Antoni Trilla: «S'ha malmès la confiança de la població en la vacuna»

Fa poc més d'un any, el doctor Antoni Trilla (Barcelona, 1956) creia que ja ho havia vist tot en la seva professió i que enfilava sense novetat el tram final d'una llarga carrera científica. I va arribar la Covid. Molt aviat es va convertir en un dels rostres i les veus de la ciència davant de la crisi pandèmica. Les seves intervencions, a més, solen tenir un component molt didàctic que agraeixen els que són profans en medicina. 

Cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Clínic, degà de la Facultat de Medicina, que té a tocar del seu despatx, Trilla atén NacióDigital amb aquesta barreja de rigor i senzillesa que ha donat serenor a moltes de les seves declaracions, fins i tot quan han estat crítiques i exigents. En plena quarta onada, i quan les preguntes s'acumulen sobre les vacunes, el doctor Trilla insisteix en una prudència sense dogmatismes.    

- Quarta onada. Està guanyant el coronavirus?

- Ens porta una mica d'avantatge. Però aquesta setmana les xifres s'han aplanat una mica. Han baixat els pacients a les UCI, molt poc. De moment, el nombre de casos segueix sent alt, pensem que considerem zones de confort menys de 1.000 casos nous al dia, menys de 100 malalts ingressats a les UCI i una xifra de positius de les proves per sota del 5%. Ara estem al 7% i baixant, amb 500 a la UCI, però no per haver pujat sinó perquè ja no vam baixar, i a 1.700 casos. Estem més controlats, però les properes setmanes hem de ser prudents.  

- No hi ha hagut rebrot de Setmana Santa?

- No ho podem descartar, però a cada hora que passa estem més a prop de dir que no. Aquesta quarta onada, o rebrot de la tercera, és una mica diferent. Hi ha tingut a veure la vacunació, és clar. Potser la gent de més edat està suficientment protegida perquè això no ens carregui tant com en les altres onades.    

"Si hi ha una agència reguladora, com és l'Agència Europea del Medicament, els països han de tenir molts arguments per contradir-la"

- Es queixava fa pocs dies del guirigall entorn les vacunes. 

- Guirigall és una paraula molt catalana, són moltes persones que parlen alhora. Hi ha un possible element extern, que són aquestes trombosis, i hi ha unes autoritats sanitàries que no tenen capacitat decisòria, com és l'OMS, que assegura que la vacuna es pot seguir posant. L'Agència Europea del Medicament ho estudia i diu que no hi ha problema i, tot seguit, cada país europeu fa el que vol. Uns diuen que suspenen, d'altres que es donarà a partir dels 50 anys, d'altres a partir dels 30... És un guirigall. Ens interessa que hi hagi una veu única. Si hi ha una agència reguladora, els països han de tenir molts arguments per contradir-ho.     
 - Vostè està convençut que vacunar-se d'AstraZeneca és segur.

- Crec que hem malmès la confiança de la població en la vacuna. No hi ha evidències suficients, tot i que tot apunta a una relació directa entre una reacció immune estranya i la vacuna, però que és extraordinàriament infreqüent. Amb les dades que tenim ara, el risc de posar-se la vacuna d'AstraZeneca és molt inferior al de patir la malaltia. El meu germà, la meva cunyada, s'han vacunat i tots m'han preguntat. Jo sempre dic: si t'han trucat del CAP, vacuna't. Per la immensa majoria de la població, és segura. I pels que no ho és, tot apunta a una reacció immunitària. Per tant, no tindrem manera de dir vostè sí i vostè no, a no ser que veiem una diferència molt important en l'edat, que de moment tampoc és clara. 

- Quan diu que s'ha malmès la confiança en la vacuna, es refereix bàsicament a AstraZeneca o a totes?

- Sempre hi ha contaminació. Costa molt guanyar-se la confiança i costarà molt recuperar-la. Ara tenim un panorama molt dolent enmig de la pandèmia. Però d'aquí a dos anys, posem per cas, si apareix una nova soca resistent i no es percebi tant el risc, pot haver-hi més gent que no vulgui vacunar-se, que és també un procés de confiança. Ara la gent encara té por. 

"A cada hora que passa estem més a prop de dir que no hi ha hagut rebrot de Setmana Santa"

- Per què la vacunació va tan lenta? És explicable?

