Nova legislatura

Junts prioritza Educació i Salut en el repartiment de conselleries socials

El partit de Puigdemont pressionarà per mantenir Polítiques Digitals com a conselleria en un esquema de 14 departaments que trosseja Territori; en marxa, també, la negociació sobre les competències dels departaments

per Oriol March , 29 d'abril de 2021 a les 20:55 |
Reunió del Govern del 27 d'abril del 2021. | Govern
La negociació entre ERC i Junts per la investidura de Pere Aragonès i la formació del nou Govern ha entrat en la fase decisiva. Tot indica -així ho assenyalen fonts coneixedores de les converses consultades per NacióDigital- que no hi haurà cap acord abans de dissabte, primer ultimàtum marcat pels republicans, però els contactes de les últimes hores registren avenços en l'estructura del futur executiu. Una estructura en la qual Junts aspira a millorar el pes en carteres socials de cara a una legislatura que haurà d'enfocar la reconstrucció i que serà expansiva pel que fa a finances públiques. És en aquest context que prioritzarà disposar no només de Salut -cartera que ja ha reservat a Josep Maria Argimon-, sinó també d'Ensenyament. Les dues estan ara en mans d'ERC.

En la negociació de l'anterior Govern, un dels resultats més sorprenents -fins i tot dins les pròpies files de Junts- va ser que el partit de Carles Puigdemont no va tenir inconvenient en cedir les principals carteres socials als socis. Els republicans, en aquest sentit, van sumar Ensenyament -així n'anomenava fins el desembre del 2018, quan Josep Bargalló ja dirigia el departament- a les carteres de Salut i Treball, Afers Socials i Famílies, liderades per Toni Comín i Dolors Bassa en la legislatura del referèndum. Això ha permès a ERC gestionar, des de la primavera del 2018, pràcticament el 80% de la despesa del Govern en termes pressupostaris. Un percentatge que Junts vol revertir. Els republicans tenen més predisposició a cedir Ensenyament que no pas Salut, convertida en pilar de l'acció governamental i centrada ara en la campanya de vacunació.


Les dues formacions van arrencar oficialment les negociacions sobre l'estructura de l'executiu dimarts en una reunió a Lledoners amb Jordi Sànchez, Elsa Artadi, Josep Rius, Oriol Junqueras, Josep Maria Jové i també Aragonès, que s'hi va presentar amb un esquema de 14 conselleries. És una més que aquesta legislatura, tenint en compte que Feminismes serà un departament autònom -tot i que en un primer estadi de la negociació anava associat a polítiques de benestar- i que també es posarà en marxa Universitats i Recerca. Acció Climàtica és el tercer àmbit que vol crear Aragonès i, en aquest cas, pot anar associat a Acció Exterior, tal com ha avançat aquest dijous l'Ara.


Un dels punts de fricció que han aparegut en les converses -així ho relaten fonts de la negociació consultades per NacióDigital- és el rol de Polítiques Digitals i Administració Pública. "Batallarem perquè mantingui el rang actual", assenyalen fonts de Junts, on es posa de manifest la proximitat de Jordi Puigneró a Puigdemont i s'assumeix que les competències sobre funció pública es poden moure a Presidència o bé a Economia. Un altre aspecte no resolt és el dels fons europeus, que Aragonès vol fer penjar de Presidència a través d'un comissionat específic liderat per l'economista Miquel Puig. Un punt que sempre apareix en l'horitzó és què fer amb l'apartat de comunicació, que ara té un peu a Presidència i un altre a Vicepresidència, on hi ha difusió.

Veus d'ERC defensen que es vinculi Cultura amb mitjans de comunicació en el marc d'una conselleria més àmplia que també inclogués la política lingüística. La negociació, en aquest sentit, ja ha entrat en el sottogoverno i, per tant, en les competències específiques que ha de tenir cada departament. Pel que fa a Empresa -el seu titular, Ramon Tremosa, compartia cafè aquest dijous amb Artadi al Parlament-, es dona per fet que perdrà les competències que té ara sobre universitats en la mesura que aquest àmbit tindrà conselleria pròpia. Pel que fa a Territori, es quedarà exclusivament amb les competències sobre infraestructures, perquè sostenibilitat anirà a Acció Climàtica.


La clau és definir el decret d'àmbits, que és el primer que hauria de signar Aragonès en el moment de trepitjar com a president el Palau de la Generalitat. Això vol dir definir exactament què ha de fer cada conselleria i cada secretaria general, i repartir què fa cada cosa. Una de les idees que no ha descartat ERC és que cada departament tingui membres dels dos partits, a diferència dels dos governs de coalició. Ara per ara, en tot cas, ningú s'atreveix a posar data a la investidura. Els republicans han aprofitat la sessió de control al Parlament per posar més pressió sobre Junts: "No valen més excuses", ha apuntat Josep Maria Jové. Fonts del partit de Puigdemont, als passadissos de la cambra, assenyalaven que cap ultimàtum servirà perquè abandonin la idea d'arribar a un acord global "fort i estable" de cara a aquesta legislatura.


L'entrada de Junts al Govern es dona per descomptada en el sector més institucional del partit -Damià Calvet, ara al capdavant de Territori i Sostenibilitat, ho ha afirmat en una entrevista a Els Matins de TV3 on també ha mostrat predisposició a repetir-, però això no amaga una certa inquietud per l'avenç del calendari i la proximitat de la data límit per arribar a un acord, que és el 26 de maig. També hi ha veus de la formació que alerten d'un escenari, ara improbable, però que no descarten si continua sense haver-hi acord: que Junts investeixi Aragonès, es quedi temporalment a l'oposició i, després de seguir negociant, se sumin a l'executiu. Si aquesta possibilitat encara té un percentatge -petit- de plausabilitat és perquè l'altre gran carpeta de la negociació, la de l'estratègia independentista, continua encallada.

Tant pel que fa al nou Govern com al full de ruta, la veu de referència és Jordi Sànchez, secretari general de Junts. La cimera de dimarts a Lledoners no va servir per desbloquejar el debat sobre el pla B a la taula de diàleg ni tampoc el rol del Consell per la República. Junts s'ha compromès a acompanyar de manera "lleial" ERC en el camí de la taula de diàleg, però aspira a definir l'alternativa per quan les demandes catalanes -referèndum i autodeterminació- topin amb Pedro Sánchez. Els dos anys de marge al diàleg que ERC i la CUP van pactar en el marc de la investidura fallida d'Aragonès coincideixen amb el temps que falta per a les eleccions municipals del 2023, any en què també s'haurien de celebrar comicis al Congrés dels Diputats.

"Si no ens ho volem jugar tot a última hora, pels voltants del 20 de maig ho hem de tenir tot resolt", manté un dels consultats. Això vol dir que ERC i Junts haurien de tenir tancat un acord amb la previsió suficient perquè la CUP no variés el posicionament sobre l'acord "de mínims" al qual va arribar amb els republicans. De moment, la negociació continua orbitant al voltant d'un full de ruta encallat i d'una negociació de Govern en què Junts aspira a créixer en matèria de polítiques socials. Carteres cobejades com Salut i Ensenyament seran claus en la legislatura de la reconstrucció.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació