Entrevista

Toni Comín: «Si algú tutela Aragonès no serà el Consell per la República»

El vicepresident de l'organisme i eurodiputat de Junts assegura que seria un error "garrafal" menystenir Puigdemont i defensa que el nou estat major assumeixi la confrontació i els costos associats a aquesta estratègia

per Ferran Casas / Oriol March , 26 d'abril de 2021 a les 20:20 |
Toni Comín aquest estiu a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada | Josep M. Montaner
Toni Comín (Barcelona, 1971) fa tres anys i mig que resideix a Bèlgica. Hi va arribar com a independent situat per ERC a la conselleria de Salut, molt proper a Oriol Junqueras, i ara ocupa un escó com a eurodiputat de Junts. El pas dels mesos a l'exili l'ha apropat a Carles Puigdemont, amb qui fa tàndem al capdavant del Consell per la República, un organisme ara situat al centre de la negociació entre ERC i Junts per desencallar la formació de Govern. Ell, que intenta situar-se per damunt dels partits, negocia ara com s'encaixa el Consell en l'estratègia conjunta. Abans de passar per les formacions independentistes, Comín va estar a Ciutadans pel Canvi i al PSC. Argumenta la seva evolució afirmant que són els partits i no pas ell els que s'han mogut.

En aquesta entrevista telemàtica amb NacióDigital el dia de Sant Jordi, Comín analitza -i constata amb una cruesa que fins al 2017 els líders van estalviar als ciutadans- les diferències programàtiques entre les dues principals formacions de l'independentisme i posa l'accent en què l'error de la tardor del 2017 va ser, segons ell, "abusar" del relat de la llei a la llei. Sense confrontació i sacrificis, sosté, el procés no reeixirà. S'explica de forma extensa i no s'aparta del que estableix Preparem-nos, el full de ruta del Consell.


- ERC i Junts porten negociant més de dos mesos i no s'ha arribat a un acord. Quin missatge s'envia a l'electorat independentista?

- No formo part de les negociacions, se'ls ha de preguntar a ells per què encara no han arribat a un acord. El que puc dir com a observador extern és que constato que som en els estàndards europeus. Els països normals, quan fan governs de coalició, triguen dos, tres, quatre, cinc, sis mesos, com ha passat a Alemanya o Bèlgica. Em sembla bastant autista ignorar el que és normal en democràcies on no hi ha majories absolutes. No es pot considerar anormal.


"No es pot considerar anormal el que passa si ens ho mirem amb estàndards europeus. Les funcions bàsiques de l'administració funcionen perfectament"

Em preocuparia moltíssim que no s'hagués format Govern si no conegués com funciona un executiu en funcions. Les funcions bàsiques de l'administració estan funcionant perfectament. El doctor Josep Maria Argimon va cada dia al seu despatx i la campanya de vacunació està en les millors mans possibles, per posar un exemple. S'ha d'intentar no simplificar quan es planteja com una situació tan indesitjable que la negociació trigui tant.


Anant al fons de la qüestió, és veritat que per primera vegada hem aconseguit el 52%. Això hauria de servir per avançar en el camí de la independència, i els partits han d'aclarir quin és. Si ells estan pensant en camins diferents per fer la independència, és imprescindible que intentin trobar un camí comú o acordar uns quants camins. Si estan disposats a transitar més d'un camí, l'hauran de transitar tots junts. Per tant, és un 52% que necessita que hi hagi un mínim acord estratègic.

- Quin ha de ser, aquest mínim comú denominador estratègic? ERC i la CUP, en l'acord signat per la investidura de Pere Aragonès, donen dos anys de marge a la taula de diàleg amb l'Estat. Junts en desconfia, però està compromesa a acompanyar ERC en aquest mecanisme. Què s'ha de fer quan la taula fracassi i, per tant, quin ha de ser el pla B?

