21
d'abril
del
2021
Actualitzat
el
22
d'abril
a les
19:23h
El congrés que el PDECat celebrarà els dies 15 i 16 de maig sota el lema "Hi érem, hi som i hi serem", ja té pràcticament resolta la principal incògnita sobre qui assumirà les regnes de la formació postconvergent després d'haver quedat fora del Parlament a les eleccions del 14-F. L'opció que es perfila com a més probable és que Joana Ortega es converteixi en la presidenta del partit i que Marc Solsona, alcalde de Mollerussa i actual portaveu, l'acompanyi com a secretari general. Què implica aquesta tria? Quines conseqüències tindrà camí d'unes eleccions municipals que també es poden convertir en un assaig d'acostament a Junts? Són aquestes.
- Repartiment de funcions. Ortega, si es compleix amb l'esquema descrit a la ponència organitzativa -a la qual ha tingut accés NacióDigital-, ocuparà una presidència que té un exclusivament tasques de "representació política i institucional". Serà Solsona, si els participants del congrés l'escullen com a secretari general, qui portarà el dia a dia de l'organització. La nova ponència acaba amb el repartiment actual de funcions, que establia l'existència d'una presidència i d'una vicepresidència, càrrec que va quedar vacant quan Míriam Nogueras, escollida el 2018, va fer el salt a Junts. El secretari general, a banda de liderar la direcció executiva, també estarà al capdavant del secretariat permanent nacional, organisme que crea la ponència del congrés.
Els estatuts actuals assenyalen que la direcció executiva nacional ha de tenir un màxim de 30 membres, xifra que en l'actual mandat ha anat minvant per les baixes provocades quan Carles Puigdemont i els presos van fundar el nou projecte. Els membres actuals de la cúpula són del nucli dur de David Bonvehí, com ara Marc Castells -responsable de política municipal i alcalde d'Igualada- i Ferran Bel -secretari d'organització i diputat al Congrés-, i s'espera que una part d'ells repeteixin. Tanmateix, sectors del PDECat esperen que hi hagi una "sacsejada" amb entrada de persones entre 30 i 40 anys.
- El paper de Chacón. En el repartiment de funcions també hi apareix el paper d'Àngels Chacón, candidata a les eleccions del 14-F, que ha decidit no liderar el partit, però que es perfila com a presidenta del consell nacional. És un càrrec que li serveix per no desvincular-se del projecte -sempre ha insistit que estava "a disposició" dels postconvergents per liderar la nova etapa- sense haver d'estar pel dia a dia. Rellevaria Mercè Conesa, presidenta del Port de Barcelona i pendent de la formació del nou Govern. El consell nacional també ha patit baixes per l'escissió de Junts.
- Relació amb Junts i municipals. Un dels principals reptes que hauran d'entomar Ortega i Solsona és quin tipus de relació s'estableix amb Junts quan es comencin a preparar les candidatures per a les eleccions municipals del 2023. Sectors postconvergents ja han reclamat "llibertat" a la direcció per fer llistes amb els de Puigdemont amb l'argument que, per separat, es facilitaria el camí per una victòria d'ERC. Des Junts, fonts consultades per NacióDigital assenyalen que es buscarà la màxima "confluència", però asseguren que tot està molt "tendre". "Es necessita temps", remarquen des dels dos partits, on encara es noten les cicatrius de la ruptura.
Què diu la ponència organitzativa sobre confluències municipals? El text és aquest: "La direcció executiva nacional, a iniciativa pròpia o a petició de les agrupacions locals, comarcals o de vegueria, podran aprovar llistes municipals amb denominacions pròpies per cada territori en qüestió, i també a iniciativa pròpia o a petició de les agrupacions locals, comarcals o de vegueria podrà autoritzar fórmules de suma i confluència amb d'altres candidatures que es presentin en el territori en qüestió, en especial amb candidatures de vessant municipalista". Porta oberta, per tant, a coalicions.
Dos paràgrafs més enllà també es fa explícita aquesta fórmula: "Per a les eleccions municipals, el consell nacional, a proposta de la direcció executiva nacional, podrà crear una plataforma política d'àmbit local que es presenti en coalició amb el PDECat en alguns ajuntaments de Catalunya". Estarà permesa la doble militància sempre i quan es combini amb una plataforma que sigui exclusivament d'àmbit local i no nacional.
Solsona, com Castells, va ser un dels primers que, en reunions amb Waterloo, es van aixecar de la taula quan van percebre que la voluntat de Junts era "fer desaparèixer" el PDECat, com ressalten fonts coneixedores dels contactes. L'alcalde de Mollerussa també va defensar que es creés un grup propi amb els diputats postconvergents quan es va concretar el trencament entre projectes. Solsona, al mateix temps, coneix perfectament la dinàmica municipal i s'ha mostrat sempre escrupolós amb l'autonomia local -en la campanya del 14-F va tenir lema propi a Lleida com a cap de cartell per la demarcació-, i buscarà fórmules perquè el PDECat no perdi més pes municipal del compte.
El partit encara compta amb uns 170 alcaldes. "Si no han marxat ja a Junts, és probable que no ho facin mai", ironitza un dels consultats. Entre ells hi ha, a banda de Solsona i Castells, Meritxell Roigé (Tortosa), Lluís Soler (Deltebre, també president de l'ACM), Albert Piñeira (Puigcerdà), Pere Regull (Vilafranca del Penedès) i Carles Pellicer (Reus). Els postconvergents conserven presència a les quatre diputacions -a Barcelona van ser claus per bastir el pacte amb el PSC, finalment avalat per Puigdemont- i als consells comarcals. David Saldoni, secretari d'organització de Junts, i Castells, com a responsable de política municipal del PDECat, analitzen des de fa mesos la situació.
- Estratègia política. El congrés se centrarà en qüestions organitzatives -la ponència deroga l'actual règim d'incompatibilitats, una de les carpetes que més tensions va generar en la fundació del partit- perquè l'estratègia política ja es dona per resolta amb el programa electoral del 14-F. El text defensava un referèndum acordat a Catalunya i l'amnistia en el marc d'una estratègia gradualista inspirada en el PNB, partit que els va fer costat en campanya i que es mostra allunyat del rumb de Junts.
Ortega, que va ser número dos a les eleccions del febrer, és una veu moderada dins l'espai sobiranista, però el seu compromís amb el procés es va materialitzar en el 9-N i en la condemna posterior. Solsona no amaga el seu independentisme, però al mateix temps sempre recalca la necessitat de posar el focus en la recuperació econòmica i en "centrar" el país. Un cop separats els camins amb Puigdemont, el PDECat s'ha distanciat de com s'ha gestionat el procés fins ara i ha obert vies de col·laboració amb el govern espanyol per posar en valor els quatre escons que té al Congrés.
- Què faran Bonvehí i Mas? El president del PDECat tenia intenció de pilotar el relleu després de pràcticament tres anys en el càrrec i, de portes endins, hi ha paraules de gratitud cap a la feina feta en un període especialment convuls. El que estava clar és que, si deixava la presidència -com és el cas- no podria tenir un paper executiu preponderant. "Què pots fer quan ja has estat president del partit?" és una de les preguntes que ha recorregut la cúpula del PDECat en les últimes setmanes. Tindrà un paper en el congrés a l'hora de presentar el balanç del període 2018-2021.
I, pel que fa al rol d'Artur Mas, no s'espera cap paper decisiu en la nova etapa. Gaudeix de bona relació amb Ortega, que va ser vicepresidenta de la Generalitat quan ell era a Palau, però fa temps que ha desconnectat del dia a dia. En campanya no va tenir una participació entusiasta -fet que li va costar crítiques de Chacón passades les eleccions, que al seu torn van generar malestar en sectors del PDECat- i ara aposta per la "reconciliació" amb Junts. La protagonitzarà el tàndem Ortega-Solsona?
- Repartiment de funcions. Ortega, si es compleix amb l'esquema descrit a la ponència organitzativa -a la qual ha tingut accés NacióDigital-, ocuparà una presidència que té un exclusivament tasques de "representació política i institucional". Serà Solsona, si els participants del congrés l'escullen com a secretari general, qui portarà el dia a dia de l'organització. La nova ponència acaba amb el repartiment actual de funcions, que establia l'existència d'una presidència i d'una vicepresidència, càrrec que va quedar vacant quan Míriam Nogueras, escollida el 2018, va fer el salt a Junts. El secretari general, a banda de liderar la direcció executiva, també estarà al capdavant del secretariat permanent nacional, organisme que crea la ponència del congrés.
Els estatuts actuals assenyalen que la direcció executiva nacional ha de tenir un màxim de 30 membres, xifra que en l'actual mandat ha anat minvant per les baixes provocades quan Carles Puigdemont i els presos van fundar el nou projecte. Els membres actuals de la cúpula són del nucli dur de David Bonvehí, com ara Marc Castells -responsable de política municipal i alcalde d'Igualada- i Ferran Bel -secretari d'organització i diputat al Congrés-, i s'espera que una part d'ells repeteixin. Tanmateix, sectors del PDECat esperen que hi hagi una "sacsejada" amb entrada de persones entre 30 i 40 anys.
- El paper de Chacón. En el repartiment de funcions també hi apareix el paper d'Àngels Chacón, candidata a les eleccions del 14-F, que ha decidit no liderar el partit, però que es perfila com a presidenta del consell nacional. És un càrrec que li serveix per no desvincular-se del projecte -sempre ha insistit que estava "a disposició" dels postconvergents per liderar la nova etapa- sense haver d'estar pel dia a dia. Rellevaria Mercè Conesa, presidenta del Port de Barcelona i pendent de la formació del nou Govern. El consell nacional també ha patit baixes per l'escissió de Junts.