- Bàsicament, per un tema de subministrament. El primer que s'ha de dir és que ha estat quasi un miracle que tinguem vacunes. Ha estat el canvi radical en la pandèmia. Segona, s'està fabricant tan ràpid com es pot, però potser hi ha unes empreses subministradores que van signar uns contractes que no eren capaces de complir. Hi ha hagut alguns embolics en diferents indicacions de les vacunes i aturades. Sembla que el coll d'ampolla poc a poc es va corregint i s'ha garantit un subministrament més potent, perquè ens interessa vacunar tothom l'abans possible. Quina estratègia s'ha adoptat a quasi tot Europa i a Catalunya? Vacunar inicialment els grups de més risc i de més edat. Però, amb els canvis introduïts, ara els mestres, ara els Mossos, s'ha generat una mica d'embolic. Si aconseguim com a mínim que la població de més de 50 anys, o potser de 60 anys, estigui protegida el més aviat possible, crec que en un parell de mesos segur, la pressió sobre el sistema sanitari baixarà radicalment. Podrem anar al Camp del Barça? Encara no. Això trigarà més.
 
- I ara que diu això, aquest estiu podrem anar de vacances?

- Jo penso anar de vacances, encara que sigui sota la taula.

- Vacances fora.

- Europa ha dit que subministrarà tantes vacunes com perquè el 15 de juliol estigui vacunat el 70% de la població. L'estiu ens enganxa una mica. Si la situació es va normalitzant, ens podrem moure per Europa. Aquí també haurem de veure si els europeus poden venir aquí. Però la situació més previsible és que anar-nos a les Illes, al País Valencià o al País Basc serà segur.  

- És un dels signants de la Declaració de Barcelona, que demana que s'alliberin les patents. Perquè ho entenguem, expliqui'ns què vol dir alliberar patents. 

- Posaré un exemple que no he fet servir abans. Una patent és com una recepta d'un plat de cuina. Hi ha un senyor que té la recepta i et pot deixar la recepta, que seria alliberar la patent. La dona per sempre o per un temps. No tothom podrà fer el plat amb la recepta. Alliberar les patents no vol dir que es pugui vacunar de seguida. Cal una indústria que ho pugui fer. I cal veure si tothom té els ingredients. Si no s'alliberen les patents, el correcte seria arribar a un pacte: que fos per un temps o que hi hagués una compensació pels qui disposen de les patents. També és cert que les patents formen part del nostre estil de vida. Però en aquestes receptes s'hi han abocat també molts diners públics. Seria factible que durant la pandèmia la vacuna es vengués a preu de cost, i més endavant es pogués recuperar la inversió.   

"Si no s'alliberen les patents, el correcte seria arribar a un pacte: que fos per un temps o que hi hagués una compensació pels qui disposen de les patents"

- Seria erroni fer un discurs negatiu sobre les patents?

- Personalment, si jo hagués inventat un iogurt, estaria molt content de poder-lo patentar. També és cert que, per exemple, qui va crear la vacuna de la pòlio, Jonas Zalk, no la va voler patentar. Va rebre la medalla del Congrés, va ser portada arreu, etcètera. És legítim, com també que es vulgui protegir el que s'ha creat. Ara, però, no toca, ara el que toca és que la vacuna arribi a tothom.
 
- Com és que hi ha tanta diferència de preus entre unes vacunes i altres?

- Hi ha dos tipus diferents de vacunes, les fetes amb MRNA, que són Pfizer i Moderna, que suposen tecnologia nova i més cara, i les que s'han fet amb adenovirus, fonamentalment Janssen i AstraZeneca, que és menys costosa de fer. La Universitat d'Oxford i AstraZeneca han arribat a un acord, uns han creat la recepta i els altres la fabriquen. Amb una condició: mentre hi hagi pandèmia, es vendrà a preu de cost.  

- S'està pagant la rapidesa per treure les vacunes davant la crisi pandèmica?

- Objectivament, s'ha fet tot molt ràpid, gràcies a un esforç econòmic enorme. Abans, per fabricar una vacuna, primer es creava un component i després, si funcionava, un altre. Ara s'ha treballat en paral·lel. S'ha anat ràpid, però no s'ha saltat cap pas estàndard de seguretat. En el primer volum de voluntaris pot haver algun efecte que no es detecti i es comencen a vacunar milions de persones. Ha passat sempre. Un geni de les vacunes deia que fins que no s'havien posat tres milions de vacunes, no considerava que la cosa anava bé. Però tot apunta que les reaccions són immunes, el que vol dir que són molt difícils de preveure.     

 
- Hem conegut casos de persones que es no es volen vacunar, potser influïts per notícies que apareixen en els mitjans. Hi ha molta resistència a les vacunes?