- No voldria anar més enllà que en altres ocasions: no parlo en nom dels negociadors, ni vull que algú agafi les meves paraules com les d'algú que representa Junts. Estic en qualitat d'eurodiputat i de vicepresident del Consell per la República, o de Toni Comín com a opinador lliure. Crec que els programes d'ERC i Junts, pel que fa a l'estratègia, no són incompatibles però sí diferents. ERC aposta pel diàleg amb l'Estat sense renunciar a la confrontació o a la via unilateral, i Junts aposta per la confrontació sense renunciar al diàleg amb l'Estat. No és un tema d'ingredients, sinó de l'èmfasi en cada camí. Junts diu que ERC ha guanyat les eleccions i accepta que el pla del Govern sigui el que ERC té com a pla A, la mesa de negociació. Però no he vist amb la mateixa claredat si ERC accepta que el pla B del Govern sigui el pla A de Junts.

"Com a observador, i intento fer-ho sense partidisme, constato que no sé si hi ha una acceptació explícita d'ERC de la confrontació com a pla B"

La pregunta és quin és el pla B del Govern. ERC és igual d'explícita a l'hora d'acceptar la confrontació com ho és Junts a l'hora d'acceptar la taula de diàleg? Junts diu que no creu en la taula de diàleg, però l'accepta. Com a observador, i intento fer-ho sense partidisme, constato que no sé si hi ha una acceptació explícita d'ERC de la confrontació com a pla B.

- El document del Consell, el Preparem-nos, parla de la confrontació. Com es concreta? Perquè la gent ho entengui: què vol dir prendre el control del territori? Què vol dir una nova institucionalitat republicana? Què vol dir desafiar l'Estat? Com s'assegura l'obediència dels Mossos? Com es publica al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) la DUI i es fa efectiva?

- L'exercici de concreció més gran que tenim és el Preparem-nos. No vol dir que sigui prou concret, però no n'hi ha cap de tant concret com aquest. Si va a les pàgines finals del llibre d'Oriol Junqueras i Marta Rovira, diuen que pot ser que el diàleg fracassi i que pot aparèixer la via unilateral. No hi ha més concreció. No voldria que sonés com a excusa, però en una estratègia com aquesta no es poden anar ensenyant les cartes amb antelació a qui ho faria servir en contra teva.

El Consell parla de la necessitat de la desobediència civil, d'organitzar el carrer de manera pacífica i no violenta, i també, en el moment corresponent, hi ha una necessitat de desobediència institucional. La desobediència civil necessita unes condicions perquè debiliti l'Estat i anar millorant la correlació de forces. Aquestes condicions no són fàcils de generar. En el Preparem-nos estem intentant parlar de condicions psicològiques de la ciutadania, i també de polítiques i econòmiques. Hi ha una necessitat d'apoderament ciutadà perquè hi hagi una massa organitzada capaç de fer el mateix que l'1-O però de manera més massiva i sostinguda. Ens hem de preguntar si som capaços d'un 3-O indefinit amb guió i estratègia. S'ha de fer un esforç de mobilització superior.

"La fórmula la tenim: la de l'1-O i els dies posteriors. Ho vam aplicar a petita escala. La pregunta és si ens sentim capaços d'aplicar-ho a gran escala, i si és atractiu"

Quan vam presentar el Preparem-nos vaig dir que la fórmula la tenim, la de l'1-O i els dies posteriors. Ho vam aplicar a petita escala. La pregunta és si ens sentim capaços d'aplicar-ho a gran escala. La pregunta no és si això és atractiu. La pregunta és si hi ha una via alternativa. O si la mesa de diàleg té alguna oportunitat de prosperar si no s'ha posat aquesta via alternativa al costat. Potser el que fem és provocar incentius a l'Estat perquè es posi a negociar de manera honesta. Mentre vegi que no tenim pla B, tindrà molt pocs incentius per negociar honestament. Per tant, aquesta preparació té la funció de dotar d'alguna possibilitat d'èxit la taula de diàleg, i ho dic des de l'escepticisme. Si porta a algun lloc, serà perquè hi ha hagut una mica de construcció efectiva del pla B, que s'ha de construir bé. Si l'1-O va necessitar preparació, anem a fer una cosa més complexa i per tant necessita més preparació.
 

