29
d'abril
del
2021
Actualitzat
a les
15:49h
Joana Ortega ha renunciat a presidir el PDECat. Després que la setmana passada es perfilés com a favorita per assumir el principal lideratge institucional del partit fent tàndem amb Marc Solsona com a secretari general, l'exvicepresidenta del Govern i número dos de la formació a les últimes eleccions catalanes -en les quals els postconvergents van quedar fora del Parlament-, Ortega ha assenyalat a través de Twitter que opta per no tenir cap càrrec en la futura direcció. El moviment ha causat impacte en les files postconvergents, afectades per haver quedat fora de la cambra, immerses en una crisi de lideratges i tocades encara per la ruptura amb Junts.
Ortega, si s'hagués complert amb l'esquema descrit a la ponència organitzativa, hauria ocupat una presidència que té un exclusivament tasques de "representació política i institucional". Serà Solsona, si els participants del congrés l'escullen com a secretari general, qui portarà el dia a dia de l'organització. La nova ponència acaba amb el repartiment actual de funcions, que establia l'existència d'una presidència i d'una vicepresidència, càrrec que va quedar vacant quan Míriam Nogueras, escollida el 2018, va fer el salt a Junts. El secretari general, a banda de liderar la direcció executiva, també estarà al capdavant del secretariat permanent nacional, organisme que crea la ponència del congrés per optimitzar els debats a la cúpula de la formació.
Els estatuts actuals assenyalen que la direcció executiva nacional ha de tenir un màxim de 30 membres, xifra que en l'actual mandat ha anat minvant per les baixes provocades quan Carles Puigdemont i els presos van fundar el nou projecte. Els membres actuals de la cúpula són del nucli dur de David Bonvehí, com ara Marc Castells -responsable de política municipal i alcalde d'Igualada- i Ferran Bel -secretari d'organització i diputat al Congrés-, i s'espera que una part d'ells repeteixin. Tanmateix, sectors del PDECat esperen que hi hagi una "sacsejada" amb entrada de persones entre 30 i 40 anys.
En el repartiment de funcions camí del congrés també hi apareix el paper d'Àngels Chacón, candidata a les eleccions del 14-F, que havia decidit no liderar el partit, però que es perfila com a presidenta del consell nacional. És un càrrec que li serveix per no desvincular-se del projecte -sempre ha insistit que estava "a disposició" dels postconvergents per liderar la nova etapa- sense haver d'estar pel dia a dia. Rellevaria Mercè Conesa, presidenta del Port de Barcelona i pendent de la formació del nou Govern. El consell nacional també ha patit baixes per l'escissió de Junts.
Un dels principals reptes que hauran d'entomar Ortega i Solsona és quin tipus de relació s'estableix amb Junts quan es comencin a preparar les candidatures per a les eleccions municipals del 2023. Sectors postconvergents ja han reclamat "llibertat" a la direcció per fer llistes amb els de Puigdemont amb l'argument que, per separat, es facilitaria el camí per una victòria d'ERC. Des Junts, fonts consultades per NacióDigital assenyalen que es buscarà la màxima "confluència", però asseguren que tot està molt "tendre". "Es necessita temps", remarquen des dels dos partits, on encara es noten les cicatrius.
Ortega, si s'hagués complert amb l'esquema descrit a la ponència organitzativa, hauria ocupat una presidència que té un exclusivament tasques de "representació política i institucional". Serà Solsona, si els participants del congrés l'escullen com a secretari general, qui portarà el dia a dia de l'organització. La nova ponència acaba amb el repartiment actual de funcions, que establia l'existència d'una presidència i d'una vicepresidència, càrrec que va quedar vacant quan Míriam Nogueras, escollida el 2018, va fer el salt a Junts. El secretari general, a banda de liderar la direcció executiva, també estarà al capdavant del secretariat permanent nacional, organisme que crea la ponència del congrés per optimitzar els debats a la cúpula de la formació.
Els estatuts actuals assenyalen que la direcció executiva nacional ha de tenir un màxim de 30 membres, xifra que en l'actual mandat ha anat minvant per les baixes provocades quan Carles Puigdemont i els presos van fundar el nou projecte. Els membres actuals de la cúpula són del nucli dur de David Bonvehí, com ara Marc Castells -responsable de política municipal i alcalde d'Igualada- i Ferran Bel -secretari d'organització i diputat al Congrés-, i s'espera que una part d'ells repeteixin. Tanmateix, sectors del PDECat esperen que hi hagi una "sacsejada" amb entrada de persones entre 30 i 40 anys.
Després de força dies on s’ha parlat de la meva possible aspiració a presidir el @Pdemocratacat, vull fer saber que seguiré propera al projecte que representa però no assumiré ni ocuparé cap lloc de responsabilitat estructural al partit.
— Joana Ortega (@joanaortega) April 29, 2021
En el repartiment de funcions camí del congrés també hi apareix el paper d'Àngels Chacón, candidata a les eleccions del 14-F, que havia decidit no liderar el partit, però que es perfila com a presidenta del consell nacional. És un càrrec que li serveix per no desvincular-se del projecte -sempre ha insistit que estava "a disposició" dels postconvergents per liderar la nova etapa- sense haver d'estar pel dia a dia. Rellevaria Mercè Conesa, presidenta del Port de Barcelona i pendent de la formació del nou Govern. El consell nacional també ha patit baixes per l'escissió de Junts.
Un dels principals reptes que hauran d'entomar Ortega i Solsona és quin tipus de relació s'estableix amb Junts quan es comencin a preparar les candidatures per a les eleccions municipals del 2023. Sectors postconvergents ja han reclamat "llibertat" a la direcció per fer llistes amb els de Puigdemont amb l'argument que, per separat, es facilitaria el camí per una victòria d'ERC. Des Junts, fonts consultades per NacióDigital assenyalen que es buscarà la màxima "confluència", però asseguren que tot està molt "tendre". "Es necessita temps", remarquen des dels dos partits, on encara es noten les cicatrius.