- En quasi totes les capes de població en què s'ha vacunat més, com els majors de 80 anys, o les bates blanques, hi ha unes xifres d'acceptació molt bones. Entre les bates blanques s'ha vacunat un 85%. És legítim que la gent tingui dubtes, i dins d'aquest grup, n'hi ha un petit sector que no té cap de dubte, que no es deixarà convèncer.

- Què en pensa del certificat o passaport de vacunació?

- L'únic que ha de dir el certificat és que estic vacunat, que tinc anticossos, si he passat la malaltia. Als que no, podran viatjar igual si garanteixen determinades condicions i se'ls demanarà que facin la PCR o el que toqui. No hi veig més avantatges que facilitar alguns tràmits.  
 
- El sistema de rastreig ha estat l'esglaó dèbil de la cadena en aquests mesos?

- El rastreig ha millorat. Ha costat molt i hi ha hagut alt-i-baixos. Com tots els sistemes de rastrejos, funciona quan no hi ha un allau de casos. En aquestes situacions, peten tots.  

"Jo soc molt realista, no pretenc que em facin cas, intento fer entendre que hi ha coses que els responsables polítics no saben prou"

- Doctor, vostè és un dels científics que han assessorat els governs, tant l'espanyol com el català. Els han fet prou cas? 

- Això d'assessorar... Diguem que he parlat amb ells. Jo soc molt realista. No pretenc que em facin cas. Intento fer entendre que hi ha coses que els responsables polítics no saben prou, alhora que ells tenen molta més experiència que nosaltres en moltes àrees. Davant de qüestions tècniques, intentem posar pros i contres. En aquestes situacions, no hi ha veritats absolutes. Jo crec que ens han escoltat, però la tasca de prendre decisions és complicada. Si jo contemplo la situació amb la bata blanca, per mi, tothom tancat a casa i d'aquí a tres setmanes, el virus semblarà haver desaparegut perquè ningú s'ha contagiat. Però el país pot quedar enfonsat i amb molts casos d'afectacions mentals. Cal tenir en compte l'economia, tots els aspectes de la salut, els equilibris. A no ser que siguis un país molt potent i puguis tancar completament durant un temps. O una illa meravellosa com Nova Zelanda. Però això no és possible en un país de prop de 50 milions d'habitants, que viu del turisme, etc.

- Hi ha el risc, veient com ha anat tot, que acabem banalitzant més la mort, o acceptar-ne una major presència?

- Nosaltres mirem les gràfiques de les persones que han mort i sempre ens fixem en els grans números. Sempre recordo una frase dels llibres amb què estudiava que deia que cada dècima d'una estadística té nom, cognom i família. Estem tan sotmesos al seguit de xifres que sembla que hàgim desconnectat. Quan veiem les gràfiques de la primera onada, hi havia dies en què s'havia arribat als 1.000 morts. Ara estem molt millor, però continua morint gent. 
 
- Quina mortalitat té ara mateix la pandèmia?

- Estem una mica per sota de l'1%. Ha millorat. Entre la gent gran, en què va morir molta en la primera onada, ara hi ha vacunació i els que són a l'UCI se'n surten millor. Però l'1% és deu vegades més que la grip, que encara tenim més banalitzada. 

- Més enllà de la seva mirada com a metge, creu que aquesta crisi ens millorarà?

- Deixi'm ser optimista. Ens hauria de millorar. Com a espècie humana, tenim la característica de poder ensopegar vàries vegades amb la mateixa pedra. Jo crec que algunes coses es quedaran per bé. Hem de prendre consciència que tenim un sol món i una única salut. El que succeeixi amb un virus en una selva llunyana pot tenir impacte a casa nostra al cap d'un any o dos. Hem de tenir solidificada una estructura científica per quan vingui una nova malaltia i hem d'intentar viure amb un ritme més tranquil. Òbviament que es pot viatjar, però potser no amb aquesta frenesia, potser ens podem estalviar algunes reunions.

Els virus i bactèries van arribar a la terra milions d'anys abans que nosaltres i aquí continuaran després de nosaltres. Som nosaltres els qui estem aquí de pas, però per això mateix hem de tenir cura del nostre hort. He de dir també que el comportament dels nostres ciutadans durant la pandèmia, tret d'excepcions, ha estat exemplar. I més tenint en compte el nostre caràcter mediterrani. El tancament total de la primera onada és el que va salvar milers de vides i el sistema sanitari. Ara estem tots cansats i emprenyats. Hem de tenir paciència perquè si la vacunació avança, amb limitacions, ens en podrem sortir.