Els periodistes de NacióDigital, entrevistant Toni Comín. Foto: Carlos Baglietto


- Bona part dels dirigents que van protagonitzar la tardor del 2017 continuen a primera fila. És el cas de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras o vostè mateix, per exemple. Quina garantia hi ha que amb els mateixos protagonistes el pla ara funcioni?

- Els lideratges els ha de decidir la gent. En un moviment democràtic, els lideratges no són per revelació divina. L'important és fer els aprenentatges de l'octubre del 2017. El problema no va ser de lideratges, sinó potser de no anticipar amb prou temps. El president sempre ha focalitzat l'autocrítica amb el 10 d'octubre, i jo amb el fet que no havíem entrenat el país per una mobilització massiva i conflictiva, encara que fos escrupolosament pacífica. Quan l'Estat es posa agressiu hi ha conflicte, i no havíem preparat suficientment el moviment independentista per gestionar un conflicte a gran escala.

"Mentre l'Estat vegi que no tenim pla B, tindrà molt pocs incentius per negociar honestament"

El problema no és si el dia 10 hauríem hagut de suspendre o no la declaració d'independència. Potser hauríem d'haver estat preparant durant un any o dos a la gent per un tipus de mobilització que és el que haguéssim necessitat en el moment que l'Estat opta per la via repressiva. Dit d'una altra manera, potser vam abusar massa del relat de la llei a la llei, de la revolució dels somriures. Hauríem d'haver estat més clars. Això no ho pots confirmar fins que no arriba el moment. Podíem tenir dues hipòtesis sobre què faria l'Estat. La primera és una reacció democràtica, d'asseure's a negociar, i la segona, que és l'acció repressiva. Si haguéssim primat aquesta segona hipòtesi, hauríem fet una pedagogia diferent. L'Estat ens enviava requeriments amb conseqüències penals, i la hipòtesi de la repressió existia, però potser no en vam extreure les conseqüències necessàries. Les hem extret quan s'ha confirmat com una evidència. Ara ja sabem que l'Estat no gestiona democràticament el conflicte català. Sabem que hem d'entrenar-nos com a moviment si volem continuar endavant. Un tipus d'entrenament que no s'havia fet el 2016 i el 2017.

- En què es basa per dir que la gent pot estar més determinada que la tardor del 2017? L'independentisme ha passat del 47% al 52%, però què us fa intuir més determinació?

- No dic que la gent estigui més determinada. Dic que hem de fer la preparació perquè la gent que està menys determinada que el 2017 ho estigui més.

"No havíem entrenat el país per una mobilització massiva i conflictiva, encara que fos escrupolosament pacífica"

- Com es fa?

- Treballant l'experiència històrica de desobediència civil. Tenim molts casos que han tingut èxit. Aquest camí és conegut al llarg del segle XX. L'han practicat molts moviments d'alliberament que han aconseguit els seus objectius.

- Desobediència civil per desestabilitzar l'Estat i crear l'incentiu perquè negociï.

- Aquest pot ser un resultat de la confrontació. Un resultat de la confrontació és forçar l'Estat a negociar el que no ha volgut negociar fins ara, com és un referèndum. En altres casos s'ha actuat de manera unilateral -l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) farà un congrés sobre això-, com a les repúbliques bàltiques o Eslovènia. A penes hi va haver negociació. La negociació s'ha fet després. La confrontació té diferents desenllaços possibles.

"Potser vam abusar massa del relat de la llei a la llei, de la revolució dels somriures"

Es tracta de ser més i més determinats. La determinació avui no és suficient. La divisió dels partits independentistes no facilita la determinació de la gent, sinó que la dificulta. Preguntes molt importants que ens hem de fer: les estratègies per ser més i més determinats són compatibles? Potser la manera més ràpida de ser més és fent un tipus de relat que és justament un relat diferent del que necessites per ser més determinats.

No tinc clar que el relat dels sacrificis eixampli la base, però eixampla la determinació. En el Preparem-nos, una de les coses que expliquem és que hem de trobar estratègies que ens permetin créixer en determinació i suport quantitatiu, numèric. Seria un mal negoci per a l'independentisme eixamplar la base a costa de sacrificar la determinació. Un dels problemes d'aquests anys és que no hem acabat de discutir sobre això. Si hi ha estratègies d'eixamplar la base que allunyen de qualsevol estratègia conflictiva ens estem tancant la porta. Segurament el que necessitem és al revés: que la disposició d'una massa crítica suficient de la gent a un conflicte no volgut i que l'Estat ens obliga, ha de ser forta. Si no, l'Estat sempre guanyarà.

"No tinc clar que el relat dels sacrificis eixampli la base, però eixampla la determinació"

Si l'Estat sempre està disposat al conflicte i el moviment independentista només està disposat a aturar-se, és impossible guanyar. El nivell de conflicte el determina l'Estat, no nosaltres. Per tant, si haguéssim de triar entre ser més i ser més determinats, seria més important la determinació que el número. Molts més sense determinació no ens serveix per guanyar. Ser menys tampoc, evidentment. Recuperar la determinació sí que ens permet avançar. No sé si guanyar de manera definitiva, però sí avançar.
 

Toni Comín, a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada. Foto: Josep M Montaner


- Existeixen discrepàncies evidents sobre com avançar, i això sobrevola les negociacions del nou Govern. Seria dramàtic que ERC i Junts no es posessin d'acord i es repetissin les eleccions per determinar de nou quina via té més suports?

- Els suports de cada estratègia van quedar ben definits el 14-F. No crec que calgui aclarir res més. Junts descarta la repetició electoral. L'alternativa a un desacord no és la repetició electoral; si fem cas al que ha dit Junts, seria un Govern en minoria d'ERC. Les diferències estratègiques, que no són incompatibilitats, segons com t'ho miris, són més o menys incompatibles. Si mires els ingredients de la proposta estratègica de cadascú, no es veu res incompatible. Pot tenir més o menys sentit intentar un últim esforç amb forçar l'Estat a parlar de l'autodeterminació -l'Estat l'exclou com a objecte de discussió-, i tothom entén que hi pot haver acció unilateral.

Entre frenar i accelerar, hi ha compatibilitat? No. Pot ser que tothom vulgui anar pel mateix camí, amb les mateixes corbes, fins i tot amb el mateix vehicle, però si un xofer vol accelerar i l'altre vol frenar, les decisions no són combinables. No és compatible accelerar i frenar. En aquestes diferències estratègiques, quina és la dificultat? Potser s'entén amb aquesta metàfora.

"L'alternativa a un desacord no és la repetició electoral; si fem cas al que ha dit Junts, seria un Govern en minoria d'ERC"

En aquest esforç de l'independentisme per reconèixer-se, és important entendre que la via de la confrontació és segurament l'única. És una via que no és la desitjable, té riscos forts. Per tant, cadascú es queda amb una part d'aquesta doble veritat, i té dret a fer-ho. Els que diuen que no tenim altre camí que aquest, tenen raó. Els que diuen que és un camí arriscat, massa arriscat o amb un preu molt alt, també tenen raó. D'aquí ve el drama, des de fa tres anys. El problema és quina veritat s'imposa. Tots sabem que és un camí molt costós. Cadascú ha triat el seu projecte estratègic. Tot pot ser honest, però si anem a l'arrel de la discussió, potser serà més fàcil superar les discrepàncies. L'obligació és veure com treballem per assumir aquests riscos i, en la mesura del possible, neutralitzar-los.

- Li consta que hagin parlat Oriol Junqueras i Carles Puigdemont sobre aquesta qüestió?

- No, no em consta.

"Pot ser que tothom vulgui anar pel mateix camí, amb les mateixes corbes, fins i tot amb el mateix vehicle, però si un xofer vol accelerar i l'altre frenar, les decisions no són combinables"

- Una de les carpetes que hi ha en la negociació és el paper del Consell per la República. Com van els contactes per reformular la direcció de l'organisme?

- La primera ronda ha anat molt bé per aclarir coses. Simplement és fer entendre en els termes exactes l'oferta que vam fer. El comunicat és inequívoc. No estic fent ironia quan dic que tots els paràgrafs eren igual d'importants. El comunicat explica que l'estat major entenem que és lògic que sigui al Consell, però que això requereix contrapartides per part del Consell, i una condició bàsica. La contrapartida és que si l'estat major entra al Consell, tenim la millor predisposició a reformular l'estructura. Serem tan flexibles com calgui i hi ha marge per rendir comptes amb altres òrgans. Es tracta que no hi hagi encavalcaments, és molt important. La condició no és arbitrària, és ontològica dit irònicament: el Consell té una proposta estratègica, el Preparem-nos. No ens en podem desdir de la nit al dia. El vam fer amb la voluntat que fos un element de consens. És un document obert, ha nascut en evolució, pot ser enriquit, no és un dogma, no és la Bíblia. Però la idea bàsica està clara. Aquest és l'ADN del Consell fins ara.

Al comunicat diem que l'estat major, si està al Consell, és perquè poc o molt l'assumeix. Si no, tindríem un problema. No és per fer un delete del Preparem-nos. No és això l'oferta. Només cal estat major si és per fer això. Si no, no sé quina necessitat hi ha. Igual que l'estat major d'abans de l'1-O es va fer perquè hi havia una idea de què s'anava a fer, que era el referèndum. Hi havia una estratègia prèviament definida.

"La via de la confrontació és segurament l'única. És una via que no és la desitjable, té riscos forts"

- Preparem-nos va més enllà del programa de Junts i no coincideix amb el d'ERC, tampoc amb el de la CUP. I és un document que no s'ha presentat a unes eleccions.

- El programa de Junts és un destil·lat del Preparem-nos, i n'assumeix les idees bàsiques. I hi ha moltes similituds entre les propostes de la CUP i aquesta idea del Preparem-nos. Em costa veure les diferències. Parlo del relat de la CUP fins ara sobre la confrontació, no del que ha pactat després amb ERC. A partir d'aquí, ens hem limitat a explicar això, a aclarir la declaració política amb totes les conseqüències. Ningú pot dir que això apareix en una cosa imprevista en les negociacions. Vam voler ser molt transparents. Potser algú no va acabar de veure quins són els plantejaments que fa el Consell. Ens limitem a explicar les condicions inevitables perquè l'estat major sigui al Consell. Si no, té poca raó de ser. Ens quedem aquí, després ja no opinem de què vulguin fer els partits. Com a Consell, sempre hem volgut els partits i les entitats dins, però no els diem quina estratègia han de seguir.

"El programa de Junts és un destil·lat del Preparem-nos, i n'assumeix les idees bàsiques"

- Si voleu venir a casa nostra, ha de ser amb les nostres normes, seria el resum?

- Les normes orgàniques les podem redefinir.
 

Comín, durant l'entrevista telemàtica des de Bèlgica. Foto: Carlos Baglietto


- I les polítiques?

- El relat estratègic, entenem que és un relat obert, no diré que l'hagin d'assumir i que hagin de renunciar al seu, sinó que no pot ser que el Consell se n'hagi de desdir.

- Quin retorn has tingut d'ERC i la CUP en les converses sobre el Consell? Són dos partits que s'han implicat entre poc i gens en la dinàmica de l'organisme des de la seva creació.

- ERC ha tingut etapes amb una implicació normalitzada, fins i tot tenia dos representants. Fins que no s'han congelat, la presència no era de zero implicació. Em semblaria injust.

- Marta Rovira hauria de ser a la direcció del Consell en aquesta nova etapa?

- Nosaltres li vam dir sempre, que s'incorporés al Consell i que si calia donar-li una posició amb visibilitat, destacada, era possible. Si la condició és donar-li una determinada visibilitat, no hi havia cap problema. Al principi, la decisió d'ERC és que el seu representant al Consell era jo. Quan ERC posa Isaac Peraire i Rut Ribas, diu que ja tenen el vicepresident del Consell. Ho havien verbalitzat en privat i en públic. Són paraules de la Marta Rovira: no cal que hi entri com a vicepresidenta perquè tenim el Toni Comín. Jo els deia que mai he estat militant, sempre he estat independent, i ens semblava bé que una representant orgànica d'ERC estigués en aquesta posició de més implicació en el Consell.

- Aragonès va dir en el debat d'investidura que no acceptaria substitucions ni tuteles per part del Consell. N'ha parlat amb ell?

- Hi ha una confusió gran. Si algú tutelarà Aragonès, en tot cas, segur que no serà el Consell per la República. El Consell, precisament, va néixer per tot el contrari de tutelar una Generalitat autonòmica. Neix de la constatació que, un cop s'aixeca el 155, la Generalitat queda més limitada que mai. I, per exemple, una cosa que la Generalitat no fa després del 155 com a institució, malgrat el desig del seu president [Quim Torra], és agafar el mandat de l'1-O i intentar avançar amb la confrontació. El Consell neix per fer el que la Generalitat no vol o no pot fer. Els independentistes creiem que el nivell d'autogovern és més aviat baix, per això en som. Entenc que és una premissa reconeguda i inevitable: ens estimem la Generalitat, però el seu nivell d'autogovern és baix. Això no és faltar al respecte a la Generalitat.

"El Consell no neix per tutelar el poder insuficient de la Generalitat de Catalunya. Neix per construir un poder complementari"

En el marc de les seves competències, clar que les funcions del president són indelegables. El Consell no neix per tutelar el poder insuficient de la Generalitat de Catalunya. Neix per construir un poder complementari. Per construir un poder allà on la Generalitat no en té, de poder. Vol exercir un poder que la Generalitat no té. No vol controlar la Generalitat en l'exercici del poder limitat de la Generalitat, sinó exercir el que no té.

- En tota aquesta discussió, hi ha un menysteniment del lideratge de Puigdemont o voluntat d'arraconar-lo?

- Sé que ni ell ni jo hem plantejat mai el Consell en termes personalistes.
 

L'exconseller de Salut, en una imatge d'arxiu. Foto: Josep M Montaner

 
- Els altres ho fan?

- Hi ha gent que està una mica obsessionada amb el president Puigdemont, a vegades. Si algú volgués menystenir-lo dins l'independentisme, estaria cometent un error, igual que seria un error menystenir ERC, Òmnium, la CUP o l'ANC. Ens necessitem tots, per guanyar aquesta batalla contra l'Estat. Hem de decidir si estem en guerra contra nosaltres o som aliats d'una guerra contra l'estat espanyol. Això és el que hem de decidir. Si són aliats, no s'han de menystenir entre ells. Seria un error garrafal menystenir el president Puigdemont. I és un error garrafal estar obsessionat amb la lluita per l'hegemonia. El tema no és aquest, és com ens preparem per a aquest pols amb l'Estat.

"Hi ha gent que està una mica obsessionada amb el president Puigdemont"

No hem construït una organització personalista. La creació del Consell és l'única manera de mantenir viu l'1-O. Si amb la investidura del president Torra només fèiem això i res més, aixecàvem el 155 i ens trobàvem una Generalitat autonòmica, com si la resta no hagués existit, com si l'1-O i el 27-O haguessin estat estèrils, com si no hi hagués hagut un abans i un després... Hi ha hagut un acte sobirà, d'autodeterminació, i no el volem perdre. Per això es condiciona la investidura del president autonòmic, un independentista de pedra picada, a la creació del Consell. En el disseny inicial es volia que fos la mateixa setmana la investidura i l'acte de constitució del Consell, perquè es veiés clara la bifurcació. Va ser una pena no fer-ho, però el president Puigdemont era a Alemanya.

"Qui va fer l'1-O? El Govern"

Per què ho dic? Quan es crea el Consell em trobo l'acord escrit, i es deia que l'acord de les parts deia que el president seria Puigdemont i que els membres del Govern a l'exili formaríem part de la direcció. Em trobo això i vaig pensar que tenia tot el sentit del món en la fase fundacional. Era l'única opció per arrencar, que es construís amb el Govern a l'exili, per salvaguardar l'1-O i del 27-O. Qui va fer l'1-O? El Govern.

Té sentit que aquesta missió, que és salvaguardar el mandat de l'1-O, la declaració d'independència, s'impulsi des del Govern que ho va fer? Té sentit que aquesta organització estigui liderada per qui va fer aquesta inversió? Sí, té sentit. Vam dir que seria en la fase fundacional, tot ha estat més llarg del que prevèiem, també per la Covid, sense que soni a excusa. Una de les primeres decisions entre Puigdemont i jo va ser que la presidència i la vicepresidència no seria vitalícia. És el president qui nomena els membres del govern. Hi haurà una assemblea que escollirà el president. El president del Consell l'escolliran els representants, i els representants els escolliran els qui vulguin participar d'aquesta institució.

- L'acord entre ERC i la CUP se centra molt en aspectes socials, com ara la renda bàsica, la seguretat o bé l'atenció primària. Li agrada, aquesta música?

- I tant. He treballat braç a braç amb impulsors de la renda bàsica, he participat dels seus progressos. Les primeres iniciatives al Parlament les vam impulsar en la primera legislatura de Pasqual Maragall com a president de la Generalitat. És un tema que conec bé i sobre el qual s'ha d'anar amb rigor. És molt important no crear falses expectatives. És apassionant, però s'ha d'intentar no frivolitzar. Jo sóc partidari de la renda bàsica, i hem de mirar amb molta atenció a l'experiment finlandès, que és en el qual ens podem emmirallar més.

"Hem de decidir si estem en guerra contra nosaltres o som aliats d'una guerra contra l'estat espanyol"

L'important és dir-se la veritat. Si estats de la Unió Europea (UE), amb sobirania fiscal plena, tenen dificultats per avançar en el camí de la renda bàsica, una comunitat autònoma d'Espanya, pel seu compte, ho té fotut. No es pot fer al marge del model fiscal. La complexitat tècnica és molt forta. Ens hem de dir què pot fer la Generalitat per avançar en aquest camí. Hi ha teòrics que pensen que només es pot establir si és a escala europea.

I quan es parla de reforçar atenció primària no és que em soni bé, és que era el meu objectiu estratègic número u quan era conseller. No es tracta només de posar-hi diners. Jo vaig augmentar un 30% el finançament de la salut mental, cosa inaudita. Ho vam fer perquè era una palanca de transformació de tot el sistema.

- Què hauria fet diferent com a conseller de Salut?

- Segur que moltes coses. La feina és molt d'equip: el doctor Argimon era de la meva màxima confiança, aquella època. Estic molt satisfet de la meva etapa de conseller. Vivíem sempre en la frustració de saber que aquell projecte necessitava més temps. La frustració no és tant pel que vam fer malament, sinó pel que no vam poder fer. Ens vam trobar amb un dilema. El projecte pel sistema sanitari, la llista de reformes que hem de fer, són les que es poden fer en any i mig o són les que objectivament necessita el sistema, encara que demanin més temps? Davant aquest dilema vam decidir posar sobre la taula els canvis necessaris per al sistema de salut, encara que necessitessin més temps. Les reformes necessitaven més temps. La meva recança és que vam posar sobre la taula unes reformes pensades en funció de les necessitats, i ja sabíem que en un any i mig no es podrien implementar completament.

"A la xarxa de delegats catalans, l'Estat no li deixa fer res que tingui la més mínima flaire de treballar per la independència"

- Ha parlat amb el doctor Argimon i el seu equip durant la pandèmia?

- Vam generar una relació d'amistat estreta. Mai hem deixat de discutir quina era la situació del sector. Ho hem fet de manera regular. Si hagués marxat de la conselleria d'una manera democràtica, normal, no hi hauria hagut aquesta voluntat de mantenir el vincle, el fil. Com que es va marxar de manera injusta, amb un final indesitjat, hi va haver la voluntat per les dues parts de mantenir una comunicació.

- Entenem que li agradaria que Argimon fos conseller de Salut.

- Si fos conseller, seria un gran conseller. Des del principi va ser una persona de confiança quan jo hi era. El meu consell executiu restringit érem jo i tres persones més, i una d'elles era Argimon.

- Un dels projectes del Consell és la xarxa de cònsols, de representants honoraris a l'exterior. Els delegats de la Generalitat a l'exterior ja tenen problemes per trobar reconeixement pel fet de no representar un estat i les traves que hi posa el govern espanyol. Com s'articularan els cònsols del Consell amb els delegats catalans?

- A la xarxa de delegats catalans, l'Estat no li deixa fer res que tingui la més mínima flaire de treballar per la independència. A les proves em remeto. Del que es tracta és que hi hagi persones amb representació formal. No vol dir que se li obrin portes de governs, no som ingenus. Però amb la representativitat formal, potser poden tenir converses que ara no poden tenir. 
 

Comín, Puigdemont i Ponsatí, en l'escó que ocupen com a eurodiputats. Foto: Natàlia Segura/ACN


- Estan contents de l'acollida de la identitat digital republicana?

- Ja existia, va vinculada al registre. Amb els recursos escassos del Consell anem pas a pas. Ha estat una demanda de les bases que hi hagués també l'opció física, i ha tingut l'acollida que sabíem que tindria. Ha superat una mica les meves expectatives. Ha disparat de manera enorme les inscripcions al Consell: hem fet 5.000 inscrits en dues setmanes, un ritme més alt del que havíem tingut abans.

- Confieu que la justícia belga tornarà a denegar la vostra extradició quan es resolguin les qüestions prejudicials sobre les euroordres enviades pel jutge Pablo Llarena a la justícia comunitària?

- Sí, hi confiem. La decisió del jutge del tribunal d'apel·lació sobre Lluís Puig és extrapolable a nosaltres per les raons de falta de competència i de violació de la presumpció d'innocència tenen la mateixa validesa en el nostre cas. Les qüestions prejudicials de Llarena ja naixien prou coixes, i després que s'hagi descobert que tot ve d'un error de traducció... Llarena li pregunta al tribunal de Luxemburg si un jutge belga es pot basar en el dret belga per negar una extradició. I la segona és si cal que estudiï dret belga. I resulta que tot ve d'una mala traducció: la persona del Suprem que va traduir la sentència dels jutges belgues on deien d'acord amb l'article 13 de la llei d'enjudiciament criminal espanyola, va traduir com si fos la norma belga. Insuperable, si no fos per plorar. Les prejudicials van néixer coixes, i ara estan desacreditades. Entenem que no haurien de tenir cap efecte rellevant sobre el procés de l'euroordre.

"La decisió del jutge del tribunal d'apel·lació sobre Lluís Puig és extrapolable a nosaltres per les raons de falta de competència i de violació de la presumpció d'innocència"

- Puigdemont es presentarà a la reelecció com a president del Consell?

- Li haureu de preguntar a ell. No crec que ni tan sols s'ho hagi plantejat. Les coses del moviment les anticipem molt, a llarg termini, però les qüestions personals les anticipem poc. Dubto que s'hagi plantejat aquesta pregunta, perquè encara no toca.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació