el pas dels mesos, ha anat posant un peu a la política. Tot i que ERC batallarà per mantenir la conselleria de Vergés sota control, en pugna amb Junts, el secretari de Salut Pública fa setmanes que actua com si ja ocupés un rang superior. I l'episodi de la vacunació de guàrdies civils i policies nacionals l'ha acabat de propulsar.

Altres notícies que et poden interessar




 


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació