24
d'abril
del
2021
Actualitzat
el
26
d'abril
a les
11:16h
"La teva dona, els teus pares i tu esteu sentenciats a la pena capital". Podria ser la frase d'un best-seller de Sant Jordi, però és part del contingut de la carta que el líder de Podem, Pablo Iglesias, va rebre -acompanyada de quatre bales- aquest dijous a casa seva. La campanya madrilenya ha pujat de to i deixa enrere les gràcies sobre les ocurrències d'Ayuso.
Les amenaces de mort són l'últim estadi d'un procés que va començar el 2019, quan Vox va irrompre a les institucions i les televisions privades espanyoles li van correspondre amb entrevistes amables a programes com El Hormiguero 3.0. Aquell dia Abascal va criminalitzar els menors estrangers sense família, i ningú el va censurar.
Des d'aleshores el blanqueig s'ha estès a tots els àmbits. Al Congrés -on la presidenta Meritxell Batet no ha aturat els atacs personals i els discursos xenòfobs- i també a la judicatura, on s'han arxivat les causes i els magistrats han avalat impunement cartells com el dels menor no acompanyats a Madrid. Fins i tot en certs moments el PSOE ha jugat la carta d'inflar Vox per desgastar el PP.
En només tres anys Vox ha aconseguit la gran victòria estratègica de desplaçar tota la política espanyola deu graus a la dreta. Va tocar el cel a la foto de Colón, on Abascal posava acceptat pel PP i per Cs com un company de viatge homologable. Després, els 52 escons al Congrés.
Un error fatal de la dreta que a la llarga ha comportat l'esfondrament de Ciutadans i ha forçat Pablo Casado a assumir postulats ultres per no perdre quota de votants. Va ser Casado -i no el líder de Vox- qui va titllar "d'il·legítim" i "traïdor" a Pedro Sánchez a l'hemicicle. Génova ha anat tres anys a la roda d'Abascal.
Ayuso frena l'hemorràgia
Isabel Díaz Ayuso, però, ha aconseguit parar l'hemorràgia. El somriure malèfic de la presidenta de la Comunitat de Madrid, el seu desacomplexament i la seva aposta pel xoc frontal amb el govern de Sánchez agrada als electors de Vox. Tant que quatre de cada 10 votants de Vox del 2019 agafaran la papereta d'Ayuso el dia 4 de maig, segons el CIS.
El PP ho tenia al sac i ben lligat fins que el baròmetre del 5 d'abril va posar de manifest un forat a l'estratègia d'aquests comicis: Ayuso podia morir d'èxit. La candidata popular ha penetrat tant a l'electorat Vox que deixava els d'Abascal poques dècimes per sobre el 5% que marca la frontera entre entrar, o no, a l'Assemblea de Madrid.
Amb Ciutadans fora de joc (no arriben al 5%), i Vox trontollant, a Ayuso només li quedaven dues opcions: o aspirar a aconseguir sola la majoria absoluta, o aplicar respiració assistida a Vox perquè mantingués les seves opcions electorals, superés el 5%, i li proporcionés com a mínim els set escons que obtenen els qui entren a l'Assemblea.
El xou de Vallecas catapulta Vox
El xou de Vallecas va resoldre la qüestió. Pedres, càrregues policials i un Abascal empoderat acostant-se al cordó policial davant uns encaputxats. Les televisions traient fum. Si Ayuso ocupava l'extremadreta, Vox havia de trobar l'espai encara més enllà, a la confrontació directa. Just a la frontera que separa la política de l'abisme.
Les imatges dels incidents de Vallecas van catapultar les opcions de Vox del 5,4% del primer CIS electoral al 8.2% del baròmetre flaix del passat dijous. Vox ha tornat a la partida i, de retruc, ha reforçat les opcions d'Ayuso de governar. La mobilització de la dreta i la desmobilització de l'esquerra havien de fer la resta.
Però el Vox que ha tornat de Vallecas va passat de voltes, i s'està convertint en el taló d'Aquil·les de la presidenta madrilenya. El fet que la presidenta de Madrid hagi lligat el futur govern a un pacte amb els ultres passa factura cada vegada que el discurs d'Abascal apareix als mitjans. Vox és estrident, genera anticossos, i les esquerres han trobat -per fi- l'escletxa per recuperar terreny.
L'esquerra troba l'escletxa
El cartell de Vox al metro de Madrid ha marcat el canvi de cicle. El PSOE ja no buscarà més el vot "centrista" de Ciutadans, bàsicament perquè ha descobert que era un unicorn (que votarà el PP). Gabilondo, Iglesias i García no intercanviaran més retrets. Toca anar tots a l'una contra Ayuso, amb Vox com a diana per desgastar el flanc de la presidenta madrilenya.
La clau és la mobilització. El xou al debat de la Cadena Ser, les amenaces de mort i els discursos obertament xenòfobs de Vox estan despertant l'electorat del PSOE, Podem i Més Madrid a marxes forçades. Només els cal posar un altaveu a Abascal. Les aparicions televisives del líder ultra ja no beneficien la dreta, sinó que reforcen les opcions dels seus rivals.
L'últim CIS ho avança. L'esquerra suma 7 punts de mobilització dels seus votants respecte a fa tres setmanes. La mitjana de mobilització d'electors del PSOE, Més Madrid i Podem arriba al 85,9%, ja molt a prop de la dreta, que se situa al 87,8%. A 10 dies de les eleccions la radicalització de la campanya amenaça de fer girar la truita.
Madrid condiciona Espanya
Sigui com sigui, les eleccions madrilenyes marcaran el futur de la política espanyola i catalana. Si el PSOE aconsegueix governar, Sánchez haurà frenat en sec l'aposta de Casado per fer de Madrid el trampolí a la Moncloa, i disposarà de crèdit per impulsar els indults a l'estiu i solidificar una entesa amb ERC. Si perd, es trobarà assetjat, tindrà menys marge, i els nou diputats zombis de Cs al Congrés li semblaran uns bons companys per al final del viatge.
Si el PP manté el govern de Madrid, Casado estarà temptat de replicar el model d'Ayuso per provar de guanyar les generals amb la crossa de Vox. El líder dels populars sap que només tindrà una oportunitat més al capdavant del partit. Si perd s'obrirà una pugna entre Ayuso -una Esperanza Aguirre 2.0- i els barons, que fa mesos que arronsen el nas.
És la gran batalla que haurà de lliurar la democràcia espanyola després de 40 anys de subterfugi. L'extrema dreta ha emergit, i la societat espanyola decidirà si l'exclou -com a altres països europeus- o si permet que Vox arribi a la Moncloa de la mà del PP. Els partits dubten i debaten sobre com actuar respecte a la ultradreta, però els d'Abascal ho tenen clar. El seu objectiu: convertir les amenaces i postulats en lleis i decrets.
Les amenaces de mort són l'últim estadi d'un procés que va començar el 2019, quan Vox va irrompre a les institucions i les televisions privades espanyoles li van correspondre amb entrevistes amables a programes com El Hormiguero 3.0. Aquell dia Abascal va criminalitzar els menors estrangers sense família, i ningú el va censurar.
Des d'aleshores el blanqueig s'ha estès a tots els àmbits. Al Congrés -on la presidenta Meritxell Batet no ha aturat els atacs personals i els discursos xenòfobs- i també a la judicatura, on s'han arxivat les causes i els magistrats han avalat impunement cartells com el dels menor no acompanyats a Madrid. Fins i tot en certs moments el PSOE ha jugat la carta d'inflar Vox per desgastar el PP.
En només tres anys Vox ha aconseguit la gran victòria estratègica de desplaçar tota la política espanyola deu graus a la dreta. Va tocar el cel a la foto de Colón, on Abascal posava acceptat pel PP i per Cs com un company de viatge homologable. Després, els 52 escons al Congrés.
Un error fatal de la dreta que a la llarga ha comportat l'esfondrament de Ciutadans i ha forçat Pablo Casado a assumir postulats ultres per no perdre quota de votants. Va ser Casado -i no el líder de Vox- qui va titllar "d'il·legítim" i "traïdor" a Pedro Sánchez a l'hemicicle. Génova ha anat tres anys a la roda d'Abascal.
Ayuso frena l'hemorràgia
Isabel Díaz Ayuso, però, ha aconseguit parar l'hemorràgia. El somriure malèfic de la presidenta de la Comunitat de Madrid, el seu desacomplexament i la seva aposta pel xoc frontal amb el govern de Sánchez agrada als electors de Vox. Tant que quatre de cada 10 votants de Vox del 2019 agafaran la papereta d'Ayuso el dia 4 de maig, segons el CIS.
El PP ho tenia al sac i ben lligat fins que el baròmetre del 5 d'abril va posar de manifest un forat a l'estratègia d'aquests comicis: Ayuso podia morir d'èxit. La candidata popular ha penetrat tant a l'electorat Vox que deixava els d'Abascal poques dècimes per sobre el 5% que marca la frontera entre entrar, o no, a l'Assemblea de Madrid.
Amb Ciutadans fora de joc (no arriben al 5%), i Vox trontollant, a Ayuso només li quedaven dues opcions: o aspirar a aconseguir sola la majoria absoluta, o aplicar respiració assistida a Vox perquè mantingués les seves opcions electorals, superés el 5%, i li proporcionés com a mínim els set escons que obtenen els qui entren a l'Assemblea.
El xou de Vallecas catapulta Vox
El xou de Vallecas va resoldre la qüestió. Pedres, càrregues policials i un Abascal empoderat acostant-se al cordó policial davant uns encaputxats. Les televisions traient fum. Si Ayuso ocupava l'extremadreta, Vox havia de trobar l'espai encara més enllà, a la confrontació directa. Just a la frontera que separa la política de l'abisme.
Les imatges dels incidents de Vallecas van catapultar les opcions de Vox del 5,4% del primer CIS electoral al 8.2% del baròmetre flaix del passat dijous. Vox ha tornat a la partida i, de retruc, ha reforçat les opcions d'Ayuso de governar. La mobilització de la dreta i la desmobilització de l'esquerra havien de fer la resta.
Però el Vox que ha tornat de Vallecas va passat de voltes, i s'està convertint en el taló d'Aquil·les de la presidenta madrilenya. El fet que la presidenta de Madrid hagi lligat el futur govern a un pacte amb els ultres passa factura cada vegada que el discurs d'Abascal apareix als mitjans. Vox és estrident, genera anticossos, i les esquerres han trobat -per fi- l'escletxa per recuperar terreny.
L'esquerra troba l'escletxa
El cartell de Vox al metro de Madrid ha marcat el canvi de cicle. El PSOE ja no buscarà més el vot "centrista" de Ciutadans, bàsicament perquè ha descobert que era un unicorn (que votarà el PP). Gabilondo, Iglesias i García no intercanviaran més retrets. Toca anar tots a l'una contra Ayuso, amb Vox com a diana per desgastar el flanc de la presidenta madrilenya.
La clau és la mobilització. El xou al debat de la Cadena Ser, les amenaces de mort i els discursos obertament xenòfobs de Vox estan despertant l'electorat del PSOE, Podem i Més Madrid a marxes forçades. Només els cal posar un altaveu a Abascal. Les aparicions televisives del líder ultra ja no beneficien la dreta, sinó que reforcen les opcions dels seus rivals.
L'últim CIS ho avança. L'esquerra suma 7 punts de mobilització dels seus votants respecte a fa tres setmanes. La mitjana de mobilització d'electors del PSOE, Més Madrid i Podem arriba al 85,9%, ja molt a prop de la dreta, que se situa al 87,8%. A 10 dies de les eleccions la radicalització de la campanya amenaça de fer girar la truita.
Madrid condiciona Espanya
Sigui com sigui, les eleccions madrilenyes marcaran el futur de la política espanyola i catalana. Si el PSOE aconsegueix governar, Sánchez haurà frenat en sec l'aposta de Casado per fer de Madrid el trampolí a la Moncloa, i disposarà de crèdit per impulsar els indults a l'estiu i solidificar una entesa amb ERC. Si perd, es trobarà assetjat, tindrà menys marge, i els nou diputats zombis de Cs al Congrés li semblaran uns bons companys per al final del viatge.
Si el PP manté el govern de Madrid, Casado estarà temptat de replicar el model d'Ayuso per provar de guanyar les generals amb la crossa de Vox. El líder dels populars sap que només tindrà una oportunitat més al capdavant del partit. Si perd s'obrirà una pugna entre Ayuso -una Esperanza Aguirre 2.0- i els barons, que fa mesos que arronsen el nas.
És la gran batalla que haurà de lliurar la democràcia espanyola després de 40 anys de subterfugi. L'extrema dreta ha emergit, i la societat espanyola decidirà si l'exclou -com a altres països europeus- o si permet que Vox arribi a la Moncloa de la mà del PP. Els partits dubten i debaten sobre com actuar respecte a la ultradreta, però els d'Abascal ho tenen clar. El seu objectiu: convertir les amenaces i postulats en lleis i decrets.