- Relació amb Junts i municipals. Un dels principals reptes que hauran d'entomar Ortega i Solsona és quin tipus de relació s'estableix amb Junts quan es comencin a preparar les candidatures per a les eleccions municipals del 2023. Sectors postconvergents ja han reclamat "llibertat" a la direcció per fer llistes amb els de Puigdemont amb l'argument que, per separat, es facilitaria el camí per una victòria d'ERC. Des Junts, fonts consultades per NacióDigital assenyalen que es buscarà la màxima "confluència", però asseguren que tot està molt "tendre". "Es necessita temps", remarquen des dels dos partits, on encara es noten les cicatrius de la ruptura.
Què diu la ponència organitzativa sobre confluències municipals? El text és aquest: "La direcció executiva nacional, a iniciativa pròpia o a petició de les agrupacions locals, comarcals o de vegueria, podran aprovar llistes municipals amb denominacions pròpies per cada territori en qüestió, i també a iniciativa pròpia o a petició de les agrupacions locals, comarcals o de vegueria podrà autoritzar fórmules de suma i confluència amb d'altres candidatures que es presentin en el territori en qüestió, en especial amb candidatures de vessant municipalista". Porta oberta, per tant, a coalicions.
Dos paràgrafs més enllà també es fa explícita aquesta fórmula: "Per a les eleccions municipals, el consell nacional, a proposta de la direcció executiva nacional, podrà crear una plataforma política d'àmbit local que es presenti en coalició amb el PDECat en alguns ajuntaments de Catalunya". Estarà permesa la doble militància sempre i quan es combini amb una plataforma que sigui exclusivament d'àmbit local i no nacional.
Solsona, com Castells, va ser un dels primers que, en reunions amb Waterloo, es van aixecar de la taula quan van percebre que la voluntat de Junts era "fer desaparèixer" el PDECat, com ressalten fonts coneixedores dels contactes. L'alcalde de Mollerussa també va defensar que es creés un grup propi amb els diputats postconvergents quan es va concretar el trencament entre projectes. Solsona, al mateix temps, coneix perfectament la dinàmica municipal i s'ha mostrat sempre escrupolós amb l'autonomia local -en la campanya del 14-F va tenir lema propi a Lleida com a cap de cartell per la demarcació-, i buscarà fórmules perquè el PDECat no perdi més pes municipal del compte.
El partit encara compta amb uns 170 alcaldes. "Si no han marxat ja a Junts, és probable que no ho facin mai", ironitza un dels consultats. Entre ells hi ha, a banda de Solsona i Castells, Meritxell Roigé (Tortosa), Lluís Soler (Deltebre, també president de l'ACM), Albert Piñeira (Puigcerdà), Pere Regull (Vilafranca del Penedès) i Carles Pellicer (Reus). Els postconvergents conserven presència a les quatre diputacions -a Barcelona van ser claus per bastir el pacte amb el PSC, finalment avalat per Puigdemont- i als consells comarcals. David Saldoni, secretari d'organització de Junts, i Castells, com a responsable de política municipal del PDECat, analitzen des de fa mesos la situació.
- Estratègia política. El congrés se centrarà en qüestions organitzatives -la ponència deroga l'actual règim d'incompatibilitats, una de les carpetes que més tensions va generar en la fundació del partit- perquè l'estratègia política ja es dona per resolta amb el programa electoral del 14-F. El text defensava un referèndum acordat a Catalunya i l'amnistia en el marc d'una estratègia gradualista inspirada en el PNB, partit que els va fer costat en campanya i que es mostra allunyat del rumb de Junts.
Ortega, que va ser número dos a les eleccions del febrer, és una veu moderada dins l'espai sobiranista, però el seu compromís amb el procés es va materialitzar en el 9-N i en la condemna posterior. Solsona no amaga el seu independentisme, però al mateix temps sempre recalca la necessitat de posar el focus en la recuperació econòmica i en "centrar" el país. Un cop separats els camins amb Puigdemont, el PDECat s'ha distanciat de com s'ha gestionat el procés fins ara i ha obert vies de col·laboració amb el govern espanyol per posar en valor els quatre escons que té al Congrés.
- Què faran Bonvehí i Mas? El president del PDECat tenia intenció de pilotar el relleu després de pràcticament tres anys en el càrrec i, de portes endins, hi ha paraules de gratitud cap a la feina feta en un període especialment convuls. El que estava clar és que, si deixava la presidència -com és el cas- no podria tenir un paper executiu preponderant. "Què pots fer quan ja has estat president del partit?" és una de les preguntes que ha recorregut la cúpula del PDECat en les últimes setmanes. Tindrà un paper en el congrés a l'hora de presentar el balanç del període 2018-2021.
I, pel que fa al rol d'Artur Mas, no s'espera cap paper decisiu en la nova etapa. Gaudeix de bona relació amb Ortega, que va ser vicepresidenta de la Generalitat quan ell era a Palau, però fa temps que ha desconnectat del dia a dia. En campanya no va tenir una participació entusiasta -fet que li va costar crítiques de Chacón passades les eleccions, que al seu torn van generar malestar en sectors del PDECat- i ara aposta per la "reconciliació" amb Junts. La protagonitzarà el tàndem Ortega-Solsona?